SITUACIÓ D'ALARMA INSTITUCIONAL

Milagrosa Martínez, capficada al seu paper d'usurpar la representativitat política.

Mentre arma la seua defensa amb arguments tan sòlids com el de si les mesures de la cintura de Ricardo Costa coincideixen amb les que hi figuren a les comandes de trages, el PP té encara temps per a mantindre usurpades i bloquejades les institucions valencianes.
El cas de la paralització de la designació de Leire Pajín com a senadora a les Corts Valencianes mereix ser qualificat com una situació d'alarma institucional. L'acta de senador territorial li correspon al PSPV en funció dels resultats electorals, i el PSPV proposa a qui creu oportú per a ocupar escó al Senat en representació de la Comunitat Valenciana.
Però el PP, amb el bloqueig premeditat de la designació, està atacant de forma frontal els fonaments de la democràcia, perquè no només està desvirtuant la composició del Senat, greu en sí mateix, sinó que a més està vulnerant al seu capritx tots els preceptes que emanen de la llei electoral, i està creant uns perillosos precedents.
Ens trobem senzillament davant de l'obstinació d'una persona, la presidenta de les Corts, a retardar el màxim possible, per orde del seu partit, la designació d'una senadora territorial que li correspon al PSPV. La complicitat de la presidenta de les Corts, Milagrosa Martínez, és necessària, amb una actitud que contrasta amb la que ha mostrat el PP quan del que es tractava era de designar un senador territorial del seu partit. En este cas, i amb el mateix formulari que ara ha empleat Leire Pajín, la designació ha sigut exprés, amb les convocatòria simultànies de la comissió de l'Estatut del Diputat i del ple de les Corts, i si no que li ho pregunten a Zaplana.
Amb total impunitat, el PP fa i desfà per damunt de la legalitat, tant fa si es tracta de nomenar una senadora de l'oposició, com si es tracta de boicotejar l'aplicació de lleis estatals, com ara la d'educació o la de dependència.
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana està dedicat a utilitzar els mitjans públics de les institucions de la Generalitat en funció dels seus propis interessos, i esta legislatura l'ús i abús s'ha estès a les Corts, la primera institució. Abans no ho podien fer amb eixa descaradura per un problema de manca d'afinitats entre l'anterior president de les Corts, Julio de España, i el president del Consell. Ara, però, amb Milagrosa Martínez, via lliure.
No tenien prou en RTVV, en utilitzar conselleries per a fragmentar contractacions per esquivar tot control, en crear i subvencionar fundacions i altres ens públics. No, ara li ha arribat també a les Corts, amb la complicitat d'una presidenta que oblida el paper que li correspon com a presidenta d'un parlament, i es posa de forma incondicional de la part del seu partit. I estem parlant d'una persona que, a més d'usurpar les funcions de les Corts, i malgrat haver estat la principal subministradora de contractes a les empreses de la trama del cas Gürtel en la seua etapa com a consellera de Turisme, se n'ha eixit fins ara ben parada. Fins ara.

A QUÈ JUGA EL PP?

La sensació que està generant el president de la Generalitat valenciana és ja d'enrogiment. A què juguen Camps i el PP?
El president de la Generalitat està armant la seua defensa amb totes les teories possibles que li puguen conduir a l'exculpació. Primer, com no hi ha factures afirma que va pagar en metàl·lic. Després com no apareix l'ingrés ni en metàl·lic ni en plàstic, es parla fins i tot de la possibilitat que al·legue que va entregar els diners al sastre, i que este se'l va tirar a la pera. Ha mentit en les Corts i fora de les Corts. Va jurar i va perjurar que els trages s'els paga ell. Ara en l'argumentari del PP ja es comença a acceptar que es van poder rebre regals però es tracta de minimitzar. I ara ix l'alcaldessa Ritacher a parlar de les anxoves del Cantàbric, a distraure l'atenció, a enutjar els càntabres, i a demanar reformes en el Codi Penal.
Ritacher es lamenta que Revilla regala anxoves a Zapatero, un diari digital de Castelló recorda la desfilada d'alcaldes, regidors i altres càrrecs del PP local davant del xalet que els Aznar ocupaven durant les seues vacances estiuenques a Orpesa, carregats amb caixes de tots els productes hortofructícoles i mariners que oferix l'entorn. Melons, llagostins, cireres, etc.
Després ix Revilla i li diu grossa a Ritacher, Ritacher posa el crit en el cel i demana l'empara popular, mentres Rafael Blasco es tanca al seu despatx per a posar orde, ordir eixides, i unificar missatges.

Al PP nacional, però, ja hi ha símptomes de que arribat el cas poden deixar caure a Camps. Ho ha dit Cospedal en afirmar que la decissió de dimitir és personal i intransferible.
Tot un espectacle en què al cap i a la fi només tenim una persona tractant d'eixir d'un compromís judicial. Però eh ací que la persona que tracta d'eludir una sentència condemnatòria no és el veí del quint. És ni més ni menys que el president d'una comunitat autònoma, que mentres treballa la seua defensa, s'esforça a aparençar certa activitat institucional d'amagat i sense agenda prèvia per a evitar a la premsa. I no obstant no ha tingut el detall de donar una explicació en les Corts sobre els estratagemes pels quals possiblement serà jutjat. S'ha limitat a dir que tot és mentida, que té aguant per a suportar l'estoneta llarga, que falten dos escalons, etc.
Quan una persona de peu adopta una actitud com esta, només està minvant la seua dignitat, però quan eixa actitud l'adopta un president de la Generalitat, està menyscabant la dignitat dels valencians i la de les seues institucions, eixe paraigua col·lectiu a què tant li agrada recórrer.

CASTELLANO EXIGEIX

El conseller de Governació, Serafín Castellano, va difondre dissabte una nota de premsa en la que demana al Govern central que pose en marxa "de manera immediata" els radars fixes promesos per al litoral valencià que permeten interceptar l'arribada d'immigrants en situació irregular.

Les declaracions de Castellano es produïxen arran de l'arribada dissabte d'una barca amb immigrants a la platja de Santa Pola.

L'assumpte és greu, i per tant, la manera més immediata de resoldre'l seria que el conseller Castellano buscara la fòrmula administrativa adequada per a fer una adjudicació express a Construcciones Taroncher per a que el seu amic omplira la costa valenciana de radars, i després el conseller girara la factura al Ministeri de l'Interior.

L'experiència que té la conselleria de Castellano en adjudicar obres a Taroncher alleugeraria sensiblement els tràmits, i a més, la constructora del seu amic ja acumula experiència en tots els àmbits de l'obra pública, amb la qual cosa no li resultaria complicat instal.lar radars per tot arreu.

D'altra banda, per a que el servei siga integral, Serafin Castellano pot signar un conveni amb el conseller d'Immigració, Rafael Blasco, per a crear un servei de primeres atencions i auxilis a l'allau d'immigrants que arribern exhaurits a les nostres platges, i adjudicar-lo també a Construcciones Taroncher per a instal.lar hospitals de campanya i el subministrament d'aliments calents i flaçades.

No és de rebut que amb l'eficàcia administrativa que ha demostrat Castellano a l'hora de fer adjudicacions de contractes públics, per culpa de la manca de col.laboració del Govern central se'ns estiguen colant vinga l'immigrant per les platges del sud.

Ironies a banda, no s'arriba a entendre que el president de la Generalitat mantinga al seu lloc a un conseller que ha demostrat una manca absoluta d'ètica política en la seua gestió. Només la sobèrbia de Camps reté a Castellano al seu lloc, encara que, ben mirat, no sé quin dels dos està en pitjor situació. Les noves dades que ha obtés ara la policia contra Camps a un iot d'Altea dels amics corruptes compliquen més encara la seua situació i les seues paraules. Els corruptes, conseller Castellano, van en iots, i els immigrants en allò que poden. Potser caldria també posar radars per a controlar l'arribada de corruptes en iot.

Personalment, d'altra banda, pense que blindar les costes no es cap solució. L'arribada d'immigrants desesperats posant en perill les seues vides només es pot acabar ajudant als països d'origen a millorar el seu nivell de vida i crear les condicions per a que cap dels seus ciutadans senta la necessitat de fugir en barca.

LA CONCEPCIÓ PATRIMONIALISTA DELS BÉNS PÚBLICS

Un diari ultraconservador amb sucursal a València es lamenta a l'edició de hui de que la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, haja confirmat la seua assistència a la gala de lliurament dels Premis de la cartellera Túria, i declinara assistir a la clausura del Festival Cinema Jove al Palau de les Arts, la qual cosa, segons l'esmentat diari, desvetlla la "cartografia d'afinitats" de la ministra.

Aplicant eixe mateix criteri, la negativa de la consellera de Cultura a assistir al lliurament dels Premis Túria, posaria també al descobert la cartografia d'afinitats de Trinidad Miró. En qualsevol cas, només faltava que un diari marcara l'agenda d'una ministra.

El mateix diari s'estranya hui -també ho va fer ahir- de que els alcaldes socialistes hagen sol.licitat les ajudes contemplades al pla de recolzament de la inversió productiva en municipis que ha aprovat la Generalitat. I ho converteix en notícia: "una vintena d'alcaldes socialistes recolzen el pla del Consell", en referència, és clar, a l'assistència dels alcaldes a l'acte convocat pel Consell. L'enfocament de la notícia no pot ser més sectari. És com si els alcaldes socialistes foren uns afegits profitosos que no tingueren dret a beneficiarse del pla de Consell i acudeixen per traure'n profit. Es dóna la notícia com si els alcaldes socialistes "vingueren a furtar-nos lo nostre".

Els alcaldes del PP també s'hi van afegir al Pla E del Govern, i ningú es va estranyer d'això.

És, en definitiva, un periodisme irresponsable. Una concepció patrimonialista dels béns públics.

LARRY ZARAGÜETA KING

El gran Iñaki Zaragüeta, "pedazo" periodista, es desfà hui en elogis cap a l'alcaldessa de València, Rita Barberá, arran de la decisió de la Fiscalia del TSJ de donar carpetada a una denúncia de presumpta prevaricació per l'intercanvi de béns entre l'Ajuntament i el València CF. Una denúncia que el periodista entén com una campanya d'assetjament, sense aguaitar ni de lluny el legítim dret de l'entitat veïnal denunciant a defendre el que considera interessos generals.
Larry Zaragüeta King es refereix a Rita Barberá com "pedazo alcaldesa", l'arriba a batejar com "Ritacher", condemna el que al seu parer ha sigut una campanya d'assetjament contra "Ritacher", i lloa el progrés de la ciutat en els díhuit anys que porta "Ritacher" al capdavant del seu govern, per a rematar amb una advertència: que es prepare siga qui siga el seu rival en les pròximes eleccions municipals. I tot això sense els menors símptomes externs de rubor.
Amb semblant article, Zaragüeta King s'haurà guanyat la gràcia de Ritacher per sempre, gràcia que generalment sol traduir-se en insercions publicitàries, convenis o subvencions. Encara que vaja preu al que li ix la gràcia a Zaragüeta King, perquè tirar per terra tota dignitat professional no és qualsevol cosa.
El cas és que, posada a reflexionar sobre la descomunal gestió que Zaragüeta King atribuïx a Ritacher al capdavant de l'Ajuntament de València durant díhuit anys, cap de les grans realitzacions que han transformat la ciutat en les tres últimes dècades són obra de Ritacher ni del seu partit, segons arribe a rescatar de la meua memòria.
El Jardí del Túria va ser obra d'alcaldes socialistes, el metro el va posar en marxa un conseller socialista d'Obres Públiques, la Ciutat de les Arts va ser una idea d'un president socialista que el seu successor del PP no es va atrevir a desestimar per pressions socials i empresarials, el Palau de la Música el va construir fa 22 anys un alcalde socialista encara que es va eliminar tota referència a la publicació del vinté aniversari, el bypass i l'eliminació del Semàfor d'Europa van ser obra d'una Generalitat socialista, el parc central serà realitat gràcies a un Govern socialista, etc.
Llavors, i per a contradir a Larry Zaragüeta King, no arribe a entendre a què s'ha dedicat Ritacher durant díhuit anys més que a l'ornamentació floral, a la inèrcia administrativa, als pegats, i a la propaganda. Encara atribuint-li la Copa de l'Amèrica, la qual cosa no seria del tot just, no ixen els comptes, i de la Fórmula 1 serà millor per a Ritacher que no la incloga en el balanç pel fiasco en què s'està convertint.
Per tant, repte a Larry Zaragüeta King a demostrar que, efectivament, Ritacher ha sigut determinant en el salt que ha donat València en les últimes dècades.

RITA, DOS VEGADES DESLLEIAL

Inauguració de les obres de l'Avinguda de Catalunya, amb la maqueta en primer pla.

L'alcaldessa de València, Rita Barberá, va exhibir una impròpia falta de tacte durant l'acte d'inauguració del nuc viari que ha construït el Ministeri de Foment en l'avinguda de Catalunya. La ciutat és dos vegades lleial, però la seua alcaldessa ha estat deslleial per partida doble, en primer lloc per no admetre el compromís del Govern amb la ciutat de València, i després per dedicar el seu discurs inaugural a criticar el Govern.
La lleialtat institucional se li pressuposa a un càrrec com el que exerceix Rita Barberá, per deferència, i per l'interés general dels valencians. No obstant, Rita Barberá no sols es dedica a promoure la confrontació institucional, sinó que tendeix constantment a la pràctica de la demagògia i el niqueisme.
Em consta de forma directa i irrefutable que l'alcaldessa de València i el seu seguici s'han esforçat perquè les obres de l'AVE que s'estan executant al sud de la ciutat tinguen la menor repercussió possible en la premsa. Periodistes de mitjans afins al PP m'han confirmat les indicacions expresses de l'Ajuntament de València perquè les obres de l'AVE passen desapercebudes. I ja és difícil, perquè només cal circular pel bulevard sud o viatjar amb tren per a adonar-se de la magnitud de l'actuació.
No obstant, Rita està dedicada a ocultar la realitat, a privar els valencians d'informació sobre el canvi radical que patirà la seua ciutat quan d'ací a un any el primer AVE es detinga en l'estació provisional, i quan dins d'uns pocs anys més la ciutat faça realitat la major transformació des de l'Exposició Regional amb la creació del parc central, el soterrament de les vies, l'eixida subterrània nord de l'AVE i l'estació definitiva. En eixe moment, quan arribe l'hora de tallar les cintes, el meu desig, amb tots els respectes, és que València tinga un govern socialista, però si Rita continua sent alcaldessa tornarà a ser dos vegades deslleial.

ESCLAT DE PREPOTÈNCIA PER A ACOMIADAR EL PERÍODE DE SESSIONS

Grup Popular de les Corts Valencianes.

El període de sessions en les Corts Valencianes s'ha clos amb una nova exhibició de prepotència del Grup Popular acaparant la designació dels representants en els consells socials de les universitats valencianes que correspon anomenar a les Corts, obviant la proporcionalitat en la representació parlamentària, i trencant el costum de pactar les designacions.
El mecanisme per al nomenament dels representants en els consells de les universitats no contempla la possibilitat de respectar la proporcionalitat parlamentària, ja que no es vota sobre llista oberta ni es requerix majoria de dos terços, però era una tradició consensuar amb els grups minoritaris la representació de les Corts en eixos òrgans.
Hui el PP ha trencat en solitari el consens i ha ratificat la seua voluntat de fer valdre el corró fins a les últimes conseqüències, com està fent amb el retard en la designació de Leire Pajín com a senadora territorial. És la seua forma de reprovar a la la resta de grups la seua forma d'exercir l'oposició.
La drecha no vol oposició, o almenys vol marcar a la resta de grups quin tipus d'oposició han de portar a la pràctica. En el cas contrari, els diputats que diferixen amb el PP en la forma d'entendre el món i la política tindran dificultats fins perquè se'ls subministre un simple bolígraf. No dic ja a l'hora d'accedir a la documentació administrativa requerida pels diputats, i a la que tenen dret.
La negativa de la presidència de les Corts a tramitar determinades iniciatives parlamentàries, sobretot les relacionades amb la trama Gürtel, col·loca al PP en situació de rebel·lia constitucional, ja que els acords que adopta per a denegar sol·licituds són nuls de ple dret, i així ho han reconegut ja els tribunals. Però al PP li dóna igual.