divendres, 30 de gener de 2009

POLÍTICA GROSSERA


Diu el president de la Generalitat, Francisco Camps, que la sentència del Tribunal Suprem que invalida el boicot del PP i de l'Església a l'assignatura Educació per a la Ciutadania és un garrotada per a Zapatero. Em pregunte si la singular interpretació de Camps arribarà a calar entre l'opinió pública. Excepte passions incondicionals i ideologitzades, Camps només pot ser considerat de la forma que ho ha fet El Govern d'Espanya: d'ignorant.
Per grossera, la seua interpretació de la sentència del TS ha causat estupor fins i tot entre els seus. Però per a grosseria, la convenció econòmica que el PP ha celebrat a Alacant. En primer lloc no ha de passar desapercebut el fet que la convenció ha sigut un muntatge per a boicotejar l'expedició de José Joaquín Ripoll a Fitur, i proporcionar una excusa als empresaris alacantins per a plantar Ripoll a Madrid.
En segon lloc, el planter d'experts que el PP ha portat a Alacant, tots de la FAES, ha proporcionat una sèrie de titulars que competixen en surrealisme amb la interpretació que Camps ha fet de la sentència del TS.
Un d'eixos experts, Juan Velarde, ha arribat a dir que el Pla de Finançament Local que ha posat en marxa El Govern d'Espanya entre les mesures per a combatre la crisi només generarà més desocupació, i ho justifica amb raonaments al voltant de la inconveniència de la despesa pública en els temps de crisi.
I dic jo que eixe raonament serà igualment vàlid per al pla de finançament local que ha anunciat Camps en la Comunitat Valenciana, calcat del pla de Zapatero. Llevat que el surrealisme arribe a l'extrem que les teories de Valverde siguen vàlides per al Govern d'Espanya, i no ho siguen per al Govern de la Generalitat.
Així doncs, no cap sinó concloure que la política es mou per emocions, que el PP tracta de continuar manejant eixes emocions, i que de res servix per ara apel·lar a la raó si l'opinió pública permet que la política grossera siga la més efectiva.

dijous, 29 de gener de 2009

31 DE GENER, DIA DE L'ARBRE: HA DESEPAREGUT UN MARGALLÓ

Zona forestal del terme de Xàbia.
M'ha inquietat una notícia que no he pogut contrastar i de la qual he tingut constància a través d'un conegut aficionat a la botànica. Es tracta de la desaparició d'un margalló centenari que va documentar Cavanilles a la Plana de Xàbia. El margalló simplement ha desaparegut. Ha estat arrencat sense més. Possiblement ara estiga adornant ja el jardí d'algun xalet propietat d'algú que impunement ha cregut que les belleses naturals millor protegides que a l'aire lliure.
Cavanilles, al segle XVIII, l’anomenava margallonera, i al seu pas pel Montgó i la Plana de Xàbia en documenta una que ha arribat fins els nostres dies. De fet, el Montgó i la Vall de Gallinera són refugis d'aquesta planta silvestre, que amb l'espart, són les més populars de les zones muntanyenques valencianes pel seu ús com a recurs humà. Han estat cabdals en un temps en el qual es van obtindre d’aquestes plantes, mitjançant un aprofitament equilibrat amb la natura, uns recursos amb els quals es fabricaven objectes artesanals que servien per canviar-los per aliments o diners. Aquesta activitat fou una ajuda molt important per a les llars de llauradors dels secans muntanyosos de les terres valencianes, que les realitzaven quan no tenien jornals, segons documenta Ferran Zurriaga, de l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.
El margalló presenta una gran resistència a les sequeres, als incendis i a la sega per part dels humans, i malgrat les infinites agressions que ha sofert al llarg dels segles ha pogut continuar existint. Després dels incendis, el margalló és una de les plantes que primer comença a rebrotar, la qual cosa li dóna un gran valor ecològic com a mantenidora de la capa vegetal, juntament amb el coscoll i l’espart, totes elles plantes rebrotadores. Veure l’explosió de verds tendres de totes aquestes plantes entre les cendres i branques negres dels boscos cremats és una esperança per a la vida.
El que no sé és si qui ha arrancat el margalló centenari de la Plana de Xàbia haurà tingut el detall de deixar restes que puguen rebrotar. Haguera estat tot un detall.

dimarts, 27 de gener de 2009

TITULAR DE PREMSA: "VA A ACABAR-SE AIXÒ D'ACUSAR AL CONSISTORI"

Javier Moliner, mà dreta dels Fabra a Castelló, ha dit que això d'acusar al PP no es pot consentir. Estaria bo.
Així de determinant. "Va a acabar-se això d'acusar en el consistori". És el titular que dóna hui un periòdic de Castelló a la roda de premsa que va oferir ahir el vicealcalde, Javier Moliner, que rebatia unes acusacions del Grup Socialista.
Després m'ocuparé del fons, però vull en primer lloc llevar-me de damunt la incredulitat que m'ha generat semblant expressió. De l'imperatiu titular es podria deduir que es va a posar límit a la labor fiscalitzadora de l'oposició en les institucions, o millor encara, eliminem directament a l'oposició o desposseïm-la de les seues funcions.
En el cas que ens ocupa, Castelló ja és l'única capital espanyola en què el PP manté a tota l'oposició sense recursos, només amb allò just, amb les percepcions que la llei no permet d'eliminar. Però no és prou, així que des d'ara es va a acabar també això d'acusar. Què s'han cregut aquests socialistes.
Total perquè el portaveu socialista, Juan María Calles, va desvelar despús-ahir que una assessoria dirigida per un familiar i company de penya taurina del vicealcalde ha tingut la sort de ser l'adjudicatària a dit de serveis municipals pels que ha ingressat 116.000 euros per a captar subvencions de la Unió Europea.
Desgranem la gosadia eixa per la que de forma definitiva es va a acabar això d'acusar en el consistori: Es va realitzar l'adjudicació a dit? Sí. El beneficiari és familiar i company de penya taurina del vicealcalde? Sí. L'import de l'adjudicació ascendix a 116.000 euros? Sí. És una informació rellevant que els ciutadans tenen dret a conéixer? Sí. Va posar objeccions la intervenció municipal a eixe pagament? Sí.
Per tant, el vicealcalde pot posar-se com vullga, el periòdic autor del titular pot donar-li voltes a la retòrica imperativa, i el govern local de Castelló pot interposar totes les demandes que vullga.
Qüestió a banda mereix l'oportunitat de pagar assessories externes per una tasca que perfectament poden realitzar funcionaris municipals, i estalviar 116.000 euros als veïns de Castelló. És més, considere que l'Ajuntament de Castelló té una plantilla prou nombrosa i qualificada com per a sol·licitar totes i cada una de les convocatòries d'ajudes que publiquen els butlletins oficials.
Jo mateixa m'oferiria a realitzar les gestions per la mitat del que ha cobrat l'assessoria del familiar de Moliner. Però miren que no hem sigut jo ni vosté els beneficiaris de l'encàrrec. Ha sigut una assessoria els integrants de la qual mantenen llaços familiars i taurins amb el vicealcalde.
Quina gosadia la de Juan María CAlles. I en quina papereta ens ha ficat. Gràcies al seu desvergonyiment, l'acusar va a acabar-se en el consistori. De manera que ja poden els Fabra i Moliner fer el que desitgen amb els recursos de tots els castellonencs, que ací ningú podrà ja obrir la boca. Ho diu el titular del periòdic.
Seguisc sense desposseir-me de la incredulitat.

