ALACANT

Amb Encarna Llinares al Racó del diari La Verdad.

Diu la tradició que a la nit de Sant Joan els i les joves poden esbrinar la seua futura professió i l'aspecte de la seua futura parella posant una clara d'ou a un gerro d'aigua. Alguna cosa semblant va ocórrer ahir a Alacant, on amb motiu de les Fogueres la presència de càrrecs polítics i institucionals era important. Els uns hi acudiren per compartir la festa gran amb els alacantins, i els altres hi anaren per fer la prova de la clara d'ou i tractar d'esbrinar el seu futur polític i l'aspecte del futur/a secretari/a general del seu partit.

Era el solstici d'estiu, l'inici de la canícula, i el temps dels ritus ígnics de purificació. El foc purificador que deixa enrere allò vell, i renova energies, el ritu amb el que hom prega per la fecunditat de la terra i per un any fructífer.

Calia saltar les fogueres i passar entre les flames per purificar-se. I així va ser, perquè Alacant té molt a dir en la purificació política, i tots en són conscients, a una vora i a l'altra.

Per la plaça dels Estels s'hi va deixar vore Camps amb totes les seues hosts provant d'aconseguir la rendició incondicional de Ripoll, i també s'hi van acostar tots aquells que tracten de prendre posició en una nova etapa per al PSPV en la que tinc la sensació de que Alacant serà més que determinant.

Tot un ritu, i també una festa sota un sol més alt que mai sobre una ciutat envejable que té infraestructures, tramvia amb línies a les principals ciutats de l'entorn, dotacions de primer ordre, i un potencial turístic que els alacantins saben esprémer al màxim. En això li porten uns quants anys d'avantatge a Castelló.