dilluns, 27 de setembre de 2010

LA PRIMERA PEDRA

foto: levante-emv
Esta primera pedra que s'ha posat hui sobre l'hemicicle de les Corts no és de les que li agraden a Francisco Camps en la seua estratègia de propaganda. La primera pedra que ha posat hui el portaveu socialista, Ángel Luna, en les Corts és una primera pedra col.locada sobre les runes d'una democràcia fictícia, d'unes veus emmordassades i llibertats retallades, sobre les que s'alçarà un monument dedicat a la decència, la dignitat, la democràcia real, i el respecte. Per això, este gest més que simbòlic ha desencaixat el rostre d'un Camps que pretenia convertir el debat de política general en una insulsa successió de dades, promeses i mentides.
Esta era la seua intenció i així s'endevinava quan Camps aplicava l'estratègia de la indiferència cap al portaveu socialista. La primera rèplica de Camps era com una continuació de la lectura del discurs que havia pronunciat en la seua primera intervenció, sense replicar a Ángel Luna, com si la mitja hora que li corresponia al portaveu socialista no haguera estat més que una inoportuna interrupció. Però en la segona rèplica, Ángel Luna ha trencat els esquemes que havien estat traçant Blasco i Camps. Després d'exposar la situació del govern i de la Comunitat, i de realitzar les seues propostes en la primera intervenció, el portaveu socialista ha dedicat la seua segona rèplica a dir-li amb rotunditat a Camps que els socialistes estan lliures de pecat. Ángel Luna ha tirat la seua pedra, com va suggerir José Joaquín Ripoll. Camps no. I no crec que la tire, simplement perquè no està en condicions de tirar-la.
No hi ha hagut forma més expressiva per part de Luna de clamar que està lliure de pecat, que llançant literalment una pedra en el centre de l'hemicicle. És un gest que es correspon amb la magnitud de la insídia que durant l'última setmana ha fabricat i difós el PP, este PP que tant critica les investigacions, i que no obstant això ha posat tot l'aparell administratiu que paguem tots els valencians a investigar a Luna, total per descobrir que el seu antic cap va tirar una paret a sa casa.
Sobre esta primera pedra que Luna ha col·locat hui en les Corts construirem una democràcia real a la Comunitat Valenciana on no càpiguen actituds com les que el PP ha vingut exhibint des del poder, per a vergonya de tots els valencians, on no càpiga la mentida, la manipulació, la corrupció, la coacció, el menyspreu, el retrocés de la llibertat i la democràcia, i la degradació de les institucions.

dijous, 23 de setembre de 2010

SI LUNA HAGUERA DE DIMITIR, LA BANCADA DEL PP QUEDARIA BUIDA

El portaveu del PSPV en les Corts, Ángel Luna, molesta al PP. És una evidència. En cas contrari la tropa de Rafael Blasco no s'haguera pres la molèstia d'escodrinyar durant mesos fins a en les papereres, sense el menor reparo ni tan sols a implicar a funcionaris públics en el rastreig. Després d'una batuda desesperada, el PP ha descobert que el constructor Enrique Ortiz va tirar fa tretze anys una paret al domicili de Luna, i li va donar opció a comprar un cotxe de l'empresa que ja usava Luna com a directiu de l'empresa d'Ortiz. Gran gesta.
No obstant això, i sobre estes transaccions, el PP ha posat a funcionar la seva engreixada maquinària mediàtica per arrossegar a Luna pel fang, presentar-lo davant l'opinió pública com un pocavergonya, i demanar-li, i este és el seu veritable objectiu, que deixe d'assetjar a Camps en les Corts. Només faltava Joaquín Ripoll entonant allò que qui estiga lliure de pecat que tire la primera pedra. Inaudit.
Luna va contractar fa tretze anys a un constructor perquè li tirarar un envà a la seva casa, i el PP exigeix la seva dimissió. I davant semblant desvergonyiment, només se m'ocorre una cosa: si este és el criteri per demanar la dimissió d'un diputat, la bancada del PP en les Corts Valencianes s'anava a quedar buida. Les estratègies del PP són en general bastes, descarades, puerils i banals, però en aquesta ocasió se superen a ells mateixos. Gent que està sent investigada per cisar desenes de milions d'euros de les institucions que han anat a parar el Papa sabrà on, demana al portaveu socialista que busque la factura de l'envà que va tirar a sa casa fa tretze anys.
El pitjor és que la política està ideologitzada i el ciutadà, en general, no es mobilitza en defensa dels seus interessos, sinó dels d'aquell partit que anomena i considera "els seus", siguen bons o dolents. D'una altra forma no s'entendria la impunitat amb la que actuen Camps, Ripoll, Fabra i la tropa que porten darrere.

dimarts, 21 de setembre de 2010

SEMPRE HI HA UN MOTIU PER A PROTESTAR

El Govern ha dotat a Castelló amb les més modernes instal·lacions que gaudeix una seu provincial de l'Institut Nacional de la Seguretat Social en tota Espanya. Ha sigut una inversió de més de vint milions d'euros per a alçar un edifici funcional de diverses plantes en l'avinguda del Mar per a atendre a centenars de milers de castellonencs en les seues relacions amb l'administració de la Seguretat Social.És un projecte que es va forjar en l'etapa de Juanma Calles en la Subdelegació del Govern, i que ara és a punt d'inaugurar-se. Un compromís del Govern amb Castelló fet realitat, com ho han sigut la nova seu d'Hisenda, l'Oficina d'Estrangers, la Comissaria del Cos Nacional de Policia, el Banc d'Espanya, les escoles infantils sufragades amb el Pla E, i unes altres que passen desapercebudes, com la costosa reparació del nyap que es va fer en l'estació de Renfe.
Aquesta ha sigut la legislatura més fructífera per a Castelló pel que fa a inversions estatals. No obstant això, davant aquesta demoledora i irrebatible realitat, el PP de la ciutat de Castelló sempre troba un motiu per a protestar. El "vicealcalde", Javier Moliner, està fent córrer rius de tinta amb el serial de que la ceràmica empleada en les obres de la nova seu de l'INSS no és de Castelló. Una falsedat, d'altra banda, ja que si bé la marca proveïdora és italiana, al que gafa Moliner per a sembrar el seu desconcert, eixa mateixa marca té una planta de producció a Castelló en la qual treballen centenars de castellonencs. Per tant, és o no és castellonenca la ceràmica empleada en aquestes obres? Es pot estar discutint durant dies, setmanes i mesos, però l'única cosa certa és que Javier Moliner aconseguirà desviar l'atenció sobre l'única i vertadera realitat: l'entrada en funcionament d'unes modernes instal·lacions administratives al servei dels castellonencs amb una inversió estatal de més de vint milions d'euros. D'açò és del que Moliner no en vol parlar. És d'una banalitat que espanta. Els ciutadans de Castelló han de propiciar una bolcada urgent en el govern de la seua ciutat per a desterrar unes pràctiques que consisteixen únicament en la propaganda victimista per a ocultar que la majoria de les promeses amb les quals Alberto Fabra va concórrer a les eleccions, i la majoria de projectes de la Generalitat segueixen sense executar: la Fàbrica Dávalos, la Ciutat de les Llengües, el Centre de Convencions, el TvrCas, la ronda nord, la cessió dels antics jutjats, la seu de la Universitat Internacional, l'escola d'idiomes, el conservatori de dansa, la remodelació de la plaça Major, etc.

