divendres, 30 d’octubre de 2009

RAJOY I CAMPS PERDEN EL CONTROL

La presència de periodistes en les Corts Valencianes s'ha multiplicat des de l'alçament parcial del sumari Gürtel. La cambra valenciana és el centre d'atenció de mitjans de tot Espanya atrets per un fet insòlit que no és en absolut l'estrambòtica defenestración de Ricardo Costa. Eixe seria, en tot cas, un episodi del serial a què assistix l'opinió pública, que no és un altre que l'afonament lent i agònic de Camps i l'estil de govern que ha imbricat en les institucions valencianes, caracteritzat per la fanfarroneria, el menyspreu, la provocació i la poca vergonya.
És una torre que cau, un govern que s'afona, i una etapa que es tanca, i la premsa de tot Espanya assistix al moment amb tota la seua parafernàlia per a satisfer els interrogants d'uns espectadors atònits que no donen crèdit a l'esperpent que propícia Camps amb les seues ambigüitats, fins al punt d'esgotar la infinita paciència del seu líder nacional, Mariano Rajoy. La debilitat que ha demostrat el president nacional del PP en la resolució de la crisi valenciana, d'altra banda, l'ha convertit en presa fàcil per als detractors i detractores interns, que no han perdut l'oportunitat de moure-li el seient. I no és ja només Esperanza Aguirre la que reclama passar pàgina, també Manuel Pizarro, José María Aznar, Juan Vicente Herrera, Güemes, 105 alcaldes madrilenys, etc.
La premsa dedica hui tot tipus de qualificatius a Ricardo Costa, des d'insolent a provocador. Fins i tot li han fotografiat un missatge de mòbil de la seua cap de premsa en què l'advertia que l'anaven a "machacar". Una acció èticament qüestionable, d'altra banda, la de desvelar correspondència privada.
El resultat és un Camps que carranqueja, una Generalitat paralitzada, un ridícul sense precedents, i ara un Costa desbocat sobre el qual ja ningú pot garantir el control. Estarem atents, doncs, als pròxims episodis d'este esperpent.

dijous, 29 d’octubre de 2009

VALCÁRCEL DIU MALDESTRE A CAMPS


El president Camps ha gestionat malament la crisi Gürtel i hi ha actuat amb extrema malaptesa. Eixa no és cap novetat, ho sap fins al propi Camps. La notícia està que l'asseveració provinga del seu amic Ramón Luis Valcárcel. El president murcià ha atribuït la corrupció a una panda de pocavergonyes que s'ha aprofitat de les institucions en connivència amb determinats càrrecs públics que s'han deixat seduir per les temptacions.
Ara seria necessari que Valcárcel determinara a qui és atribuïble el qualificatiu de pocavergonya, i si Camps forma part d'eixe grup de càrrecs públics que s'ha deixat seduir per les temptacions, i en eixe cas seria el mateix Valcárcel qui estaria dient al president valencià que ja tarda a abandonar la butaca del Palau.
Després de les consideracions del president murcià, és possible que la freqüència de les visites de Camps a Múrcia es veja dràsticament reduïda, la qual cosa representarà un estalvi important en la partida de despeses dels pressupostos de la Generalitat per al 2010.

dimecres, 28 d’octubre de 2009

"CHASCARRILLOS"

Per a la nova portaveu del Consell i consellera de Justícia, Paula Sánchez, tota la pila d'acusacions que cauen sobre el PP valencià sobre el desviament de diners públics cap a comissionistes i amics, totes les investigacions policials, i el contingut de milers i milers de fulls de sumari, són només "chascarrillos".
És a dir, la premsa només parloteja sense tro ni so sobre Camps, Costa, la visita del Papa, les comissions, els regals, els amics i els enemics. El cas Gürtel no existeix, com va dir la consellera portaveu divendres passat. Ricardo Costa no ha estat destituït ni separat de la seua tasca de portaveu parlamentari, el sastre esta boig, i Garzón expressa malvolença cap al PP.
A hores d'ara el president Camps deu estar més penedit d'haver nomenat Paula Sánchez portaveu del Consell que del nomenament de César Augusto Asencio com a secretari general del PP, probablement el secretari d'un partit més fugaç de la recent història democràtica, per la gràcia de Ripoll.
A Sánchez se li han conegut fins ara dos intervencions, una per a negar l'existència del cas Gürtel, i l'altra per a dir que la premsa només parloteja quan es fa ressò del contingut del sumari. Són dos intervencions d'antologia que, venint de la portaveu d'un govern, no fan més que insultar la intel.ligència dels ciutadans i denigrar al màxim l'exercici de la política.

dilluns, 26 d’octubre de 2009

MÉS MOTIUS PER A UNA DIMISSIÓ

La desocupació baixa al setembre a tot Espanya, excepte al País Valencià, on puja en una xifra absoluta superior a la del descens registrat a l'àmbit estatal. Per tant, rebenta com una magrana l'argument de Camps quan acusa Zapatero de ser el president de la desocupació i de la crisi. I per què el País Valencià es desmarca de la tònica general? Perquè les prioritats a l'hora d'invertir els recursos públics han estat distintes. Mentre el govern central s'ha dedicat a posar en marxa mesures dirigides, tant com era possible, a pal·liar la crisi i estimular l'ocupació, el Consell ha demostrat que les seues prioritats eren altres, com ara nodrir comissionistes al voltant dels grans espectacles que s'han organitzat amb càrrec als pressupostos de la Generalitat i altres administracions. Això no ha generat ocupació. La visita del Papa no ha generat cap lloc de treball, tot i haver-nos costat una pila de milions, comissions incloses.
Camps té un nou motiu per a presentar la dimissió, si és que no en tenia suficients. L'exagerat deute públic de la Generalitat no ha servit per pal·liar els efectes de la crisi, ni per generar estructura productiva. Ha servit per muntar una xarxa de clavegaram per la qual s'ha perdut una important quantitat de diners públics que devia haver estat dirigida a altres necessitats. L'obstinació de Camps de fer com si res, mentre els seus antics subordinats li estan preparant el relleu, només perjudica més encara els interessos generals dels valencians.

divendres, 23 d’octubre de 2009

TERRA MÍTICA HA DE TORNAR 23 MILIONS

El que li faltava al parc temàtic. No en teníem prou en la manca de previsió i els constants balanços negatius, sinó que a més una sentència del Suprem obliga ara a Terra Mítica a tornar 14 milions d'euros que va rebre dels fons Feder per haver incomplit les condicions que se'n derivaen de la concessió d'eixa subvenció, xifra que amb els interessos s'eleva a 23 milions d'euros.
És el fracàs del model Disneyland que el PP ha intentat aplicar al País Valencià, i l'explicació a la carpetada que ha donat el Consell al parc temàtic previst a Castelló.

MASCLISTA? NO, GROSSER

No he pogut reprimir la meua indignació en llegir hui un article d'opinió a l'edició valenciana del diari ABC. Què hi hem de fer. Una està obligada a llegir-ho tot. L'autor, un tal Juan Morote, que deu ser articulista habitual, es clava en l'aspecte físic de la secretària d'Organització del PSOE, Leire Pajín, i després de criticar el seu pentinat i la seua vestimenta, insunua que aquesta necessita el sou de senadora per a pagar-se operacions de cirugia estètica.
I el pitjor és que l'article no té altre fons més que l'aspecte i l'aparença física de la dirigent socialista, de la que arriba a dir que s'assembla a la xiqueta de Poltergeist.
I acaba dient l'articulista: "A lo mejor también me llaman a mí machista". Doncs no, mire. Més bé grosser.
El més graciós és que l'article va encapçalat per una foto de l'autor, de l'aspecte del qual també en podríem parlar llargament, si volguérem.

dijous, 22 d’octubre de 2009

AMB L'AIGUA AL COLL


De forma sorprenent, Francisco Camps segueix sent el president de la Generalitat, una continuïtat en el càrrec que el PP no hauria de consentir per tal d'evitar-se exposicions al ridícul com la de hui en la sessió del control.
Camps dóna una imatge patètica, es veu obligat a mentir de forma constant, quan no a recórrer al GAL. Hui ha tornat a mentir quan ha dit que no mai ha mentit ni en les Corts ni en el jutjat. És una figura políticament amortitzada. Ell ho sap, i els seus diputats també. El seu grup ha quedat desarbolat. Al fons del decorat ja no hi és Ricardo Costa, que encara no sabem perquè ha estat destituït si no ningú ha fet res irregular al PP, com manté Camps. Els nous figurants són els representants més genuïns d'aquella retrògada Alianza Popular. Rafael Maluenda i César Augusto Asencio fan rememorar debats de l'inici de la Transició, encara que alguna cosa ha canviat: Maluenda fa les intervencions en valencià, tot i que el seu valencià és un tant voluntariós. Parla, per exemple, en referència a la distribuició territorial dels pressupostos de l'Estat, del "reparto de la tortà" per recórrer de nou al discurs visceral de l'odi que Zapatero sent cap als valencians, en opinió del PP, és clar.
Rambla està inhabilitat per a replicar a l'oposició, i les seues intervencions maleint els mètodes policials, que no el contingut de les converses, no són creïbles. A més, ja no és el successor natural de Camps, i se li ha notat. Ara ja perd el componiment. L'altre Camps, Gerardo, simula estar indignat amb els atacs al president, quan ell mateix està dedicat a preparar-se com a potencial relleu.
És a les clares el final d'una etapa. Camps ha de convocar eleccions i renunciar a la candidatura pel bé del seu partit, de la democràcia, de les institucions, i del conjunt dels valencians.Obstinar-se serà propiciar nous ridículs a cada aparició pública.

dimecres, 21 d’octubre de 2009

VOLTORS


Han olorat els efluvis de la carronya. En observar la posició de debilitat del president de la Generalitat, han eixit com a bolets possibles successors, uns interessats, i altres millor situats. La premsa política ha començat a fer porres i a valorar candidats. Es parla fins i tot de dissolució de l'executiva regional del PP i de gestora pilotada pels presidents provincials.
Uns s'han vist arrossegats a figurar entre els possibles candidats a encapçalar la candidatura del PP a la Presidència de la Generalitat. És a dir, candidats a candidats. Altres han posat en marxa la seua maquinària institucional de propaganda per autopostular-se, tot i ser conscients de les seues limitacions. És el cas de l'alcalde de Castelló, Alberto Fabra, que va esperar el moment just de desorientació i deteriorament de la situació de Camps per fer rodar el seu nom com a possible substitut. Fabra té el costum de fer-se passar per estadista mundial organitzant cimeres a la seua ciutat sense més objectiu que la denúncia política i l'autopromoció. Ara bé, en quan Fabra traga el cap de Castelló corre el risc de ser guillotinat pels seus.
L'opció d'Alberto Fabra com a possible substitut de Camps al capdavant de la candidatura del PP és més un desig personal que una possibilitat real.
Altres, com González Pons i Gerardo Camps, no estan gaire preocupats per les opcions de Fabra. Més bé estan preocupats l'un de l'altre, mentre l'opció de Rita està sembrada de dubtes a causa de la seua possible vinculació en la trama de corrupció com a presidenta de la FEMP, i també com alcaldessa.
I al bell mig, Rajoy fent de nou el ridícul ratificant la candidatura de Camps al 2011.

dilluns, 19 d’octubre de 2009

ELCAS GÜRTEL NO EXISTEIX


La novetat, la capacitat de sorprendre i l'interés general són alguns dels trets que defineixen la notícia. I sens dubte, si els darrers dies s'ha produït alguna notícia és la que va donar divendres la consellera portaveu del Consell, Paula Sánchez, després de la reunió del Govern valencià: "El cas Gürtel no existeix a la Comunitat Valenciana".
És una gran notícia. Una notícia, a més, tranquilitzadora per al PP i per a la totalitat dels valencians. No hi ha hagut cap regal ni cap suborn, ni adjudicacions sospitoses de contractes públics, ni cap intent d'estafa amb els Grammy, ni evaporació de diners públics amb la visita del Papa. El Bigotes no ha existit, les seues converses estan tretes de context, tots podem dormir tranquils. Els diners dels valencians han estat en mans segures.
I si el cas Gürtel no ha existit, aleshores, perquè s'ha fet dimitir Ricardo Costa? Perquè ha eixit escapat Pedro García?
Hi ha una pila de coses que fan que Paula Sánchez, la portaveu del Consell, haja fregat el ridícul en la seua intervenció de divendres, i hui n'hem conegut una més. Hui hem conegut el nom i congnoms de la persona que es dedicava a portar els diners de la trama a bancs de paradisos fiscals amb una minuta de l'1'5% dels diners transportats.
Realment, si el cas Gürtel no haguera existit al País Valencià, la portaveu del Consell no s'hagera molestat en utilitzar el seu càrrec per a desmentir-ho.

divendres, 16 d’octubre de 2009

DESDEJUNI AMB ALARTE


Televisió Espanyola ha convidat hui al secretari general del PSPV al programa "Desayunos", amb una selecció de periodistes més plural i variada que no la del programa "La Tertúlia" de Canal 9, en el que també va participar Jorge Alarte fa uns dies.
A "Desayunos" de TVE Alarte ha pogut parlar de la trama Gürtel, i ho ha fet perquè els entrevistadors li han preguntat. A Canal 9 no és que la trama corrupta fóra tabú per als periodistes habituals, és que el propi entrevistat tenia vetada cap referència.
Jorge Alarte ha repetit per a tota Espanya el que ja ha dit a València: Camps és el principal responsable de les malifetes dels caps de la trama, i és qui els va portar. Tot això en un dia en el que hem conegut altre episodi que va reportar milió i mig d'euros en comissions als implicats a costa de la visita del Papa a València, un afer en el que pren protagonisme l'exdirector general de RTVV, Pedro García, que va pagar 6'4 milions a la constructora Teconsa per al desplegament de so de l'acte. Una constructora que es tira al món de l'enginyeria acústica. Potser ara anem sabent perquè Pedro García se'n va anar sense acomiadar-se de RTVV.
La periodista de la SER convidada habitual a "Desayunos" de TVE li ha preguntat a Jorge Alarte per la seua insistència en demanar eleccions si les enquestes apunten a una victòria del PP. El que és evident, ha dit Alarte, és que els vots no poden servir per a exculpar conductes presumptament delictives de càrrecs públics. Els que han comés il.legalitats ho han de pagar políticament, i si escau penalment, guanyen o perden eleccions. A més, el que està demanant el PSPV són eleccions amb la renúncia de Camps a ser candidat. Una persona involucrada en una trama de corrupció d'aquestes dimensions no pot ser el president dels valencians.
Altra periodista, esta del diari La Razón, s'ha sorprés de les intencions d'Alarte de ser candidat a la Presidència de la Generalitat. Si la periodista haguera acudit al congrés del PSPV de setembre de 2008, sabria que Alarte mai ha ocultat la seua voluntat de ser candidat, i això és el que se li ha contestat.

dijous, 15 d’octubre de 2009

MANUEL VICENT


Els castellonencs i la resta dels valencians ens hem enriquit amb el patrimoni intel.lectual que representa l'obra literària i periodística de Manuel Vicent, i Castelló li ho ha agraït a través de la seua universitat, que l'acaba d'investir doctor honoris causa.
No podia deixar de compartir amb Vicent l'acte de la seua benvinguda al claustre de la nostra universitat, que ha estat possible gràcies al professor Manuel Chust, amb el suport dels departaments de Ciències de la Comunicació i de Filologia i Cultures Europees, i dels professor Vicent Falomir i Rosalía Torrent, entre d'altres.
Manuel Vicent no és massa amic dels homenatges, tal com el va descriure una biògrafa, però no li podia dir que no a la universitat de la seua terra.
S'han fet més de 80 edicions diferents dels 40 títols que ha publicat Vicent de pràcticament tots els gèneres des que es va llicenciar en Dret a València i es va graduar en Periodisme a l'antiga Escola Oficial de Madrid. Ha destacat com articulista sent crític en temps difícils a publicacions com ara "Triunfo", "Hermano Lobo" o "La Codorniz". Ara el podem llegir al diari El País.
La Vilavella, Castelló, València, Dénia i molts paratges de les nostres terres han passat a formar part de l'imaginari col.leciu a través de l'univers narratiu de Manuel Vicent.
Com va dir Francisco Fernández, el padrí de la cerimonia en el que se'l va investir, "Vicent és el nostre Sorolla de la paraula".
Gràcies, Manuel, per haver compartit amb tots les teues realitats i els teus somnis.

