dimarts, 30 de juny de 2009

RITA, DOS VEGADES DESLLEIAL


Inauguració de les obres de l'Avinguda de Catalunya, amb la maqueta en primer pla.
L'alcaldessa de València, Rita Barberá, va exhibir una impròpia falta de tacte durant l'acte d'inauguració del nuc viari que ha construït el Ministeri de Foment en l'avinguda de Catalunya. La ciutat és dos vegades lleial, però la seua alcaldessa ha estat deslleial per partida doble, en primer lloc per no admetre el compromís del Govern amb la ciutat de València, i després per dedicar el seu discurs inaugural a criticar el Govern.
La lleialtat institucional se li pressuposa a un càrrec com el que exerceix Rita Barberá, per deferència, i per l'interés general dels valencians. No obstant, Rita Barberá no sols es dedica a promoure la confrontació institucional, sinó que tendeix constantment a la pràctica de la demagògia i el niqueisme.
Em consta de forma directa i irrefutable que l'alcaldessa de València i el seu seguici s'han esforçat perquè les obres de l'AVE que s'estan executant al sud de la ciutat tinguen la menor repercussió possible en la premsa. Periodistes de mitjans afins al PP m'han confirmat les indicacions expresses de l'Ajuntament de València perquè les obres de l'AVE passen desapercebudes. I ja és difícil, perquè només cal circular pel bulevard sud o viatjar amb tren per a adonar-se de la magnitud de l'actuació.
No obstant, Rita està dedicada a ocultar la realitat, a privar els valencians d'informació sobre el canvi radical que patirà la seua ciutat quan d'ací a un any el primer AVE es detinga en l'estació provisional, i quan dins d'uns pocs anys més la ciutat faça realitat la major transformació des de l'Exposició Regional amb la creació del parc central, el soterrament de les vies, l'eixida subterrània nord de l'AVE i l'estació definitiva. En eixe moment, quan arribe l'hora de tallar les cintes, el meu desig, amb tots els respectes, és que València tinga un govern socialista, però si Rita continua sent alcaldessa tornarà a ser dos vegades deslleial.

dijous, 25 de juny de 2009

ESCLAT DE PREPOTÈNCIA PER A ACOMIADAR EL PERÍODE DE SESSIONS


Grup Popular de les Corts Valencianes.
El període de sessions en les Corts Valencianes s'ha clos amb una nova exhibició de prepotència del Grup Popular acaparant la designació dels representants en els consells socials de les universitats valencianes que correspon anomenar a les Corts, obviant la proporcionalitat en la representació parlamentària, i trencant el costum de pactar les designacions.
El mecanisme per al nomenament dels representants en els consells de les universitats no contempla la possibilitat de respectar la proporcionalitat parlamentària, ja que no es vota sobre llista oberta ni es requerix majoria de dos terços, però era una tradició consensuar amb els grups minoritaris la representació de les Corts en eixos òrgans.
Hui el PP ha trencat en solitari el consens i ha ratificat la seua voluntat de fer valdre el corró fins a les últimes conseqüències, com està fent amb el retard en la designació de Leire Pajín com a senadora territorial. És la seua forma de reprovar a la la resta de grups la seua forma d'exercir l'oposició.
La drecha no vol oposició, o almenys vol marcar a la resta de grups quin tipus d'oposició han de portar a la pràctica. En el cas contrari, els diputats que diferixen amb el PP en la forma d'entendre el món i la política tindran dificultats fins perquè se'ls subministre un simple bolígraf. No dic ja a l'hora d'accedir a la documentació administrativa requerida pels diputats, i a la que tenen dret.
La negativa de la presidència de les Corts a tramitar determinades iniciatives parlamentàries, sobretot les relacionades amb la trama Gürtel, col·loca al PP en situació de rebel·lia constitucional, ja que els acords que adopta per a denegar sol·licituds són nuls de ple dret, i així ho han reconegut ja els tribunals. Però al PP li dóna igual.

dimarts, 23 de juny de 2009

NOVA DADA NEGATIVA


L'arribada de turistes estrangers ha descendit en esta primera mitat de l'any un 19% al País Valencià, la major caiguda en el conjunt de l'Estat. Una nova dada negativa que afegir al full de servei de Francisco Enrique Camps Ortiz, sempre que Ricardo Costa no trobe cap motiu, que el trobarà, per a culpar Zapatero pel fet que el País Valencià encapçale la caiguda del turisme.
Ja arrossegàvem la llosa de ser líders en fracàs escolar, en destrucció d'ocupació, en la caiguda de vendes del sector automobilístic, i en deute públic. Ja teníem a Castelló com la província d'Espanya en la que la desocupació creix a major ritme, hem de fer front a la fallida de Terra Mítica, la renúncia a Mundo Ilusión, la paràlisi de la Ciudad de la Música, la degradació de la marina de la Copa de l'Amèrica, el fiasco de la Fórmula 1 i el desengany de la Ciutat de la Llum, i ara cal afegir el lideratge en la caiguda del turisme estranger.
Ho Deia ahir José Ramón Giner en un article publicat en El País: "Qualsevol balanç que pretenguem fer del Govern de la Comunitat Valenciana acabarà per resultar desolador". I ho va dir abans de conéixer la dada del flux de turistes estrangers.
La renúncia al projecte de Mundo Ilusión ha sigut demolidor per a la província de Castelló, per al seu aeroport, per a la projecció de futur, i per als que s'havien creat expectatives d'inversió immobiliària amb el parc d'atraccions com a reclam. La previsió de tràfic de viatgers en l'aeroport castellonenc s'havia realitzat sobre la certesa que en el moment en què les instal·lacions entraren en servei Castelló disposaria del parc d'atraccions i de setze camps de golf. Ni una cosa ni l'altra. Ni tan sols els balnearis, la Ciudad de la Música i el museu de dinosaures que van prometre Camps i Carlos Fabra, però tampoc la Ciutat de les Llengües, ni el centre de convencions de Calatrava.
Però al meu entendre, el pitjor és que l'aposta per este model d'escultures de gel pel qual ha apostat Francisco Enrique Camps Ortiz ha portat a desatendre les inversions allà on eren més necessàries: la consolidació dels sistemes productius tradicionals, la qualitat educativa, els serveis públics, la qualificació dels treballadors, etc.
L'estat semiabandonat del moll del port de València en el que es va celebrar la Copa de l'Amèrica descriu millor que res este fracàs de gestió.

dilluns, 22 de juny de 2009

ANA BARCELÓ

La secretària provincial del PSPV d'Alacant, Ana Barceló, diu hui a una entrevista al diari El Mundo que Joan Lerma va perdre les eleccions perquè li les va guanyar un alcalde: Zaplana. Bona finta, la de la companya Barceló,en resposta a les declaracions de l'expresident i exsecretari general, que tot posant en dubte la capacitat de Jorge Alarte com a secretari general, va dir en altra entrevista que està per vore que un bon alcalde vaja a ser un bon president de la Generalitat.
Imagine que en el cas de que el secretari general eixit del congrés de setembre passat haguera estat l'altre alcalde aspirant, la cita de Joan Lerma haguera estat igualment vàlida.

dimecres, 17 de juny de 2009

EL RASTRE DELS DINERS


Francisco Camps y Luis Bárcenas.
En estos moments en què el Tribunal Suprem delibera sobre la possibilitat d'assumir en la seua totalitat la instrucció del cas Gürtel o només en la part que concerneix càrrecs aforats d'àmbit estatal, m'assalta la idea de seguir el rastre dels diners que han eixit de les arques de la Generalitat amb destí a les empreses involucrades en la trama investigada, al voltant de huit milions d'euros.
Només la idea que només un euro de les adjudicacions de la Generalitat a Orange Market haja acabat en la cartera del tresorer del PP, Luis Bárcenas, o en algun paradís fiscal, hauria de ser motiu suficient perquè els magistrats del Tribunal Suprem ficaren tots els tripijocs en un mateix sac i tractaren d'esbrinar si els diners de les institucions valencianes ha contribuït al sorprenent enriquiment de Luis "el Cabrón", per a finalment determinar si el tresorer s'ha quedat amb tot o amb part, i si és el cas quin ha sigut el destí de la part restant.
Sé que Camps remourà cel i terra per a continuar aparentant que això d'ací són només uns mísers trages que res tenen a veure amb les transaccions de Correa i Luis "el Cabrón", i sé que continuarà tractant d'aparéixer com a víctima i d'estigmatitzar als que insistim a demanar explicacions per suposats casos de corrupció. Tant em fa. Insistiré fins a l'extenuació.

dimarts, 16 de juny de 2009

EL FINANÇAMENT

Diuen els tertulians afins al PP, generalment concentrats en Canal 9 i en les televisions adjudicatàries de les últimes llicències de TDT, que el PSPV s'ha quedat sense discurs al País Valencià, i sostenen la seua afirmació amb l'actual sistema de finançament autonòmic, que fa que el País Valencià siga el que menys rep per habitant.
És necessari discernir entre dos qüestions, una incerta, i una altra reprovable. La incerta és que el PSPV s'haja quedat sense missatge. Amb el que s'ha quedat és sense canal de transmissió, i ja s'ha encarregat el PP d'obstruir totes les vàlvules de fuga per les quals es puga colar algun representant socialista.
I la reprovable és que els tertulians afins al PP s'enceben en els mals del sistema de finançament autonòmic, i no obstant obvien tota anàlisi sobre el finançament del PP i les sospites d'irregularitats que es deriven de les martingales del tresorer, Luis Bárcenas. I no sols els tertulians obvien les martingales de LB, sinó que la notícia desapareix dels sumaris dels informatius.
Qui diu que el PSPV s'ha quedat sense discurs? Doneu-me un punt de suport, i mouré el món. Doneu-me una oportunitat de difusió, i remouré les consciències.
Qui és l'artífex del model de finançament vigent que relega els valencians a la cua? Aznar i Zaplana, en connivència amb Camps i amb tots els que assumien responsabilitats polítiques en el PP de l'any 2000.
L'actual model de finançament és perjudicial per als valencians, però ho és des del primer moment. És a dir, ho era en 2001, en 2002, en 2003, i en 2004. Fins ací silenci en el PP valencià. Què va passar en 2004 perquè es lliberaren totes les ires? Que el PP nacional va perdre les eleccions generals. Ah, amic Camps!! Només des de llavors el model de finançament és roín, que ho és, però també ho era abans amb el silenci còmplice del Clan de la Gomina.
Ara el Govern negocia un nou model de finançament, però a Camps li entren les presses perquè no pot pagar als proveïdors ni a any i mig vista, perquè no pot finançar el seu pla de millora dels municipis, i perquè si es descuida haurà de recórrer al deute, més deute, fins i tot per a pagar les nòmines dels funcionaris.
Que el PSPV s'ha quedat sense discurs? Doneu-me un micròfon.

dilluns, 15 de juny de 2009

EL RÈGIM

Desitjava dedicar l'article de hui a l'equador del mandat municipal en els ajuntaments. Hui es compleixen dos anys de la constitució de les actuals corporacions locals, i desitjava incidir en el meu recordatori en el que han suposat aquests dos anys per a la ciutat de Castelló. Però l'actualitat ha irromput i s'ha imposat a l'anàlisi.
Per terrorífic que sone, la pràctica del PP de comprar voluntats i teixir xarxes clientelares havia deixat de sorprendre'm. Ahí estan les investigacions sobre l'empadronament massiu de militants i simpatitzants del PP, ahí estan les col·locacions laborals de què presumeix Carlos Fabra, i ahí està la conselleria de Blasco repartint subvencions. Sempre he mantingut que el vot captiu va ser el que va permetre revalidar per la mínima l'alcaldia de Castelló al PP al maig del 2007.
Però la notícia que un grup d'immigrants llatinoamericans ha estat entabanat per a omplir buits en el míting de Camps i Rajoy en la plaça de bous de València amb la falsa promesa de llocs de treball en la recollida d'alls, ha sobrepassat totes les nocions del que jo, en la meua bona fe, havia començat a considerar assimilable.
Encara així, quan ja creia que l'engany a eixe grup d'estrangers anava a convertir-se en l'anècdota, salta la notícia que la presidenta de la Unió de Dones Demòcrates de Castelló, l'exdiputada del PP Carmen Pardo, havia regalat bijuteria en un acte amb dones a qui va emplaçar a acudir al míting de la plaça de bous.
I altres estratagemes que mai arribarem a conéixer perquè centenars d'autobusos partiren de tots els racons d'esta comunitat i de les comunitats del costat amb destí a la plaça de bous de València el passat 31 de maig davall la batuta de Rafael Blasco.
El PP ha instaurat tot un règim. Utilitza el poder per a consolidar el poder, tira mà dels recursos públics com a ferramenta de persuasió, quan no d'extorsió, i manipula els mitjans públics de comunicació per a perpetuar-se.
Pràctiques al més pur estil caciquil que es reproduïxen en tots els escalons de l'administració. No sorprén, per tant, que les ciutats governades per altres partits siguen considerades com a molests furóncols per al PP, i este partit s'empre a fons a recuperar-les amb les arts que siguen necessàries. Ahí tenim la mitja dotzena d'alcaldies que el PP ha aconseguit en la Marina Alta per mitjà de mocions de censura en esta primera mitat del mandat, dóna igual si el soci siga un trànsfuga del PSPV, que un trànsfuga d'Esquerra Republicana.
Em produïx paüra.

divendres, 12 de juny de 2009

ELS TRAGES SÓN L'ANÈCDOTA

Ho vinc dient des de fa setmanes. Els trages són l'anècdota, la part ínfima que aflora. La justícia, la premsa, l'oposició i l'opinió pública han encallat en els trages, i han obviat el més rellevant del cas Camps, la branca, o millor, el tronc valencià de la trama Gürtel.
Ara l'instructor del cas Gürtel en el TSJ de Madrid demana al Tribunal Suprem que investigue a dos aforats per frau fiscal i suborn, un d'ells el tresorer del PP, Luis Bárcenas, que tenia l'esperança que el dia 30 de juny prescriguera un presumpte delicte pel pagament de 330.000 euros no declarat a Hisenda, xifra que coincideix a més amb les de la comptabilitat de les empreses de Correa lliurada a "L. B", sigles que segons el PP no corresponen a Luis Bárcenas.
Efectivament, com diu Rajoy, no és creïble que Camps s'haja deixat embolicar per tres trages. Jo pense com Rajoy. D'haver-se deixat embolicar, ho hauria fet per alguna cosa més.
No sorprendria que el TSJ de la Comunitat Valenciana seguira els mateixos passos que el de Madrid, a la vista que hi ha apunts comptables en les empreses de la trama que desvelen el pagament de 420.000 euros al "PPVLC".
Ací, i no en els trages, està el rellevant de la trama en què apareix implicat el president de la Generalitat, Francisco Camps.
Com va dir ahir el portaveu del PSPV en les Corts, Ángel Lluna, sospite que a Camps li queden dos anys de president.

dimecres, 10 de juny de 2009

ESTAN CAMPS I FABRA EXCULPATS?


Per a desgràcia seua, no. Ni política, ni judicialment. No estan judicialment exculpats, de moment, perquè els jutges no inclouen els resultats electorals als sumaris. I no estan exculpats políticament perquè els vots no legitimen segons quines conductes.
I la prova de que Camps no està políticament exculpat la tenim en l'acte d'exultació que ha organitzat el PP a València amb el pretext del primer aniversari del congrés nacional del PP en el que es va triar Rajoy com a president. Un nou invent de l'alquimista Blasco per a tapar les vergonyes de Camps.
Era evident que el PP valencià anava a esforçar-se al màxim en les eleccions europees, no per interès en la política europea ni per enviar més diputats a Estrasburg, que només n'han enviat un valencià, sinó per traure pit davant una complicada situació del president Camps de la que encara no sabem si se n'eixirà.
Això no lleva, però, que el PSPV i el PSOE hagen de reflexionar, i així ho estan fent per tal de convéncer els ciutadans de que només amb l'activisme i la participació es pot aturar una dreta que al País Valencià es sosté sobre la manipulació, la demagògia, el control, el clientelisme, el sectarisme, la mentida, la dilapidació de recursos públics, i ara també sobre amics, regals, diners negres, paradisos fiscals, i sospitosos apunts comptables amb destí al "PPVLC".
Malgrat això, l'electorat progressista es va quedar diumenge a casa, i al voltant d'això és sobre el que cal fer girar tota reflexió.
Camps vol arribar a les eleccions autonòmiques en condicions de repetir com a candidat perquè és clar que l'opció de succeïr Rajoy se li ha esvaït, i en això està ocupat l'alquimista Blasco, a més d'estar creant xàrcies clientelars des d'una conselleria buida de contingut.
Qui ha dit que no es tornarà a presentar a unes eleccions és Carlos Fabra. Compte, però. No es la primera vagada que el virrei anuncia una retirada. Ho va fer el 1999 a un congrés provincial del seu partit a Peníscola, i després al 2003 en un nou congrés provincial a Sogorb. Per tant, desconfiem. No obstant, per a la salut democràtica de Castelló seria una bona notícia la retirada de Fabra.

dilluns, 8 de juny de 2009

LES IDEOLOGIES, EN PERILL


Europa, blava.
Em disposava a les sis del matí a escoltar en les emissores de ràdio les primeres anàlisis de les eleccions d'ahir, i dels titulars que he escoltat a eixa hora hi ha un que m'ha fet estremir: "Cinquanta persones i els seus equips tenen des de hui solucionades les seues vides durant els pròxims cinc anys". Ho ha dit Carlos Herrera a les sis del matí, en referència als cinquanta diputats electes a Espanya i els seus assessors. Eixa ha sigut la seua anàlisi.
Més tard, he llegit una reflexió més sensata de Josep Torrent en El País sobre la berlusconització de la política valenciana.
Entra l'una i l'altra sensació, li he estat donant voltes als motius pels quals la dreta i l'extrema dreta han acaparat la majoria dels escons a Estrasburg, i les conseqüències d'eixos resultats electorals en una legislatura que serà clau per a la consolidació política de la Unió Europea.
L'eurocambra tindrà en els pròxims cinc anys una clara majoria conservadora i ultraconservadora amb capacitat per a decidir sobre la flexibilització del mercat laboral, la implantació de la directiva de les 65 hores, l'aniquilació dels drets socials, la mercantilització dels serveis públics, la deshumanització de la política, la criminalización dels fluxos migratoris, la despreocupació mediambiental, la confrontació exterior, etc.
M'he preguntat els motius pels quals persones social i laboralment vulnerables donen suport a la dreta i a l'extrema dreta a Espanya i a Europa, amb les excepcions de Grècia i Malta, i totes les cavil·lacions em conduïxen a la mateixa conclusió: la desideologització de la política i la pèrdua de valors. Predomina el màrqueting, la demagògia, l'acudit, l'arenga, la confusió i la confrontació estèril. De res serveix alertar de la pèrdua de drets, de retalls en polítiques socials, de la desregularització dels mercats financers, i de noves formes d'explotació laboral. Els propis damnificats per eixes polítiques donen el seu vot als que portaran a la pràctica eixes polítiques. Només calen dos frases criminalitzant la immigració i denigrant Turquia.
En el cas espanyol, el màrqueting polític ha aconseguit victimitzar a polítics implicats en presumptes trames de corrupció, desviar el debat cap al Falcon, i confondre sobre els orígens i els causants de la crisi econòmica. Els causants de la crisi s'han presentat a estes eleccions com la solució a la crisi, i els electors els han cregut i els han votat.
I en el cas valencià, no puc estar més d'acord amb Josep Torrent. Camps actua a l'italiana, amb control absolut sobre mitjans de comunicació públics i privats, dominació sobre els poders judicial i legislatiu, clientelisme, i un discurs extremadament populista, inclosos insults i desobediència institucional.
Francisco Camps, que acumula sobre la seua gestió la major destrucció d'ocupació a Espanya, és qui ens va a traure de la crisi. Francisco Camps, que es va encomanar a la rajola i es va desentendre de la resta de sectors productius, és qui ens va a traure de la crisi. Francisco Camps, que encara no ha aclarit on està la línia divisòria entre les seues amistats i l'interés públic, és qui lluitarà contra la corrupció. Francisco Camps, que ha obstaculitzat quant ha pogut la labor de l'oposició i ha manipulat sense escrúpols als mitjans públics de comunicació, és qui ens va a tornar la transparència.
Les ideologies, els valors i els principis s'apaguen. A Francisco Camps li basta de denunciar complots contra ell i contra les institucions valencianes per a guanyar unes eleccions europees en les que el PP poc o no res ha parlat d'Europa. No li interessava. Estava més interessat en legitimar els seus càrrecs, com ara Camps i Fabra, o el propi Rajoy, a qui els d'Aguirre l'esperaven amb els ganivets afilats.
Per la meua banda, asumisc la responsabilitat que em pertoca en la desmobilització de l'electorat progressista.

dijous, 4 de juny de 2009

FABRA REBATEJA EL "PLA E"


El Pla d'Estímul de l'Economia posat en marxa pel Govern d'Espanya, el Pla E, que inclou un programa de finançament dels municipis dotat amb més de huit mil milions d'euros, ha sigut rebatejat a Castelló. L'alcalde del PP d'esta ciutat, Alberto Fabra, ha rebatejat el Pla E, així, sense cap rubor. A Castelló el pla del Govern es difon ara davall el nom de Pla Activa Castelló, o alguna cosa així.
Fabra ha afegit al Pla de Finançament Local del Govern una obra per ací i una altra per allà, ha rebatejat el programa perquè aparega com una iniciativa municipal, ha posat els seus propis cartells -tant que va criticar els del Govern-, s'ha posat el casc, i se n'ha anat a visitar totes les obres acompanyat de la premsa.
Fabra no vol que se sàpia que les obres que estan en marxa a Castelló corresponen al Pla E i al seu projecte de finançament local. Fins a eixe extrem arriba la maquinació, la manipulació, la deslleialtat i la falta d'escrúpols.
Fabra ni és cortés ni és valent. La ciutat de Castelló ha rebut dos-cents milions d'euros del Govern per a executar obres i crar ocupació, i a l'alcalde li haguera honrat reconéixer-ho, en compte de buscar la manera més pueril de maquillar la realitat.
Això és el que tenim a Castelló.

dimarts, 2 de juny de 2009

QUATRE EXCEL.LENTS MOTIUS PER A DIMITIR, TRAGES A BANDA


Als darrers quatre mesos, des del passat 6 de febrer, el president de la Generalitat ha mentit en les Corts, és a dir, ha mentit al conjunt dels valencians, ha sigut imputat per la presumpta comissió d'un delicte de suborn, s'ha vist enredat en apunts comptables d'empreses de la trama de corrupció que revelen importants pagaments al "PPVLC", ha sigut sorprés en comprometedores converses amb persones a qui deia no conéixer i a les que no obstant emplaçava per a parlar d'allò nostre, ha utilitzat les institucions valencianes per a organitzar-se actes multitudinaris de desgreuge, s'ha inventat viatges per a eludir sessions de control en les Corts etc. I no obstant, no se m'ha ocorregut recórrer a la petició de dimissió per a un personatge que a més està dedicat a boicotejar tota l'acció del Govern d'Espanya, que manté a la Generalitat en uns índexs d'endeutament difícils de justificar, que menysprea serveis públics bàsics, que elabora al seu capritx els informatius dels mitjans públics de comunicació, i que dóna suport a desllenguats com Alfonso Rus i Carlos Fabra.
No se m'ha ocorregut mai sol·licitar la dimissió. Però hui han confluït en un sol dia quatre fets que haurien de fer plantejar al propi Camps la conveniència de la seua continuïtat en el càrrec.
D'una banda, hui s'ha conegut que la valenciana és una de les tres comunitats autònomes en què la desocupació va continuar augmentant al maig, i això que la construcció ha deixat de destruir ocupació, i són els serveis i la indústria els sectors en què es registren les caigudes.
En segon lloc, s'ha conegut que la Seguretat Social va perdre 1.064 afiliats en el mes de maig en la Comunitat Valenciana, mentres que el sistema a nivell nacional va retornar a dades positives i va guanyar 69.304 cotitzants (+0,38 per cent), la qual cosa va situar el número d'afiliats al finalitzar el mes en 18.103.487 ocupats, segons dades facilitades hui dimarts pel Ministeri de Treball i Immigració.
En tercer lloc, una escola privada de negocis preveu que la Comunitat Valenciana mantinga al setembre el major increment de la desocupació a nivell nacional, i que el percentatge de persones sense ocupació supere el 21%, és a dir, la pitjor evolució de tot l'Estat per al segon semestre.
I finalment, un altra dada coneguda hui assenyala que la Comunitat Valenciana registra la major caiguda en la venda de cotxes de tot Espanya, un 47% menys que al maig de l'any passat, i això a pesar del pla d'ajuda en vigor des de fa un mes.
Per això, i al marge de trages, contractes massius amb empreses involucrades en trames de corrupció, i amistats perilloses, Francisco Camps té quatre excel·lents motius per a reconsiderar la seua continuïtat al capdavant d'un Govern que conduïx al País Valencià cap al no-res.

dilluns, 1 de juny de 2009

LA TEORIA DEL COMPLOT I LA CAMPANYA DEL FALCON

"NO ÉS EL PSOE QUI PAGA ELS TRAGES DE CAMPS I REGALA MINIS A LES ESPOSES D'ALTS CÀRRECS DEL PP"
Ens estem deixant portar on el PP ens vol portar. Poc o res s'està parlant d'Europa, però posats a traslladar la campanya electoral a l'àmbit domèstic, és evident que el PP està aconseguint entretindre a l'opinió pública amb trivialitats i banalitats. Una fallada de comunicació del PSOE, o un encert del PP en la seua estratègia. Totes les tertúlies de ràdio i televisió, i els anàlisi de premsa escrita, estan ara ocupats en escarbar els mitjans de transport que utilitzen els càrrecs públics. Que si el Falcon, que si l'AVE, que si els consellers valencians utilitzen el vehicle oficial per a encarregar paelles, que si Mayor Oreja va a missa amb el cotxe oficial, que si el president del Govern ho és o no quan acudeix a fer un míting, que si Aznar també ho feia, que si a Albacete només s'hi pot anar en cotxe. Ens estem deixant portar. És tan senzill com efectiu: parlem de la grip i no parlarem de Trillo, parlem del Falcon i no parlarem d'Europa, ataquem als jutges i fiscals i no parlarem de Camps i Fabra.
Què està aconseguint el PP amb el Falcon? Que deixem de parlar de la trama de corrupció, que ens oblidem de Camps, de Fabra i d'Orange Market, i que deixem de banda les eleccions europees, on al PP li resulta molt difícil explicar segons quines coses, com ara la seua defensa de l'acomiadament lliure, l'ampliació de la jornada laboral, la negació dels problemes mediambientals, la defensa de les privatitzacions de serveis públics, etc.
El PP està especialment interessat en guanyar aquestes eleccions, no per a fer política a Europa, sinó en clau nacional, com una parada camí de la Moncloa, i un motiu per exculpar a Camps i a Fabra. El PP no parla d'Europa, però s'esforça en fer-nos creure que la investigació del cas Gürtel és un muntatge i un complot. No obstant això, que el president de la Diputació de Castelló estiga a les portes de l'obertura d'un juí en contra seu per uns fets que s'investiguen des de fa set anys, no és responsabilitat del PSPV, ni d'Alarte, ni de Zapatero. És només responsabilitat de Carlos Fabra i dels seus actes. Si Carlos Fabra no haguera estat organitzant reunions amb els ministres d'Aznar per a llançar al mercat productes que no podien ser autoritzats, ara no s'estaria parlant-ne, ni s'estaria investigant.
Si Camps haguera mostrat el primer dia les factures o les transferències bancàries pel pagament dels seus trages, ara no s'estaria parlant-ne ni cap jutge ho estaria investigant. Si Camps donara una explicació de l'apunt de 420.000 euros amb destí al "PPVLC" que apareix així inscrit en la comptabilitat de les empreses investigades per Garzón, ara no n'estaríem parlant.
No és el PSPV qui ha estat regalant "minis" a les esposes d'alts càrrecs de la Generalitat. Voler inventar-se complots i muntatges és una estratègia pueril i absurda, i desviar l'atenció de la campanya cap al Falcon és una estratègia perversa i malintencionada.