divendres, 23 de maig de 2008

INTERROMPEM LES EMISSIONS FINS AL 2 DE JUNY. PERDONEN LES MOLÈSTIES

Sóc conscient de que molta gent té aquest bloc com a font d'informació, però per motius laborals em veig obligada a interrompre la inserció d'articles fins al 2 de juny. Promet reemprendre-ho amb més ganes.

dijous, 22 de maig de 2008

HONDURAS APRÉN DE LES INSTITUCIONS VALENCIANES


foto: ángel pinto
Una delegació formada per una trentena d'alcaldes i diputats d'Honduras ha visitat hui les Corts Valencianes, en el marc d'una estada d'una setmana a València que els ha portat a conéixer diverses institucions de la mà del Fons Valencià per la Solidaritat. L'objectiu és adquirir experiències que els siguen d'utilitat per a aplicar el model de modernització de l'Administració que estan desenvolupant al seu país, mitjançant l'aprovació i aplicació de la "Ley del Servicio Civil Municipal" que prepara el Govern d'Honduras.
He tingut l'honor de presidir la recepció oficial als alcaldes i diputats hondurenys, que han viatjat acompanyats de representants de la Asociación de Municipios de Honduras, l'equivalent a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.
Estic al corren de les relacions que manté el Fons Valencià per la Solidaritat amb la Asociación de Municipios de Honduras y els 298 municipis que aglutina, unes relacions que van començar fa un any, i que han tingut continuitat amb visites recíproques.
Estic convençuda de que l'experiència que acumula el Fons Valencià per la Solidaritat amb el desenvolupament del municipalisme a Amèrica Central contribuirà a l'èxit del procés que s'ha posat ara en marxa a Honduras per a modernitzar l'Administració.
Per la meua banda, serà un honor colaborar en totes les activitats i aportar l'experiència pròpia en tot allò referent a les relacions institucionals, funció pública i organització administrativa.

dimecres, 21 de maig de 2008

EL DEBAT SOBRE L'AUTONOMIA DEL PSPV

El debat al voltant de la reivindicació de l'autonomia del PSPV al conjunt del projecte federal del PSOE és legítim i saludable. Ara bé, abanderar l'opció o deixar de fer-ho en funció de conveniències (personals i polítiques), desacredita als banderers. No es pot unes vegades condescendir amb les directrius de la direcció federal i rebre-les amb aplaudiments entusiasmats, i altres vegades qualificar eixes mateixes decisions d'imposicions foranes forçades, segons convinga. Els més ferms defensors de segons quines directruis federals són ara els que més fort criden per l'autonomia del PSPV, en funció del que convinga a les seues opcions (personals i polítiques).
És una qüestió de pura aritmètica: Quines són les meues opcions si hi intervé Ferraz? Zero. Quines són si no hi intervé? Algunes. Doncs a reivindicar llibertat d'acció.
Les metamorfosis camaleòniques desacrediten els polítics. No es pot ser ara Lawrence d'Aràbia, i després William Wallace en rebel.lió contra el camallarga de torn.
És cert, només alguns poden liderar el canvi desitjable al PSPV, però eixos alguns han de ser, almenys, coherents.

dimarts, 20 de maig de 2008

RAMBLA BOMBER

El conseller de Presidència i vicepresident primer del Consell, Vicente Rambla, va haver d'acudir ahir a Castelló a apagar un incendi al seu partit. Un incendi previsible i que ha coincidit amb la rebel.lió interna d'aquells que pretenen arraconar al president nacional, Mariano Rajoy. Mala conjunció. Han confluit el descontent (previsible) del PP de Castelló amb el Consell, i el descontent amb l'enroc de Mariano al seu despatx madrileny del carrer de Gènova. Amb l'agreujant de que expressar descontent amb Camps es expresar-lo amb Rajoy. Així ho ha volgut Camps.
De segur que ha estat el propi Camps qui ha enviat Rambla a tranquilitzar al PP de Castelló, i de passada, si cal, demanar excuses a Fabra per l'afront que li va infligir Rambla dijous passat, quan el president de la Diputació de Castelló es va queixar del bloqueig de les principals inversions i va obtindre una desautorització del vicepresident del Consell.
Camps no està disposat a que el descontent per la manca de compromís del Consell amb Fabra i Castelló es torne en simpaties cap a Esperanza Aguirre, i eixe era l'encàrrec que portava ahir Rambla: apaivagar a la tropa de Fabra, no siga que els d'Esperanza entren al País Valencià per una porta lateral.
Missió difícil, la de Rambla, atés que cap dels projectes que li va prometre Camps a Fabra s'ha materialitzat. No hi ha camps de golf, ni Ciutat de la Música, ni Mundo Ilusión, ni Ciutat de les Llengües, ni Parc Castelló, ni balnearis, ni museus de dinosaures, ni tramvies, ni autovies, etc, etc. Encara que el que més li dol al "president" de Castelló sembla que és el retard en l'autorització d'una dotzena de plans urbanístics amb camps de golf. És clar, si no hi ha poder d'atracció, a la pista del futur aeroport creixerà la mala herba, i això costarà molts diners als contribuents atés el compromís de la Generalitat per indemnitzar a les empreses adjudicatàries de la gestió de l'aeroport. Un aeroport que porta dotze anys de tràmits i obres.
I per acabar-ho d'adobar, els propietaris dels terrenys afectats pel projecte de la zona logística de Parc Castelló acaben de donar un ultimatum al Consell. Tota una combinació de circumstàncies -a la que cal afegir a Ripoll- que ja li han esclatat a Camps a la cara.

dilluns, 19 de maig de 2008

FABRA I SAN GIL ACABARAN AL PARTIT DE ROSA DÍEZ


A este pas, el president del PP de Castelló acabarà al partit de Rosa Díez agafat de la mà de la seua homòloga d'Euskadi, María San Gil. Són ja massa desencontres els que ha posat en escena Fabra amb el clan de "los valencianos", que l'estan deixant a pa i aigua. Parle de Carlos, és clar, perquè Alberto s'ha refugiat sota el paraigües de Vicente Rambla, Francisco i Gerardo Camps, i ha deixat de costat al seu pare polític.
De ben segur, ara sí, que Fabra posarà la seua tropa sota les ordres i al servei d'Esperanza Aguirre, i més després d'escoltar la resposta que divendres va donar Rambla a les quiexes de Fabra. Si fa i no fa, Rambla li va dir al "president" de Castelló que el compàs el marquen a València, i que les coses es faran quan s'hagen de fer, si és que s'han de fer, i si no, no es fan.
Mentrestant, Fabra s'ha hagut d'engolir hui les imatges que han emés els desinformatius de Canal 9 amb Francisco Camps parlant dels milions de persones que visitaran Alacant amb motiu de la Volvo Ocean Race, i a més anuncia que demanarà que l'edició de 2011 es celebre de nou a Alacant. Per acabar d'enfurir a Fabra, que s'ha de conformar amb un torneig de golf al seu "club de campo".
Ben mirat, l'ofegament polític al que el clan de "los valencianos" del PP sotmet a Fabra ens perjudica a tots els castellonencs. Perquè la clau de la vidriola la tenen Vicente Rambla i Gerardo Camps, i els grans esdeveniments i les grans inversions, Fórmula 1, parcs temàtics, Copa de l'Amèrica, Volvo Ocean Race, metro, tramvia, rondes, autovies, etc, etc, se'n van, o es queden, a València i Alacant.
Al cap i a la fi, els castellonencs, en el seu conjunt, no en tenim la culpa de que el clan de "los valencianos" intente ofegar políticament a Fabra.

dijous, 15 de maig de 2008

EL PP DESDIU A GONZÁLEZ PONS A LES CORTS

Els vots del grup parlamentari popular, del socialista i de part de Compromís -els pertanyents als parlamentaris d'Esquerra Unida del País Valencià- han rebutjat per 78 a tres una iniciativa de Compromís en què es reclamava la revisió del projecte del traçat ferroviari d'alta velocitat València-Castelló-Tarragona, a l'eixida nord de València.
El grup parlamentari Compromís plantejava en una proposició no de llei de tramitació especial d'urgència la revisió del projecte del traçat ferroviari d'alta velocitat València-Castelló-Tarragona a l'eixida nord de València, "i de manera conseqüent, el disseny de la nova estació central ferroviària de València i parc Central" perquè estiga dissenyat per a velocitats de 300-350 Km/h.
Recorde que l'anterior portaveu del PP a les Corts i cap de llista a les darreres eleccions generals, Esteban González Pons, va prometre en plena campanya als alcaldes de l'Horta Nord una variació del traçat, just el contrari del que hui ha votat el seu grup.
El parlamentari popular Jaime Mundo, de Benicarló ell, ha alertat a la seua intervenció que en esta obra "portem un retard important" i que un nou traçat pot suscitar una nova dilació.
I dic jo, això ja ho sabria Esteban González quan prometia el contrari als alcaldes en plena campanya de les eleccions general, no?.
I la pregunta que cal fer ara es si estem davant d'una rectificació de postura per part del PP, davant una incoherència d'arguments, o davant d'una gran mentida en campanya electoral. Jutgen.

ALCOI, 16 DE JUNY DE 2007

Els serveis públics van deixar de funcionar de forma incomprensible. Així ho dictamina la Sincidatura de Greuges al seguiment i anàlisi de l'atenció que va rebre una dona que va acabar morta a mans del seu maltractador el 16 de juny de 2007 a Alcoi. Els Serveis Socials de l'Ajuntament d'Alcoi i la Conselleria de Benestar Social van encadenar una sèrie d'errors que van portar al fatal desenllaç.
El Centre Dona 24 Hores va rebutjar un allotjament a fi de que la dona puguera eixir del domcili que compartia amb el seu maltractador, tot i que hi havia una ordre d'allunyament del Jutjat número 1 d'Alcoi. Els Serveis Socials li perden el rastre diverses vegades, el Centre Dona 24 Hores la va remetre a un alberg de transeünts, més tard, el Centre Dona 24 Hores demana que es tramite l'ingrés ordinari a un centre d'acollida, i mentre es tremet els Serveis Socials d'Alcoi deriven la dona a un alberg. El jutjat insta a facilitar allotjament a la dona després d'un nou episodi de violència. Finalment la dona roman en un centre d'emergència d'Alacant fins que es desallotjada, i se la cita quinze dies després mentre es tramita una proposta per retardar la seua eixida del centre. A eixa cita ja no acudeix, i la següent notícia que es té es la mort de la dona a mans del seu maltractador. Entre tot això s'hi succeïxen diversos episodis de maltractaments, la intervenció de la Unitat de Conductes Addictives, informes policials, etc.
Un dels motius per a la denegació de l'ingrés a un centre d'acollida és que la dona no reunia el perfil "perquè presenta exclusió social i malaltia mental". Just per això, la Sindicatura diu que no se l'havia d'haver rebutjada del centre d'acollida. La Sindicatura és contundent en este punt: "No és argumentable el problema de l'alcoholisme ni l'exclusió social o malaltia mental per a rebutjar l'ingrés a un centre, tal com va succeir en este cas, doncs molt sovint les dones que han patit maltractaments presenten altre tipos de patologies col.laterals com a consequüència de la seua destrucció psicològica, i per tan se li hagué de donar protecció i acolliment, a més d'ajudar-la a través dels recursos necessaris en el seu problema d'alcoholisme, o qualsevol altra patologia".
Tota una cadena d'errors que la Sindicatura de Greuges considera incomprensible.

ABRARACURCIX


No sé si va estar encertat el portaveu del PP a les Corts, Ricardo Costa, quan al ple d'ahir es va referir al portaveu socialista, Ángel Luna, com a Abraracurcix, el cap del poblet gal d'Astèrix que anava sempre sobre un escut portat per dos homes.
La comparança, si més no, li aniria millor a Mariano Rajoy, al que si algú porta sobre un escut són el propi Ricardo Costa -malgrat el distanciament del seu germà Juan-, Francisco Camps, i Esteban González Pons.
Són l'equip, són els encarregats de portar Marinao de farra poble a poble -evitant sempre Castelló, és clar-, i són les persones a qui els aguirristes mai perdonaran el seu recolzament incondicional a Rajoy, en caiguda lliure. Ja en parlarem de qui portava l'escut quan Mariano es pegue la culada.
Per cert, que hi ha un capítol d'Astèrix que es titula "El combat dels caps".

dimecres, 14 de maig de 2008

PENÍSCOLA, PARADIGMA DEL MAL URBANISME

Manifestació a l'any 2003 contra la urbanització del cim de les Talaies a Peníscola. Foto: Vinaròs News.


La urbanització les Talaies de Peníscola no té clavegaram, part de la urbanització aboca les aigües residuals directament a la muntanya, no hi ha fosses sèptiques, i a més el servei de subministrament d'aigua potable el presta una empresa privada, en contra del que estableix la Llei de Bases de Règim Local, que diu que la prestació privada del servei ha de tindre almenys una vinculació amb l'ajuntament com a titular d'una competència exclusiva municipal, de caràcter mínim i reservat.
Fa cinc anys, els més antics veïns de les Talaies ja es van manifestar en contra del projecte d'urbanització del cim de la muntanya, on s'han construït des d'aleshores 2.800 vivendes noves, per a una població de huit-mil persones. Els pronòstics d'aquelles persones que es manifestaven allà pel 2003 s'han complert, i la urbanització no té cap servei bàsic, segons la queixa tramesa davant la Sindicatura de Greuges per l'associació de veïns Monchells de Peñíscola.
La Sindicatura de Greuges diu al seu informe de 2007 que la no aportació de documentació per part de l'Ajuntament impideix entrar al fons de la qüestió sobre la legalitat del programa urbanístic.
L'Ajuntament adduïx que no li consta el tràmit de recepció de les obres de la urbanització, i que l'acord d'aprovació del programa obliga a l'urbanitzador a l'adequada execució.
Això és tot.
El resultat és que Peníscola accentua la seva condició de paradigma del mal urbanisme al País Valencià, un mal urbanisme amb urbanitzacions disperses que té altres conseqüències a més de la manca de serveis bàsics, com ara les emergències i la seguretat ciutadana. Hi ha carrers a urbanitzacions de Peníscola on difícilment hi podria circular un vehicle de bombers.
Tot i això, la culpa és de la legislació urbanística que ha mantingut el Consell en vigor durant anys i anys en contra de tota lògica, encara que l'Ajuntament de Peníscola s'ha revelat com un alumne aventajat a l'hora de traure rèdit de la permissivitat de les lleis urbanístiques del Consell.
Els veïns que es manifestaren fa cinc anys portaven raó.


dimarts, 13 de maig de 2008

L'ENFONSAMENT DEL PP SERÀ ESTREPITÓS

L'enfonsament del PP, unit a les ànsies poc disimuldas del president de la Generalitat, Francisco Camps, de propiciar les circumstàncies que el col·loquen com a successor necessari de Rajoy, pot ser més estrepitós del que els propis dirigents del PP puguen estar imaginant.
Camps està en la diana dels aguirristas, és a dir, d'Acebes, Zaplana, Arístegui, Sant Gil, etc. Tampoc les té totes en les seues casa, on el zaplanisme hiverna i Fabra es desmarca alhora que dóna llibertat als militants del PP de Castelló per a fer "el que creguen convenient". Fabra està irritat amb Camps per la paràlisi de tots els megaprojectes promesos per a Castelló: aeroports, parcs temàtics, camps de golf, balnearis, ciutats de les llengües i de la música, transport metropolità, etc, i ho ha expressat donant-li l'esquena , a mesura que contempla que la caiguda de Rajoy és lliure i al buit. El líder del PP de Castelló, a més de veure en la caiguda de Rajoy una taula de salvació personal i política, es venja del menyspreu que li va mostrar el seu líder nacional al negar-se a participar en l'acte del PP d'Ona, quan sí ho va fer a Gandia i Elx.
Camps ha calculat mal el seu suport incondicional a Mariano Rajoy. Va creure que els fràgils equilibris territorials garantirien estabilitat al líder nacional com a mal menor, la qual cosa al mateix temps li anava a proporcionar el temps necessari per a preparar-se com a irremeiable successor. Ha perdut el compàs en la partitura que havia preparat, i serà una víctima col·lateral del foc d'artilleria que li cau damunt a Rajoy.
Ahir en la reunió del PP de València i Múrcia el tema principal no van ser les reivindicacions al Govern, sinó les conseqüències que per a Valcárcel i Camps pot tindre el seu precipitat alineament incondicional junt amb Rajoy.

dilluns, 12 de maig de 2008

CAMPS COMPTA AMB EL "RAJOYICIDI" PER A PRESENTAR-SE COM A SUCCESSOR, AMB L'AJUDA DE "EL MUNDO"

Camps, en un moment de l'entrevista. (He intentat obtindre també foto de l'entrevistadora, la vertadera protagonista, però no me l'han deixada descarregar. A l'edició de paper hi apareix) foto: El Mundo.


El diari El Mundo publica hui una entrevista a doble pàgina a la secció d'Espanya amb el president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, en la que el successor no confés de Rajoy diu que al president del Govern, Rodríguez Zapatero, li queden dos anys, i aleshores "Rajoy será nuestro gran candidato para ganar las próximas elecciones". El que en realitat està deixant vore el president valencià amb l'entrevista a la secció de nacional d'un diari nacional, és el seu desig de que Zapatero dure el menor temps possible, però el suficient per a que la tropa d'Aguirre elimine Rajoy, i aleshores Camps seria el successor natural amb el recolzament de la banda rajoyista, enfurida amb els aguirristes pel rajoyicidi.
Ho té tot calculat, el Camps. L'entrevista d'avui a El Mundo deixa entreveure massa coses. L'entrevista en sí, pel fet d'haver eixit a la secció de nacional, ja és eloqüent. I no cal dir que l'autora de l'entrevista, Esther Estaban, li tira més que una maneta. Molta artilleria en favor del transvasament de l'Ebre i contra el subministrament d'aigua a Barcelona, però ni una sola paraula de la venda d'aigua per part dels regants de Villena a una multinacional de l'alimentació (¿?). Amb un pam de nassos s'han quedat a la vora del Xúquer.
Pareu si no en una de les preguntes que fa l'autora de l'entrevista quan parla de transvasaments: "La diferencia es que ahora se llama conducción a lo que es un trasvase en toda regla, ¿no?". Heu llegit bé, eixa és una pregunta, a la que Camps respon amb allò del que més sap: la perversió del llenguatge, els intents de maquillar la realitat i els enganys de Zapatero, "porque Zapatero cree que los españoles somos tontos". I jo que pensava que era Camps qui pensava que erem els valencians els ximples. En fi, tota una peça de l'antologia del periodisme l'entrevista d'Esther Esteban (Esteban?) a Camps. No us la perdeu.
En això estàvem quan hui mateix Esperanza Aguirre ha llançat hui un nou punyal a Rajoy, a qui ha demanat que reflexione després de l'espantada de María San Gil (titular a quatre columnes a la portada de El Mundo).

LA UNIÓ DE PERIODISTES DENUNCIA PRESSIONS POLÍTIQUES ALS PROFESSIONALS DE RTVV


La Unió de Periodistes Valencians ha remés una carta al director general de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), Pedro García, al president del Consell d'Administració, Emilio Fernández, i als representants dels grups polítics en el Consell, en la que critica les "pressions polítiques que han de suportar" els professionals de l'ens autonòmic, que "cada dia s'agreugen més".
La Unió de Periodistes, en un comunicat, ha demanat a cada un dels representants de RTVV una reunió per a explicar "els últims casos de manipulació política en Canal 9, i d'ús partidista en benefici del partit que ostenta el poder en la Comunitat Valenciana".
Respecte d'això, des de l'entitat van assenyalar que "el cas més flagrant d'estes pressions i manipulacions és el programa Parlem Clar, que durant la campanya electoral va emetre comentaris editorials incompatibles amb la neutralitat i objectivitat necessàries en un mitjà de comunicació públic, i que continua emetent-se, sense que s'haja pres cap mesura per part dels directius de l'ens".
Així mateix, la Unió de Periodistes Valencians s'ha dirigit a la síndica de Greuges en la Comunitat, Emilia Caballero, i s'ha posat a la seua disposició en la investigació de les denúncies presentades pels sindicats de RTVV per la "manipulació política" del programa Parlem Clar i per a relatar-li les anteriors denúncies de l'organització professional dels periodistes valencians "pel greu deteriorament de la llibertat d'expressió en RTVV, que incompleix els objectius que es preveien en la seua llei de creació".
Ahir, dia de la Mare de Déu, vam tindre un altre exemple d'abús durant la retransmissió de la missa que es va celebrar a la plaça de la Verge. Una vegada més, Francisco Camps va ser el protagonista de l'acte, amb un tall de veu en el que parlava del fervor, de la devoció, de la fraternitat, etc, etc. Un més.

dijous, 8 de maig de 2008

ESCUDERO DEMANA CANVIS AL MODEL DE RTVV I ACUSA EL PP DE MANTINDRE UNA RÀDIO I TELEVISIÓ PÚBLIQUES PRÒPIES DE RÈGIMS TOTALITARIS


Lola Johnson
La diputada socialista Isabel Escudero ha acusat hui al PP de mantindre una ràdio i televisió públiques pròpies de "règims totalitaris", i ha demanat canvis en el model de RTVV, la professionalització dels informatius, i la racionalització en l'elaboració dels seus continguts, com a única manera de caminar cap a la independència, el rigor, l'equitat, i la defensa del valencià, tal com estableix l'Estatut de Redacció, i la pròpia Llei de Creació de RTVV.
Ha sigut durant la comissió de control de RTVV celebrada esta vesprada ales Corts, on Isabel Escudero ha demanat la compareixença de la directora d'informatius de TVV i RAV, Lola Johnson.
La diputada socialista ha declarat que el Consell "no pot seguir baratant recursos públics en una ràdio i televisió públiques partidistes, convertides en un aparell de propaganda, manipulació i desinformació al servei, no ja del PP, sinó de la part del PP que representen Camps i Rajoy". Escudero s'ha mostrat convençuda que Esperanza Aguirre subscriuria sencer el seu discurs, "a pesar que Telemadrid tampoc és un exemple de transparència i equitat, encara que allí qui ixen ara mal parats són Rajoy i Camps".
La diputada socialista ha dit que "RTVV representa una excepció i una reminiscència a Europa", i ha exposat els rànquing d'audiència, que continuen situant a Canal 9 en l'últim lloc al País Valencià, per darrere de Tele 5, Antena 3 i La Primera de TVE. I això, va dir, va ser així inclús el passat mes de març, període en què l'audiència de Canal 9 sol augmentar a causa de la programació de Falles. En este sentit, ha preguntat de qui és la responsabilitat, i ha demanat indagar sobre els motius pels quals els valencians no confien en la seua radiotelevisió pública a l'hora d'informar-se o entretindre's.
Segons l'opinió d'Isabel Escudero, s'estan produint de forma constant abusos i absències intolerables en la selecció de temes dels informatius, predomina la superficialitat i l'anècdota quan l'actualitat no interessa, els equips mòbils es desplacen els caps de setmana a les residències particulars dels consellers per a arreplegar declaracions d'allò que convinga, s'ha arribat a fer directes fins d'un festival de flamenc, una fira de l'embotit o una fira de cavalls, amb el cost que suposen eixes connexions, s'han arribat a encadenar fins a nou notícies de successos menors en l'obertura de l'informatiu, i moltes vegades la primera notícia de l'informatiu, la considerada més important, és si plou, si fa sol, o l'ocupació de les platges.
Escudero ha demanat en la comissió que es tinga tot això en compte per a entendre quin és el model d'informatius que està permetent Lola Jhonson, "sense el mínim rigor informatiu i soscavant la credibilitat de l'ens i dels seus treballadors".
D'altra banda, Isabel Escudero s'ha referit a emissions recents per a il·lustrar els motius pel que ha sol·licitat la compareixença de Lola Johnson en la comissió. Així, ha dit, la presència del president de la Generalitat és acaparadora. Segons ha dit citant informes de seguiment, al voltant del 75% del temps dels informatius es parla de Camps o apareixen imágens seues sense importar el motiu, i en algunes notícies les declaracions del president de la Generalitat ocupen tres quartes parts del temps de la notícia.
Per contra, afig, no s'ha realitzat cap menció a la polèmica en el PP entre Aguirre i Rajoy, el ministre d'Assumptes Exteriors i la secretària d'Estat de Cooperació no han tingut ni un segon en les informacions referides al segrest del pesquer platja de Bakio, i la vicepresidenta del Govern, diputada per València, no apareix ni "en pla escorç".
El passat 23 d'abril, festivitat de Sant Jordi, el president de la Generalitat va ser el protagonista dels informatius amb la seua presència en les festes d'Alcoi, mentres que els ministres només són notícia en negatiu, com ha ocorregut amb Carme Chacón el 24 d'abril, a qui els informatius de RTVV van dedicar uns minuts per a acusar-la de censura per restringir l'accés a determinades web en el seu ministeri.

dimecres, 7 de maig de 2008

LA CIMERA D'ORIOLA

La cimera d'alcaldes que el PP celebra hui a Oriola per a reivindicar aigua, a més de deixar buits al ple de les Corts els escons dels alcaldes del PP que són també diputats, ha servit per a posar de relleu les contradiccions i el grau de demagògia al que poden arribar determinats càrrecs del PP.
El dia abans de la cimera l'alcalde de Castelló, Alberto Fabra -també diputat absent al ple de hui-, anunciava a la seua ciutat la cita acompanyat del president de la Fundación Agua y Progreso, alhora que admitia que a la província de Castelló el subministrament d'aigua està garantit fins després de l'estiu de 2009, gràcies a que els embassaments estan al màxim de la seua capacitat, i a les obres que s'han executat corresponents al programa AGUA.
Diu Alberto Fabra que la reivindicació del transvasament no és política, sinó una necessitat, una necessitat que, pel que es veu, Castelló té resolta i ben resolta.
Alberto Fabra, a més de justificar la seua absència al ple de les Corts per a participar en un acte de partit, hauria d'explicar a la cimera d'Oriola perquè a Castelló està resolt el subministrament d'aigua fins més enllà de l'estiu de 2009. I això és així perquè els ministeris de Medi Ambient i d'Agricultura van executar al llarg de la passada legislatura tot un seguit d'actuacions dirigides a solventar per sempre la disponibilitat d'aigua. Parle de la modernització de regadius a Onda, Vila-real, Nules i l'Alt Palància, de les obres de consolidació de l'embassament d'Arenós, dels pous que s'han posat en marxa al Baix Maestrat, a l'Alt Maestrat i a Els Ports, del projecte d'aprofitament dels excedents del riu Belcaire que està a punt d'inaugurar-se, i de les desaladores de Moncofa i Oropesa, ja adjudicades, entre d'altres.
Però el manual del PP diu que la Comunitat Valenciana mor de set, que Zapatero vol ofegar els valencians, i que l'única solució és un transvasament de l'Ebre. El manual d'estil del PP aplicat en este cas a Castelló, senzillament està descontextualitzat. Però això a Fabra tant li fa. Cal demanar aigua, encara que ens sobre, o encara que en tirem centenars d'hectòmetres cúbics al mar, tal com fan els sistemes d'extracció de la marjal de Castelló o la depuradora de Pinedo. Vaja.
El drenatge d'aigua en en dos marjals de la província (Castelló-Benicàssim i Xilxes-Almenara) genera un abocament al mar de 37 hectòmetres cúbics anuals d'aigua, quantitat que suposa un 46% del volum que el Pla Hidrològic Nacional (PHN) preveia transvasar del riu Ebre a Castelló, 80 hectòmetres cúbics anuals. Així ho deia un estudi de 1999 de la pròpia Conselleria, aleshores d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports (Coput).

dilluns, 5 de maig de 2008

BLASCO PERD FACULTATS


El desmesurat afany de protagonisme de l'incombustible Rafael Blasco ha posat en un compromís al president del Consell. Arraconat en una conselleria sense competències ni pressupost, Rafael Blasco ha volgut buscar-se un espai al paper premsa rescatant la fracassada proposta electoral de Rajoy d'instaurar un contracte d'integració per a immigrants no comunitaris.
Supose que el seu cap, Francisco Camps, no estava al corrent, i si ho estava ha demostrat que va calcular malament la repercussió de la proposta, perquè als contrincants de Camps en el PP i en l'Església els ha faltat temps per a desacreditar la proposta del seu conseller d'Immigració, i de pas minvar les possibilitats de Camps com a virtual successor de l'actual líder del PP, Mariano Rajoy.
El rebuig d'Esperanza Aguirre, els bisbes, El Mundo i la COPE cap al contracte d'immigració que pretén implantar Blasco al País Valencià, només pot entendre's en el context de la lluita de poder en el PP i els intents d'Aguirre i la seua tropa de barrar el pas a Rajoy en el seu frustrat intent d'emancipació per a córrer en solitari -aixì sí, amb el seu equip- cap a la convocatòria de les generals de 2012.
Rajoy ha eixit guerrer. Tots aquells que esperaven que la nit del passat 9 de maig anunciara retirades i renúncies, es van quedar momentàniament paralitzats quan dos dies després no sols no va fer això, sinó que va anunciar la seua intenció d'optar a una tercera oportunitat amb energies i equip renovat.
Ací a casa, Francisco Camps, després d'haver meditat uns segons, supose, va considerar que el seu millor moviment era abrigar Rajoy i dissuadir les ànsies d'Esperanza Aguirre. I la presidente madrilenya no li l'ha perdonada. Així que qualsevol pas que done d'ara en avant el president de la Generalitat serà de forma automàtica desacreditat per Aguirre, per l'Església (qui ho anava a dir), i per tota la parafernàlia mediàtica posicionada en la defenestración de Rajoy.
I en això que apareix el en altre temps fred i calculador Blasco per a servir-los en safata l'andanada a Aguirre i a l'Església. Així, sense voler, el conseller d'Immigració ha proporcionat munició a aquells que demanen el cap de Rajoy, als seus valedors, i als que se li postulen com a successors naturals, entre ells el propi Camps. La veritat és que Blasco en esta ocasió ha defraudat. M'haguera agradat escoltar la conversació entre Camps i Blasco després que este posara el cap del president del Consell en la diana perquè Aguirre i els seus el deixaren en evidència, sense pietat.
En definitiva, Blasco ha perdut facultats.

dijous, 1 de maig de 2008

L'1 DE MAIG


Vull recordar, hui Primer de Maig, que hi ha noves formes d'explotació igual o més greus de les que la humanitat ha combatut al llarg dels segles, i que convivuen amb nosaltres, al nostre voltant, persones que denigren persones. Vull sodaritzarme, doncs, amb aquells que guanyen sous indignes, amb els estrangers que treballen sense cap garantia, amb els que es troben sense ocupació, amb els que estan sent víctimes de la falta de previsió sobre les perspectives de determinats sectors productius, amb els que no poden accedir als recursos necessaris per a viure amb dignitat.
Com a dona i socialista, continuaré lluitant per a que les nostres institucions es preocupen realment de generar ocupació de qualitat, de protegir els treballadors, i d'estimular els sectors productius propis i tradicionals per generar benestar, enlloc d'encomanar-se a la destrucció del territorio com a única forma d'obtindre riquesa.