dimecres, 14 d’octubre de 2009

LA IDIOSINCRÀSIA VALENCIANA


Hem conegut un dels principals escàndols de corrupció política que afecta de ple a les institucions valencianes, amb tot d'implicats, converses compromeses, demostracions de força i espectacles esperpèntics en la gestió d'una crisi de la que el PP no sap eixir-se'n. Un escàndol que es fa gros per minuts, del que, no cada dia, sinó cada hora, coneguem noves dades, noves destinacions dels diners, nous implicats, o detalls escabrosos. El president nacional del PP i el de la Generalitat han estat amenaçats per un jove polític castellonenc que es nega a vore truncada la seua carrera i que diu que només seguia ordres.
Cospedal diu, Camsps desdiu, Rajoy tira per la drecera, Costa es queda, i a uns minuts de començar hui el ple de les Corts encara no sabem qui exercirà de protaveu del Grup Popular. No he vist mai una crisi política tan mal gestionada, i n'he vist alguna.
I en plena tempesta política pels escàndols de corrupció, a les portes de les Corts s'hi ha concentrat més d'un miler de persones coincidint amb el ple. Feia l'efecte, al primer cop d'ull, que la concentració estava relacionada amb la situació política. Pensava, més bé, que era una concentració de suport a Camps i al PP. El contrari haguera estat un miratge. Però en qualsevol cas pensava que, en un o altre sentit, era una reacció a la situació política.
Doncs res d'això. La gentada es concentrava en defensa o en contra de la caça amb parany amb motiu del debat sobre la modificació de la llei de caça previst hui a les Corts per tal de fer compatible el parany amb la legislació europea. Els paranyers esbroncaven els ecologistes, mentre aquests denunciaven les conseqüències de la caça amb parany amb una escenificació teatral amb disfresses, troncs, i visc, mentre la policia formava un cordó per impedir incidents.
És la irremeiable forma que tenim de ser els valencians.

dimecres, 7 d’octubre de 2009

NINGUN VALENCIÀ HO ÉS MÉS QUE CAP ALTRE

AMB MOTIU DEL NOU D'OCTUBRE
Després d'anys i anys lluitant per l'enfortimen, desenvolupament i consolidació del nostre autogovern, en tot el que comporta en termes de reptes col.lectius, justícia, respecte i llibertat, no podem romandre impassibles davant la greu degradació de la qualitat democràtica i el descrèdit institucional a l'àmbit valencià.
L'atac a la democràcia que representen les repetides expressions de manca d'ètica mereix una resposta ferma davant d'aquells que no s'immuten quan es posen en dubte les garanties de bon funcionament de les institucions, del sistema judicial, i en definitiva de l'Estat de Dret.
No hem lluitat tres dècades per la recuperació i consolidació de les nostres institucions d'autogovern per a utilitzar-les de forma irresponsable i veure'ns ara en la necessitat de preservar la confiança dels ciutadans en les nostres institucions i el nostre sistema polític. Una confiança que s'enforteix des de la coherència, el respecte a la dignitat de les institucions, i la honestedat dels nostres representants públics, i no des de les carències ètiques i les concepcions perverses de la cultura política, amb conductes que no poden quedar sense condemna cívica.
Els atacs al funcionament democràtic de les Corts, la manipulació dels mitjans públics de comunicació, la confrontació gratuïta, i les sospites sobre el desviament de diners públics no contribueixen a enfortir la confiança dels ciutadans en les seues institucions i els seus representants.
Tres segles després de l'abolició del sistema legislatiu i polític valencià, i tres dècades de recorregut des de la recuperació de l'autogovern, hem arribat a una profunda crisi de valors i una delegitimació de l'activitat política que fan urgent la lluita per la recuperació dels nivells de democràcia, convivència, pluralisme polític i llibertat, des de la coherència, la serenitat, i la normalitat.
Els valors que envolta la celebració del Nou d'Octubre estan en perill. Està en perill la identificació col.lectiva amb uns valors, un llegat, i un futur comuns. Està en perill el crèdit de les nostres institucions i de la pròpia activitat política, la confiança en la justícia, la dignitat dels nostres representants, i la qualitat de la nostra democràcia.
No es pot vulnerar regles, fer callar veus, deteriorar el paper de les Corts, i hopotecar el crèdit institucional en nom de l'orgull de ser valencià. Ningun valencià ho és més que cap altre, i molt meys si el que es pretén és utilitzar la valencianitat per a emparar actituds que només porten al desencant.

