Els valencians tractem de mantindre hui en la memòria aquella derrota en la Batalla d'Almansa que fa 301 anys ens va desposseir dels nostres privilegis com a poble, i commemorem a més el 25 aniversari de la constitució de les Corts, que ens ha tornat en part aquella capacitat d'autogovernar-nos.
He escoltat hui en el discurs de la presidenta de les Corts frases referents a la necessària connexió de la societat amb els seus representants al Parlament i a la seua identificació amb les institucions que li són pròpies. No obstant això, transcorregut un quart de segle des de la recuperació d'esta institució centenària per als valencians, no se m'ocorre més que plantejar una reflexió sobre si determinades actituds polítiques inviten a solidificar la connexió de la societat valenciana amb el seu Parlament, i a contribuir a que els ciutadans s'identifiquen amb les seues institucions.
L'entrada en vigor de l'Estatut reformat, amb una generosa predisposició dels socialistes valencians, tot cal dir-ho, anava a fer-nos tocar el sostre competencial, però han passat ja dos anys i el Consell semblarenunciar a exercir les competències que es van plasmar en aquella reforma. Potser per covardia política, o millor crec jo perquè en realitat els seus sentiments i intencions reals no estaven en sintonia amb el que estaven negociant. Les proclames, les exigències i les reivindicacions eren, potser, quimèriques.
Però no conforme de renunciar a desplegar les competències que té atribuïdes, el Consell difícilment contribuirà que les institucions d'autogovern es guanyen la confiança de la societat si persisteix en la seua utilització interessada. Parle, per exemple, de les pròpies Corts, o dels mitjans públics de comunicació, dels que crida l'atenció la peculiar forma d'entendre la pluralitat, l'equitat, o els drets dels propis professionals. Per no parlar ja d'agències tributàries pròpies, cos policial propi, consell de la Justícia, i altres atribucions que només permeten assignar al nostre desenvolupament estatutari el qualificatiu de raquític.
En tot cas, rememorem el 25 d'abril.
He escoltat hui en el discurs de la presidenta de les Corts frases referents a la necessària connexió de la societat amb els seus representants al Parlament i a la seua identificació amb les institucions que li són pròpies. No obstant això, transcorregut un quart de segle des de la recuperació d'esta institució centenària per als valencians, no se m'ocorre més que plantejar una reflexió sobre si determinades actituds polítiques inviten a solidificar la connexió de la societat valenciana amb el seu Parlament, i a contribuir a que els ciutadans s'identifiquen amb les seues institucions.
L'entrada en vigor de l'Estatut reformat, amb una generosa predisposició dels socialistes valencians, tot cal dir-ho, anava a fer-nos tocar el sostre competencial, però han passat ja dos anys i el Consell semblarenunciar a exercir les competències que es van plasmar en aquella reforma. Potser per covardia política, o millor crec jo perquè en realitat els seus sentiments i intencions reals no estaven en sintonia amb el que estaven negociant. Les proclames, les exigències i les reivindicacions eren, potser, quimèriques.
Però no conforme de renunciar a desplegar les competències que té atribuïdes, el Consell difícilment contribuirà que les institucions d'autogovern es guanyen la confiança de la societat si persisteix en la seua utilització interessada. Parle, per exemple, de les pròpies Corts, o dels mitjans públics de comunicació, dels que crida l'atenció la peculiar forma d'entendre la pluralitat, l'equitat, o els drets dels propis professionals. Per no parlar ja d'agències tributàries pròpies, cos policial propi, consell de la Justícia, i altres atribucions que només permeten assignar al nostre desenvolupament estatutari el qualificatiu de raquític.
En tot cas, rememorem el 25 d'abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada