divendres, 27 de febrer de 2009

CAMPS NECESSITAVA AMB URGÈNCIA UN TRAGE

Només la necessitat urgent d'un trage nou davant de la imminència de les festes falleres pot justificar la insistència de les telefonades que va realitzar el president de la Generalitat, Francisco Camps, al seu sastre, mentres este declarava davant del jutge Garzón en relació amb la presumpta trama de corrupció que s'aguaita sota el nom d'Operació Gürtel.
Fins a huit vegades va sonar el mòbil del sastre mentres este atenia els requeriments del jutge, una infructuosa insistència que ratllaria la impertinència si no fóra perquè l'autor de les telefonades era el propi president de la Generalitat. Només cal esperar que les cuites judicials del sastre no deixen el president de la Generalitat sense trage nou, perquè no cal dir-ho, vénen Falles, i després Pasqua, i el dia de rams, qui no estrena no te mans, i mes si és tracta de Camps.
Per tant, està més que justificada la insistència de Camps sobre el mòbil del seu sastre, i qui vullga veure altres intencions en l'ànsia del president per contactar amb el sastre, serà un malintencionat, un enemic del poble valencià i un antipatriota.
En tot cas, em sorprén el toc d'ingenuïtat de tot un president autonòmic, sobretot per no contemplar la possibilitat de que el mòbil d'un sastre que està sent interrogat en en el marc d'una investigació sobre una presumpta trama de corrupció poguera estar intervingut.

dijous, 26 de febrer de 2009

DINAR A PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT

M'agradaria conéixer el menú del dinar que van compartir divendres passat al Palau de la Generalitat el president, Francisco Camps, i l'exministre José María Michavila. Seria d'allò més interessant saber les preferències culinàries d'ambós personatges. La conversa és secundària. On hi haja un bon àpat, perden transcendència converses al voltant dels contractes del despatx d'advocats per al que treballa Michavila com a "col.laborador extern", perden interés els treballs del despatx d'advocats per a l'empres que es va fer en 2005 amb tretze llicències de TDT, perd importància la minuta del despatx de Michavila per assessorament legal i mercantil a la firma a la que se li van adjudicar les llicències.
Minúcies. Ací el que importa és si van menjar paella o pilotes de putxero.

dimecres, 25 de febrer de 2009

FABRA TÉ UN JUDES

"Ho dic perquè tinguem molt clar que som els únics que ens podem recolzar. Si nosaltres donem la sensació que estem enfrontats, que estem tal, mal, ho anem a tindre molt malament, anem a quedar molt malament i perdrem les eleccions i, perdona, després de perdre les eleccions, costa recuperar-les. Açò no es perd per a quatre dies, saps. Perquè el que guanya les eleccions col·loca a una infinitat de gent, a una infinitat de gent, assessors, secretaris, directors generals, subdirectors, subsecretaris, assessors dels consellers, directors territorials, secretàries de no sé què, i amb les oposicions pots ficar a un o dos ajudants. I tota eixa gent és un vot captiu. Eixe és un vot captiu, que ho tingueu molt clar. Com van fer ells amb la Generalitat. Per què tenim tants problemes en la Generalitat?. Suposa molt poder en un ajuntament, en una diputació. Jo no sé la quantitat de gent que hauré col·locat en dotze anys, no ho sé. Però entre Penyeta, Hospital, Institut de Promoció Ceràmica, Escola Taurina, la Diputació, el port, ni sé. "Tonteries". Mare que vol entrar en el Col·legi de la Consolació de Burriana. Està molt difícil. No cal, Fabra telefona a a Baila i Baila fica en eixe col·legi i eixa senyora és un vot agraït. Perdona, si nosaltres no estem, Baila no estarà i tampoc ho podrem fer i això és així i costa molt de recuperar. Per tant, no cal que m'estenga molt més".
Esta és la transcripció de la gravació que atribuiexen al president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, en una conversa en una reunió interna del PP, tot i que Fabra diu que la gravació ha estat manipulada.
I el que més m'ha cridat l'atenció no és el propi contingut de la gravació. Fabra ens té acostumats a este i a altres raonaments semblants, fins i tot en públic. El que sí m'ha sorprés de debó ha estat el fet de que haja trascendit eixa gravació, perquè només l'ha poguda filtrar "uno de los suyos".
He vist la foto de la reunió en la que Fabra suposadament va pronunciar eixes paraules, i a la imatge només s'hi poden vore càrrecs públics del PP i membres de la direcció. Eixe és el fet vertaderament trascendental, més, potser, que el propi contingut de la gravació. Algun càrrec del PP, que es suposa home de confiança del president provincial del seu partit, ha acudit a la reunió amb una gravadora, l'ha posada en marxa potser a una butxaca, ha gravat les grans reflexions polítiques de Fabra, i després ha acudit amb la gravació a un mitjà de comunicació.
De segur que a hores d'ara Fabra ja està buscant al Judes.

http://www.radiocastellon.com/audiolive.php?audio=139&fecha=24%20de%20Febrero%20de%202009%20a%20las%2013:27:29&tipo=audio

divendres, 20 de febrer de 2009

CAMPS DIU QUE LA COSA NO VA AMB ELL, ENCARA QUE SEMBLA QUE HI HA COSA

foto: levante-emv
L'afer de l'Operació Gülter està propiciant un espectacle al PP valencià. Camps va cuidar l'escenografia per a desmentir qualsevol implicació personal amb la trama de corrupció. El van traure del llit a les sis del matí per fer-li saber el que publicava la premsa, i de seguida va montar tot un seguit de consignes, discursos i recolzaments que arribaren fins i tot a Galícia, on Rajoy, entre míting i míting, va tindre paraules de suport per al seu president valencià.
Camps diu que no té res a vore amb la trama. Pot ser. Ara bé, està en condicions el president de la Generalitat d'afirmar que no hi ha una ramificació valenciana? Al voltant d'això no l'he sentit dir res. Mentre, van coneguent-se adjudicacions a Orange Market, i queda en evidència l'especial habilitat del gerent d'Orang Market per als negocis immobiliaris al País Valencià.
Camps diu que està lliure de culpa, però la investigació judicial apunta a que part dels diners de les adjudicacions que obtenia eixa empresa d'administracions públiques acabaven al despatx del tresorer del PP.
Francisco Camps va acudir el dijous a la sessió de control de les Corts després d'haver comparegut en una roda de premsa convocada de forma urgent a les nou del matí en el Palau de la Generalitat per a desmentir els fets coneguts unes hores abans que l'impliquen en la trama de suposades corrupteles, detencions, suborns, comissions, paradisos fiscals, acusacions d'aforats, personatges tractant de fugir a Panamà, plans urbanístics, guanys multimilionaris, xarxes il·legals de finançament, i factures de trages.
Camps va dir als periodistes, i ho va repetir en les Corts, que se sent emparat pels resultats electorals i pels sondejos d'opinió, i el demés són intents grollers de sembrar sospites infundades. I ací es va detindre, amb poema inclòs.
El seu imperi s'afona, o si més no té una bretxa. perquè acabe o no imputat, haurà d'explicar els negocis del PP i la Generalitat amb les empreses dels imputats.
Les dentades aferrissades que li està donant la seua pròpia gent estan fent trontollar els fonaments d'un poder alçat sobre la propaganda, la il·lusió òptica, el populisme, la demagògia, l'engany i el patriotisme barat. L'única cosa que ha fet Camps és guanyar temps per a superar la primera sessió de control en les Corts una vegada conegut el fet que el seu nom figura en les investigacions que han conclòs amb el desenllaç de l'Operació Gülter. Tot un revés per a les seues aspiracions personals i una taca per al seu full de serveis.
Però segons Camps, no és això el que interessa als valencians. El que interessa al ciutadà és la situació econòmica, l'ocupació i la garantia que podrà continuar portant un sou a casa. Estem d'acord. Investigar la implicació de càrrecs de la Generalitat en suposades corrupteles no interessa als ciutadans, va contra els interessos dels valencians, i tot intent d'implicar a Camps és un atac directe al poble valencià, com bé ha dit hui Alfonso Rus a la premsa.
Parlem, llavors, de la gestió econòmica. La desocupació augmenta a un ritme tres vegades superior ací que en la resta d'Espanya, Castelló ha batut el rècord d'augment de la desocupació en el conjunt d'Espanya, i els plans de reactivació anunciats per Camps no es concreten en les publicacions oficials ni en diners comptants. Això és el que interessa als ciutadans.
I insistisc, una vegada hem parlat del que interessa als ciutadans, Camps i el PP no poden pretendre que als ciutadans deixe d'interessar-los el comportament dels seus representants públics.
Són només Camps i el PP els que estan interessats en que el comportament dels càrrecs públics no siga de l'interés general, i així pareixen demostrar-ho eludint constantment preguntes en les Corts, deixant d'informar en els mitjans públics de comunicació, i negant documentació en les societats públiques als diputats de l'oposició.
La societat està preocupada per la situació econòmica, evidentment, però d'ací a pretendre que la crisi eclipsi suposades corrupteles en les institucions hi ha un tros. La societat en el seu conjunt desprecia comportaments irregulars dels seus representants públics, però la situació es torna pesada inclús per a la pròpia militància del PP, que està reclamant una depuració a fons de la seua estructura orgànica i una renovació de dirigents. La militància del PP vol que passe la tempestat, i per salut democràtica, la societat també.

dijous, 19 de febrer de 2009

EL QUE INTERESSA I EL QUE NO INTERESSA


El portaveu del Grup parlamentari Popular en les Corts Valencianes, Ricardo Costa, ha obert la sessió de hui amb un discurs sobre el que segons ell interessa als valencians, per a deixar de parlar, en realitat, del que no interessa al PP. Segons Costa, que ha interrogat al president Camps sobre les seues "excel.lents" polítiques d'ocupació, és això el que interessa als ciutadans, i hi ha altres coses que no són de l'interés dels ciutadans i tampoc del PP, com la suposada trama de suposada corrupció que s'estén com una taca d'oli per totes les institucions en mans del PP. Investigar corrupteles no interessa als ciutadans, va contra els interessos dels valencians, i tot intent de destapar irregularitats és un atac directe a la dignitat dels valencians.
Ricardo Costa ha predicat hui en el desert. Mentres lloava les polítiques del Consell per a reactivar l'economia, els diputats del seu grup estaven instal.lats en la intranquil·litat i la desconfiança per l'abast de les investigacions judicials i els noms dels aforats imputats al País Valencià. Un ja el sabem: Francisco Camps.
Però això no interessa als valencians. El que interessa als valencians és portar un sou a casa. Estic d'acord. Parlem, doncs, d'això. Costa va utilitzar el terme "guiñapo" (parrap) per a descriure la situació en què els governs socialistes valencians van deixar l'ocupació en esta comunitat. Res comparable amb la situació actual de l'ocupació al País Valencià en relació amb la resta d'Espanya. La desocupació augmenta a un ritme tres vegades superior ací que en la resta d'Espanya, Castelló ha batut el rècord d'augment de la desocupació, i els plans de reactivació anunciats per Camps no es concreten en les publicacions oficials. Això és el que interessa als ciutadans.
Però a més d'això, als ciutadans també els interessa el comportament dels seus representants públics. I Ricardo Costa no pot pretendre que això no forme part de l'interés general.

dimarts, 17 de febrer de 2009

CONTINUEN LES ADJUDICACIONS A ULIBARRI

Pareix tota una provocació. El mateix dia que es coneix que el conseller de Governació, Serafín Castellano, porta prop de deu anys adjudicant obres a una empresa constructora propietat d'uns amics íntims, el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana publica una adjudicació definitiva de la seua conselleria a una empresa propietat de José Luis Ulibarri, implicat en la trama de corrupció que investiga l'Audiència Nacional.
I dic que pareix una provocació, perquè no se m'ocorre que a Serafín Castellano se li haja passat per alt la publicació d'una adjudicació a Ulibarri en ple escàndol. O potser esta adjudicació siga anterior a l'esclat de l'Operació Gülter i Serafín Castellano no haja pogut evitar la publicació en el diari oficial.
No ho sé. En tot cas, ací està la nova adjudicació en el diari oficial de hui dimarts 17 de febrer per un import de 226.000 euros a l'empresa Seralia per a prestar el servei de neteja dels edificis depenendents de la Conselleria de Governació, inclòs el complex d'emergències de l'Eliana.
Seralia és una filial del Grup Begar, propietat d'Ulibarri, i acumula el 67% de l'activitat del conjunt de les empreses amb treballs de neteja, manteniment i recollida de residus, entre altres. La firma ha resultat especialment atractiva per a les institucions públiques governades pel PP, de manera que ha aconseguit nombroses adjudicacions a Castella-Lleó, La Rioja, i ara al País Valencià.
No va tindre prou Ulibarri al País Valencià amb el contracte per a la construcció de l'hospital de Llíria, l'obtenció de 13 llicències de TDT, set emissores de ràdio, i algun programa urbanístic. Faltava Serafín Castellano per a arrodonir hui la quota de contractes amb la neteja dels immobles de la Conselleria de Governació. Pareix conya.
I això el mateix dia que la cadena SER destapa que Castellano va adjudicar nombroses obres relacionades amb els distints departaments de la Generalitat que ha ocupat --Sanitat, Governació i Justícia-- a l'empresa d'uns amics personals, amb els que posseïx interessos comuns, ja que la seua esposa i l'administradora d'esta firma van comprar uns terrenys conjuntament.
En tots els casos, les adjudicacions es van fer a través de contractes menors que evitaven el concurs amb altres companyies, mecanisme que implicaria que la resolució haguera de fer-se pública a través dels butlletins oficials. Èticament antiestètic.

dilluns, 16 de febrer de 2009

PATÈTIC RAMBLA

Menuda paperate la de Rambla: Enmig de la tempesta de corrupteles ix a parlar dels nostres sentiments i senyals d'identitat.
Enmig de la convulsió política que ha suposat l'esclat de l'Operació Gülter i la consegüent successió de detencions per delictes de corrupció, la implicació del PP en la trama, i les acusacions cap a càrrecs aforats de la Generalitat Valenciana, ix el portaveu del Consell,Vicente Rambla, i en la seua habitual roda de premsa dels divendres, sense que ningú li pregunte, comença a fer un al·legat sobre "els nostres sentiments i els nostres senyals d'identitat".
Patètic Rambla. Va resultar si més no esperpèntic escoltar el divendres al portaveu del Consell dient que "el valencià és la llengua del nostre poble, forma part dels nostres sentiments i dels nostres senyals d'identitat, i de cap manera tolerarem l'homologació amb la llengua catalana". I es va esplaiar, i va parlar de l'aberració que suposa assumir que el català i el valencià formen part d'un mateix sistema lingüístic, i inclús va instar el secretari general del PSPV, Jorge Alarte, a explicar si assumix eixa afirmació.
Patètic i fora de lloc, per molt que tinguera l'excusa d'una moció aprovada en el Congrés dels Diputats referent a la reciprocitat dels senyals de les televisions autonòmiques valenciana i catalana, una reciprocitat que el propi Consell ha assumit i acceptat.
Patètic Rambla tractant d'apel·lar als fantasmes de sempre en plena tempestat de corrupteles, detencions, suborns, comissions, paradisos fiscals, acusacions d'aforats, personatges tractant de fugir a Panamà, plans urbanístics, guanys multimilionaris, i xarxes il·legals de finançament.
Una estratègia per fi fallida en què ahir diumenge tractava d'insistir la vicesecretària de Comunicació del PPCV, Marta Cigró torrat, qui diu que "el PSOE és el gran enemic de la Comunitat Valenciana al recolzar iniciatives que intenten dilapidar els nostres senyals d'identitat".
Patètica Marta, i patètic PP de la Comunitat Valenciana.
Esta vegada no els va a servir la tàctica de recórrer a l'enemic extern.

dijous, 12 de febrer de 2009

LECH WALESA, SOSPITÓS?

José Luis Ulibarri, amb Lech Walesa.

El president de la Generalitat, Francisco Camps, sempre mira com fer-s'ho per tal de no respondre a les preguntes que l'oposició li fa al ple, encara que la de hui ha estat, si més no, d'antologia.
Quan el portaveu socialista, Ángel Luna, l'interroga per les contractacions de la Generalitat amb persones i empreses implicades en l'Operació Gülter, Camps mostra una foto de l'empresari José Luis Ulibarri amb el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i demana al PSPV que vaja a preguntar-li a Zapatero si té alguna cosa que amagar. I ahí s'ha acabat tot. Tenim Parlament, però no tenim Parlament.
La diferècnia, però, és que mentre Zapatero no ha fet cap adjudicació a l'empresari vinculat a la trama de presumpta corrupció, Camps i altres càrrecs del PP han adjudicat a Ulibarri llicències de TDT, hospitals, programes urbanístics, montatges a Fitur, festes del PP, etc.
Se m'ocorre més de dos dotzenes de personatges públics que en algun moment s'hagen pogut fer una foto amb José Luis Ulibarri, i cap d'ells és sospitós d'haver adjudicat negocis a l'empresari, començant per l'expresident polonés, Lesh Walesa, que també va posar amb aquest amic dels seus amics.
Pero se m'ocorre també altra dotzena de càrrecs que gestionen pressupostos públics amb els que Ulibarri s'ha pogut fer fotos, i dels que sí ha obtingut adjudicacions, com ara Juan Vicente Herrera (president de la Junta de Castella i Lleó), Silvia Clemente (consellera de Cultura de la Junta de Castella i Lleó), Antonio Vilanova (conseller d'Economia de la Junta de Castella i Lleó), Antonio Silvón (conseller de la Junta de Castella i Lleó), Jesús Merino ( exconseller de Foment de la Junta de Castella i Lleó), Isabel Carrasco (presidenta de la Diputació de Lleó i procuradora en el Parlament castellà-lleonés), Juan José Lucas ( expresident de la Junta de Castella i Lleó i exministre d'Aznar), Alberto López Riesco (alcalde de Ponferrada), a més d'Alfredo Prada ( exconseller de Justícia de la Comunitat de Madrid, ), Sigfrido Herráez ( exregidor de Vivenda de l'Ajuntament de Madrid), León de la Riva (alcalde de Valladolid,) o Eduardo Fernández (Delegat Territorial de la Junta de Castella i Lleó,), etc . Camps haguera pogut hui exhibir fotos de l'Ulibarri amb tots aquests càrrecs del PP. Jo mateix li podria fer arribar còpies.
José Luis Ulibarri és exaparellador de Teconsa, el principal grup constructor de Castella i Lleó, on treballà durant molts anys a les ordres de l'empresari José Lucas Martínez Núñez, propietari de Construccions Begar S.A.
Ulibarri és propietari de diversos mitjans de comunicació : Diario de León, Diario de Soria, Televisión Ponferrada, Correo de Burgos, Retecal, accionista de Punto Radio, El Setmanal Digital S.L., Tele 7, etc.
La Generalitat Valenciana de Camps li ha concedit la construcció del nou hospital de Llíria per un import de vint-i-cinc milions i mig d'euros, i de propina 13 llicències de TDT concedides amb nocturnitat i traïdoria. Les vacances i vespres de dates assenyalades són les preferides per Camps quan vol que les concessions passen desapercebudes. I al marge de les qüestions ètiques, això no ajuda precisament a primar la pluralitat ni afavorir la llibertat d'expressió. A més, Ulibarri no té cap vinculació al País Valencià que justifique la concessió de canals de televisió, la qual cosa, d'altra banda, repercuteix en detriment del sector audiovisual valencià i de la llengua pròpia.
Però bé. Lech Walesa, sospitós.

dimecres, 11 de febrer de 2009

LA CORRUPCIÓ I LES PRIMÍCIES INFORMATIVES

Llegint les interminables pàgines que la premsa de hui dedica a la investigació de possibles casos de corrupció m'he trobat la primícia del dia en l'edició valenciana del diari ABC.
Ni OrangeMarket, ni Álvaro Pérez, ni José Luis Ulibarri, ni Francisco Correa, ni Pablo Crespo, ni els testimonis de la boda d'Alejandro Agag. Res. La notícia està a Benimodo. Segons publica l'esmentat diari a quatre columnes, a eixe poble de la Ribera tres regidors socialistes delcararan el 9 de març com imputats a un jutjat de Carlet per permetre construir sobre una alqueria musulmana sense sol·licitar el permís a la Conselleria de Cultura.
Déu meu!!!! L'opinió pública despistada amb la trama de l'Operació Gülter, la detenció de 37 persones per un llistat interminable de delictes, la dimissió de tres consellers i un alcalde a Madrid, gravacions amb lliuraments de xifres multimilionàries al PP, i adjudicacions sospitoses de programes urbanístics per tot arreu, i resulta que la notícia estava a Benimodo, on tres regidors declararan com a imputats el proper 9 de març. Estarem atents, doncs, al desenllaç del cas Benimodo.

dimarts, 10 de febrer de 2009

"OPERACIÓ TRAGE"


Propose a l'opinió pública que rebatege l'operació a la què els investigadors judicials han anomenat Gülter, i es referisquen a la trama de corrupció que esguita al PP com a Operació Trage.
Estic especialment interessada que es dilucide la factura de 30.000 euros que una empresària diu haver pagat a una coneguda botiga de moda per a vestir membres del Consell. Desitjaria conéixer si el suposat tràfic d'influències arriba a l'extrem d'estalviar la despesa en trages a càrrecs públics els sous dels quals no són precisament dels que no donen per a renovar el vestuari.
De confirmar-se totes les suposicions, esta serà l'anècdota. Res comparable amb els mil milions de pessetes que Correa (Gülter en alemany) presumix d'haver entregat al tresorer del PP. Però a la gent ja li ha d'emprenyar que en una trama de semblant grandària els implicats pensen inclús que els trages els isquen gratis. La representació pública porta implícita una aparença digna per a exercir les responsabilitats que als càrrecs públics els ha encomanat la societat, però es suposa que això va en el sou, que per a això els sous són els que són.
La Generalitat ja ha negat que es pagaren trages als seus màxims càrrecs. Veurem qui té raó, si la Generalitat o l'empresària que guarda la factura.
Anècdotes al marge, m'ha sorprés sobretot la fugida cap avant del PP valencià. Les reaccions immediates han sigut arremetre contra El Govern i contra els fiscals, i denunciar cortines de fum perquè no es parle de crisi. Tot menys donar explicacions.

divendres, 6 de febrer de 2009

LES BARALLES DE RAJOY


Portada de la revista "Tiempo" de maig de 2008.
El líder del PP, Mariano Rajoy, va dir ahir en un acte del seu partit a Valladolid que "el Govern està barallat amb tots, amb el Vaticà, amb els banquers, etc", i va clamar per un govern que restablisca les relacions cordials amb tot el món. Acusa al Govern de promoure eixes "baralles" per a distraure l'atenció sobre la crisi econòmica, quan en realitat és el líder del PP qui fa referència a les "baralles" del Govern per a distraure l'atenció sobre les que s'estan succeint en el si del PP, que més que baralles han adquirit tints de xafarranxo.
No sé com qualificar les declaracions de Rajoy. Ni tan sols sé si era conscient del que estava dient. Per a mi que algú del seu think tank privat li va suggerir la frase, li'l va estampar en un discurs, i Rajoy ho va soltar, així, tan "pancho", que diria ell. Potser el seu propi think tank l'està traïnt exposant-lo al ridícul.
I mentres Rajoy llança eixes declaracions, la premsa nacional porta titulars de la guisa següent: "Guerra total a Madrid", en referència a la batalla per la successió al capdavant de Caja Madrid, i els episodis d'espionatge. Inclús hi ha un mitjà nacional que fa referència a les "dificultats" en les que pot trobar-se Francisco Camps en les eleccions autonòmiques valencianes de 2011 "després del revés patit al desembre amb el PP alacantí, que per cinc vots va reelegir al zaplanista José Joaquín Riplll com a president provincial. Es parla que podria enviar a Ripoll a la llista europea", conclou el periodista.
A això caldria afegir els nous casos d'espionatge a Ibi i les suposades corrupteles urbanístiques implícites, però és que si ens traslladem a l'àmbit nacional, l'enfrontament de Miguel Blesa amb Esperanza Aguirre ha adquirit tons de trhiller. El president del consell d'administració de Caja Madrid va aconseguir repel·lir la primera envestida quan Esperanza Aguirre va tractar que l'entitat financera convocara eleccions d'acord amb unes noves normes que es va inventar el Govern d'Aguirre. I en eixes estan.
Però segons Rajoy, és el Govern qui està barallat amb tots.

dijous, 5 de febrer de 2009

COMENÇA EL PERIPLE INSTITUCIONAL DELS AMICS DE LA TINENÇA


L'Associació per la Recuperació de la Tinença ha iniciat amb el sotdelegat del Govern a Castelló el seu periple institucional per tal de denunciar les macrourbanitzacions projectades i permeses pel govern local arreu del terme, un dels més bonics de Castelló i en gran part protegit.
L'Ajuntament de la Pobla de Benifassà està governat pel PSD, l'únic que governa aquest partit a la província, i s'ha posat a planificar projectes urbanístics que afecten a tota la ribera del Sénia, des de l'embassament d'Ulldecona fins el límit amb el terme de la Sénia, mitjançant el desenvolupament de dos àrees de sòl urbanitzable de 75.000 i 37.000 metres quadrats, respectivament, emparat amb un PGOU aprovat el darrer estiu.
S'està multiplicant per 20 la població a un terme municipal amb noves zones urbanes a les que difícilment se les podrà garantir el subministrament d'aigua, atés que les úniques concessions aigües amunt corresponen als municipis de la Sénia, Rossell, Sanr Rafel i Ulldecona. El planejament no dóna solució a l'existència de recursos hídrics suficients tenint en compte que encas de produir-se la màxima aglomeració de població, seria necessària una aportació de 20 litres per segon, el que equival a 750.000 litres diaris, sense que el PGOU aprovat pel PSD a la Pobla done cap alternativa per satisfer les noves demandes.
El sotdelegat del Govern s'ha compromés a transmetre les denuncies a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i a la Guàrdia Civil. Però a més, i sobretot, s'ha compromés a encarregar a l'INE que investigue el cens de la Pobla i l'origen dels nous electors, per si de cas s'hagueren produït irregularitats als empadronaments. Hi ha molts nous electors que a les darreres eleccions municipals van votar de forma majoritària al PSD. Insistisc, la Pobla sembla haver-se convertit de forma misteriosa en el punt de confluència de tots els votants del PSD de la província de Castelló.

dimecres, 4 de febrer de 2009

ALBERTO FABRA, EL SEU TEMPS, I ELS NOSTRES DINERS


L'alcalde de Castelló ha anunciat que encarregarà un estudi econòmic per a determinar el cost diari sense que la ciutat dispose de tren AVE. Se suposa que un estudi pagat amb diners de tots els contribuents.
És en això en el que ocupa l'alcalde de Castelló el seu temps i els nostres diners?
Per a començar, i per a donar mostres de cohesió i equitat, Alberto Fabra hauria d'encarregar eixe mateix estudi referit a totes les dotacions i serveis amb què hauria de contar la ciutat, i dels que no disposa. Pot encarregar un estudi sobre el cost diari sense troleibús, el cost diari sense la Ciutat de les Llengües, el cost diari sense el Centre de Convencions, el cost diari sense l'autovia a Burriana, el cost diari sense ronda, el cost diari sense aeroport, el cost diari sense escoles de zero a tres anys, etc.
Però ja posats a encarregar un estudi de lucre cessant de l'AVE, caldrà convenir que la referència temporal hauria d'arrancar el mateix dia en què José María Aznar va decidir posar en servei l'AVE a Valladolid i a Màlaga abans que el de la Comunitat Valenciana, i en justícia atribuir als anys de govern del PP en la proporció que corresponga el cost de no tindre AVE.
Però em tem que, coneixent com se les gasta Fabra, l'estudi econòmic arrancarà al març del 2004.
Qüestió a banda suposen els assumptes en què l'alcalde de Castelló ocupa el seu temps. O potser hauria de dir el temps dels ciutadans. Perquè no sols els diners són dels ciutadans. També el temps que l'alcalde hauria d'ocupar en la gestió municipal, i en canvi dedica a fer política de partit. Això sí, amb els diners de tots els ciutadans.

dimarts, 3 de febrer de 2009

COSTA TRACTA D'ESMORTEIR ELS EFECTES DEL PLA ZAPATERO

El PP no pot digerir les mesures del Govern d'Espanya per tal de pal.liar la crisi.
Ricardo Costa va reunir ahir als alcaldes del PP de Castelló per a dir-los que el pla municipal de Camps prevé invertir 18 milions d'euros més que el pla de Zapatero a Castelló, i tot seguit demanar la retirada dels cartells que anuncien les obres del Govern.
Abans que res, el PP va rebre el Pla de Finançament Local del Govern d'Espanya amb crítiques, i tot i això en va fer un de propi. En segon lloc, pel que fa al Pla de Zapatero, estem parlant ja d'obre adjudicades, mentre que el pla municipal de Camps ni tan sols ha estat publicat al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, ni sabem com es finançarà, i per tant anar a Castelló a dir que el pla de Camps contempla més diners que el pla de Zapatero, és un acte d'hipocresia. I per últimi, pel que fa als cartells anunciadors de les obres del Govern, estaria d'acord en retirar-los si el PP fa el mateix amb els cartells de les seues obres, si la Generalitat renuncia a les campanyes d'autopromoció, i si l'alcalde de Castelló deixa de remetre cartes als ciutadanas explicant les bonances de la seua gestió.
El Pla Especial de Suport a la Inversió Productiva en els Municipis de la Generalitat, anunciat per Francisco Camps, és senzillament una estafa. Fa huit dies que el Consell va anunciar aquesta mesura i no s'ha publicat en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana cap disposició relacionada amb el pla. Un retard que no es comprén davant la gravetat de la situació econòmica. Mentre les obres del Pla de Zapatero s'estan adjudicant, fa una setmana que s'espera que la iniciativa del Consell es concrete. Camps, per tant, hauria d'explicar quan i com poden els alcaldes accedir a les mesures anunciades.

dilluns, 2 de febrer de 2009

PER SALUT DEMOCRÀTICA


He trobat un motiu afegit de distracció en la programació informativa de RTVV. Quan havia caigut en l'atonia, el desànim i la perplexitat per uns informatius sectaris i esbiaixats, i a punt de decidir prescindir d'este mitjà d'informació, m'he adonat de com resulta d'interessant contemplar les excuses per a encotillar declaracions de consellers. El diumenge, sense anar més lluny, aprofitant la fira del turisme Fitur de Madrid, els informatius de Canal 9 ens brinden unes declaracions del "conseller social", entenem el conseller de Benestar Social, Juan Cotino, sobre els esforços que està realitzant la Generalitat Valenciana perquè les persones amb mobilitat reduïda puguen disfrutar dels destins turístics en igualtat de condicions. És a dir, mentres Canal 9 informava de Fitur, casualment passava per allí el "conseller social" per a narrar-nos els esforços del Consell per a fomentar el turisme adaptat.
No havia discorregut un minut quan els serveis informatius de la televisió pública valenciana inserixen una suposada notícia sobre el desplegament de la llei valenciana del voluntariat. No s'ha produït cap novetat, llevat que la llei va entrar en vigor fa més de huit anys, i seguim sense reglaments que la desenvolupen, amb la sort que el conseller a qui li ha caigut en sort la competència de voluntariat (ciutadania) simula haver anat per feina per tal d'elaborar el reglament coincidint amb una reunió del consell del voluntariat. Per tant, es força una notícia sobre el voluntariat, i es remata amb unes declaracions del conseller parlant de les bonances d'un text legislatiu aprovat fa huit anys i que encara no ha tingut cap efecte.
Qualsevol excusa és bona perquè els consellers ens amenitzen els informatius, i si no hi ha excuses, s'inventen.
La resta ja se sap, que si plou, que si gela, que si fa sol, que si els turistes prenen el sol en gener a les platges de Benidorm, i els entrenaments dels homes d'Unai Emery. Cauen de l'actualitat les manifestacions contra les polítiques del Consell, les queixes dels usuaris de serveis públics, els embolics del PP, i les propostes de l'oposició.
Hi ha innumerables recursos públics i un exèrcit de professionals dedicats per orde de Francisco Camps a desvirtuar la realitat de País Valencià, a dibuixar una terra idíl·lica en què mai sorgixen contratemps, i si sorgixen és per haver tingut la desgràcia que la majoria dels espanyols haja decidit lliurement situar el PSOE en El Govern d'Espanya.
Per la salut democràtica dels valencians, la màquina de propaganda en què Francisco Camps ha convertit a RTVV no pot sostindre per més temps la línia informativa dels seus serveis informatius. És una qüestió d'ètica.