Acaba el període de sessions de les Corts i només cap una conclusió: el PP ha pujat un grau les seues mostres de menyspreu i prepotència, i ha donat un gir de rosca en el procés paulatí d'emmordassament del Parlament. Les iniciatives de l'oposició cauen o es perden de forma sistemàtica, el reglament s'interpreta a la carta, i les absències dels consellers, i sobretot del president, són la tònica.
Hem assistit a un període de sessions caracteritzat per la reducció al mínim de les convocatòries del ple, el sectarisme en l'aplicació del reglament, les excuses bastes per a fer callar a l'oposició i dificultar la seua tasca, la descarada manca de resposta a les interpel.lacions, la utilització de la institució per a la política partidista de la demagògia, el victimisme i la confrontació, les trampes polítiques amb el beneplàcit de la Mesa, etc.
I bona part de l'activitat parlamentària l'ha copada el PP sempre instant al Govern d'Espanya a fer o no fer açò i allò, a criticar al president de tots els espanyols, i a lloar les virtuds de Camps. Les Corts i les seues funcions estan desvirtuades per una mecànica perversa i perillosa que minva el dret de la representació popular a controlar l'acció de govern. És impossible accedir a través de les Corts a la informació que té l'Administració autonòmica sobre determinades despeses, compliment d'obligacions legals, contractes sospitosos, origen del deute, incompliment d'anuncis o acords de ple relatius a serveis públics, dependència, habitatge protegit, dotacions educatives o sanitàries, prestacions, etc. En la tribuna tot acaba igual: la culpa és de Zapatero, el nom propi que més apareix als llibres de sessions. I ahí acaben totes les explicacions.
S'han distret les prioritats, i mentre s'organitzen trabades religioses de costos multimilionaris o carreres de cotxes, la Generalitat no ha estat capaç, per eixemple, de fixar ajudes per a la cura de persones ancianes en l'àmbit familiar, ni atendre totes les prestacions que té l'obligació de finançar els sistema de salut, ni fer front a la manca de dotació de professionals que assistisquen els menors amb necessitats educatives especials, ni de dotar als centres docents dels equipaments necessaris, ni tan sols de construir els suficients centres docents, etc. I el pitjor és que encara no hem pogut esbrinar, per eixemple, el cost de la V Trobada Mundial de Famílies.
Una pregunta tan senzilla com la d'explicar els motius pels que RTVV no ha informat en cap moment de la crisi interna del PP, no ha tingut resposta, malgrat la insistència. Ha acabat el període de sessions, sense resposta. Amb un poc de sort per al PP, després de l'estiu ja ningú se'n recorde de la crisi del PP.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada