divendres, 31 d’octubre de 2008

DUPLICITAT COMPTABLE A LES INVERSIONS

No puc deixar d'expressar la meua sorpresa per l'assignació com a inversions als pressupostos del Consell de 2009 de partides destinades a sufragar infraestructures que fa un decenni que estan en servei. Eixes mateixes quantitats ja se'ns van vendre com a inversions a pressupostos anteriors. Per tant, duplicitat comptable, camuflament financer, enganyatall polític, deute encobert, o com vulgam dir-li.
En eixe cas es troba, entre d'altres, el tram de l'autovia de la Plana entre Betxí i Borriol, del que els valencians encara pagarem l'any que ve més de set milions d'euros. Si tenim present que la inversió real a la província de Castelló és tot plegat de 120 milions d'euros, que 7 d'eixos milions van a sufragar deute d'obres ja executades, i que altres set milions d'euros han estat assignats al Centre de Tecnificació Esportiva de Vila-real, podem concloure que la inversió en la resta d'infraestructures, dotacions i serveis per a la província de Castelló l'any 2009 serà de vora cinc milions d'euros. Amb eixos cinc milions d'euros hem de construir autovies, tramvies, depuradores, col.legis, centres de convencios, hospitals, centres de salut, etc.
Quina és la màgia financera? Cap truc. Ens trobem amb que projectes multimilionaris, com ara el tramvia de la Plana, la Ciutat de la Música de Benicàssim o l'hospital de la Vall d'Uixó tenen per a 2009 quantitats només simbòliques. En alguns casos de 10.000 euros, com alguns trams del tramvia, i en el cas de l'hospital de la Vall de 300.000 euros. És només una declaració d'intencions per a calmar ànims. De segur que l'any que ve el projecte de l'hospital de la Vall ni s'ha redactat, i ens tornem a trobar la mateixa partida al pressupost de 2010, com ha passat amb tants i tants projectes, com ara el tram d'autovia entre Borriana i Almassora, la ronda sud de Vila-real, la carretera Càlig-Benicarló, el pont de Ribesalbes, la carretera Cabanes-Oropesa, o els col.lectors de Peníscola.
I arran de les inversions reals, no diexa de cridar-me l'atenció que la Conselleria de Cultura, quan arrossega tants i tants projectes sense executar a la província de Castelló, sí dispose de set milions d'euros per a construir el Centre de Tecnificació Esportiva de Vila-real, el poble del conseller.

dijous, 30 d’octubre de 2008

LA "CIUDAD DE LA MÚSICA" TAMPOC TÉ PRESSUPOST PER AL 2009

7 de setembre de 2006. Camps presenta en períde preelectoral el projecte de la Ciudad de la Música, que als pressupostos de 2009 segueix sense partida.
.
Set de desembre de 2006, a pocs mesos de les eleccions autonòmiques. El president de la Generalitat, Francisco Camps, presenta amb tot l'aparat el projecte de la Ciudad de la Música amb un acte celebrat a Benicàssim, el municipi que ha d'acollir l'invent. Ara, amb els pressupostos de 2009, no hi ha partida per a executar el projecte, ni tan sols per a redactar-lo.
Els ciutadans solen assolir en política un determinat grau de falsedat en les promeses, però la permissivitat no és il.limitada.
Camps ens té massa acostumats a maquetes i esbossos que mai prenen forma, i la permissivitat dels ciutadants està a la vora del límit. Ja no valen discursos victimistes, ni guerres de l'aigua. La política real es plasma als pressupostos, i els comptes públics, si més no a Castelló, deixa ben en evidència a Camps, perquè el mateix que diem de la Ciudad de la Música, ho podem dir de la Ciudad de las Lenguas, del centre de convencios de Calatrava, de Dinomania, etc.
Al mes de novembre passat el conseller d'Economia Gerardo Camps, culpava a l'Ajuntament de Benicàssim del retard que acumula el projecte de la Ciudad de la Música, al no haver reunit els terrenys ni haver-los posat a disposició de la Generalitat. Era una excusa.
En una resposta a una pregunta meua, Gerardo Camps deia que la Generalitat manté la voluntat d'executar el projecte de la Ciudad de la Música, però eixa voluntat no s'ha vist reflectida ni als pressupostos de 2008, ni als de l'any que ve.
Per tant, ens quedem amb la imatge del 7 de setembre del 2006, quan a Benicàssim Camps va presentar el projecte de la Ciudad de la Música, adscrit a la societat pública Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana, de la que també depén la fallida i cara experiència de la Ciudad de la Luz d'Alacant.
Ens quedem amb eixa imatge, la d'un Camps en ple període preelectoral, dient-nos que la Ciutdad de la Música seria un referent europeu per al món de la música, acolliria qualsevol classe d'esdeveniments musicals, i a més serviria de base per a gravacions i gires de grups. Fins i tot va xifrar la inversió en 30 milions d'euros per a un projecte que inclouria espais per a la formació musical, creació, assaig, gravació, exhibició, difusió i comercialització de la música.
Han transcorregut més de dos anys des de llavors, i la Ciudad de la Música no apareix als pressupostos.
Jo personalment pense que la voluntat de la Generalitat és la de ralentitzar el projecte perquè el seu naixement està ple de dubtes, després del fracàs de gestió que representa la Ciudad de la Luz d'Alacant, on es retiren produccions i les pèrdues creixen any rere any.

dimecres, 29 d’octubre de 2008

EL PONT DE RIBESALBES

He volgut emprar el projecte del nou pont sobre el riu Millars al municipi de Ribesalbes com a síntesi de la valoració que em mereixen els pressupostos de la Generalitat 2009, presentats hui.
El pont sobre el riu Millars és un projecte intrascendent en el conjunt dels pressupostos anuals de la Generalitat, tot i que el seu cost és de 2'8 milions d'euros.
Quan els periodistes m'han demanat hui una primera valoració dels pressupostos de la Generalitat de 2009, m'ha vingut a la ment el projecte del pont, que havia retés a la memòria en una lectura ràpida dels comptes de la Generalitat per a l'any vinent. I no m'he oblidat de que poques setmanes abans de les eleccions autonòmiques de 2007, el director general d'Obres Públiques es va plantar a Ribesalbes amb una maqueta preciosa del pont per tal d'anunciar l'imminent inici de les obres. En pocs mesos els veïns de Ribesalbes anaven a vore millorades les seues comunicacions a una vora i a l'altra del riu.
Als pressupostos de 2008 el projecte ja hi figurava amb el seu cost total, i la sorpresa ha estat que al pressupost de 2009 hi torna a aparéixer amb el mateix cost i les mateixes anualitats. És a dir, del pont només tenim la maqueta que va presentar el director general poc abans de les eleccions autonòmiques de 2007.
El pont de Ribesalbes és el paradigma. Sintetitza la valoració que mereixen els nous pressupostos de la Generalitat, i l'exemple és aplicable a altres inversions, com ara carreteres, tramvies, col.legis, etc. Ens trobem amb molts ponts de Ribesalbes arreu del País Valencià. És a dir, el grau d'execució del pressupost d'enguany serà, si fa i no fa, del 50%, com ha denunciat aquesta setmana la meua companya Cristina Moreno.
A més, el retall del 12% en les inversions reals als pressupostos de 2009 es deixa notar també a Castelló, i l'exemple més nítid és la partida que la Conselleria d'Infraestructures reserva per al tramvia. Els nous trams, els que tots esperàvem vore reflectits als pressupostos, tenen assignacions de 10.000 euros per a 2009. No és cap error de transcripció, heu llegit bé, deu mil euros.
És evident que la mala gestió, el deute, i la caiguda dels ingressos, han passat factura, per molt que el conseller d'Economia vulga disfressar la caiguda del 12% en les inversions reals fent malabarismes.

dimarts, 28 d’octubre de 2008

COSTA I BARBERÀ


La foto que il.lustra aquest article l'ha publicada el diari Las Provincias, i el redactor que ha editat la notícia hi ha ficat el següent peu de foto: "El secretari general del PPCV, Ricardo Costa, i l'alcaldessa de València, Rita Barberá, xerren ahir a les portes de la seu del partit".
A mi, no obstant això, em sembla el contrari. Els gestos d'ambós no reflecteixen una xerrada amistosa. Els rostres donen credibilitat a una altra versió de la trobada publicada a un altre diari, i que diu que Rita Barberà es va molestar força pel fet de que el secretari general la fera anar a la seu del partit només per a fer-se una foto de família dels dirigents del PP de la província de València que formen part de l'executiva "regional". Barberá, diu què, no es va quedar ni a la reunió posterior. Només hi va estar uns minuts per a un foto que no va resultar massa cridanera per a la premsa.
Al gest i al rostre de Rita s'hi pot llegir alguna cosa així com "Ricardo, no me hagas perder el tiempo en bobadas. Yo soy alcaldesa de Valencia y no puedo permitirme perder una hora cada vez que te venga a la mente una ocurrencia como la de hoy".
I al gest de Ricardo s'hi pot entendre un esforç per justificar la importància de la convocatòria que ell mateix havia fet. Tot per a no res.
Ricardo va fer perdre el temps a Rita, als periodistes, i a bona part dels membres de l'executiva "regonal" de la província de València amb els que pretenia fer-se la foto. Potser Ricardo Costa està massa acostumat a abusar del temps i la generositat dels periodistes.
Ara pot inventar-se més fotos amb integrants de l'executiva "regional" per comarques, i convocar als gràfics: "Convocatòria: foto dels membres de l'executiva regional del Camp de Túria". I quan li toque el torn a la ciutat de València, tornarà Rita, o no. Els gestos que ha captat la foto del diari Las Provincias no diuen que Rita vaja a tornar.
És clar, a Ricardo Costa, paisà meu, cal conéixer-lo, saber com actua, de quines virtuds i privilegis es sent revestit.
El que es va produir ahir és una baralla entre dos dirigentes del PP, un que està per a perdre el temps, i altre que no està per a perdre el temps ni que li'l facen perdre.

dilluns, 27 d’octubre de 2008

ENS HA SABUT A POC


El Castelló Masters Costa Azahar de golf, que va concloure ahir amb la victòria del jugador local Sergio García, ha estat un magnífic esdeveniment esportiu, i una esplèndida oportunitat de viure en directe l'esport d'èlit. Ara bé, si el que ha pretés la Generalitat, organitzadora del Masters, és compensar a Castelló per la celebració d'esdeveniments com ara el Gran Premi de Fòrmula 1 o la Copa de l'Amèrica a València, o la Volvo Ocean Race a Alacant, ens ha sabut a poc.
Ens ha sabut a puc perquè des de cap perspectiva es poden equiparar els esdeveniments, ni en públic, ni en audiència, ni en inversió, ni en repercusió mediàtica, ni en atractiu.
El Castelló Masters ha suposat una inversió de vora sis milions d'euros, tots ells, segons la Generalitat, provinents del sector privat. És una xifra quize vegades inferior, per exemple, al cost públic del Gran Premi de Fòrmula 1 celebrat a l'agost a València, i dues-centes vegades inferior al cost de la Copa de l'Amèrica. Per afegir punts de referència, la Copa de l'Amèrica va reportar al port de Gandia una inversió pública set vegades superior a la que ha suposat el Castelló Masters Costa Azahar.
I pel que fa a l'assistència de públic, al llarg de les quatre sessions del Castelló Masters hauran passat pel Club de la Coma unes vint-mil persones, res a veure amb els centenars de milers de persones que han assistit al Gran Premi de Fòrmula 1, a les competicions de la Copa de l'Amèrica, o a l'eixida de la Volvo Ocean Race des del port d'Alacant.
I per si no fos poc, la darrera jornada del Masters ha coincidit amb el Gran Premi de la Comunitat Valenciana de velocitat a Xest, que ha acaparat l'atenció de la premsa esportiva. Havera estat d'agrair un poc de previsió per tal de no fer coincidir ambdós esdeveniments.
D'altra banda, ens queda per conéixer l'aportació pública al Masters Castelló, si és que la hi ha hagut, i quin ha estat el proveïdor oficial, que sí hi ha hagut.
Per tant, un encert esportiu, encara que un tímid rescabalament per a Castelló, i en cap cas una compensació per tot el que s'està organitzant a València i Alacant.
Cal recordar que el Masters Castelló naix poc abans de la darrera edició de Fitur com a novetat de la província de Castelló pel que fa a la promoció turística. Va ser, doncs, una ocurrència improvisada de Francisco Camps davant les imposicions de Carlos Fabra, molest pel fet que Castelló haja quedat despenjada de tots els grans esdeveniments esportius i turístics. En eixe sentit, no ens podem mostrar satisfets. De cap manera.
El Castelló Masters ha estat un èxit, però la província segueix mereixent major atenció de la Generalitat pel que fa a la imatge pròpia, i a la seua promoció com a destinació turística. No cal recordar ací que la celebració del Masters contrasta amb la paralització de tots els projectes de golf projectats a la província de Castelló, de la mateixa forma que estan paralitzats altres grans inversions públiques a l'àmbit de la promoció turística a Castelló.

dijous, 23 d’octubre de 2008

DOS MENTIDES AL DIARI DE SESSIONS

El president de la Generalitat, Francisco Camps, ha dit hui dos grans mentides que constaran al Diari de Sessions de les Corts, en la mesura que les ha llançades durant una de les seues intervencions a la sessió de control celebrada hui.
Mentida 1: "La Comunidad Valenciana ha liderado el crecimiento económico en España".
Mentida 2: "Estamos destruyendo empleo por debajo de la media nacional".
Ahí queda això, negre sobre blanc, per a qui ho desitge rebatre.
En realitat, els efectes de la crisi es deixen sentir multiplicats per tres al País Valencià. Objectivament, la desocupació creix a València a un ritme tres vegades superior a la de la resta d'Espanya. Objectivament, el Govern valencià ha descuidat els sectors productius tradicionals. Objectivament, la inversió en la qualificació dels treballadors valencians ha estat nul.la. Objectivament, un de cada tres nous aturats a Espanya és valencià gràcies a una política econòmica que ha confiat el seu èxit en un sector tan volàtil com la construcció.
Què en fem, doncs, amb les dos mentides que ens ha brindat el president des de la trona de les Corts? Mentir a la cambra de representació ix gratis? El menyspreu queda impune?

dilluns, 20 d’octubre de 2008

PENÍSCOLA, DE NOU AIGUA AL COLL



Peníscola, ahir.
FOTO: Periòdic Mediterráneo.

La Generalitat té sense executar bona part de les obres del cicle hidràulic amb què s'hagueren pogut alleujar les conseqüències de les inundacions que ha patit este cap de setmana la comarca del Baix Maestrat, amb especial incidència en les localitats del litoral.
No és possible que cada tardor i cada primavera es reproduïsquen inundacions sense que la Generalitat hi pose remei.
Les inundacions han coincidit amb la resposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda, José Ramón García Antón, a una pregunta genèrica que li vaig formular sobre l'estat d'execució de les obres del cicle hidràulic al Baix Maestrat. En una de les seues respostes, el conseller admet que en el cas de Peníscola les obresde la nova estació depuradora i els col·lectors generals estan "en fase de redacció".
Potser les pluges d'este cap de setmana al Baix Maestrat han sigut inusuals i excepcionals, però en cap cas justifica la deixadesa. Segueix sent inadmissible que en zones d'elevat risc d'inundacions seguisquen sense executar-se obres anunciades des de fa anys destinades a pal·liar els efectes d'este tipus d'episodis.
Els veïns dels municipis del Baix Maestrat, i en especial Peníscola, estan per desgràcia acostumats a que els seus carrers, els seus comerços i els seus baixos s'inunden ben sovint, davant del que només poden expressar la seua impotència, pel que cal instar a la Generalitat a executar amb caràcter d'urgència totes les obres pendents tendents a evitar noves inundacions, així com l'habilitació urgent d'ajudes perquè els municipis afectats puguen recuperar la normalitat.
D'altra banda, en la mateixa resposta que el conseller dóna a les meues preguntes, García Antón admet que tampoc estan executades les depuradores de Peníscola, Bernicarló i Alcalà de Xivert. En el primer i segon casos ni tan sols estan adjudicades, i en el tercer està adjudicada però les obres no s'han iniciat.
El conseller atribueix en el seua escrit la culpa del retard als municipis, a les seues demandes i a les dificultats per a trobar emplaçaments adequats per a les respectives depuradores.

dimecres, 8 d’octubre de 2008

EL NOU D'OCTUBRE, CINEMA EN VALENCIÀ, I FINS L'ANY QUE VE


Canal 9 ens ha sorprés amb l'anunci de l'estrena hui de la versió en valencià de la pel·lícula "Els Borja", una superproducció d'Antena 3 de l'any 2006 dirigida per Antonio Hernández, que narra la història de les intrigues i lluites pel poder que van envoltar esta família valenciana que va tindre una gran influència en el Renaixement.
Està bé això de que Canal 9 es decidisca a emetre cinema en valencià i deixe de relegar l'emissió de pel.lícules en la nostra llengua al canal Punt 2. El que se n'ix del que podíem considerar la normalitat, és que Canal 9 ho faça la vespra del Nou d'Octubre. És a dir, com quan arriba Setmana Santa, que ens reposen "Barrabás" i "Las sandalias del pescador". Doncs al Nou d'Octubre, Dia del País Valencià, a Canal 9 cinema en valencià. I fins l'any vinent, quan amb un poc de sort tornarem a vore una pel.lícula en valencià a Canal 9. Potser en doblen una de Cantinflas. Lamentable.
L'emissió en valencià de la pel.lícula rodada en part a València i Gandia, una de les superproduccions més importants del cinema espanyol dels últims anys, amb un repartiment de luxe, i que intenta recrear fets històrics els protagonistes dels quals eren valencians, s'emet en valencià per Canal 9 dos anys després de la seua estrena.
Les autoritats del PP, però, es van donar més pressa en preestrenar la pel.lícula dels Borja en castellà al Palau de les Arts de València el 3 d'octubre de 2006.
No em vam tindre prou amb que el guió de la pel.lícula es basara en la novel·la "The Family" i no en autors amb més coneixement de causa, com ara algun valencià. Els productors preferiren l'obra d'un escriptor de best seller com es Mario Puzzo.
El rodatge de la pel·lícula va començar el 17 d'octubre de 2005 a Itàlia i es va traslladar a finals del mes de desembre al País Valencià. Gandia, vila natal de la saga, i València van ser els emplaçaments escollits per a la filmació. Dos anys després, s'emet en valencià per Canal 9. És el regal que ens fan per ser la nostra festa.

dimarts, 7 d’octubre de 2008

HI HA PARTIDA


Les emissores de ràdio han començat a emetre hui una falca publicitària que diu que un de cada cinc valencians no existeix per a Zapatero, i remarca el missatge estenent-lo a tots els espectres i condicions socials. És a dir, una de cada cinc dones no existeix per a Zapatero, un de cada cinc joves no existeix per a Zapatero, un de cada cinc ancians no existeix per a Zapatero, etc.
La falca no porta signatura. Quan el oient està esperant al final del missatge una veu que diga "Partido Popular", es troba amb que la falca, de gairebé quinze segons, acaba de cop i volta, sense ningú que es faça responsable.
Potser, l'autor pense que el missatge és massa dur, que se n'ha passat, i ha optat per tirar la pedra i amagar la mà. Només els departaments comercials de les emissores de ràdio sabran qui ha encarregat l'anunci, i qui ha entregat el xec. Però tots sabem qui és l'autor. El contingut de l'anunci coincideix amb les incitacions a l'odi que ha estat llançant els darrers dies el secretari general del PPCV, Ricardo Costa, tot coincidint amb l'estrena de la nova direcció del PSPV.
El PP, per tant, ha pujat un grau la seua tàctica de la intoxicació, i recorre a les clares al marketing viral per tal de reforçar la idea de l'enemic extern i predisposar a la societat valenciana a l'odi cap a eixe enemic extern que només té al cap sotmetre als valencians a tot tipus de sofriments.
Qui recorre a eixes tàctiques està menyspreant a la societat valenciana, la seua maduresa, i la seua capacitat d'anàlisi. Ja no els funciona la cortina de fum, ni zapateros, ni invasions del nord, ni croades contra televisions que emeten en català. El que hi ha al darrere és tan gros que sobresurt per damunt del fum. I el que hi ha al darrere és deute i una immensa incompetència materialitzada en fracàs escolar, centenars de miles de nous aturats, empresaris en dificultats, estudiants en barracons, boicot a l'acció del Govern d'Espanya, i un desgavell difícil d'explicar amb el decret que ordena la forma d'impartir l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania.
Utilitzant la mateixa tàctica del PP sobre la idea força, podríem dir que cada valencià deu 2.500 euros (que no és cap broma), que un de cada cinc escolars assisteix a classe en barracons, que tres de cada cinc nous aturats són valencians, que un de cada tres processos concursals es presenta al País Valencià, que huit cada deudepenents que encara no han accedit a ajudes són valencians, etc.
Si el PP vol, juguem. Hi ha partida. I sembla que amb Jorge Alarte la partida guanya en emoció. Massa d'hora ha començat el PP a exterioritzar els nervis.

dilluns, 6 d’octubre de 2008

LES CROADES CONTRA TV3 NO RESOLEN ELS PROBLEMES DELS VALENCIANS


No hi ha més que visitar el carrer que la ciutat de València té dedicat al Rei En Jaume per a adonar-se'n de que el valencianisme identitari sobre el que el PP sustenta la seua forma de fer política és en realitat un valencianisme acomplexat. És un carrer típic del casc vell, amb encant, però inapropiat per al personatge històricament més rellevant del Regne de València, del País Valencià, del que ara commemorem el vuité centenari del seu naixement.
El temps han canviant i el PP no se n'ha adonat. S'imposen, doncs, noves maneres d'exercir la política des de la perspectiva valenciana, un nou valencianisme polític, que és el que va a proporcionar el nou PSPV. La nova societat valenciana no consentirà que ningú continue abonant l'enfrontament civil com a mode d'exercir el valencianisme polític. Eixe model de l'enemic extern, del conflicte lingüístic i de la confusió identitatària no ha impedit que el País Valencià siga ara el territori espanyol amb major decreixement econòmic, amb major destrucció d'ocupació, amb major fracàs escolar, amb la menor implantació dels nous drets socials, amb pitjors serveis públics, amb la pitjor qualificació dels nostres treballadors, i amb el major deute. Les croades contra TV3, el menyspreu a la Fundació Ramon Llull, les deshomologacions acadèmiques, o el boicot a les lleis estatals no resoldran eixos problemes ni defendran amb èxit els verdaders interessos dels valencians. No basta d'exaltar les essències pròpies, que a més no són patrimoni exclusiu de ningú. Eixes pràctiques no han funcionat i s'imposa, per tant, un nou model de valencianisme per a una nova etapa de canvis vertiginosos caracteritzada sobretot per l'enfonsament del neoliberalisme, un nou valencianisme polític de la mà del PSPV.

dimecres, 1 d’octubre de 2008

IL.LUSIÓ ÉS LA PARAULA


Noves cares, noves formes, nous missatges, i noves esperances. I ara què? Doncs a prendre el carrer amb il.lusió. Amb la il.lusió d’haver fet les coses com calia fer-les després d’un procés llarg, i al final tens. Al meu entendre, innecessàriament tens.
Ara toca propagar el missatge d'Alarte. I el missatge d'Alarte és el de canvi, sense exclusions, però innegociable. Ho ha repetit fins a la sacietat. El secretari general desitja crear les condicions en què cap company del partit senta la necessitat posicionar-se en contra d'un altre, i eixe és el repte. En eixes condicions no hi haurà més trànsfugues com els de Dénia, no es tornaran a plantejar els congressos des de la bel·ligerància ni l'hostilitat, ni es concebran les cites internes com a camps de batalla, escenaris per a segones oportunitats, ni ocasions per a la revenja. La inèrcia que ha començat a generar la nova executiva del PSPV no admet més desafiaments interns, ni cap pas arrere en el camí del canvi. Tots estan cridats a participar en eixe procés, i tots tenen la seua tasca si la volen exercir, des de l'honestedat i la lleialtat.
Ara toca cultivar la lleialtat orgànica i la cohesió interna des de la responsabilitat individual i col·lectiva, per a situar al partit en condicions d'exercir l'única labor que pot tindre encomanada, que és desallotjar de les institucions al partit que està impedint als ciutadans avançar cap a una societat més moderna i reorientar les polítiques cap a les solucions als problemes reals dels valencians. El partit és una ferramenta de transformació social, i no un lloc on acomodar-se.
Com menys temps dediquem a la tasca de reorganització interna, abans podrem combatre a Camps i a Fabra, abans començarem a obrir nous horitzons, i abans sepultarem les polítiques del balafiament, la manipulació, el menyspreu, el deteriorament de serveis públics, el fracàs escolar, la destrucció d'ocupació, l'especulació, i la corrupció.
Alarte té la solidesa necessària per a fer que tots ens sentim involucrats en eixe procés, des de la primera institució valenciana, fins a la més menuda de les agrupacions locals del PSPV, cap a les que el secretari general ha expressat un reconeixement especial amb la confecció de la seua executiva. Centenars de municipis xicotets de la nostra comunitat s'han transformat al llarg dels últims trenta anys baix governs socialistes, i no sempre han rebut el suport necessari ni des de les institucions ni des del propi partit. Sovint, en les pitjors condicions, el xicotets municipis són els que han mantingut les agrupacions locals més actives, i les que han sustentat l'acció política del conjunt del partit. Centenars d'alcaldes estan treballant des de l'anonimat per a que els ciutadans disfruten dels millors serveis públics, de les més avançades prestacions, i de les millors infraestructures. Eixa és la base de tota acció política.
Ara ens toca transmetre a la societat que hi ha un nou PSPV, amb noves cares, amb nous missatges, amb noves il·lusions, i amb noves esperances per a parlar amb la gent i delimitar amb exactitud els seus problemes per tal de convertir les seues demandes en el nostre discurs polític. Ens trobem davant d'un escenari en què cal donar resposta a multitud de situacions. I per a això tenim idees noves, voluntat, entusiasme, i un projecte renovat amb vocació de majoria per a fer front a la situació que ha generat el PP des de la Generalitat. Un nou govern de la Generalitat presidit per un socialista serà considerat prompte com una possibilitat factible, perquè el PP té el "mèrit" d'haver convertit al País Valencià en l'autonomia amb major decreixement econòmic, amb major destrucció d'ocupació, amb major fracàs escolar, amb la menor implantació dels drets socials legislats pel Govern d'Espanya, amb pitjors serveis públics, amb la pitjor qualificació dels nostres treballadors, amb el major deute, etc. I el nou PSPV es va a situar en condicions de recompondre els sectors productius tradicionals, de tornar la qualitat al nostre sistema educatiu, de reordenar les prioritats en la inversió pública, d'estimular la investigació, de generar dinamisme econòmic més enllà de sectors volàtils i rendibilitats efímeres, i d'apostar per la innovació com a base del nostre model productiu, i tot això procurant no cedir ni un àpex en el nostre model social.
Ens van a trobar a l'hora de reivindicar solucions als problemes dels valencians. Però que no ens busquen per a lloar el victimisme ni l'engany massiu. És necessari millorar el finançament de les institucions, però els problemes de finançament no afecten únicament la Generalitat, també als municipis, i d'això és responsable la pròpia Generalitat. És necessari, doncs, posar en pràctica el principi de coresponsabilitat en la solució als problemes. Zapatero no és ni de lluny el culpable de tot. Cada una de les administracions, inclosa la Generalitat, han d'aportar la seua part de compromís i responsabilitat. I unes ho estan fent més que altres, i inclús els ajuntaments estan assumint el cost de serveis que no són de la seua competència.