dimarts, 30 de març de 2010

"APOLOGIA DE LA IL.LEGALITAT"

Després de denunciar les reiterades negatives del Consell a facilitar els expedients pels quals es van adjudicar obres a l'empresa del nebot del vicepresident Cotino per valor de més de huit-cents milions d'euros, quan el portaveu socialista afirma que estaria disposat inclús a pagar de la seua butxaca la informació requerida, el conseller Rafael Blasco l'acusa de fer "apologia de la il·legalitat".
No obstant, el PP no s'ha quedat en l'apologia. Directament s'ha instal·lat en la il·legalitat quan nega l'una i l'altra vegada documents a què l'oposició té dret per a l'exercici de la seua labor parlamentària. Però ací no passa res.
Així que, el que en realitat està fent el conseller i portaveu Rafael Blasco, és "apologia" de l'autoritarisme, o directament actuar de forma autoritària.
Diuen els principis de la democràcia que el control dels poders ha de permetre traure a la llum qualsevol tipus d'abusos de poder. Quan algun dels poders, en este cas l'Executiu autonòmic, no pot ser controlat, llavors la democràcia flaqueja. Quan hi ha poca transparència llavors és que hi ha poca democràcia. Quan els càrrecs electes no responen pels seus actes i incompleixen els seus compromisos amb la ciutadania, la democràcia perd tot el seu sentit perquè l'objectiu bàsic és que el poder emanat de les urnes complisca amb el que el poble li ha encomanat. Un representant del poble que actua contra este és un dels majors contrasentits d'una democràcia, i el Consell actua contra el poble quan nega a l'oposició els expedients amb què fiscalitzar la seua gestió.
Un altre dels principis de la democràcia és l'actitud dels governants. La falta de comportaments democràtics desvela un baix grau de desenvolupament democràtic. Açò es traduïx, com ocorre en les Corts Valencianes, en debats agressius i irrespectuosos, i al mateix temps buits de contingut i superficials. Tal qual.
Per tant, Ángel Lluna farà apologia de la il·legalitat, però Blasco, el Consell i el PP directament actuen de forma il·legal.

dilluns, 29 de març de 2010

LA INSOLÈNCIA COM A ESTRATÈGIA POLÍTICA


Entre la insolència i la descortesia. Ahí situaria l'actitud que l'alcaldessa de València, Rita Barberá, ha exhibit durant la celebració este cap de setmana de la Trobada mundial de dones per un món millor. Es tractava d'una cimera informal de mandatàries internacionals en defensa dels drets de les dones i la igualtat d'oportunitats arreu del món. Era un acte organitzat per la presidència espanyola de la Unió Europea per al que es va triar València com a escenari. Havien sigut invitades les dones que ocupen els principals càrrecs públics arreu del món, sobretot a l'Àfrica, amb especial deferència cap a les dones amb responsabilitats polítiques a la Comunitat Valenciana, entre elles la pròpia alcaldessa de València, la presidenta de les Corts, Milagrosa Martínez, segona autoritat a la Comunitat Valenciana; les conselleres del Govern autonòmic, secretàries autonòmiques, directores generals, etc. I la clausura va anar a càrrec del president de torn de la Unió Europea, José Luis Rodríguez Zapatero. Camps no va ser invitat perquè no corresponia, igual que no van ser invitats el cap d'Estat espanyol ni el vicepresidetente primer de les Corts, per dir-ne dos.
Però Rita Barberá ja havia decidit donar la nota. Era el seu objectiu, i el pretext era secundari. Si en veritat haguera llançat les seues crítiques en nom del president Camps, haguera posat de manifest que el president de la Generalitat o no sap estar, o se sent tan omnipotent que no assimila que ací es faça res sense que ell aguaite. S'ha servit de Camps per a donar la nota, que era el seu objectiu. Però ho ha fet d'una forma tan grossera que no porta sinó a concloure que Barberá no ha estat esta vegada a l'altura de la ciutat de la que és alcaldessa.
Per no parlar de González Pons, que s'ha passat mig any reclamant la celebració a València d'alguna de les cimeres europees de la presidència espanyola, i a la primera que se celebra ens ix amb quatre idees per a retraure-li a Zapatero que vinga a València per a parlar d'Àfrica. No sé si el desig de González Pons és que Zapatero haguera dedicat el discurs de clausura de la cimera internacional a parlar de del Cabanyal.
Este ús recurrent de la insolència política no pot reportar rèdits electorals a un PP cada vegada més descortés. El contrari seria realment descoratjador. I deixe de banda el descrèdit que Rita ha imprés a València.

dijous, 25 de març de 2010

QUI HA DE DONAR EXPLICACIONS?


El portaveu socialista en les Corts Valencianes, Ángel Lluna, va mostrar ahir en el ple un informe policial que revela fil per randa el cobrament d'un milió d'euros en comissions il·legals per mitjà d'una confabulació entre intermediaris, institucions valencianes i càrrecs públics per a repartir-se el botí de la visita del papa a València, i va el portaveu del PP, Rafael Blasco, a cor amb els seus braços mediàtics, i exigeix a Lluna que explique com ha arribat l'informe a les seues mans, i damunt amenaça de presentar una querella. Viure per a veure.
Ara resulta que qui ha de donar explicacions és Ángel Lluna, sense que Rafael Blasco es senta en l'obligació d'explicar com una quadrilla de filibusters enreda a la fundació que va organitzar la visita del papa, a RTVV, a la constructora Teconsa, i als subcontractistes de Teconsa per a desviar cap als seus comptes un milió d'euros dels més de sis que RTVV va pagar per a sonoritzar l'escenari de la missa papal.
L'informe detalla l'antelació amb què es va gestar la cisa, especifica el sistema de factures falses creades per a justificar l'ingrés, explica la comptabilitat fictícia, dóna noms i cognoms dels actors, i no obstant allò reprovable per a Blasco és que el PSPV denuncie estos fets en el Parlament i exigisca una explicació pública.
Eixa fugida cap avant no donarà resultat, perquè siga quin siga el camí que ha recorregut l'informe policial fins a l'hemicicle de les Corts Valencianes, el PP no podrà eludir eternament una explicació sobre els diners públics que han anat a parar ja no sé on. No sé si el milió ha anat a comptes de Suïssa, a pagar les festes de Marraketch, o a sufragar els actes electorals del PP. El que sí que sé és que eixe milió d'euros no ha sigut destinat al que havia de ser destinat: a millorar la qualitat de vida dels valencians, a construir infraestructures, a millorar serveis, a fomentar ocupació, etc.
De moment qui ha escorregut l'embalum fa ja mesos ha sigut el director general de RTVV que va ordenar el pagament del què es va desprendre la suculenta comissió.

dimecres, 24 de març de 2010

ACTITUDS INTOLERABLES

Sent una sincera i profunda preocupació pel caire que adopta l'estratègia política del principal partit de l'oposició a Espanya, el to de les seues declaracions, el seu frentisme irracional, i la seua nul·la predisposició a aportar res en benefici de l'interés col·lectiu.
Exercisc la política des de fa anys, he ocupat diversos càrrecs, i he bregat en distints fronts, però la meua capacitat de sorpresa no acaba d'esgotar-se.
Les evasives i les ambigüitats de Soraya Sáez de Santamaría en relació amb les imputacions judicials contra l'expresident de Balears, els denigrants qualificatius d'Esperanza Aguirre cap als andalusos, i les temeràries i gratuïtes declaracions de Mayor Oreja sobre la falsa condescendència del Govern amb l'entorn d'ETA, són realment per a escandalitzar-se.
I a això cal unir hui el nou menyspreu del president de la Generalitat, Francisco Camps, al negar-se a respondre en la sessió de control al portaveu del PSPV, i la decisió del TSJ de Madrid d'anul·lar part de les escoltes telefòniques incloses en el sumari Gürtel, que al meu entendre representa legimitar judicialment la impunitat davant de la corrupció. Per fortuna, les escoltes telefòniques eliminades representen una mínima part de les proves acumulades, i esta vegada tot apunta que el PP no aconseguirà el seu objectiu d'invalidar el procés, com ha aconseguit en altres ocasions. I no serà perquè ha escatimat esforços en eixe sentit.
Pel que fa a l'actitud de Camps, puc entendre la seua negativa a respondre. El nou informe policial desvelat hui per Ángel Lluna en què es demostra el desviament de diners per mitjà dels contractes de la visita del Papa, ha sorprés el president, que per un moment ha mostrat una manifesta paràlisi oral i facial.
I per si faltava alguna cosa, una, en el seu afany per fer un seguiment de premsa el més ampli possible, ha hagut d'escoltar en l'emissora de ràdio Intereconomia un debat exculpatori dels abusos sexuals comesos per capellans catòlics. La proposta del debat estava fonamentada sobre la pregunta de si està o no l'Església Catòlica sent objecte d'una ofensiva a nivell mundial, i a partir d'ací es van esplaiar els tertulians en un to que va vorejar l'exculpació dels abusos sexuals.
És realmenta per a escandalitzar-se. Exigisc des d'ací al PP que revise els seus codis de conducta en l'exercici de l'activitat política. No hi ha democràcia a Europa, ni tan sols a Itàlia, que suporte una oposició com la que exerceix el PP a Espanya. Es troben a faltar actituds com les de l'oposició política en països com Alemanya o França, i inclús ací l'elegància de CiU o PNB en els parlaments de Catalunya i Euskadi contrasten amb la fanfarroneria del PP.

dimarts, 23 de març de 2010

JAUME MATAS

El pas hui de l'expresident balear i exministre pels jutjats per a donar compte de tota una retafila de càrrecs que se li imputa, escenifica per a mi l'estereotip del concepte que de la pràctica política s'ha instaurat en el PP. Jaume Matas va accedir a la presidència de les Balears, quan va ser desallotjat del Govern va ser anomenat ministre, per a recuperar després la presidència de la seua comunitat, esta vegada amb majoria absoluta. I en què va invertir Matas eixe cabal de confiança? A convertir les illes en un niu de corrupteles pel qual han sigut ja empresonats alts càrrecs de la seua administració, i molts altres estan a l'espera de resolucions. El propi Matas, que en la pràctica va posar terra pel mig per a fixar la seua residència als Estats Units, s'enfronta a peticions de pena que sumen trenta anys de presó.
Mates és l'estereotip del personatge instal·lat en el PP suposadament dedicat a vetlar per l'interés públic, però en realitat allò públic és el que menys interés li suscita. Pense en la Comunitat de Madrid, en els modes i maneres d'Esperanza Aguirre, en Luis Bárcenas, en els alcaldes i diputats del Gürtel, i com no podia ser de cap altra manera, pense en Camps i en la cultura política que ha instaurat a la Comunitat Valenciana, i sobretot en els resultats d'eixa cultura política.
No sé què serà de Camps després de tot açò. Potser Matas puga intercedir per a aconseguir-li un acomodament a Nova York. De moment, Ricardo Costa ja està instal·lat en un apartament a Londres, encara que siga per millorar el seu anglés.

dilluns, 15 de març de 2010

LA MORAL, PER TERRA


El líder del PP, Mariano Rajoy, va dir el diumenge en el discurs de clausura d'un acte del seu partit celebrat a València, que les seues visites a esta ciutat sempre li pugen la moral, de la qual cosa només cal deduir que la moral del PP està per terra, perquè si l'única cosa que li puja la moral a Rajoy és el panorama que propícia el seu partit ací, és que la resta de la parròquia està emmidonada.
La clausura de la jornada i les intervencions de Mariano Rajoy i Francisco Camps van ser retransmeses en directe pel canal 24.9 de TVV, i no sé si algun altre canal de la nostra televisió autonòmica va interrompre la programació per a oferir semblant esdeveniment, tota una deferència per la qual caldrà demanar de nou explicacions. Però el directe oferix desavantatges que els censors de TVV no van poder evitar: l'aparició de Rajoy junt a Alfonso Rus, palmadeta en l'esquena inclosa, com felicitant-lo per la diligència que ha mostrat a l'hora de censurar exposicions fotogràfiques. No obstant, les imatges de Rajoy amb Rus sí que van ser convenientment ocultades en els informatius posteriors, en la premsa del dia següent, i en el material que va distribuir el propi PP.
Així que el que a Rajoy li puja la moral és una comunitat autònoma amb 600.000 aturats, amb un teixit productiu aborronador, amb un president de diputació que es dedica a esbiaixar exposicions i a rematar professors, un altre president de diputació que està a punt de ser assentat en la banqueta, un altre president de diputació dedicat a porgar en les llistes i llocs de direcció als seguidors del president de la Generalitat, un president de la Generalitat que delira i que està més ocupat a aconseguir trobar defectes de forma en la instrucció del sumari Gürtel que a governar, un deute públic que és el major de totes les comunitats autònomes, etc. Això és el que eleva la moral a Rajoy.
I a tot això, perquè va organitzar el PPCV una jornada dedicada a l'ocupació a València, en una comunitat que lidera els índex d'atur, i un dia de Falles? Perquè Rajoy havia d'anar a la balconada de l'ajuntament de València a vore la mascletada, i calia aprofitar la presència de Rajoy per fer un poc de soroll. Res més.

dilluns, 8 de març de 2010

MARÍ OLANO I LES SUBVENCIONS

El diputat del PP José Marí Olano diu hui en un article en el diari ABC que la subvenció forma part essencial de la cultura de l'esquerra a fi de concitar voluntats entorn de la causa, i afig que quan les subvencions les perceben persones que estan acostumades a la veu del seu amo, i a viure a costa de tots sense donar un pal a l'aigua, l'única cosa que fan és falsejar la democràcia i desactivar el lliure desenvolupament de la societat civil.
I això ho diu amb tot el desvergonyiment el diputat d'un grup parlamentari que ha arribat inclús a acceptar una iniciativa popular promoguda per un grup antiavortista i l'Arquebisbat, per a canviar-la posteriorment en la seua totalitat, amb l'únic fi que els promotors de la iniciativa s'embutxacaren 12.000 euros només pel fet d'haver sigut admesa. Ho diu un diputat d'un partit que ha "subvencionat" des de les institucions a aquells que els organitzaven els actes electorals.
I a més, Marí Olano escriu el seu article en un diari que en la mateixa edició, només basta passar la pàgina, porta una inserció publicitària encoberta davall un epígraf informatiu denominat "especial València barris", amb foto de Rita Barberá, i dos pàgines més avant foto de Rafael Blasco en un viatge a Etiòpia amb xiquets pobres.
Imagine que quan Marí Olano parla despectivament de les subvencions, no es referirà al cost dels especials que la Generalitat i l'Ajuntament de València inserixen en el diari que li publica els seus articles. Rafael Blasco apareix en més fotos en l'ABC que Rajoy i Zapatero junts, i damunt, com titular d'una conselleria sense contingut, es permet el luxe de viatjar a països subdesenvolupats a càrrec del pressupost de la Generalitat per a generar material gràfic als periòdics que a colp de subvenció es fan eco dels seus recorreguts.
I això ho diu un diputat d'un partit polític que té coartada la llibertat de premsa a colp de xequera, i que a més s'ha distingit per la seua arbitrarietat a l'hora de concedir subvencions, que ha creat associacions ad hoc per a rebre subvencions, i que no ha dubtat a dividir i enfrontar al moviment veïnal, etc.
En definitiva, si la subvenció forma part essencial de la cultura de l'esquerra, el PP s'ha tornat d'esquerres, i ho ha fet amb matrícula.

divendres, 5 de març de 2010

RITA NO REBENTA RES


He llegit i he escoltat diversos comentaris en el sentit que l'alcaldessa de València, Rita Barberá, va tindre la gràcia de rebentar una reunió de la junta de seguretat amb el delegat del Govern. En eixa junta es va constatar un descens de l'activitat delictiva en la ciutat de València, però no obstant, a l'eixida Rita es va dirigir presta als micròfons per a denunciar que El Govern vol prohibir una mascletà napolitana en la platja, una declaració adornada amb les necessàries dosis de gesticulació, to d'indignació i victimisme.
Rita no rebenta res. El que ha estat rebentat des de fa ja temps són els canals de comunicació entre l'activitat política i administrativa i els ciutadans, un fluxe que ha sigut intervingut pel PP a colp de xequera a costa de la hisenda pública.
Rita té qui li riu les gràcies, i quan ix del palau del Temple té a la seua disposició un batalló de periodistes disposats a convertir les gràcies en notícia. Veiem hui, per exemple, la mascletà napolitana a cinc columnes en els periòdics i en els encapçalaments dels sumaris televisius. No obstant, l'efectivitat policial a València i el desplegament de Falles, que era l'assumpte de la reunió, a penes ha transcendit.
Pose un altre exemple. Quan el dimecres Rafael Blasco presenta una proposició no de llei en les Corts exigint al Govern rebaixes d'impostos, una proposta rebutjada pel PSPV per fer-se en el fòrum inadequat i per obeir a tàctiques estrictament polítiques de desgast, el gabinet de Presidència de la Generalitat ja ha donat les instruccions precises a les redaccions afins sobre els titulars amb què ha de quedar reflectida eixa notícia: "El PSPV s'oposa a la rebaixa d'impostos". La premsa, quasi a l'uníson, corea les indicacions de l'extorsionador de torn, alguns amb verdadera entrega.
Eixa tàctica de Blasco sustentada en el desvergonyiment i la desimboltura, és fàcil de combatre. No hi ha més que acceptar les seues propostes, al cap i a la fi intranscendents, i a continuació exigir-li que la Generalitat s'aplique el conte, en la mesura que la Generalitat té potestat en matèria tributària i també pot aplicar rebaixes en els tributs que li són propis.
És tot una posada en escena que no servix més que per a anul·lar el verdader paper de les Corts Valencianes per a convertir-les en un corral de comèdies en què el PP intepreta el paper d'humorista. Podríem inclús riure si l'assumpte no fóra seriós.

dimecres, 3 de març de 2010

CAMPS NO POT SEGUIR ABSENT

Una important capçalera de la premsa internacional (http://www.vilaweb.cat/noticia/3697353/financial-times-posa-pais-valencia-exemple-collapse-leconomia-espanyola.html) dedica hui un article a la gravetat específica que ha adquirit la crisi econòmica al País Valencià, accentuada per haver fiat la major part del creixement al sector de la construcció, pel deteriorament dels sistemes productius, i per l'insuportable deute públic. Fa deu anys el PIB valencià estava per damunt de la mitjana espanyola, i en eixe període ha caigut per davall. Les xifres de la desocupació de febrer continuen sent més elevades que en la resta d'Espanya, amb especial incidència en la província de Castelló.
I mentrestant, el president de la Generalitat viatja a Brasil per a eludir una sessió de control en les Corts, i simular interés per la millora de les relacions comercials entre València i Sao Paulo.
El País Valencià acumula la vuitena part dels parats del conjunt de l'Estat, i eixe és un dada gravíssima que requeriria un gabinet de crisi, l'abandó de posicions partidistes, i l'acceptació del gran pacte que va oferir la setmana passada el PSPV, i que Francisco Camps es va afanyar a rebutjar amb l'argument que ell només dialoga amb gent decent.
Suggerisc al president que deixe per a una altra ocasió els acudits i les gràcies en la tribuna d'oradors, i assumisca l'especial gravetat de la situació al País Valencià tendint les dos mans per a frenar un deteriorament econòmic i social que amenaça de situar-nos a la cua en tots els indicadors positius, i al cap en els negatius.
Resulta en este sentit descoratjador escoltar les declaracions del conseller d'Economia tractant de restar gravetat a la situació, i fent malabarismes amb les xifres per a indicar que l'augment de la desocupació s'ha desaccelerat a major ritme a València que en la resta d'Espanya. Fins ara el creixement de la desocupació era ací vint punts superior a l'estatal, i ara només està quatre punts per damunt.
I a això cal unir un teixit productiu desmantellat, un immensa xarxa de polígons industrials fantasmagòrics i semiabandonats, i un deteriorament imparable de la realitat social i econòmica.
Camps no pot seguir absent.