Em faig ressò d'una nova denúncia dels sindicats CC OO i CGT sobre les pràctiques als informatius de RTVV. El director de l'ens, José López Jaraba, va ordenar la censura en els informatius de Canal 9 i Ràdio 9 de la manifestació que va recórrer dissabte el centre de València contra la corrupció. Jaraba i els seus directius han tornat a posar les empreses al servei del Partit Popular, que va intentar frenar la marxa en els tribunals i no ho va aconseguir. Milers de valencians es manifestaren de forma pacífica i festiva en una gran mostra de protesta democràtica, però per a Canal 9 i Ràdio 9 res no va existir. És més fàcil, diuen els sindicats, veure en Canal 9 marxes i manifestacions de protesta contra el govern a Bengassi, a Damasc o a Bahrein, que les que se celebren als carrers de València. És evident, afig el comunicat dels sindicats, que Jaraba i el seu equip de censors creuen que els ciutadans valencians que protesten conta la corrupció mereixen pitjor tracte que els que ho fan a Tunísia. I es pregunten si el fet que el PP tinga majoria absoluta a les Corts Valencianes dóna carta blanca a Jaraba per a silenciar les veus dels valencians que no estan d’acord amb l’actuació del govern de Camps. El problema és que alguns dels suposats corruptes investigats per la policia treballaven des del despatx que ara ocupa Jaraba. Amb la seua censura tracta de tapar les accions de l’equip del seu predecessor Pedro García, del qual ell també formava part. Una direcció de RTVV que, segons la instrucció del jutge Pedreira del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, van destinar concessions milionàries a la trama Gürtel amb la visita del Papa i amb la fundació Gent per Gent. Segons eixes investigacions Francisco Correa, Pablo Crespo, Álvaro Pérez i el mateix Pedro García es van embutxacar quantitats equivalents al salari annual de 400 treballadors de RTVV. López Jaraba i el seu equip han lligat la seua sort a la de Pedro García. Per molt que vulguen tapar la boca a la part de la societat valenciana amb una censura fèrria, impròpia d’una democràcia, o perseguint a gran part dels treballadors d’aquesta casa que ho denuncien, de moment, encara no han pogut parar l’actuació de la justícia. Els treballadors de RTVV sabem que podem fer una televisió i una ràdio democràtica i plural, que respecte la Llei de Creació i que tota la societat valenciana puga sentir seua. Lamentablement, per això fan falta directius amb un mínim de dignitat professional i desafortunadament ara no els tenim. Jo afegiria que a més calen representants polítics amb un mínim d'integritat i sentit de l'ètica, que desafortunadament, ara tampoc tenim.
dijous, 31 de març del 2011
dilluns, 28 de març del 2011
HUMILIANT
L'acte d'inauguració de l'aeroport de Castelló divendres passat em va causar vertadera vergonya aliena. Després que el bisbe s'extralimitara convertint la benedicció en una missa, Carlos Fabra es va col·locar a si mateix en l'escaleta de la història al mateix nivell que Leandro Alloza, i Camps va dedicar vint minuts a convèncer-nos de tant afortunats que hem sigut els valencians per haver-lo tingut com a pastor, mentre centenars d'incondicionals portats amb autobús es desfeien en mostres d'entusiasme i s'emocionaven davant els elogis que es creuaven Camps i Fabra. No vull parlar de l'oportunitat de construir un aeroport a Vilanova d'Alcolea ni de les seues garanties de viabilitat futura. Potser dedique un altre espai a analitzar aquesta iniciativa en la qual la Generalitat ha fiat una important quantitat dels pressupostos. Però sí vull deixar constància del desvergonyiment. Carlos Fabra no va poder reprimir en el seu discurs l'ànsia de lloar al PP, la qual cosa va convertir l'acte inaugural en un autèntic míting. Desconec el cost de la matinal, però Fabra i Camps es van muntar un acte electoral amb càrrec a pressupostos institucionals que no vaig tenir més remei que contemplar sencer per la impossibilitat física d'abandonar l'espai. Humiliant. Un Carlos Fabra autocomplagut semblava donar per conclosa la missió divina per a la qual havia sigut portat a aquest món, i un Camps delirant ens va venir a dir que Espanya sobreviu gràcies a la seua gestió al capdavant del Consell. Ridícul, humiliant i insultant. No trobada qualificatius.
dilluns, 21 de març del 2011
LA NECESSITAT DE PASSAR PÀGINA
Cal dir-ho d´una forma contundent, amb emotivitat i claredat. En una societat despullada de prejudicis polítics, i sense apassionaments ideològics de partit, difícilment podria tancar-se l´actual legislatura autonòmica sense el desig fervent de passar pàgina. I encara que puga semblar un acte de fe, m´aferre amb esperança a la creença que la societat valenciana alberga la suficient capacitat crítica com per a passar pàgina en aquest episodi de manifesta incompetència, desgovern, malbaratament, amiguisme, corrupció i manipulació que han representat els mandats del PP al capdavant de la Generalitat, i especialment la legislatura que ara tanquem, en la qual tot aflora. La societat valenciana ha de sentir com a urgent la necessitat de passar pàgina, i en aquest sentit, crec que el que realment va a resultar determinant en la imminent campanya electoral és la capacitat d´estimular el sentit crític i la resposta de la societat valenciana. Només cal confiar que l´actual direcció del PSPV encerte a concitar eixe sentiment, perquè ni el País Valencià pot permetre´s més governs del PP, ni el PSPV està en condicions de suportar nous processos transitoris.
La situació de ruïna de la Generalitat, el malbaratament, la deterioració dels serveis públics, l´incompliment sistemàtic de compromisos electorals, i l´ús inadequat i arbitrari de fons públics són fets indiscutibles. El monstruós deute de les institucions, organismes, fundacions i empreses públiques, la destrucció del teixit productiu tradicional, el fracàs de les inversions en oci i turisme, l´abandó del camp a la seua sort, i l´absència de polítiques d´ocupació són irrebatibles. El boicot a la Llei de Dependència, la confrontació institucional, el victimisme gratuït, la manipulació basta i constant dels mitjans públics de comunicació, el concurs fraudulent de les emissores de TDT, la corrupció, la desactivació de les funcions de control al Consell en les Corts, i la utilització partidista de les institucions són fets provats. La venda de patrimoni públic, i el desmantellament de RTVV amb anuncis d´acomiadaments massius i venda de les seues seus són els resultats inevitables d´una mala gestió. Posem remei.
La falta de demanda dels recursos hídrics extraordinaris aportats després de l´execució de les obres del programa Agua, el fals mannà de la rajola, les famílies arruïnades per comprar pisos per sobre del seu valor, la clàusula Camps, l´AVE que havia d´arribar en 2004 i els eixos de la prosperitat són el paradigma de les mentides i enganys amb els quals el PP ha concitat les seues adhesions. Obrim parèntesi. El PP ha situat al País Valencià a la cua en els indicadors educatius i de qualitat en l´assistència sanitària, l´empresa Ciegsa ha dilapidat els recursos que se li han assignat, i el ritme d´execució d´infraestructures educatives hipoteca el nostre futur. No perdam l´oportunitat de posar remei.
La situació de ruïna de la Generalitat, el malbaratament, la deterioració dels serveis públics, l´incompliment sistemàtic de compromisos electorals, i l´ús inadequat i arbitrari de fons públics són fets indiscutibles. El monstruós deute de les institucions, organismes, fundacions i empreses públiques, la destrucció del teixit productiu tradicional, el fracàs de les inversions en oci i turisme, l´abandó del camp a la seua sort, i l´absència de polítiques d´ocupació són irrebatibles. El boicot a la Llei de Dependència, la confrontació institucional, el victimisme gratuït, la manipulació basta i constant dels mitjans públics de comunicació, el concurs fraudulent de les emissores de TDT, la corrupció, la desactivació de les funcions de control al Consell en les Corts, i la utilització partidista de les institucions són fets provats. La venda de patrimoni públic, i el desmantellament de RTVV amb anuncis d´acomiadaments massius i venda de les seues seus són els resultats inevitables d´una mala gestió. Posem remei.
La falta de demanda dels recursos hídrics extraordinaris aportats després de l´execució de les obres del programa Agua, el fals mannà de la rajola, les famílies arruïnades per comprar pisos per sobre del seu valor, la clàusula Camps, l´AVE que havia d´arribar en 2004 i els eixos de la prosperitat són el paradigma de les mentides i enganys amb els quals el PP ha concitat les seues adhesions. Obrim parèntesi. El PP ha situat al País Valencià a la cua en els indicadors educatius i de qualitat en l´assistència sanitària, l´empresa Ciegsa ha dilapidat els recursos que se li han assignat, i el ritme d´execució d´infraestructures educatives hipoteca el nostre futur. No perdam l´oportunitat de posar remei.
dijous, 3 de març del 2011
TV3
foto: el país"Sembla mentida que en ple segle XXI es limite la possibilitat que les persones puguen triar el mitjà de comunicació que desitgen". Estes paraules, d'una lògica aclaparadora, no són meues, són de l'alcalde de Castelló, Alberto Fabra, del P. Fabra sap el que es fa. No es pot ser alcalde de Castelló i recolzar l'aberrant veto que el seu partit ha imposat a TV3 a el País Valencià. Per açò Castelló exterioritza amb més força la indignació per un acte que representa un atac inexplicable a la llibertat d'expressió.
Milers i milers de castellonencs vam eixir el cap de setmana passat al carrer per a protestar per una decisió del Consell tan irracional com a injusta. Allí m'hi vaig trobar amb nombrosos representants del PSPV i d'altres partits excepte del PP, amb representants sindicals, organitzacions de tot tipus, associacions d'estudiants, i famílies senceres que simplement desitgen seguir rebent en els seus televisors TV3.
Addueix el Govern valencià que TV3 emet de forma il.legal, i recorre al xantatge al Govern central quan reclama un nou múltiplex (quatre canals) per a permetre la recepció de TV3. Resulta patètic el paper de molts regidors, portaveus i alcaldes del PP en defensa de les tesis del seu partit en els plens de municipis on de forma majoritària, si no generalitzada, el veto ha sigut ja condemnat per la ciutadania.
Moltes de les empreses concessionàries dels actuals canals de TDT no estan emetent. Al Consell li bastaria amb revocar una concessió, i atorgar-li-la a TV3. Però no és eixa la voluntat política.
La voluntat política és la de desvertebrar culturalment una comunitat lingüística.
De segur que Camps segurament no tindria cap problema en què la televisió del seu amic Valcárcel es poguera veure fins a Vinaròs.
Milers i milers de castellonencs vam eixir el cap de setmana passat al carrer per a protestar per una decisió del Consell tan irracional com a injusta. Allí m'hi vaig trobar amb nombrosos representants del PSPV i d'altres partits excepte del PP, amb representants sindicals, organitzacions de tot tipus, associacions d'estudiants, i famílies senceres que simplement desitgen seguir rebent en els seus televisors TV3.
Addueix el Govern valencià que TV3 emet de forma il.legal, i recorre al xantatge al Govern central quan reclama un nou múltiplex (quatre canals) per a permetre la recepció de TV3. Resulta patètic el paper de molts regidors, portaveus i alcaldes del PP en defensa de les tesis del seu partit en els plens de municipis on de forma majoritària, si no generalitzada, el veto ha sigut ja condemnat per la ciutadania.
Moltes de les empreses concessionàries dels actuals canals de TDT no estan emetent. Al Consell li bastaria amb revocar una concessió, i atorgar-li-la a TV3. Però no és eixa la voluntat política.
La voluntat política és la de desvertebrar culturalment una comunitat lingüística.
De segur que Camps segurament no tindria cap problema en què la televisió del seu amic Valcárcel es poguera veure fins a Vinaròs.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)