dimecres, 15 de setembre de 2010

PÍO GARCÍA SE SENT MENYSPREAT

El portaveu del PP en el Senat, Pío García Escudero, va dir el dimarts que el Govern tracta amb menyspreu a l'oposició. Eixa profunda ofensa té el seu origen en la percepció del president del Govern que el PP no ha fet una sola proposta seriosa en matèria econòmica en tota la legislatura. Valga'm Déu què menyspreu.
Si García Escudero vol saber el que és en realitat menysprear a l'oposició, que es faça un volt per les Corts Valencianes, on ahir mateix els representants del PP en la Mesa van haver de donar tràmit a diverses preguntes de l'oposició obligats per una sentència del Tribunal Constitucional. I ja veurem on acaben eixes iniciatives tramitades ahir per imperatiu de l'intèrpret de la Constitució.
García Escudero no sap el que és menysprear a l'oposició. Fa poc més d'un any, en la primera reunió del Fòrum Interparlamentari Autonòmic del PSOE, ens lamentàvem de les actituds del PP en les institucions, amb referència especial a l'assemblea de Madrid i les Corts Valencianes. Es va denunciar la utilització descarada de les institucions guiada només per purs interessos partidistes, i l'aberració que va suposar el bloqueig durant mesos del nomenament d'una senadora socialista per part de les Corts Valencianes.Un any després, en la segona reunió del fòrum interparlamentari, la situació només ha canviat per a empitjorar, almenys pel que fa a les Corts Valencianes. Es va aconseguir finalment el nomenament de la senadora territorial, però en aquest període s'han emès dues sentències del Tribunal Constitucional contra la inadmissió per part dels representants del PP en la Mesa deverses preguntes i proposicions de l'oposició, i en els pròxims mesos veurem noves sentències en aquesta línia per nous recursos promoguts pel grup socialista, al que estan negant expedients i que veu com les iniciatives més incòmodes ni tan sols s'admeten tràmit.
No obstant això, no podem fiar constant i exclusivament al Tribunal Constitucional la garantia que es respecte el paper i la manera de funcionament de les institucions públiques. Per a aprofundir en la democràcia és necessari trobar els mecanismes capaços de dissuadir de forma immediata i efectiva qualsevol intent d'utilització de les institucions i qualsevol temptació de coartar els drets dels ciutadans i dels seus representants. En gran part de les institucions que controla el PP no hi ha joc net, i el menyscapte als principis de la democràcia és constant. Pose només com a exemple els obstacles que el PP posa en les Corts Valencianes a l'hora d'accedir a la informació relacionada amb els casos de corrupció. Tota iniciativa relacionada amb açò és rebutjada de forma sistemàtica amb els més extravagants arguments, i el més greu és que les recents sentències del Tribunal Constitucional tampoc garanteixen que es vaja a abandonar eixes pràctiques.
Les funcions constitucionals legislativa i de control a l'òrgan autonòmic de Govern estan realment mutilades a València, i imagine que en altres assemblees, la qual cosa configura una situació de vertader abús de poder i violació de drets fonamentals. I no crec que amb eixes pràctiques el PP tracte només d'adquirir una situació d'avantatge en els terrenys polític i electoral, sinó que s'estan blindant a si mateixos enfront de les conseqüències dels possibles delictes que hagen pogut cometre al capdavant de les institucions, la qual cosa afig gravetat a la situació.
Així doncs, potser ha arribat el moment, a través d'un gran pacte, de reescriure els paràgrafs constitucionals que contenen les garanties legals perquè els parlaments autonòmics i el conjunt de les institucions siguen vertaders espais de debat i autèntiques eines de defensa dels interessos ciutadans mitjançant la transparència i el respecte als reglaments.

