Al final ha quedat demostrat que Rajoy només necessita a Camps per a organitzar congressos i saraus. A l'hora de formar "el seu equip", el líder del PP no ha comptat amb cap dels referents del seu partit al País Valencià. Juan Costa ha vist frustrades totes les seues expectatives, i ni tan sols ha aconseguit ser portaveu d'Economia al Congrés, tasca que Rajoy acaba d'encomanar a Cristóbal Montoro. Des que el diputat del PP de Castelló i exministre va ser anomenat coordinador del programa del seu partit per a les passades eleccions generals, les portes se li han anat tancant l'una darrere de l'altra. Mal ho degué fer amb el programa. En un primer moment anava a tornar a ser ministre perquè Rajoy seria president del Govern. Primera decepció. Després seria portaveu al Congrés, però Mariano va preferir a Soraya. Segona decepció. La confecció de la Mesa del Congrés li va passar de costat, tercera decepció, i ja només quedava el càrrec de portaveu d'Economia, lloc en què Rajoy ha col·locat Montoro, amb la qual cosa priva el primogènit de la saga dels Costa de qualsevol protagonisme polític en la pròxima legislatura, quarta i darrera decepció. Que a ningú li estranye si Costa torna a fer la maleta per a dedicar-se a qüestions que personalment li resulten més rendibles i satisfactòries, com ja va fer només començar la passada legislatura.
Però la desconfiança de Rajoy cap al PP valencià, que tantes glòries li ha ofrenat, no es limita a l'arraconament a què ha sotmés a Costa. González Pons s'ha quedat també compost i sense càrrec, i ara només resta que en el pròxim congrés nacional del PP algun dels agreujats puga optar a algun lloc en la direcció del partit. Escassa recompensa per a rescabalar uns menyspreus que estan elevant l'agitació al PP domèstic, per poc que s'exterioritze, que per a això sí que són pudorosos. I després passa el que passa, que retindre sentiments crea frustracions, i alguns acaben per anar-se'n a treballar a la banca privada, a despatxos d'advocats o a organismes internacionals. Per no dir que algú es llance a presentar una candidatura alternativa a la de Rajoy al congrès de València.
L'única deferència de Rajoy, una pobra consoloació, si es vol, ha sigut l'elecció de València per a celebrar el congrés nacional del PP. És l'única cosa per a la que Mariano se'n recorda de Camps, perquè li organitze guateques en sa casa.
Però la desconfiança de Rajoy cap al PP valencià, que tantes glòries li ha ofrenat, no es limita a l'arraconament a què ha sotmés a Costa. González Pons s'ha quedat també compost i sense càrrec, i ara només resta que en el pròxim congrés nacional del PP algun dels agreujats puga optar a algun lloc en la direcció del partit. Escassa recompensa per a rescabalar uns menyspreus que estan elevant l'agitació al PP domèstic, per poc que s'exterioritze, que per a això sí que són pudorosos. I després passa el que passa, que retindre sentiments crea frustracions, i alguns acaben per anar-se'n a treballar a la banca privada, a despatxos d'advocats o a organismes internacionals. Per no dir que algú es llance a presentar una candidatura alternativa a la de Rajoy al congrès de València.
L'única deferència de Rajoy, una pobra consoloació, si es vol, ha sigut l'elecció de València per a celebrar el congrés nacional del PP. És l'única cosa per a la que Mariano se'n recorda de Camps, perquè li organitze guateques en sa casa.
Una cosa li vull dir a Rajoy com a benvinguda a València: el PSPV ha dut a Madrid 14 diputats, que és just la diferència que hi ha entre el PSOE i el PP al Congrés. Per tant, i sense intenció d'eludir l'autocrítica, ni és per a que Rajoy tire coets, ni per a que els socialistes ens estirem el pèl.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada