El novembre de 2003 l'Ajuntament de Castelló per unanimitat, inclòs el PP, va donar el vist-i-plau al projecte de variant de la N-340 entre Castelló i Oropesa, i en demanava l'execució immedianta. Era exactament el mateix projecte que ara el Ministeri de Foment tracta d'adjudicar d'una vegada. Què és el que ha canviat des d'aleshores? Senzillament que al novembre de 2003 el cap del Govern d'Espanya era un senyor de cognom Aznar, i ara no. Ahí deuria acabar tot el debat.
La proposta sectària, partidista i demagògica de l'alcalde de Castelló d'aturar l'execució de la variant no mereixeria, en circumstàncies normals, que la Mesa de les Corts Valencianes l'incloguera a l'ordre del dia d'un ple, però vet aquí que les Corts s'han convertit en la caixa de ressonància de les frustracions d'un PP que no accepta que la majoria dels espanyols hagen preferit que Rajoy faça oposició.
Per tant, la proposta que demà es debatrà al ple per tal de demanar al Govern d'Espanya que renuncie a un projecte necessari per a la fluidesa viària de la Plana, és un nou episodi de l'utilització de la cambra de representació dels valencians per a confrontar. La variant de la N-340 és només una excusa, com tantes altres: trasvassaments, dessaladores, dependència, seguretat ciutadana, jutjats, etc.
També subjeu l'intent poc dissimulat de l'alcalde de Castelló de que cap dels projectes que el Govern d'Espanya preveu executar a Castelló tire endavant. Alberto Fabra no està disposat a permetre que una reivindicació històrica com el desdoblament de la N-340 l'execute un govern socialista, com tampoc pot suportar que altres reivindicacions històriques, com la nova comissaria, vaja a executar-la el govern socialista. Alberto Fabra va impedir durant dos anys la cessió del solar per a la comissaria, com va retardar nou mesos la concessió de llicència per a la remodelació de l'edifici de l'antic Banc d'Espanya, i també va retardar tot el temps que va poder la concessió de llicència d'activitat de la nova seu del Ministeri d'Economia i Hisenda.
En el rerefons d'aquesta actitud s'albira la intenció de l'alcalde de Castelló de que el Govern d'Espanya no inverteixa a la ciutat, precisament per tal de mantindre aquell discurs de que "Zapatero ningunea a Castellón".
És una actitud hipòcrita, sectària, interessada i perjudicial per al conjunt dels castellonencs, però això a l'alcalde no l'importa. Només la confrontació per la confrontació, sense mesurar les conseqüències, és que interessa a Fabra i al PP.
Per tant, ahí deuria acabar el debat. Si depenguera de mi, la proposició no de llei que es debatrà demà a les Corts a iniciativa d'Alberto Fabra, no tindria resposta al Parlament per part del Grup Socialista, com tampoc ha tingut resposta l'abordatge sense precedents a la Sindicatura de Greuges. Davant la manca de vergonya, el més eloqüent dels silencis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada