divendres, 29 de maig de 2009

REIVINDICACIÓ DE LA CORTESIA VERBAL


Rus, a un miting. Observeu el rostre del menor dels Betoret.
Els greus insults i desqualificacions que el president de la Diputació de València i del PP provincial, Alfonso Rus, va dirigir dies arrere cap a persones i col.lectius del món de l'ensenyament, van a quedar sense possibilitat de debat a les Corts, on havia registrat en nom del Grup Parlamentari Socialista una proposició en la que es demanava que el Parlament condemnara aquest tipus d'actituds en càrrecs públics.
Són uns comportaments amb els que s'està posant en risc la possibilitat d'una itialianització de la política valenciana, la qual cosa comporta un descrèdit de les nostres institucions, que alhora portarà als ciutadans a sentir-se absolutament aliens i allunyats d'elles. Amb la desmesura verbal en la dialèctica política només es pot aconseguir posar en qüestió institucions com la Generalitat, la Diputació, els ajuntaments, o les mateixes Corts. I alguns personatges del PP, com ara el president de la Diputació i alcalde de Xàtiva, estan creant les condicions per a que totes les nostres institucions siguen qüestionades. No hem recuperat en trenta anys allò que vam perdre fa tres segles per a que actituds com les d'Alfonso Rus facen perdre la confiança de la ciutadania en les seues institucions.
El president de la Diputació de València ha de demanar disculpes de forma solemne i sense ambigüetats per haver-se comportat en la seua condició de càrrec públic de forma despòtica i intempestiva, contribuïnt a esquerdar l'enteniment i fent que les institucions s'allunyen de la realitat de la societat a la que representen.
Els ciutadans perden confiança en les seues institucions si hi ha representants polítics que es dediquen a insultar-los, amenaçar-los i menysprear-los. Alfonso Rus està propiciant amb les seus actituds una societat sense principis ni valors, i ha contribuït a minvar aspectes fonamentals de la política, com ara el discurs, el seu contingut, i les formes, que el president de la Diputació ha canviat per la desqualificació, l'acudit groller, i fins i tot el menyspreu cap als seus propis votants amb qualificatius que preferisc no reproduir.
Amb representants públics com Alfonso Rus, no es estrany que la societat es desmarque de les seues institucions i es desvincule de la participació política. Estem davant els primer símptomes d'això com una conseqüència de la manca de cortesía verbal en els representants públics.
I atés que les Corts han segrestat aquest debat, vull recordar des d'ací a Alfonso Rus que els discursos públics relacionats amb qualsevol àmbit de la política no estan exents dels principis de l'ètica política, que entre altres coses, estan articulats sobre el respecte a la dignitat de les persones.
Vull recordar al presidente provincial del PP que l'ètica pública conté un conjunt de principis i valors dels que ell ha prescindit, i que han de ser assumits de forma col.lectiva per totes aquelles persones dedicades a l'activitat política, en les quals es sent reflectida o s'hauria de sentir reflectida el conjunt de la societat, amb la responsabilitat que comporta a l'hora d'utilitzar el lèxic.
No podem pretendre que la ciutadania conree valors com el respecte, si els mateixos polítics deixen d'aplicar eixe concepte en l'exercici de les seues funcions públiques.
Si volem que els polítics i els càrrecs públics siguen el reflexe de la societat a la que representen, no hi poden haver restriccions en el compliment de les normes morals a l'hora de fer intervencions públiques, i per tant no es pot deixar sense condemna cap discurs polític que no estiga articulat sobre el respecte als demés. Els usos impropis del llenguatge en les declaracions de càrrecs públics no permeten enfortir la convivència, i el propi respecte a les persones forma part dels valors nobles de la política, junt amb la integritat, l'honestedat, i l'esperit de servei.
No es pot admetre l'insult i la desqualificació en el discurs polític, ni es pot permetre que s'identifique a la societat valenciana amb uns representants públics que falten al respecte amb les seues declaracions.
Alfonso Rus no pot apel.lar a l'estil propi, ni a estratègies personals per a mobilitzar el seu electorat, perquè no hi ha cap justificació moral ni de cap altre tipus per al fet d'haver faltat al respecte des de l'esfera pública. Els principis de l'ètica politica s'han d'articular sempre al voltant del respecte.

dijous, 28 de maig de 2009

L'ALQUIMISTA DEL PP NO COMPTA AMB EL VOT FLUCTUANT


No sé perquè, però m'ha sorprés hui la falta de consens en la interpretació que els distints mitjans de comunicació han realitzat de la declaració dels comptables de les botigues de trages de Madrid davant del jutge que investiga la branca valenciana del cas Gürtel.
Per a Las Provincias, els comptables de les botigues de moda desmunten la tesi dels regals al president de la Ganeralitat, Francisco Camps. Per sort, els regals de Nadal d'El Bigotes a la família Camps no els ha pogut desmentir encara Las Provincias.
Per a El Mundo, no obstant, els comptables han admés que l'empresa d'El Bigotes va pagar compres en les botigues i dóna per fet que es van fer factures "a mida" per a Orange Market a fi d'eludir pagaments fiscals.
Levante-EMV diu que els comptables no poden provar que va ser Orange Market qui va pagar els trages de Camps, encara que pareix que esta capçalera no té dubtes que algú va pagar els trages als quatre imputats valencians.
Finalment, la versió d'El País assenyala que els comptables no han pogut verificar la versió de Camps, segons la qual els trages els va pagar en metàl·lic el propi president, que va traure un feix de bitllets provinent de la caixa de la farmàcia de la seua esposa.
He d'admetre que m'he quedat un poc desconcertada, una sensació que se m'ha intensificat quan he conegut les declaracions que va realitzar ahir el secretari general del PPCV, l'imputat Ricardo Costa, en les que acusa a la Fisacalía de tindre un "tic electoral".
I per si faltaven elements per a la confusió, ix l'alquimista del PP, Rafael Blasco, i diu que té enquestes que assenyalen que el seu partit duplicarà l'avantatge que va traure sobre el PSPV en les circumscripcions valencianes en les últimes eleccions europees. La conclusió que Blasco extrau d'eixa enquesta és que "la campanya infame i desproporcionada contra el president de la Generalitat ha suposat un atac a l'autoestima dels valencians, i provocarà, per tant, una reacció dels votants que afavorirà al PP".
No estic d'acord. L'alquimista està expressant més un desig que una prospecció social. És veritat que, aproximadament, el 70% del vot que reben tots els partits polítics està ideologitzat i és incondicional, però no és menys veritat que és el restant 30%, el vot fluctuant, el que determina les victòries i les derrotes. I Blasco no ha comptat amb això, o bé ho ha obviat intencionadament.
És veritat que al vot ideologitzat del PP tant li farà si Camps s'ha deixat o no subornar, si s'ha tirat o no la "mordida" a la pera, o si ha finançat o no de forma il·legal al seu partit. Però el PP ha disfrutat en les últimes convocatòries del suport d'un sector fluctuant de l'electorat que sí que és sensible als comportaments dels càrrecs públics. És un sector de l'electorat alié a passions, amb major capacitat crítica, i amb voluntat de recopilar elements de juí abans de decidir-se per una opció política. És eixe grup el que atorga i arrabassa majories, i jo no tinc tan clar que després de tot el que estem descobrint davall l'estora, eixe vot vaja a continuar fluint cap al PP, com pronostica l'alquimista.

dimarts, 26 de maig de 2009

EL GEST DE PREOCUPACIÓ DE MARIANO RAJOY

Rajoy, abstret al mínting d'Alacant. Foto: El País.
Era un dia en teoria de festa pera el PP valencià, un acte de reafirmació i una expressió inequívoca de suport del president nacional del PP cap al president valencià, enredat en investigacions judicials. L'escenari, el port d'Alacant, un diumenge de sol radiant, i amb milers d'incondicionals abrigant als màxims dirigents del PP. Era un dia, com es diu, que esdevenia feliç, però no obstant el rostre que exhibeix Mariano Rajoy en la instantània que il·lustra este comentari no es correspon amb l'ambient descrit.
Observe's. Rajoy està en una indubtable actitud pensativa, com abstret. Si haguera que endossar-li un globus de diàleg, només cabrien frases en la línia de "on m'he ficat", "què estic fent", "què faig jo ací", "no tenia cap necessitat", "ací no hi ha eixida", "em van a portar la ruïna", etc.
I en veritat, els que han dissenyat l'agenda d'actes del president nacional del PP han fet que Rajoy inicie la seua campanya en l'eix de la corrupció, abans conegut com a eix de la prosperitat: primer Alacant amb Camps i Trillo, ni més ni menys. Després Mallorca amb tota la tirallonga d'imputats i condemnats que ha proporcionat el seu partit, i per a rematar Castelló amb Carlos Fabra, a qui el fiscal acaba de demanar dos anys de presó. Fa l'efecte que Rajoy ha pretés llevar-se de damunt els mals moments en els primers dies de campanya per a encarar la recta final lliure de càrregues i compromisos.
Pel que fa al discurs de Camps en eixe acte, no desitge detindre'm en el contingut per banal, però sí que vull descriure la sensació que em va transmetre. Els talls d'àudio del president del Consell difosos en ràdios i televisions emetien una veu que se'm va antullar del passat, com si estiguera rememorant una època liquidada. És una sensació semblant a la que em transmeten les actuals intervencions públiques de José María Aznar. Un to del passat, a pesar que Camps ni ha sigut condemnat, ni ha deixat de ser president de la Generalitat, i pel que s'ha vist la seua intenció és la de seguir agafat al clau ardent. Però no obstant la seua veu se'm va antullar remota.

dijous, 21 de maig de 2009

LA VALÈNCIA PROFUNDA


Camps, a les portes del TSJ, aclamat pels incondicionals. (foto: el país)
Després de la declaració ahir del president de la Generalitat davant el TSJ imputat per un presumpte delicte de suborn, vaig preguntar a un periodista que hi va estar present a les portes del tribunal per cobrir la informació, i es va lamentar de "l'espectacle". El periodista va qualificar de "patètica" l'escena de Camps i Álvaro Pérez accedint a la seu del TSJ, i em va dir que anava a optar per fer una crònica de l'ambient al carrer, atés que del contingut de la declaració no va trascendir res. Només que Camps havia eixit content, satisfet i alleujat per haver descarregat de la seua consciència tot allò que encara no ha contat a les Corts.
I de l'efecte que li va produir al periodista l'ambient al carrer, em quede amb la següent frase descriptiva: "Allí s'hi ha congregat la València profunda".
Es referia el periodista als centenars de militants i simpatitzants del PP que hi van acudir a donar suport a Camps, aquells incondicionals als qui tant els fa si Camps ha afavorit o no empreses, si ha acceptat o no regals a canvi de tracte de favor a l'Administració, tant els fa si hi ha persones empresonades per fets relacionats en la mateixa trama per la que ha estat imputat Camps. I fins i tot va acudir aquell home de trage que va arrencar una pancarta crítica amb Camps i va fugir corrent. Fins ahí arriba la passió, fins a la intolerància. Uns poden donar suport a Camps, però altres no el poden criticar.
Doncs eixos són la València profunda que anava a descriure el periodista.
Un altre periodista d'una emissora de ràdio que no he encertat a esbrinar quina és, ha dit hui que a València recollim tot allò que no volen a la resta d'Espanya. Es referia a Pedja Mijatovic, i pregava perquè el València CF no fitxara a l'exjugador després d'haver dimitit com a director esportiu del Reial Madrid. I en certa mesura és cert que ací recollim tot allò que rebutgen a la Vila, i si no mirem Francisco Correa, el cap de la trama de subornadors. El PP li tanca les portes a l'àmbit nacional i monta una franquícia a València sota el nom d'Orange Market i factura no sé quants milions d'euros montant paradetes de Fitur, entre altres coses. No sé si el director d'eixa sucursal, El Bigotes, ha fet regals a Camps, però per descomptat motius en tenia per a estar agraït.

dimecres, 20 de maig de 2009

DOS SEGONS AL BUTLLETÍ DE RÀDIO NOU


La primera vegada en la història que un president de la Generalitat Valenciana declara com a imputat a un jutjat, la nostra Ràdio Nou li dedica dos segons al butlletí Bon Dia de les huit del matí.
Dimecres 20 de maig de 2009. Huit del matí. Butlletí informatiu de Ràdio Nou. En portada, els següents titulars: en primer lloc la negociació al Congrés dels Diputats de les propostes de resolució que van anunciar la setmana passada el president del Govern, amb declaracions de Soraya Sáenz de Santamaría en les que critica a Zapatero perquè diu que ninguna de les propostes ha tirat endavant, i afig que la confiança en el president està "al mateix calaix on va deixar oblidada la seua credibilitat".
Segona notícia, i espere respectar l'ordre perquè escric cinc hores després i de memòria: Zapatero dóna explicacions de perquè una adolescent de 16 anys té dret a avortar sense que interferisquen les decisions dels pares.
Tercera notícia, enllaçada amb l'anterior: Les Corts (Valencianes) debaten hui l'esmena a la totalitat del PP a la proposició de llei d'iniciativa popular que estableix una xarxa de suport a la dona embarassada. El que no ha dit Ràdio Nou és que l'esmena a la totalitat permetrà als promotors de la iniciativa parlamentària popular ingressar 12.000 euros, el que no s'haguera produït si el PP enlloc de presentar una esmena a la totalitat haguera rebutjat la iniciativa popular i haguera presentat la seua pròpia.
Quarta notícia: Detenció d'un grup de delinqüents a Bilbao que presumptament destinaven part del botí a finançar a terroristes islàmics.
Cinquena notícia: El nou Hospital la Fe entrarà en servici l'any que ve amb una inversió de la Generalitat de 341 milions d'euros. El president de la Generalitat, Francesc (sic) Camps va visitar ahir les obres. Tall de veu de Camps: "No hay edificio ninguno en estos momentos construyéndose con dinero de una administración autonómica como este".
Sisena notícia: Sentència del Yak-42. Valoracions de la sentència sense cap referència a les peticions de dimissió de l'ex ministre Federico Trillo.
I a la fi, a la setena, cas Gürtel. Diu Ràdio Nou que "ja han començat a València les declaracions derivades del cas Gürtel. Ahir fou el torn de l'exvicepresident del Consell, Víctor Campos, i del secretari general del PP, Ricardo Costa. Tots dos s'han mostrat molt tranquils. A més, Costa diu que els delictes que se li imputen són anteriors als seus càrrecs actuals. HUI PRESTARÀ DECLARACIÓ EL PRESIDENT FRANCESC (sic) CAMPS".
Dos segons. El dia que per primera vegada en la història democràtica recent un president de la Genearlitat Valenciana entra en un jutjat com a imputat, Ràdio Nou li dedica dos segons a la notícia. I a més omet la condició d'imputat del president.
La notícia següent ha estat dedicada ja als esports, amb la prèvia de la prèvia de la prèvia del partit que dissabte enfronta al València i al Villarreal.
No desitge fer més comentaris.

dilluns, 18 de maig de 2009

FABRA VOL ENDERROCAR EL TRINQUET MUNICIPAL DE CASTÀLIA

A l'esquerra, el trinquet, al costat de l'estadi municipal.
L'Ajuntament de Castelló ha anunciat un projecte per a enderrocar el trinquet municipal de Castàlia i construir en el seu lloc set pistes de pàdel, una actuació que es finançarà amb el Pla de Suport a la Inversió Productiva, el Pla Camps, que no té encara concreció pressupostària.
L'Ajuntament de Castelló ha tractat que l'anunci passe desapercebut, ha intentat revestir-ho de falsa naturalitat, i inclús s'ha esforçat per justiricar-ho amb suposades reivindicacions veïnals. Però en el fons el govern municipal del PP destinarà els recursos que provinguen de la Generalitat per a eliminar l'únic recinte en què pot practicar-se l'esport autòcton per antonomàsia, i que a més constituïx un patrimoni sentimental per a les generacions de major edat. Serà substituït, diuen, per un nou trinquet a la futura ciutat esportiva, ben a les afores de la ciutat. Està per vore, com encara no hem vist el nou estadi per a cinquanta mil espectadors que va prometre Fabra en campanya electoral.
El regidor d'Esports, Vicent Sales, tracta de justificar la decisió amb l'escassa utilització del trinquet, i afig que el barri de la Guinea, en el que està enclavat el complex esportiu de Castàlia, està necessitat de pistes de pàdel. El regidor es lamenta de la falta de pistes de pàdel en el barri, "a pesar de ser el pàdel un esport a l'alça i cada vegada amb major demanda", afirma.
En primer lloc, si el trinquet municipal de Castàlia està infrautilitzat és, entre altres coses, perquè ni l'Ajuntament de Castelló ni la Diputació han promogut l'esport de la pilota valenciana. No ha tingut el més mínim interés.
En segon lloc, el trinquet municipal és únic, és a dir, és el trinquet de tot Castelló, i si el barri de la Guinea necessita pistes de pàdel, segur que hi ha una opció que no implique l'enderrocament del trinquet de tot Castelló.
Estem davant d'una tremenda falta de respecte cap a les tradicions valencianes, una més. El PP d'Alberto Fabra s'erigix en defensor de les essències castelloneres i guardià de les tradicions, però el zel s'esvaïx quan es tracta de preservar símbols d'identitat tan definits com l'esport autòcton i els recintes en què es practica.
Mentres molts municipis arreu del País Valencià estan recuperant antics trinquets, revitalitzant la pràctica de la pilota valenciana, i creant escoles esportives dedicades a esta disciplina, Alberto Fabra dedica el Pla de Suport a la Inversió Productiva a enderrocar un trinquet municipal que moltes poblacions desitjarien tindre.
Castelló no pot romandre callat davant semblant barbaritat, i per la meua banda utilitzaré totes les iniciatives parlamentàries al meu abast per tal que la Generalitat no permeta que es consumen aquet tipus d'atemptats amb diners del seu pressupost.

dijous, 14 de maig de 2009

FABRA AGAFA EL MALL


foto: periòdic mediterráneo
A finals de 2006, encarant la campanya de les eleccions municipals de l'any següent, l'agrupació socialista de Castelló va denunciar l'abandó del mercat municipal de Sant Pere del Grau, el seu mal estat, i la caiguda de l'activitat. En aquella època només dos parades resistien entre uns murs escrostonats, mobles destartalats i ferros rovellats.
L'alcalde de Castelló, Alberto Fabra, es va afanyar a anunciar que la denúncia socialista era improcedent perquè l'expedient per a l'adjudicació del projecte de remodelació del mercat s'havia iniciat -mentida- amb un pressupost base de licitació de 150.000 euros, i va traure a qui llavors era regidor del Grau, Juan Gallén, a arremetre contra els socialistes per haver denunciat el mal estat de l'immoble.
Amb posterioritat, el concurs per a l'adjudicació de la reforma del mercat va arribar a publicar-se, i desconec si van arribar a presentar-se pliques. El que sí que conec és que el govern local va desistir perquè l'estat del mercat era més lamentable del que havia descrit el PSPV en la seua denúncia, i finalment va optar per enderrocar-lo i construir-ne un de nova planta.
Així, des que el PSPV de Castelló va realitzar la primera denúncia, fins que Fabra ha agafat el mall per a fer-se la foto simbolitzant l'inici de les obres, han passat dos anys i mig, i amb un poc de sort, des de la primera denúncia sobre l'abandó d'esta dotació pública fins a la seua nova entrada en servei, hauran passat quatre anys.
Però Fabra no ha perdut l'ocasió de col·locar-se el casc i mamprendre-la a martellades contra els murs del mercat. Allò estrany és que conservara la indumentària d'alcalde i no s'enfundara una granota d'obrer, tal com ens té acostumats un càrrec públic a qui hem vestit de nadador, de pescador, de setí, de ciclista, etc.
En el fons, el que està perseguint Fabra és que en el Grau de Castelló no es repetisquen els resultats electorals de maig del 2007, un dels pocs districtes de la capital de la Plana on el PP va eixir derrotat. El Grau és important i pot decantar eixe avantatge mínim d'un regidor pel que Fabra és alcalde. I ell ho sap.

dimecres, 13 de maig de 2009

DURÍSSIMA ACUSACIÓ POLÍTICA D'ANDREA FABRA


La diputada del PP en el Congrés Andrea Fabra, parlamentària per indubtables mèrits propis, diu hui en la premsa de Castelló que el subdelegat del Govern, Antonio Lorenzo, no ha aconseguit reduir els robatoris en masos.
I a la vista de semblant acusació política, no tinc més remei que sumar-me a les crítiques de l'exsenadora, ja que si analitzem el paper dels subdelegats del Govern i dels governadors civils al llarg de la recent història democràtica, advertisc certa falta de diligència en la comesa de les seues funcions. Fent un repàs, s'adverteix que els antecessors de Lorenzo van ser incapaços d'atallar fins i tot presumptes delictes contra la salut pública comesos davant dels seus propis nassos, amb base d'operacions en el mateix cor de la província, i amb ramificacions a Madrid i l'Índia. Imagine que Andrea Fabra, com a militant compromesa en el principal partit de l'oposició, hauria posat llavors també el corresponent crit al cel. I si ara damunt Lorenzo és incapaç d'atallar els robatoris als masos, apaguem i ens n'anem.

dilluns, 11 de maig de 2009

JOSÉ MARÍA ALFREDO AZNAR LÓPEZ I LES SEUES RECEPTES


José María Alfredo Aznar López ha retornat a l'actualitat arran d'un llibre que li ha publicat Planeta amb receptes per a eixir de la crisi. I en eixe periple de promoció literària que diu que li exigeix l'editorial, ha recalat hui en Onda Cero, on Carlos Herrera li ha preguntat si el seu partit ha reaccionat com cal davant de l'esclat del cas Gürtel. I ací s'ha estancat la loquacitat. Tan prolix que l'expresident ha sigut a l'hora d'estendre receptes contra la crisi, s'ha tornat parc a l'hora valorar la reacció del seu partit davant el cas de corrupció en què està immers. Tan parc com ho ha sigut a l'hora d'oferir la valoració que li exigia Herrera sobre Alberto Ruiz Gallardón com a possible successor de Rajoy.
Les receptes de José María Alfredo contra la crisi són un compendi de mesures liberals dirigides a carregar el cost dels desperfectes sobre els treballadors i els sectors més desprotegits: retalls d'impostos, reformes laborals, etc. I fins i tot ha proferit alguns vaticinis alarmistes sobre la fallida de l'actual sistema de pensions. És a dir, treballadors del món, contracten plans de pensions que els bancs i caixes necessiten fons.
Ell no es sent en absolut responsable d'haver contribuït durant la seua etapa al capdavant del Govern a unflar de forma artificial el món de la rajola, i afirma que ell també va tindre que sortejar una crisi, la tecnològica, sense que el país es ressentira. Vetges tu, quin habilidós estratega, que la crisi tecnològica de 2001 li va passar per la banda.
Després d'escoltar eixa entrevista en Onda Cero se m'han aclarit alguns interrogants. En primer lloc, Aznar López és hui una lamentable figura de l'espectacle dedicada a rendibilitzar al màxim la seua condició d'expresident per a fer caixa. Segur que té els seus propis representants per a negociar tarifes per donar conferències o escriure llibres.
En segon lloc, la seua literatura és purament comercial, tan comercial com els anuncis de productes per fer créixer el pèl.
I en tercer lloc, José María Aznar és un destorb per als actuals dirigents del PP.

divendres, 8 de maig de 2009

ESTÀ CAMPS PREPARAT PER A SER PRESIDENT DE LA GENERALITAT?

En una entrevista publicada en un setmanari al professor Fabián Estapé, la periodista li pregunta si creu que la nova ministra d'Economia, Elena Salgado, està prou preparada per a assumir eixe càrrec, a la qual cosa l'exrector de la Universitat de Barcelona i exdegà de la Facultat d'Econòmiques d'eixa universitat respon amb una altra pregunta: "Vés a saber. Està Camps preparat per a ser president del País Valencià?", es qüestiona.
Eixa resposta tan simple entranya, en canvi, una intel·ligència sublim, i m'ha suggerit una reflexió estremidora.
Reuneix realment Francisco Camps les qualitats per a presidir una comunitat autònoma? Fins ara no se m'havia ocorregut qüestionar la capacitat i la preparació del líder del PPCV per a presidir la Generalitat, però l'última successió d'esdeveniments eleven la resposta de Fabián Estapé al rang de profund anàlisi polític.
No sé els motius pels quals en eixe moment de l'entrevista, i davant d'eixa pregunta, al catedràtic li va vindre a la ment el nom del president valencià. Són només unes fraccions de segon durant les quals has d'articular la resposta adequada a una pregunta que se suposa no pactada. Però evidentment, posats a buscar de forma fugaç exemples de mals gestors públics, no és estrany que al senyor Estapé li assaltara en primer lloc el nom de Camps.
Efectivament, és Camps un polític de sòlida formació intel·lectual i de gran pòsit ideològic, o és per contra un espontani tocat amb la vareta de la fortuna?
I tenint en compte la resposta d'Estapé, una comença a entendre que el nucli de l'actual govern valencià tinga el seu origen en el que es va anomenar el Clan de la Gomina o el Clan del "Agujero", i a rememorar anècdotes com la de l'ingrés de Camps en l'antiga AP. Conten que tal com el jove Camps va arribar a la seu d'AP -llavors una força residual dirigida a empentes i rodolons per un Martín Quirós impotent davant de la prominent UCD-, va ser Fernando de Rosa qui va donar la clau de la seu a Camps i el va deixar al càrrec, sense més. Va ser la primera porta que se li va obrir sense dificultat. I és clar, amb eixa predisposició Camps degué pensar que "ancha es Castilla".
No sé si el professor Estapé coneixia eixos orígens polítics de Camps quan va donar la resposta que va donar a la periodista.

dimecres, 6 de maig de 2009

EL VALENCIÀ DE BENISSA


David Serra, a l'esquerra, amb El Bigotes i Ricardo Costa.
No em crec que el valencià que utilitza el diputat el PP David Serra en les seues intervencions davant del ple de les Corts siga el que s'empra en el seu municipi, Benissa. És tal la destrossa del llenguatge i de la parla que em veig forçada a assumir la teoria que el PP ha creat un valencià deliberadament desnaturalitzat perquè els seus càrrecs públics l'empren en els seus discursos.
A David Francisco Serra Cervera, criat a Benissa, se li veu forçat en els seus intents d'eludir la parla dels seus paisans i cenyir-se al llibre d'estil del PP. En la seua intervenció de hui en defensa, una vegada més, del transvasament de l'Ebre (després m'ocuparé del fons), Serra he empleat expressions com "plaços", passar de "puntilles", "migambientalment", etc, la qual cosa porta a deduir que, o el diputat del PP no ha utilitzat el valencià en la seua vida quotidiana a Benissa, o està destrossant de forma deliberada el llenguatge amb la intenció política de crear un estil diferenciador. I això que la Marina Alta figura en els mapes lingüístics com una de les zones en què millor es parla el català/valencià.
Tampoc s'entén el mal valencià en una persona que ha ocupat el càrrec de secretari autonòmic de cultura i política lingüística.
Potser el que pretén el diputat de Benissa és emular al president del seu partit, Francisco Camps, altre destrossador professional del llenguatge. De fet, Serra li pot estar ben agraït a Camps per haver-lo salvat de la purga zaplanista que el va deixar fora de les corts la passada legislatura, perquè ser campsista incondicional en terres d'Alacant té mèrit.
Altres, com Ricardo Costa, no corren el perill de parlar mal el valencià, perquè senzillament mai l'utilitza.
Respecte de la qüestió de fons, no vull deixar passar la mentida que ha dit hui Serra en el ple de les Corts en la seua defensa del transvasament de l'Ebre. Ha dit que el PP no dirà que no a les dessaladores, però no les acceptarà com la solució estructural al dèficit hídric. El PP no dirà que no a les dessaladores, quan les ha injuriat fins a la sacietat, les ha boicotejat, ha dificultat la seua execució, i les ha qualificat com "les centrals nuclears del mar" (González Pons dixit).

dilluns, 4 de maig de 2009

FABRA I LES SEUES NOSTÀLGIES

L'acta de defunció del dictador Franco invalida de forma automàtica tots els títols honorífics que l'Ajuntament de Castelló va atorgar al general colpista durant les seues quatre dècades al capdavant de la "Jefatura del Estado". Eixa és la teoria del regidor de Cultura de Castelló, Miguel Ángel Mulet, que en el ple de dijous passat, en el que es va discutir una proposta del Grup Socialista per a retirar les distincions al dictador, va exhibir l'acta de defunció del cabdill per a qualificar d'innecessària la proposta socialista.
Amb eixe mateix argument, la compositora Matilde Salvador, per exemple, va deixar de ser filla predilecta de la ciutat de Castelló el 5 d'octubre del 2007, dia de la seua defunció, i així ho avalaria l'acta de defunció. I el títol de fill predilecte de l'enginyer Leandro Alloza degué quedar sense efecte l'1 de desembre de 1894, dia de la seua defunció. Així que, amb la transcripció de l'acta del ple de dijous passat, caldrà revisar tots els títols honorífics que ha concedit l'Ajuntament de Castelló al llarg dels temps.
Incongruències i perplexitats al marge, admet haver caigut en la ingenuïtat al creure que el PP de Castelló no anava a oposar-se que a decaiguera la vigència de les distincions que un dia va concedir l'ajuntament al dictador. Encara que d'altra banda, ningú negarà que l'actitud del PP d'Alberto Fabra només pot percebre's com un clamorós error polític. Ara sabem quines són les nostàlgies que reposen en el partit que presideix Alberto Fabra en la ciutat de Castelló.