dimarts, 14 de setembre de 2010

OBSCENITATS

Per a la consellera portaveu del Consell i directora de campanya del PP, Paula Sánchez de León, resulta una obscenitat que els mitjans de comunicació estiguen lliurant per capítols totes les marranades de la colla Gürtel recollides en els sumaris i informes policials. Ho va dir sense perdre el componiment en una entrevista a la qual es va sotmetre el dilluns en Ràdio València-SER.
És a dir, que l'obscenitat és el treball periodístic de fer-se amb el contingut de les investigacions, però no el propi contingut de les investigacions. És una obscenitat que els periòdics expliquen les marranxoles i peripècies de la colla Gürtel, però no ho és que la mateixa colla estiguera maquinant per a espoliar les arques de les institucions valencianes per a unflar comptes corrents en les Bahames, ni que li cisaren sis o set milions d'euros a la fundació que va organitzar la visita del Papa a València. Eixa obscenitat per execel.lència, no és obscena. Haurien de ser excomunicats, al marge de les responsabilitats que els corresponga assumir per la via penal. El saqueig descarat dels diners de tots els valencians per a pagar mítings i donar-se capritxos amb alguna "jaca" no és obscè. Allò obscè és que se sàpia i es conega.
El problema, en la meua opinió, és que el PP haja decidit adoptar com a estratègia el desvergonyiment i que pretenga banalitzar les aventures d'una colla de ganduls que han succionat desenes de milions d'euros de tots els ciutadans, mentre els mateixos ciutadans pateixen les manques derivades de les males polítiques i la falta de recursos en els pressupostos de les institucions.
I mentrestant, el PP valencià recorre de nou al discurs identitari amb motiu de la Diada de Catalunya. Repetisc allò en el que vinc insistint des de fa setmanes: el major desprestigi per als valencians és un president que haja consentit el que ha consentit, si no és que directament ha participat en l'indecent espoli. Les proclames identitàries no li van a servir de penitència.

divendres, 10 de setembre de 2010

PRIMÀRIES

Les eleccions primàries en el Partit Socialista són una oportunitat i un dret de tot militant, però caldrà admetre que impliquen alhora una sèrie d'obligacions circumscrites a l'àmbit de la conveniència i oportunitat que també haurien de valorar els potencials candidats, que són la totalitat dels militants. I les candidatures haurien d'anar revestides, a més, d'humilitat. Mai m'ha servit com a argument vàlid que un o una militant pretenga accedir a encapçalar una candidatura perquè crega estar convençut que ho farà millor que altres. En tot cas els seus mètodes seran diferents, però no per això millors, pitjors o iguals.
Sense pretendre deslegitimar el dret de tot militant a accedir per la via especial a la condició de candidat a president de la Generalitat, caldria valorar amb antelació els principis de conveniència i oportunitat, i en aquest marc, un pas polític d'aquestes dimensions hauria d'estar suficientment motivat i justificat. És a dir, en unes circumstàncies com les actuals, en les que el secretari general ha expressat des d'abans de ser secretari general el seu desig de ser president de la Generalitat, caldria fundar una opció alternativa en una inequívoca i manifesta incapacitat de qui des del lloc de secretari general pretén accedir a presidir la Generalitat, i no crec que siga el cas.
En els dos anys que l'actual executiva porta al capdavant del PSPV ha marcat una línia nítida d'acció política sustentada sobre valors com l'honestedat, la dignitat, la transparència, la igualtat i li decència democràtica, i sobretot, ha instaurat la lluita des de tots els fronts contra la corrupció, sense reparar en les repercussions electorals. No obstant això, només el PP havia dit fins ara per pura estratègia política que la lluita contra la corrupció és el missatge únic del PSPV, una falsedat que queda rebatuda amb les propostes que han sorgit des del PSPV en matèria d'economia, creació d'ocupació, reordenació dels sectors productius, reducció de la despesa, educació, recuperació de serveis bàsics, etc.
Així doncs, em done per adherida amb aquest escrit al manifest que ahir va difondre el portaveu del PSPV en les Corts, Ángel Lluna, en el qual es recalca l'obligació moral de persistir en la lluita contra la corrupció en les institucions públiques sense pensar en les repercussions en termes electorals, la necessitat de no rebaixar en cap moment el to en la denúncia d'actituds reprovables en càrrecs públics, i la defensa de la labor realitzada en aquesta línia pel secretari general en els dos últims anys.