dilluns, 26 de gener de 2009

ALACANT PERD ALÈ


Durant dos dies, i coincidint amb els preparatius per a Fitur, he tingut l'oportunitat de sondejar els sectors productius d'Alacant durant la celebració d'unes jornades parlamentàries a Elx, i he percebut un plany generalitzat, però especialment estrident en la principal maquinària productiva d'Alacant, el turisme.
La província d'Alacant va veure descendir el passat any en mig milió el nombre de turistes que la trien com a destinació. No és com per a despreocupar-se. El mos és important, i en això haurà incidit alguna cosa més que la crisi econòmica mundial perquè les repercussions sobre Alacant hagen sigut molt majors que en altres destinacions.
Però m'ha cridat l'atenció sobretot una apreciació dels empresaris turístics de la ciutat d'Alacant sobre la progressiva pèrdua d'atractiu de la capital en els últims anys, que el sector atribuïx a la inclinació del Consell a concentrar els seus grans esdeveniments en la ciutat de València. Podríem trobar-nos davant un gest victimista, si el lament no estiguera referendat per la pèrdua de mig milió de visitants en un sol any.
Diuen els empresaris que Alacant s'ha convertit en poc més que una ciutat de pas, que ha perdut capacitat d'atracció, que s'ha convertit en un mer port de trànsit de passatgers, i que no té res a oferir per a generar pernoctacions. La preocupació és major, d'acord amb l'anàlisi dels representants del sector, si es té en compte que Alacant és una ciutat que no s'ha ocupat de diversificar les seues fonts d'ingressos. No té indústria, i sobreviu només gràcies a la seua condició de centre administratiu i de servieis.
El nucli antic està semiabandonat, no té cap activitat diürna, el castell s'ha quedat sense ascensor, i pujar fins a la fortalesa s'ha convertit en una odissea. Sense elevador automàtic l'única opció possible per a conéixer el castell i les exposicions que alberga és pujar a peu o amb cotxe, dos opcions que la majoria descarta.
La situació del castell és el paradigma. Però és que més enllà d'un castell inaccessible i un nucli antic inactiu i semiabandonat, la ciutat d'Alacant no pot oferir molt més que un passeig per l'Esplanada. Els empresaris exigixen major atenció per a detindre la sagnia de turistes.
I mentrestant què fan els responsables del Consell? Doncs posar-se traves entre ells, perdre's en disputes internes, i preparar venjances polítiques. Fins i tot els de Fenoll han organitzat unes jornades a Alacant coincidit amb Fitur per tal de que aquells que desitgen plantar a Ripoll en Madrid tinguen una excusa.

dimarts, 20 de gener de 2009

EL FINAL DEL PATRIOTISME BARAT

Alarte, a la conferència que va donar dilluns al Club Broseta.
Dels passos i directrius que emanen de la nova direcció dels socialistes valencians comence a extraure la conclusió que estem de debò en un punt d'inflexió marcat pel fet que el PP està deixant de patrimonialitzar la condició de defensor dels interessos valencians, una imatge construïda a colp de demagògia, manipulació i victimisme amb el suport de l'artilleria mediàtica pública.
Les fissures per les quals es colava el missatge patriòtic del PP han començat a segellar-se des que eGovern s'ha posat a esmenar el nefast i injust sistema de finançament que l'Espanya autonòmica va heretar d'Aznar, Zaplana i Camps. Però hi ha altres símptomes. La nova direcció dels socialistes valencians ha deixat clar que no farà més concessions en eixe terreny, amb la qual cosa, a Camps no li queda més remei que descendir al món real per a explicar a què ens han conduït tres lustres de governs del PP en la Generalitat. I ací es trobarà amb uns sistemes productius debilitats, amb uns serveis públics decrèpits, amb un orde de prioritats inversores que ens ha portat a la destrucció massiva d'ocupació, al fracàs educatiu i a la caiguda de la qualificació dels treballadors.
Ara el que cal fer és demanar a Camps que deixe de fer cas a Rajoy en les seues desqualificacions cap al nou model de finançament, que es desmarque clarament de Cospedal en el seu blindatge del transvasament de l'Ebre, que deixe de boicotejar el desplegament de La Llei de Dependència en la Comunitat Valenciana, que reconega l'esforç inversor amb l'AVE, i que imprimisca un nou orde de prioritats que conduïsca a l'enfortiment de la indústria tradicional, que cree ocupació, i que modernitze els serveis i dotacions públiques.
I la prova de que se'ls ha acabat el patriotisme barat és la nova petició que va fer ahir el secretari general del PPCV, Ricardo Costa, al president del Govern: 500 milions d'euros com a "interessos de demora" per considerar que va trigar en reconéixer la crisi. Ahí queda això. Posats a demanar, podem demanar-li un cànon a Camps per cada punt percentual de més que té el País Valencià en la destrucció d'ocupació respecte de la resta d'Espanya.

dilluns, 19 de gener de 2009

TANT FA DEU COM DÈSSET MIL

La Generalitat està jugant amb els dependents només per fer fracassar una llei estatal.
El PP i les seues xarxes de propaganda han tractat de desacreditar el PSPV per un suposat ball de xifres en relació al nombre de potencials beneficiaris de la Llei de Dependència que no reben encara la prestació per la lentitud amb què la Generalitat tramita les sol·licituds.El PP ha volgut convertir en notícia la indefinició al voltant de la xifra de llocs de treball que s'estan deixant de crear per la lenta aplicació de la Llei de Dependència. Que si uns diuen deu mil, i altres dèsset mil. D'això ha pretés el PP fer la notícia.Però en realitat ningú en el PP ha desmentit que s'estiguen deixant de crear llocs de treball per la lentitud amb què la Generalitat tramita les ajudes, ja siguen deu mil o dèsset mil. El propi PP, tan acostumat a difondre xifres, ens podria aclarir el dubte, si volguera.La realitat és que, en una època en què s'està destruint ocupació en tots els sectors, el PP impedeix explotar un jaciment d'ocupació com el de l'assistència a les persones dependents per l'indignant bloqueig a la Llei de Dependència en una obstinació absurda per fer oposició al Govern d'Espanya, quan en realitat els perdujicats són milers i milers de dependents que podrien estar beneficiant-se d'ajudes, i altres milers i milers de desocupats que podrien trobar treball en l'assistència a dependents.Això de distraure l'atenció de l'opinió pública està mal, però fer-ho a compte de dos qüestions tan sensible com l'ocupació i les persones dependents és d'una mesquinesa extrema.

divendres, 16 de gener de 2009

FABRA, EL COMPTABLE


El president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, va oferir ahir una roda de premsa en la seu pp en la què, exhibint documents amb capçalera de la Diputació, va tractar de criticar la inversió del Govern en la província de Castelló. Carlos Fabra va demostrar manejar bé les sinuositats de l'Agència Tributària quan es va remetre a dades d'eixe organisme per a dir que els castellonencs tributen per valor de 2.200 milions d'euros, i en canvi en reben 436.
On està el truc? Vegem. Per a començar Carlos Fabra només comptabilitza la inversió directa del Govern en la província de Castelló, que per cert, s'ha mantingut en l'últim exercici, mentres que la de la Generalitat ha descendit d'un 57%. Deixa sense comptabilitzar, no obstant, el propi pressupost de la diputació que ell presideix, alimentat en un 70% pel Ministeri d'Administracions Públiques. I entre altres coses, deixa de comptabilitzar inversions no territoriarizables, i altres difícilment territoriarizables, com el sou dels jutges que investiguen al mateix Fabra, o els sous dels 1.500 agents dels cossos i forces de seguretat (500 més que en l'últim any de govern del PP), o els sòls dels tres mil funcionaris que l'Estat té a Castelló, o els cent cinquanta mil castellonencs beneficiaris de distints tipus de pensions, etc.
Fabra va agafar ahir l'argumentari de Carod Rovira per a tractar de contrarestar els efectes nocius que per al seu partit ha tingut el Pla de Finançament Local que ha posat en marxa el Govern, i les comparatives d'una i altra administració, que deixen en mal lloc a la Generalitat pel que fa a inversions.
I per a rematar la funció de circ que va oferir ahir Fabra en la seu del seu partit, va i diu que la Diputació inverteix en un any més del que aporta el Pla de Finançament Local de Zpatero, però òbvia dir d'on obté la Diputació els diners que inverteix: del Govern.
La irada i ambigua reacció del PP davant del Pla de Finançament Local del Govern posa de relleu que la mesura de l'Executiu central és de les més encertades de totes les que s'han posat sobre la taula per a reactivar l'economia i l'ocupació. Insistisc, per tant: anem pel bon camí.

dijous, 15 de gener de 2009

ELS SOCIALISTES DE CASTELLÓ VAN PEL BON CAMÍ

Marta Gallén es rebolca en el fang.
El Grup Municipal Socialista en l'Ajuntament de Castelló deu anar pel bon camí en la seua tasca de controlar al PP d'Alberto Fabra. Això és el que es desprén, si més no, de l'allau d'articles d'opinió que recull hui la premsa de Castelló signats per regidors i altres càrrecs del PP, en els que descarreguen totes les seues ires contra el portaveu municipal socialista, Juan María Calles.
En el periòdic Mediterráneo, la tinent alcalde del Grau, Marta Gallén, tracta de desacreditar la tasca de Juan María Calles en la seua etapa com a subdelegat del Govern, i l'acusa de col·lapsar assumptes com el desdoblament de la N-340 (va ser Alberto Fabra qui es va desdir de la seua conformitat amb el projecte després de la derrota electoral del PP en les generals de 2004), l'arribada de l'AVE a Castelló (projecte nascut arran d'una proposta dels diputats socialistes castellonencs en el Congrés i que el PP ni tan sols hi havia contemplat), i les cues d'estrangers (va ser Calles qui va posar en servici les noves oficines d'estrangers just per a evitar les cues que serpentejaven la comissaria en l'etapa del PP).
A Marta Gallén li ha d'estar encara coent el fet que el seu districte, el Grau, siga un en els què el PSPV va aconseguir superar al PP en les últimes eleccions municipals, a pesar de figurar l'empresària de la rebosteria Marta Gallén com a cartell del PP.
En un altre diari, Levante-EMV, el regidor alliberat del PP Vicent Sals intenta en un grosser article responsabilitzar a Juan María Calles fins de les hostilitats en el Pròxim Orient. Els augments de tarifes de subministraments energètics i transport col·lectiu a Espanya, la destrucció d'ocupació, les fluctuacions econòmiques. Tot és culpa de Calles, excepte les descomunals pujades d'impostos aplicades en l'Ajuntament de Castelló enguany, la condició d'alliberat del propi Sals i molts altres regidors populars, el sou cent mil eurista de l'alcalde, o les promeses incomplides del mateix Fabra: Nou Castalia per a cinquanta mil espectadors, escoles infantils per tots els barris, plantació de deu mil arbres, TvrCas dins del termini i la forma escaient, centre de convencions de Calatrava, etc, etc, etc.Això no és culpa de Calles. Almenys Sales no ho esmenta al seu article.
I per a rematar, en el periòdic Mediterráneo la diputada en el Congrés Andrea Fabra, filla de Fabra Carreras, il·lustre veïna de Madrid, i que va renunciar al seu anterior càrrec de senadora territorial per a aforar a l'exalcalde de Burriana, parla també de l'augment de la desocupació, però eludeix citar que la desocupació creix tres vegades més en la comunitat que governa Francisco Camps que en la resta d'Espanya, i que Castelló lidera la destrucció d'ocupació a Espanya, potser perquè el el taulellet està directament lligat a un sector, el de la construcció, en el què Camps va encomanar tota la prosperitat dels valencians. Potser si el Pla de Competitivitat del Taulellet que va prometre el PP s'haguera fet efectiu Castelló no estaria tancant empreses.
Van, doncs, pel bon camí. Els meus companys del Grup Municipal Socialista de Castelló estan encertant.

dimecres, 14 de gener de 2009

TOT ESTÀ PERMÉS




Sembla que amb l'urbanisme tot està permés. Ni crisi, ni parada de la construcció, ni milers d'habitatges per vendre, ni advertències de la Unió Europea. No es pot deixar passar l'oportunitat de que la Generalitat s'haja mostrat especialment permisiva en l'aprovació del PGOU de la Pobla de Benifassà (poc més d'un centenar d'habitants). Només em quedava per contemplar les accions promocionals de la urbanització que una empresa promou en la part més abrupta de la Tinença: cabres salvatges, caigudes naturals d'aigua al riu Sénia, i vegetació al cor d'una zona protegida fan de reclam per a la venda de la futura urbanització, tot amb la complaença de les autoritats hidrogràfiques, servei de protecció de la natura de Guàrdia Civil, i sobretot, dels responsables autonòmics d'urbanisme.
L'associació Amics de la Tinença confia encara en arribar a temps d'impedir aquesta barbaritat promoguda per un govern local d'un partit anomenat PSD, els eletors del qual a la provincia de Castelló van confluir misteriosament a este poblet de la Tinença.

dimarts, 13 de gener de 2009

FABRA TORNA A MENTIR

L'Ajuntament de Castelló perd una subvenció. Fins ací res estrany. No és la primera vegada i la notícia només és vàlida per a valorar la capacitat de gestió de les persones que governen la ciutat. Però eixa subvenció era per a implantar l'assistència integral a les dones víctimes de la violència de gènere. Ací ja queda a més en dubte la sensibilitat dels governants locals. Però la qualitat humana d'eixos governants queda definitivament qüestionada quan tracten de justificar la pèrdua d'eixa subvenció.
Alberto Fabra trau a la sala de premsa a la seua regidora d'Igualtat, Beatriz Gascó, per a dir que la culpa de que l'ajuntament haja perdut eixa subvenció la té l'anterior subdelegat del Govern, Juan María Calles, ara portaveu municipal del Grup Socialista, per negar-se a firmar en el seu dia amb l'ajuntament un protocol de coordinació en matèria de violència de gènere.
Doncs mire vosté, resulta que va ser el propi alcalde de Castelló qui es va negar de forma expressa a acudir a la Subdelegació del Govern a firmar l'esmentat protocol en un atac de zels polítics que li va impedir propiciar una instantània seua junt amb la del subdelegat del Govern per a sumar-se a una iniciativa que partia del Govern per tal de combatre la violència de gènere. A més, per a evitar sumar-se a eixe procolo de coordinació que es va establir a nivell estatal per mitjà de les subdelegacions del Govern i les entitats d'àmbit local implicades en la lluita contra la violència de gènere, l'Ajuntament de Castelló es va inventar el seu propi protocol que no tenia ni efectes ni pressupost. Tot per a evitar acudir a la Subdelegació del Govern a firmar un protocol d'actuació en un àmbit en què la rivalitat política havia de deixar-se de costat.
Però és que a més, la firma d'eixe protocol no suposava cap condició per a accedir a les subvencions per a la implantació en els municipis de sistemes integrals d'atenció a les dones vícitmas de la violència de gènere. Amb la qual cosa, l'alcalde, a través de la seua regidora, ha buscat la forma més basta de justificar la pèrdua d'unes ajudes, un fet només atribuïble a la pròpia ineficàcia.
N'hem vist grosses, però em pareix que no tant com esta.

divendres, 9 de gener de 2009

ATRAPAT EN LES SEUES CONTRADICCIONS

Camps deu estar pensant que la seua aposta per Rajoy va ser una mala jugada.
El president de la Generalitat, Francisco Camps, s'ha vist obligat a fer marxa enrere en les seues alabances al nou model de finançament que prepara el Govern d'Espanya. Ho ha fet després d'una reunió amb el seu líder estatal, Mariano Rajoy, qui deu haver redreçat el discurs de tots els presidents i portaveus autonòmics, atés que tots ells van eixir satisfets de la reunió amb el president del Govern en què es va concretar el nou model de finançament. Rajoy els deu haver dit que cal virar cap al discurs de Cospedal, segons el qual, el nou model de finançament és desastrós, amb la qual cosa seria millor mantindre el que va aprovar el PP d'Aznar en 2001, que segons Rajoy, també contempla clàusules de revisió en funció de les variacions en el nombre d'habitants.
Resulta un exercici edificant contrastar les valoracions que va fer en les últimes setmanes Camps del nou model de finançament, amb les que va fer ahir a l'eixida de la reunió amb Rajoy, després de la que va afegir unes dosis de desconfiança i contenció a les seues paraules.
Camps viu atrapat en les seues contradiccions, i els seus malabarismes comencen a passar-li factura. El Pla de Finançament Local del Govern és insuficient, però els alcaldes del seu partit exhibixen un radiant gest de satisfacció. El futur del transvasament del Tajo al Segura és per a Camps una prova d'equilibri per a esquivar divergències retòriques amb el PP castellanomanxeg. Les valoracions del nou model de finançament són distintes a València i a Madrid. Ricardo Costa tracta de traure profit polític de l'augment en el número de desocupats, però la comunitat que més contribuïx a engrossir la xifra és la valenciana. Es permet criticar la política d'ocupació del Govern d'Espanya, quan el major percentatge de desocupats el té a casa. Difícil mantindre eixe discurs. L'augment de la desocupació és en la Comunitat Valenciana un 150% superior al del conjunt d'Espanya, i Castelló és la província que lidera la destrucció d'ocupació. Algun motiu autòctom hi tindrem.
Ricardo Costa demana a Jorge Alarte que es disculpe perquè les propostes anticrisi amb les que el líder del PSPV va acudir a la reunió amb Camps no són del grat del PP. Però en realitat qui hauria de demanar disculpes als valencians és Camps per variar de forma radical la seua percepció del model de finançament en funció de les directrius de Mariano Rajoy, i els seus atacs contra el Pla de Finançament Local del Govern, una de les mesures més intel.ligents que s'han pres per tal de reactivar l'activitat a la construcció.
No acaben les contradiccions en què es veu embolicat Francisco Camps. Demana més implicació del Govern però ralentitza les valoracions de la Llei de Dependència per tal que l'ajuda no fluïsca entre El Govern i els potencials beneficiaris.
El president regional del PP va fer el que va poder perquè José Joaquín Ripoll no revalidara el càrrec de president provincial a Alacant, i en la cloenda del congrés el lema era "tots amb Ripoll".
S'afanya a llançar-se en braços del senador Bill Richardson com a virtual secretari d'Estat de Barak Obama, i encara en l'avió de tornada, quan s'esvaïxen les possibilitats del governador de Nuevo México, afirma que buscarà altres intermediaris per a accedir a l'administració USA.
Doncs bé, com va dir Felipe González, l'única cosa cíclica és l'estupidesa humana.

dijous, 8 de gener de 2009

UN VALS MACABRE




Un pas avant i dos arrere. Un vals maleït el que es balla a l'altra vora de la nostra Mediterrània. Veient les imatges dels bombardejos i els macabres recomptes de víctimes se'm sobreposen a la retina les accions de cooperació al desenvolupament que han desplegat al llarg dels anys desenes d'organitzacions humanitàries a Palestina. I ara, després del nou episodi de violència desenfrenada, tornem a començar.
La ONG Assemblea de Cooperació per la Pau va començar a treballar en 2007 en les anomenades zones C de Palestina, les controlades només per Israel, i en les que se situen els assentaments de colons. En eixes àrees és freqüent la demolició de vivendes de palestins, unes construccions considerades il·legals perquè les autoritats israelianes a penes concedeixen als palestins llicències per a la construcció, i les infraestructures bàsiques poden ser objecte d'expedients de demolició en qualsevol moment. Això suposa, per tant, un risc addicional per a les ONG que col·laboren amb els palestins, que a les zones C reben menys atenció de la cooperació internacional.
L'Assemblea de Cooperació per la Pau estava tractant d'alleujar la falta d'aigua que pateixen els palestins fins que van començar a ploure bombes. La ONG havia iniciat una estratègia de millora de les infraestructures d'aigua per mitjà de la instal·lació i rehabilitació de sistemes de canalització d'aigua potable, estacions de bombeig, tancs i depòsits, a més de sistemes de captació d'aigua de pluja. Així mateix, treballava en la rehabilitació de pous i brolladors, en col·laboració amb diferents organitzacions locals.
Eixa tasca permetia, entre altres coses, que moltes famílies pogueren mantindre la seua activitat agrícola. En cas contrari s'exposaven a que Israel expropiara les seues terres.
A Gaza la ONG tractava de burlar el bloqueig israelià per a pal·liar els alts índexs d'inseguretat alimentària per mitjà del desenvolupament d'horts familiars i hivernacles.
També l'ONU treballa en la millora de les infraestructures de l'aigua i el sanejament en les zones ocupades.
Caldrà tornar a començar. El ser humà demostra una especial capacitat d'autodestrucció, i els enginys més sofisticats que ha engendrat són els que serveixen per a autoliquidar-nos.
Les bombes destruiran les infraestructures i arruïnaran a les famílies, però com les formigues, quan amaine, els organismes de cooperació internacional tornaran a posar pedra sobre pedra el que ja havien posat abans pedra sobre pedra. Que l'esperança no decaiga.

dijous, 1 de gener de 2009

MINTING DE CAP D'ANY DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT


El president de la Generalitat, Francisco Camps, ha usurpat en benefici propi i del seu partit l'espai televisiu que li pertoca per a fer el discurs de Cap d'Any com a president. El discurs de Cap d'Any del president ha estat un miting, i el contingut ben bé haguera estat vàlid per a clausurar un congrés del PP o per a tancar una campanya electoral. Promeses, il.lusions, bones intencions, política social, solidaritat, etc.
S'ha compromés, una vegada més, a presentar abans que comence el nou període de sessions de les Corts "unes bases sòlides per a un nou impuls econòmic i social de la Comunitat Valenciana, tenint en compte l'economia real i el creixement constant que hem gaudit els valencians al llarg d'aquests últims anys a benefici de tots" (es suposa que en benefici de tots, és clar, i per tant eixa cita final hauria de ser innecessària). Francisco Camps, que s'ha dirigit als valencians des d'Alacant, la seua parcel.la perduda, ha fet referència a l'actual cicle econòmic i ha subratllat que la Comunitat Valenciana «no va ocultar mai la realitat» i des del primer instant «es va posar a treballar en mesures fiscals, en polítiques d'incentiu econòmic, en plans de competitivitat, en plans per a l'ocupació i el desenvolupament econòmic consensuat amb sindicats i empresaris i altre tipus de propostes per a eixir com més prompte dels dubtes econòmics». És a dir, pavaces que es presenten un rere altre sense que arriben a executar-se.
Camps ha destacat que el Consell està preparant un pla d'inversions que superarà els 8.000 milions d'euros en els pròxims anys (cal observar la indefinició temporal), i que destinarà a col·legis, hospitals, carreteres i depuració. No cal cap esforç extra. Només amb les inversions reals dels pressupostos de la Generalitat la xifra hauria d'arribar en pocs anys als huit mil milions d'euros en col.legis, hospitals, carreteres i depuració. És una obligació del governant, i no un regal.
Camps ha destacat el seu discurs que es dirigia a la major població en la història del poble valencià, ja que ha destacat l'increment de població experimentat per la Comunitat Valenciana en els últims anys fins a superar ja els cinc milions de persones. S'ha oblidat, però, que gràcies al Govern socialista d'Espanya eixa xifra récord de valencians s'ha vist per primera vegada a la història reflectida a un sistema de finançament.
Això sí, Camps ha recordat els esforços realitzats pel Consell a l'hora de reclamar un finançament d'acord amb la realitat social i demogràfica del nostre territori. Llàstima que quan Aznar va tancar el darrer sistema de finançament no estiguera Camps per a reinvindicar.
També ha recordat una vegada més, com no, les reivindicacions de l'aigua que necessita la Comunitat Valenciana i les infraestructures estratègiques, com ara el Tren d'Alta Velocitat.
D'altra banda, el president ha destacat que el 2009 serà declarat Any de la Solidaritat perquè «vam pensar que el nostre treball, el nostre esforç, i la nostra prosperitat ha d'estar al servei de tots els ciutadans de la Comunitat Valenciana» (¿?). No se m'ocorre que el treball del Consell puguera estar només al servei d'una part dels valencians, però bé, si Camps ho diu...
També ha avançat que el Consell iniciarà polítiques socials al servei de totes les persones (¿?), però fonamentalment de «les que necessiten una ajuda directa o de preparació o formació per a trobar com més prompte el treball que es mereixen». Imagine que no ho dirà pels milers de depenents valencians que encara estan esperant a ser valorats o a cobrar les seues prestacions.
Camps ha destacat la projecció internacional de la Comunitat (portada diària a la CNN, Le Monde i The New York Times), i ha recordat esdeveniments com ara l'eixida de la Volvo Ocean Race (amb diners, torrons).
Finalment, el president ha recordat en el marc d'aquesta festivitat a tots aquells que han patit al llarg d'enguany alguna circumstància, a les víctimes del terrorisme o de la violència domèstica i a totes les seues famílies, així com a tots aquells que pateixen episodis de violència o guerra, i ha afirmat que des de la Generalitat es cooperarà en la mesura de les seues possibilitats per a eradicar aquestes situacions. És de suposar que entre els que han patit circumstàncies negatives hi figuren els familiars de les víctimes del major accident de metro patit mai a Europa, i no es pot dir que el Consell haja cooperat massa amb ells, perquè s'ha negat fins i tot a rebre'ls.
Doncs això, uns minuts de televisió pública per un discurs de Cap d'Any del president convertit en un miting. Llàstima.