dimarts, 6 d’octubre de 2009

COSTA AL RESCAT DE COSTA


El diputat en el Congrés per Castelló i exministre d'Aznar, Juan Costa, ix hui al rescat del seu germà, el diputat autonòmic, portaveu del PP en les Corts Valencianes, secretari general del PPCV, i un dels principals implicats en la suposada trama de corrupció que va ordir el PP per a finançar els seus actes electorals, Ricardo Costa.
Ja és estrany que Juan Costa, que no es prodiga precisament en declaracions públiques, òbriga la boca justament per a exculpar el seu germà de les decisions de la seua partit relatives a l'enginyeria financera perquè els espectacles electorals els isqueren a mitat de preu.
Juan Costa ha obert la boca, i no ho ha fet per a detallar la seua activitat parlamentària en la seua condició de diputat per Castelló, ni per a criticar actuacions del Govern, ni per a defendre alternatives. Ha obert la boca per a dir que el seu germà actuava en la contractació Orange Market acatant ordes. Ordes de qui? Crec que és el prinmer que hauria d'aclarir Ricardo una vegada que el seu germà ha destapat la seua condició d'acatador d'ordes.
I un d'eixos encàrrecs degué ser la liquidació d'una factura de 72.000 euros a compte d'algú que va haver de sufragar la presentació de candidats del PP realitzada a Castelló al gener del 2007, segons revela la comptabilitat paral·lela.
Fa ja uns mesos, quan la trama es reduïa a uns trages regalats al president de la Generalitat, un alcalde del PP, visiblement preocupat, em va preguntar la meua opinió sobre l'assumpte, i li vaig respondre el que ahir va dir Fraga en l'executiva nacional del PP: "Açò té mala pinta".

dilluns, 5 d’octubre de 2009

NO CAL MODIFICAR L'ESTATUT

El conseller d'Economia i vicepresident del Consell, Gerardo Camps, bramava aquest cap de setmana contra els Pressupostos Generals i plantejava com una amenaça la possibilitat de modificar l'Estatut valencià per tal d'incloure fòrmules que garantisquen una inversió mínima de l'Estat.
És la nova consiga que a les comarques de Castelló, per exemple, està seguint al dictat un diari madrileny amb edició provincial. El rotatiu propicia titulars com el de "Clamor contra els comptes de l'Estat", "Cap pressupost de Zapatero ha igualat al darrer d'Aznar", etc. El que no diu el diari en qüestió és que dels 250 milions d'euros que el darrer govern d'Aznar va pressupostar com a inversió per a la província de Castelló no se'n va executar ni el 50%. Tant fa, però.
Per a corregir el suposat dèficit d'inversions de l'Estat no cal bramar ni modificar l'Estatut, que es va modificar fa dos anys. Només cal esperar a que Mariano Rajoy, o qui el substitïsca, siga president del Govern. Aleshores el finançament, sent el mateix, serà correcte, adequat, obeïrà a les necessitats dels valencians, serà realista i per fi s'haurà posat fi a la discriminació dels valencians. Canal 9 callarà, els consellers abandonaran l'estratègia del victimisme, i de la nit al matí, el Govern d'Espanya s'haurà convertir en el més compromés amb els valencians.
Jo el que desitge com a estratègia socialista, i des d'ací la propose, és convidar a Francisco Camps a fer-se de nou la foto amb l'AVE, perquè ara sí està ací. A la campanya de les autonòmiques de 2003, quan va empaperar el País Valencià amb fotos seues amb una màquina de l'AVE de fons, no estava aprovat ni el projecte. Per tant, convidem Camps a repetir la instantània.
O si més no el convidaria a visitar les obres, invitació que va rebutjar al setembre quan el ministre de Foment va convidar tothom a presenciar l'arribada de la primera màquina d'AVE a la ciutat de València. Camps no hi era.

divendres, 2 d’octubre de 2009

ALLÒ QUE INTERESSA ELS VALENCIANS?

El president de la Generalitat, Francisco Camps, va plantar dimecres a les Corts en el segon debat de política general per a viatjar al Parador d'Alarcón a solucionar el seu problemes personals. Però no sols això, el viatge al punt que equidista de Madrid i València va fer que Camps arribara amb més d'una hora de retard a l'exposició de Sorolla que inaugurava en la Fundació Bancaixa, per a exasperació de centenars d'invitats.
Així actua qui diu anteposar els interessos de tots els valencians a qualsevol altra cosa, però mentres allò que interessa als valencians, com tant li agrada repetir al president, es dirimia dimecres en les Corts amb dos centenars de propostes de resolució, Camps viatjava a mitat de camí de Madrid per a veure com solucionava els seus assumptes personals.
I sembla que el que es va parlar a Alarcón no interessa els valencians, perquè no n'ha dit res i s'ha burlat dels periodistes quan li han preguntat.