Reunió amb membres del Parlament del Marroc.A finals de maig vam tindre l'ocasió jo i la secretària primera de les Corts, María Fernanda Vidal, de visitar Marroc amb una delegació parlamentària espanyola convidada pel Parlament marroquí. Marroc s'esforça per estendre pel món la idea de que el seu sistema polític és una democràcia amb totes les garanties, i que el sistema de llibertats fa progressos. No obstant això, els queda molt camí per recórrer, i ho dic des de la convicció de la conveniència de que el nostre país veí recórrega eixe camí pel bé de l'estabilitat i els interessos comuns. El Marroc no ha deixat de ser una monarquina parabsolutista, tot i la suposada pluralitat política. El rei es reserva el dret de nomenar massa càrrecs al govern, al sistema judicial, i altres esferes institucionals, i la separació de poders és encara sembrada de dubtes. Ara bé, tot i que les expectatives que es van generar amb la recent successió reial no s'han complert en la seua totalitat, sí que hi ha certa voluntat de caminar cap a la modernització institucional i política.
Caldrà combatre primer indicadors de subdesenvolupament com els índex encara intolerables de pobresa i analfabetisme, però d'altra banda no es podran combatre eixes situacions sense un sistema polític i institucional amb garanties.
El Marroc ha de fer front amb urgència al desinterés de la població per la participació política. Menys del 40% de la població va participar a les darreres eleccions, i el pitjor és que la major part dels absentisme es situa en la franja més jove dels electors. A més, els més de tres milions de marroquís emigrants ni tan sols es van molestar en inscriure's al cens electoral. Tot un símptoma.
Com a diputada i integrant de la Mesa de les Corts Valencianes, m'he posat al servei del Parlament marroquí per intercanviar totes les experiències institucionals possibles per tal de contribuir a que els marroquís assimilen que els canvis són necessaris i inevitables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada