dimarts, 17 de juny del 2008

AÇÒ ÉS EL QUE HI HA

Ja ha finalitzat el procés d'elecció dels delegats del PSPV per al Congrés Federal, i hom s'ha afanyat a usar les calculadores, fer recomptes, matisar les adscripcions i resultats, empats i desempats, a confondre a l'opinió pública, i a fer extrapolacions de cara al congrés nacional en què s'ha de triar a la nova executiva del PSPV. I a pesar de l'aversió que pareix haver-se instal·lat en tots els precandidats a secretari general envers els encasellaments, etiquetatges i exclusions, i a pesar de les proclames integradores, ningú ha resistit la temptació de, paper i llapis en mà, traure el compte de resultats.
Pel que fa a la província de Castelló, he llegit fins a tres resultats diferents dels congressos comarcals, segons el mitjà. Per a uns ha sigut un 7 a 5 a favor de Puig, per a altres ha sigut un empat a sis entre el lermisme i la plataforma municipalista, pel canvi, o sevillista, també segons el mitjà. I per a un altre ha sigut 6 per al Nou Socialisme Valencià, 5 per al sevillisme, i un "no adscrit" en l'Alt Palancia. !No adscrit?! En un mitjà el delegat triat en la Plana Alta-Alcalatén era Vicent Nebot, i en altres era el que ha sigut, Samuel Falomir. Cap major disbarat a l'hora de valorar l'elecció de només una dotzena de delegats al Congrés Federal? A qui cal atribuir eixa confusió?
Doncs per més matisos que es vullguen imprimir, i per més prismes que es vullguen emprar, açò és el que hi ha. I no hi ha més del que hi ha. I el que hi ha, el que de veritat es desprén d'este procés, són unes ganes tremendes, i sobretot reals, d'imprimir una nova inèrcia al PSPV per a situar-lo en condicions de detenir, des de les institucions, l'exhibició d'ineptitud, manipulació, sectarisme, regressió democràtica, censura, partidisme, balafiament, ocultació i autoritarisme que representa el Govern del PP en la Generalitat, en les diputacions i en els principals ajuntaments.
En esta ocasió és intranscendent qui ha tingut cinc, sis o set delegats. És intranscendent el desenllaç de la Plana, de l'Horta o de la Safor, perquè entre altres coses no ha determinat res, ni era la seua funció. Tot quedarà diluït després del congrés federal, perquè les ganes de recuperar l'esperança i la il·lusió són tantes, tan sinceres i tan reals, que fulminaran totes les càbales que s'han fet calculadora en mà. Així serà. I potser no serà com es creu que serà, o com s'intenta predeterminar que siga. No hi ha més que aguaitar el cap i contemplar el paisatge.