ELS ARGUMENTARIS NO BASTEN

SI NO ES RECONDUEIX LA SITUACIÓ, ENS PODEM TROBAR AMB EL PRIMER PRESIDENT TRÀNSFUGA DE LA DEMOCRÀCIA

El PP ha demostrat en els últims dies fins on està disposat a arribar amb tal de negar la realitat i assumir responsabilitats per haver protagonitzat el major cas de corrupció política que s'ha descobert a Espanya. Els càrrecs del PP valencià han sigut proveïts de tota la munició retòrica disponible, però en la majoria dels casos, la falta de naturalitat amb què fan ús de les frases enllandades els delata amb massa freqüència, sobretot perquè alguns dels arguments aconseguixen tal grau d'extravagància que poden qualificar-se de desbarats.
L'alcaldessa de Torrent i coordinadora d'àrea en l'Executiva Regional del PP, María José Catalá, ha arribat fins a atribuir delictes de sang a exalts càrrecs de governs socialistes. Ho va fer en una tertúlia de Ràdio València en la que va participar el dijous amb Rafael Rubio i Marga Sanz, i en la que va insistir en l'estratègia de banalitzar ara els huitanta contractes irregulars esmentats en les investigacions judicials, en el context d'una administració que gestiona un pressupost anual de setze mil milions de pessetes. Pitjor m'ho posa, podria contestar-li, perquè justament per eixe volum presupuestari, els huitanta "contratitos" que tracta de minimitzar poden suposar desenes de milions d'euros, és a dir, milers de milions de les antigues pessetes.
Un altre dels absurds i surrealistes arguments que el PP ha difós entre els seus càrrecs, i que també va utilitzar María José Catalá en l'esmentada tertúlia, és que "ací ningú s'ha embutxacat ni un cèntim". Aleshores, que m'explique l'alcaldessa de Torrent com han nodrit els Crespo i Pérez els seus comptes en paradisos fiscals, perquè dels rendiments del treball de les persones físiques dubte que es puguen apilar desenes de milions d'euros escampats per totes les suïsses del món.
També va abundar l'alcaldessa en la teoria de la conspiració universal contra Camps, i va demostrar estar ensinistrada en l'ús de frases-pont per a evitar parlar del que no es vol parlar, i parlar del que sí es desitja. Així, quan s'estaven referint a la trama Gürtel, Catalá va dir que sí, que d'acord, però que val la pena reflexionar sobre la política hídrica de Zapatero, sobre els retards de l'AVE a Alacant, i sobre el finançament autonòmic, per a acabar deduint que, efectivament, eixes són les proves de que tot és un complot contra Camps, i en eixe context caldria afegir-hi la investigació de la trama de corrupció. Encara sort que al president li està permés d'ultratjar la senyera per a usar-la d'escut protector contra els heretges.
Quan les evidències són tantes, els argumentarios polítics no basten. A estes altures, i davant del caire dels esdeveniments, albire amb més nitidesa un final en què Camps ha d'estar sondejant ja quina part del seu grup parlamentari està disposat a embarcar-se amb ell en una aventura de partit regionalista. Camps ha demostrat que està disposat a tot, amb la qual cosa, de no reconduir la situació, ens podem trobar amb el primer president trànsfuga de la democràcia.

EL JUTGE PEDREIRA VEU INDICIS DE TRES DELICTES GREUS EN EL GOVERN DE CAMPS

http://www.publico.es/espana/315587/juez/pedreira/ve/indicios/tres/delitos/graves/govern/camps

CAMPS CONTRA EL MÓN

Només li faltava enfrontar-se a Rajoy, i ho ha fet hui amb l'exigència que el designe de nou candidat a la presidència de la Generalitat en un acte multitudinari, esta vegada no organitzat pel Bigotes, en la plaça de bous de València, i ha de ser a principis de juliol, d'acord amb les preferències de Camps. Rajoy ha contestat que no és el moment. Com recita Sabina, "la portada va sonar com un signe d'interrogació".
Camps ha lliurat batalles contra els que són seus i contra els que no ho són. S'ha enfrontat a Zaplana, a Ripoll, a la mitat del seu propi grup parlementari que en l'anterior legislatura el va deixar plantat en l'hemicicle, als jutges, als fiscals, a la policia, a Zapatero, ha insultat i reprovat formalment dues vegades al portaveu socialista, Ángel Lluna, ha desqualificat Jorge Alarte, ha contravingut de forma constant les ordes de la secretària general del seu partit, Dolores de Cospedal, va mantindre una pugna amb Esperanza Aguirre quan esta va trobar el moment de torpedinar a Rajoy, ha renegat del seu examic i excol·laborador González Pons, ha presentat demandes contra els jutges que instruïxen els sumaris en els que està implicat, ha injuriat a TVE, a l'Agència Tributària, ha reprovat en les Corts a la vicepresidenta del Govern i al fiscal general de l'Estat, i en un futur s'enfrontarà a Rita si esta decideix obrir les orelles als cantells de sirena que la criden per a posar-se al capdavant de la candidatura a la Generalitat, s'enfrontarà a Alberto Fabra si este insisteix en autopostular-se com a possible relleu, i s'enfrontarà a Juan Costa si segueix deixant-se voler per a desembarcar a València.
Tot això ens dóna un perfil de la peculiar personalitat del president de la Generalitat, i no és res estrany que tal com les gasta, Rita s'afanye a rebutjar l'oferta de rellevar-lo. Per si de cas.

Si Rajoy no accedeix a designar-lo candidat, és molt probable que Camps forme el seu propi partit. Les desfetes de la dreta són molt estrepitoses.

COM ES FABRICA LA MANIPULACIÓ

El president de la Generalitat, Francisco Camps, va realitzar ahir unes declaracions en què "insistia" en el seu compromís de no retallar drets socials dels valencians "per a mantindre la igualtat d'oportunitats, el nivell de benestar social i les expectatives de creixement", i per a pronunciar semblant discurs es va fer rodejar de desenes de representants d'associacions de jubilats i pensionistes, les prestacions dels quals no van a càrrec de la Generalitat. Immediatament es telefona al diari ABC i a Canal 9 i se suggereix el següent titular per a l'edició de hui: "Inversions enfront de retalls". Penat i fet.
Efectivament, el president de la Generalitat no pot retallar drets socials perquè mai els va instaurar. És impossible eliminar el xec-bebé de 4.000 euros que va prometre en la campanya electoral de 2007 perquè mai el va fer efectiu. És impossible retallar ajudes als beneficiaris de la llei de dependència perquè la Generalitat porta 17 mesos de retard en la realització de les valoracions i posterior reconeixement de drets. És impossible retallar ajudes als menjadors escolars i a les escoletes públiques perquè ja es va encarregar d'això Alejandro Font de Mora fa uns mesos abans que els governs començaren a estrényer-se el cinturó. És impossible retallar l'adjudicació de vivendes protegides perquè el grau de compliment d'este compromís electoral és ínfim. I finalment és de cínics criticar la congelació de pensions quan no és el teu govern el que ha de fer front a eixes prestacions.
En tot cas, sobreviure a base de projectar il·lusions òptiques sobre la ciutadania és efímer. Vull recordar, ara, les paraules que va pronunciar ahir Juan Costa abans de presentar el seu llibre a València en referència a Camps i la seua situació política: "Quan la persones s'anteposen al partit, fracassen". Queda dit.
Són massa ja en el propi PP els que estan demanant a Camps que desistisca. Ripoll, Mayor Oreja, Juan Costa, Cospedal..., però són molts més els que en silenci preparen en el PP la retirada de Camps.

"PACO EL OPACO"

El president de la Generalitat, Francisco Camps, ha fet befa de la sentència del Tribunal Suprem que ordena reobrir la instrucció de la causa dels trages. Camps va dir en el ple el dijous, sense que ningú l'haja reprovat, que no sap si els regals han sigut "opacos", com els qualifica el Tribunal Suprem, o "franciscos". La mofa va meréixer un aplaudiment de la bancada del PP. Però el somriure se li va haver de desdibuixar als pocs minuts en advertir que cap dirigent nacional del seu partit acudiria a l'acte d'autoexaltació que es va muntar el dissabte a València. I de tant desdibuixar-se el somriure el gest va haver de quedar en carassa en comprovar que el secretari de comunicació del PP, el seu "amic" Esteban González, no sols no anava a vindre, sinó que a més filtraria a la premsa el desig de Rajoy que Camps abandone el càrrec en quant s'ordene l'obertura de juí.
A estes altures ja no li ha de quedar ni carassa. Un mitjà de Vocento va desvelar a finals de la setmana passada que el jutge que investiga la trama Gürtel en el TSJ de Madrid remetrà part del cas al TSJ de València amb un llistat d'aforats en el que figurarà mig Consell, i llavors ja no serà vàlida l'estratègia de la banalització del delicte dels regals, perquè estarem parlant de milers de milions de les antigues pessetes del pressupost públic de la Generalitat que no se sap bé on han anat a parar. I entre altres coses no se sap perquè "Paco el Opaco" s'ha negat a lliurar els expedients dels contractes, i hi ha establit misterioses clàusules de confidencialitat que han impedit seguir el rastre dels diners. Caldrà vore si llavors segueix instal·lat a clamar contra vent i marea, desafiant Rajoy, perquè ell "no ha fet res".

REPROVACIONS

El PP ha emprat la t'actica de contrarrestar la delicada situació política de Camps tractant de desacreditar al portaveu socialista i reprovant-lo formalment a ples i comissions. Ho ha fet dos vegades en la darrera setmana.

Camps pot atribuir instints homicides al portaveu socialista, el vicepresident tercer pot dir d'una diputada que no coneix son pare, però no obstant qui desqualifica i traspassa els límits és el portaveu socialista.

L'excusa per reprovar al portaveu socialista és haver exhibit un informe incorporat a una causa judicial que per definició, com qualsevol causa judicial, és secreta des del seu inici sense necessitat de que s'aplique l'excepcionalitat del denominat secret de sumari, que afecta les parts, però no obstant eixe mateix informe havia sigut publicat en un mitjà de comunicació abans que el portaveu socialista donara a conéixer la seua existència. No obstant, el PP no s'ha molestat a rebatre el contingut d'eixe ni d'altres informes que el vinculen amb activitats continuades presumptament delictives que conformen el major cas de corrupció política. Si el que pretén ingènuament el PP és que la Fiscalia investigue perquè qualsevol sumari judicial es filtra en qüestió de segons als mitjans de comunicació per a donar-se de cara a terra contra els drets i deures d'advocats i periodistes, el PP hauria de mostrar-se igualment interessat a aclarir perquè el Govern valencià incomplix amb total impunitat sentències judicials que condemnen la vulneració sistemàtica del dret de l'oposició a accedir a expedients administratius. Potser l'ocultació de la gestió administrativa i la sensació de perpètua impunitat en eixes pràctiques és la que ha portat a cometre les irregularitats que descriuen els informes policials respecte dels governants de la Generalitat Valenciana, irregularitats que s'estan investigant es vullga o no, de les que s'han conegut sorprenents detalls, i que han consistit a distraure desenes de milions d'euros de tots els valencians que a poc a poc anem coneixent on han anat a parar. Potser és això menys reprovable que el to que utilitze un portaveu de l'oposició en un debat parlamentari?Blasco atribuïx al portaveu socialista insults i desqualificacions en les seues intervencions parlamentàries, considerant un insult la imputació al Consell en un debat parlamentari d'una de les actituds justament més reprovables en política: la corrupció. Això no és cap insult. El verdader insult és haver volatilitzat desenes de milions d'euros de les arques públiques sense assumir les més mínimes responsabilitats i ni tan sols donar explicacions. I no sols insulten els valencians quan neguen les evidències, sinó també quan tracten d'obstaculitzar amb tots els mitjans al seu abast la labor de l'oposició i les investigacions judicials. Això és el realment reprovable.Pretenen reprovar insídies i divulgació al seu parer indeguda d'informació per part del portaveu socialista. És insidiós denunciar que el PP ha manegat contractes? És insidiós denunciar que trames corruptes han nodrit els seus comptes corrents a canvi de contractes de la Generalitat Valenciana per treballs pels quals s'han pagat preus molt per damunt del seu cost real? És insidiós denunciar que s'ha pagat per treballs no realitzats? És insidiós seguir el rastre de milers de milions de les antigues pessetes de tots els valencians que no sabem on han anat a parar? Perquè de ser així, l'efectivitat parlamentària caldrà edificar-la sobre la insídia.Blasco acusa també el portaveu socialista de transgredir les funcions parlamentàries i vulnerar els límits de la llibertat d'expressió al divulgar l'informe policial sobre els contractes amb la trama Gürtel per a la visita del papa a València. Quins són els límits de les funcions parlamentàries i de la llibertat d'expressió? Aquells que li permeten al PP continuar disposant al seu capritx dels diners públics sense necessitat de donar explicacions, i continuar desviant els diners de tots valencians encara que per a això s'haja de profanar la fe divina? Quins són els límits per al PP?Jo ho diré: els únics límits haurien de ser els de la decència, la dignitat, l'honestedat, la transparència, i el respecte al joc democràtic. No hi ha més límits que eixos, per molt que el PP tracte de dibuixar la seua pròpia i peculiar línia devisoria.

L'ESCÓ 99 I LES HIENES BOLXEVICS

Quan la direcció nacional del PP va decidir que Ricardo Costa seria el cap de turc amb l'esperança d'aparençar fermesa i disciplina orgànica enfront de les cada vegada més desencarrilades corrupteles, l'exportaveu del Grup Popular va ser desposseït de totes les seues responsabilitats i relegat a l'escó 98, no sense l'oposició, amb tints de desacatament, de Francisco Camps.
Ara Camps ja no ha de donar la cara per ningú més que per si mateix, i no m'estranyaria que acabara en l'escó 99, junt amb Costa, si persisteix en la seua actitud de desafiar Rajoy i Cospedal, per als que Camps és ja un destorb que solseix les perspectives electorals del PP, el seu únic interés, d'altra banda.
Les estrafolàries declaracions del president valencià disparant a discreció com un soldat cec i desorientat en el camp de batalla, només han sigut superades pel líder del PP d'Euskadi, Carlos Iturgáiz, qui ahir va tractar de recolzar a Camps en va i el va descriure com la víctima d'un atac d'hienes bolxevics, entenent per hienes bolxevics, dic jo, al regidor del PP de Madrid que va destapar el cas Gürtel, els jutges que han dirigit la investigació, les brigades policials especialitzades que han seguit el rastre de les corrupteles, el sastre que va declarar al jutge que va cobrar els trages de les empreses de la trama corrupta, i com no podia ser de cap altra manera, la inefable oposició del PSPV.
Entre els desbarats que ha soltat Camps en les últimes hores, vull ressaltar el guant que hi ha llançat al PSPV, del que ha dit que si tant defén els valors democràtics, que guanye les eleccions en les urnes. Jo arreplegaria el guant i li respondria que les eleccions són l'única eixida per a col·locar al capdavant de la Generalitat a un president honest, encara que siga del PP, que els hi haurà. Eixe és el verdader sentit de la democràcia. Qui ha de guanyar les eleccions no és el PSPV ni el PP, sinó l'honestedat, la decència, la dignitat, el sentit comú, la responsabilitat, l'interés general, l'eficàcia, el respecte i la tolerància. Així que el que ha de fer Camps és convocar eleccions, renunciar a la seua condició de candidat i deixar que la direcció del seu partit el relleve per algú que s'ajuste a eixos valors. D'eixa forma, amb un candidat del PP que responga a eixes característiques, i amb Jorge Alarte de candidat del PSPV, els valencians eixiríem guanyant guanye qui guanye.

LA MALA ESTRATÈGIA DE NEGAR-HO TOT

El portaveu del PP a les Corts, Rafael Blasco, en un cara a cara en el que va participar ahir amb el portaveu socialista, Ángel Luna, davant els micròfons de Ràdio València-SER, va aprofundir en la mala estratègia de negar-ho tot. Totes les denúncies de l'oposició, els informes policials i de l'agència tributària, i els sumaris judicials són infundis i insídies. Tot abans que admetre que el PP ha sigut sorprés en el major escàndol de corrupció política que ha propiciat mai el nostre país.A Blasco se li esgoten els recursos, i davant la manca d'eixides, cal recórrer a la més banal. Tot és mentida. Per això hui El Bigotes s'ha negat a declarar davant el jutge per la seua relació contractual amb la Generalitat valenciana, perquè tot són infundis. Mentrestant, cal desacreditar al portaveu socialista tractant de reprovar-lo formalment a plens i comissions amb tota la falta d'ètica que calga.

Blasco té diversos fronts oberts. El diari ABC ha començat hui a carregar, possiblement seguint consignes del portaveu del PP, contra el president de la Diputació d'Alacant, José Joaquín Ripoll. És la resposta de Blasco a la decisió de Ripoll de no acudir dimecres passat a recolzar a Camps després de que el TS el tornara a la condició d'imputat. A Ripoll li han tret despeses pel desplaçament a Fitur, factures d'hotel, bitllets d'avió, etc.

ABC carrega també contra les persones que ahir es van manifestar davant la seu del PP a Madrid demanant la dimissió de Camps. Diu que són persones vinculades a organitzacions "catalanistes" que han rebut subvencions de la Generalitat de Catalunya i del Govern d'Espanya. En qualsevol cas, mai hauran rebut tantes ajudes i subvencions com la Fundació Aigua i Progrés creada per a organitzar manifestacions contra el Govern.

LA IGUALTAT MAL ENTESA

Al PP només li és útil el concepte d'igualtat quan el pot utilitzar com a arma política o com a cortina de fum per a alleujar la cada vegada més delicada situació del president de la Generalitat. Ho va demostrar ahir en la comissió d'Igualtat de les Corts Valencianes, on va tractar de reprovar al portaveu socialista, Ángel Luna, amb un pretext tan banal i ridícul com la metàfora de l'adúlter/a sorprés/a que al·lega en el seu descàrrec que açò no és el que pareix, metàfora que va emprar Luna per a descriure l'actitud de Camps davant de l'allau d'evidències sobre el desviació de diners públics a la trama Gürtel. Abans, en el mateix hemicicle, diputats del PP han dit a diputades de l'oposició que no coneixen al seu pare, i un alt càrrec del PP està sent jutjat per sotmetre suposadament tres treballadores a assetjament sexual, però això per al PP no suposa denigrar la dona i per tant no mereix reprovació.
El PP, i les diputades del PP, serien capaços de romandre impassibles davant de situacions ja superades en les que la dona no podia accedir a càrrecs públics de representació, ni formar-se en les universitats, ni prendre decisions sense el consentiment del marit. Potser m'atreviria a dir que se sentirien inclús còmodes amb aquelles situacions de sotmetiment i absència d'oportunitats. La lluita feminista no ha conclòs, però en l'últim segle ha consolidat grans èxits. Hui les dones som diputades i hem anat a la universitat perquè moltes altres van lluitar abans contra la discriminació de gènere. Però la lluita per la igualtat d'oportunitats continua tenint reptes, sobretot en l'àmbit familiar, en el que la dona continua sent la primera a renunciar a les seues possibilitats de desenvolupament personal per a l'atenció de qüestions domèstiques.
El PP continua concebent la dona com un actor secundari que ve bé en determinades situacions, i per tant és la primera a sacrificar en el cas que hi haja renúncies. Només així s'entén que el PP utilitzara ahir la comissió d'Igualtat de les Corts Valencianes per a atacar el portaveu socialista, i no obstant mantinga la comissió inactiva quan es tracta de promoure les iniciatives legislatives necessàries per a eradicar discriminacions i aprofundir en la igualtat d'oportunitats entre hòmens i dones.
Però el PP és capaç d'açò i molt més. La figura reprovatòria no existeix en les Corts Valencianes, i no obstant no ha sigut obstacle perquè els populars hagen utilitzat la cambra al seu capritx per a reprovar a qui els ha convingut. En estes Corts el PP ha reprovat al president del Govern, a la vicepresidenta primera del Govern, al fiscal general de l'Estat, a la secretària d'Organització del PSOE, i a tots els personatges hi ha que cregut convenient reprovar.
No obstant, no ha considerat apropiat donar el seu consentiment a iniciatives de l'oposició per a reprovar actituds com les del president de la Diputació de València, que va demanar rematar els professors; el president de la Diptuación de Castelló, que va fer ostentació de pràctiques nepòtiques; o com les del propi president Camps, que va atribuir instints homicides al portaveu socialista.
El PP va fer que la sessió de la comissió d'Igualtat celebrada ahir haja suposat un retrocés en la lluita per la igualtat al desvirtuar el debat i la institució. Un trist pas arrere.

LA COPE COM A PRESAGI

La Cadena COPE va començar ahir a encoratjar la dimissió de Francisco Camps donant difusió a missatges de centenars d'oients que demanen la marxa del president valencià, a més d'invitats qualificats que han defés la conveniència d'una retirada. És un mal presagi per a Camps. La COPE sol actuar com a ariet de la direcció nacional del PP, i representa l'avançada en els fronts que desitja obrir Rajoy. Així que si l'emissora ha donat via lliure per a la difusió d'este tipus de missatges, és que la direcció nacional del PP té una decisió presa respecte de Camps.

CAMPS, VISIONARI

Cal reconèixer-li que va ser el primer a preveure que el xec bebé anava a resultar una càrrega per als comptes públics, i més encara per als pressupostos de la Generalitat, ja que el xec bebé de Camps era de quatre mil euros, mil cinc-cents més que el de Zapatero. Així que després de prometre'l en la campanya de les autonòmiques de 2007, va eludir directament aplicar-lo per a estalviar-se després la decisió de retirar-lo, preveient amb molta antelació que la cruesa de la crisi anava a obligar a prescindir d'aquesta mesura. Per tant, cal reconèixer-li, insistisc, la seva intuïció, capacitat i perspectiva política.

Camps va ser el primer que es va posar a lluitar contra la crisi, perquè no només va deixar sense aplicar el xec bebé. També ha alentit tot el que ha pogut el reconeixement de drets a persones depenents, amb el que ha estalviat una càrrega als comptes públics, va retallar les subvencions als menjadors escolars, té tots els plans d'infraestructures a mitjan executar, i ha deixat en el tinter despeses com la de Mundo Ilusión, la Ciutat de la Música de Benicàssim, la Ciutat de les Llengües de Castelló, i altres banalitats. El que dic, un visionari que es va avançar a les conseqüències de la crisi i es va estrènyer el cinturó abans que ningú.

PERPLEXA

M'he quedat perplexa davant d'una informació de premsa que desvela una proposta de bescanvi del responsable dels serveis jurídics del PP, Federico Trillo, dirigida als magistrats del Suprem, que consistiria a arxivar el suposat suborn passiu contra Francisco Camps, a canvi de rebaixar la pressió sobre el jutge Garzón, contra el que hi ha tres causes obertes, una d'elles precisament iniciada pels capitostos de la trama Gürtel, que pretenen deixar sense efecte gravacions de converses amb els seus advocats enregistrades al centre penitenciari.
Realment funcionen així les coses? És a dir, per a protegir al president de la Generalitat Valenciana s'exerceix pressió sobre el jutge que va iniciar la investigació de la trama de corrupció, per a negociar després un intercanvi d'ostatges.
Em resistisc a pensar que el Tribunal Suprem funcione d'eixa forma, per molta adscripció partidista que estigmatitze als seus components. Federico Trillo no mostra cap inconvenient a fer volar pels aires tots els sisemas garantistes amb tal de salvar a la seua tropa, i està contribuint a estendre la sensació que realment tot val, soscavant de forma definitiva tota la credibilitat de la societat amb els polítics que la representen a les institucions. Un verdader perill per a la democràcia.
El PP valencià ha aportat al PP nacional les figures més controvertides de la política. Només faltava Esteban González Pons desqualificant al CIS perquè l'enquesta sobre intenció de vot que acaba de difondre este organisme no és del seu grat. Paradoxalment, pareix que la sensatesa en el PP ve de Galícia, amb Feijoo i Fraga tractant d'imposar trellat.

LES CORTS, L'ORIGEN DEL DESCRÈDIT

La crisi de les institucions valencianes, la minva de la credibilitat dels càrrecs públics, i el deteriorament dels principis democràtics a la Comunitat Valenciana té un origen que passa desapercebut: les Corts, l'activitat parlamentària, el control al Consell i el funcionament dels òrgans de direcció de la cambra.
És evident que un càrrec públic de qualsevol govern pot sentir-se temptat a franquejar els límits de les seues potestats si no se sent fiscalitzat per l'assemblea que li va encomanar la responsabilitat de governar. Quan s'estén la sensació que les funcions de control al Govern estan restringides, paralitzades o adulterades pels òrgans de direcció de la cambra de representació, en la pràctica s'està encoratjant la comissió d'abusos i irregularitats com els que ara estan aflorant en la majoria dels departaments del Consell i en moltes entitats públiques, com RTVV.
El deteriorament de la situació política i institucional és greu i intolerable, però ho és encara més que càrrecs públics encobrisquen al seu propi partit des de la direcció de les Corts, o que membres de la Mesa s'encobrisquen a si mateixos dificultant la fiscalització de la seua anterior gestió en departaments del Consell.
És el que està ocorrent en l'àmbit del funcionament intern del Parlament i els seus òrgans de direcció, on la utilització de la Mesa i les seues funcions per part del PP per a beneficiar la seua pròpia estratègia política és un fet que una societat moderna i avançada com la nostra no ha de consentir. No és un problema menor. Estem davant d'actituds que comporten la pèrdua de respecte a la institució d'aquells que haurien de donar compte dels seus actes davant de la representació popular, i no ho fan. Les Corts hui no infonen cap respecte perquè els seus reglaments són paper mullat, el president i els consellers poden eludir les seues compareixences sense ni tan sols justificar-ho, les preguntes queden sistemàticament sense resposta, les tàctiques evasives solen ser burlesques, les sentències judicials s'incomplixen, els departaments del Consell poden negar documentació als diputats sense cap conseqüència, els períodes de sessions són ficticis, l'activitat és la mínima, i l'hemicicle ha quedat impunement reduït a una simple plataforma de confrontació contra el Govern d'Espanya, on les úniques iniciatives que prosperen són discursos partidistes i pamfletaris sense cap efecte pràctic.
El partit majoritari empra la seua majoria absoluta per a acomodar el funcionament intern del Parlament a la seua estratègia política, amb la qual cosa a partir d'ací tot el sistema queda regirat. És l'origen del descrèdit, dels abusos, de la corrupció i de les arbitrarietats. Els òrgans que en teoria haurien de garantir l'objectivitat i el funcionament dels procediments parlamentaris, entren en el joc polític, emparen actituds esvaroses del Consell, encobrixen actes sospitosos, i protegixen als seus responsables. La Presidència i la Mesa de Les Corts haurien de desenvolupar les seues funcions en clau d'imparcialitat i respecte a la institució i vetlar pel bon compliment dels procediments per mitjà dels que es desenvolupa el debat polític. No obstant, el PP ha utilitzat la seua presència majoritària en este òrgan per a reforçar la seua posició política i ordenar el treball del Parlament i l'orde del dia en funció dels seus ineteressos. Tenim una Mesa de Les Corts al servei del partit majoritari, i uns òrgans de direcció en teoria imparcials que estan intervenint en el debat polític en impedir tota iniciativa que no convinga al PP. És la meua obligació alertar que s'estan cometent greus abusos que haurien de tindre una resposta contundent de la societat, al marge de posicionaments ideològics, a fi de preservar la salut democràtica i la dignitat de les nostres institucions, i sobretot les funcions pròpies d'un parlament com a garantia de bon funcionament de la resta d'institucions, la composició de les quals sorgix precisament del parlament.

Article publicat al diari El País el dijous 6 de maig.

ALARCÓN, SEGONA PART

El líder estatal del PP, Mariano Rajoy, afirma hui que Francisco Camps tornarà a ser candidat a la presidència de la Generalitat encara que acabe imputat el pròxim dia 12 en el Tribunal Suprem. El que pareix un arravatament espontani de suport incondicional a Camps, a mi em sona més a una claudicació fruit d'un xantatge.
Hi ha dos lectures. En primer lloc, em fa l'efecte que s'ha produït una nova trobada d'eixes a mitat de camí en el parador d'Alarcón en la que Camps ha comunicat a Rajoy la seua intenció de continuar cavalcant encara que ploguen sobre ell mil escàndols, i compte amb atrevir-se a descavalcar-lo perquè les conseqüències poden ser nefastes. D'una altra forma no s'entén la sobtada ostentació de confiança cega de Rajoy amb Camps. I eixa sobtada i estranya mostra de confiança es produïx, cal reparar en això, només un dia després que Cospedal deixara en l'aire el futur de Camps en funció del que diga el Suprem el dia 12. Imagine l'escena de còlera de Camps en el Palau dialogant amb Rajoy per telèfon sobre la intervenció de Cospedal.
I en segon lloc, no ha de tindre molta confiança Camps en una providència exculpatòria del Suprem, perquè en cas contrari no anunciaria que continuarà sent candidat passe el que passe. Que se sàpia, fins ara el president no preveia la possibilitat que fora a acabar imputat, i per tant no li resultava necessari afegir això de "passe el que passe", perquè només podia passar que no acabara imputat. Ara ja no, però passe el que passe, té intenció de continuar cavalcant. I que a Rajoy no se li ocórrega dir el contrari. Si jo fóra Cospedal presentaria la dimissió.

INHUMÀ

El president de la Generalitat, Francisco Camps, ha utilitzat hui diversos adjectius per a definir les sessions de control a què està sent sotmés. Patètic i absurd han sigut dos dels qualificatius que hi ha empleat, a més de comparar el ple amb el Club de la Comèdia.
Personalment pense que Camps està sent sotmés cada dijous a una humiliació innecessària, i ha perdut tot el sentit del ridícul a causa d'una insostenible situació política que ell no obstant es resistix a acceptar. El Grup Popular no hauria de permetre que el seu president, i el president de tots els valencians, s'expose més a situacions humiliants, ridícules i degradants en l'àmbit polític, però també en el personal. I això ocorre perquè el president no té resposta a cap de les preguntes que li formula l'oposició, i entra irremeiablement en una espiral de cabrioles dialèctiques, contradiccions, falses desimboltures, i voltes sense sentit amb tal d'eludir les respostes.
És una agonia inhumana, injusta i innecessària, i si els seus companys de bancada no són capaços d'advertir-li del sarcasme que està propiciant, el propi president hauria d'armar-se de la necessària dignitat personal i política per a retirar-se immediatament. Seria positiu per a ell en l'aspecte personal, i positiu per al conjunt dels valencians, perquè darrere del sarcasme hi ha un Consell paralitzat i unes institucions incapaces d'escometre les seues funcions.

PERIODISME

El diari ABC es lamenta en la seua edició de hui que les seues repetides i delirants informacions sobre falsos intents de desestabilitzar a la direcció del PSPV no obtinguen cap reacció entre els socialistes, i sobretot no susciten cap declaració de suport al secretari general, Jorge Alarte.
Puc ajudar al rotatiu a resoldre el misteri. Les seues informacions no generen cap reacció perquè no són creïbles. La credibilitat és l'essència de la professió periodística, i les informacions d'ABC sobre els intents de descavalcar el secretari general del PSPV són més un desig o una consigna de Rafael Blasco, que una descripció de la realitat. Ningú al PSPV repetirà l'error d'embolicarse en "aventures orgàniques" a un any de les eleccions, i menys encara en les circumstàncies que envolten al PP, en ple procés de descomposició.
Estem davant d'un diari que porta mesos tractant de generar zitzània en el si del PSPV, sense haver informat més del que és necessari, i quan no ha tingut més remei, de la trama de corrupció que esguita al PP valencià, i la investigació judicial que diàriament propícia noves i escandaloses dades sobre les pràctiques que Francisco Camps va instaurar en l'administració valenciana per a lucrar a determinats personatges, i de pas estalviar-li algunes factures al seu partit en gastos electorals.
Les maniobres del PP, a Madrid i a València, per a buscar un candidat alternatiu a Francisco Camps, també han passat desapercebudes per a ABC. El silenci de María Dolores de Cospedal sobre el que passarà després del 12 de maig en el cas que es reòbriga el cas dels trages, també ha passat desapercebut. L'autocandidatura de l'alcalde de Castelló per a succeir a Camps també ha passat desapercebuda. Els ridículs de Camps en les sessions de control també passen desapercebuts.
Quan el diari ABC informe amb la mateixa profusió i èmfasi de la corrupció en el PP, quan faça ostentacions tipogràfiques de les reunions en què es delibera sobre el relleu de Camps, i quan trobe espai per a informar de la fredor de Rajoy i Cospedal amb Camps, aleshores començarem a creure'ns que puga haver-hi intents de desestabilització interna en el PSPV, tal com ara pretén ABC.
Mentre, caldrà pensar que qui dirigeix els consells de redacció del diari ABC és Rafael Blasco, i que les seues informacions no obeïxen més que a la necessitat del PP de disfressar la realitat, distraure l'atenció, i fabricar bastes cortines de fum. No tindrà efecte.

TORNA A MENTIR (II)

No té inconvenients a recórrer de forma insistent a la mentida ni tan sols en seu parlamentària. El president de la Generalitat, Francisco Camps, va dir en la sessió de control del dijous en resposta a la denúncia de fraccionament irregular de contractes, que la Sindicatura de Comptes fiscalitza tots i cada un dels contractes de la Generalitat i mai ha advertit la més mínima irregularitat. És una resposta excessivament genèrica i probablement improvisada davant de assetjament a què va haver de sentir sotmés el president en eixa sessió.
En realitat, els contractes menors, als que ens estem referint, queden exclosos del control de la Sindicatura, i de la resta, este òrgan només en fiscalitza un mostratge. Però encara així, el 99% dels contractes que formaven eixe mostratge presentava "incidències rellevants" en 2008, últim exercici de què es disposen dades. Ho ha desvelat hui el portaveu del Grup Socialista, Ángel Luna, per a rebatre el discurs autoexculpatori del president. Quants Gürtel ens trobaríem si la Sindicatura fiscalitzara la totalitat dels contractes?, s'ha preguntat Luna.
Per tant, Camps ens ha tornat a mentir, i a més en seu parlamentària, durant una sessió de control.