Alumnes, professors, senyores i senyors, enhorabona pels coneixements que heu compartit aquests dos dies. Confie que l’experiència haja resultat enriquidora i fructífera.
Després de les paraules de María Fernanda Vidal com a secretària primera, em correspon a mi com a vicepresidenta segona de les Corts, i també com ella, perquè no, com a dona i diputada, clausurar este curs sobre les dones i el parlamentarisme que hem organitzat conjuntament les Corts i la Universitat Jaume I de Castelló.
El curs ha estat fruit de la cooperació entre dos institucions compromeses amb l'educació i el servei públic, i l'interés comú s’ha posat de manifest en un conveni de col·laboració, en el marc del qual, ja s'han celebrat diferents jornades amb anterioritat. Totes elles amb una excel·lent resposta i un gran interés per part dels alumnes de la Universitat Jaume I, cosa que agraïsc sincerament.
L’esmentat conveni s'inscriu dins d'un programa més ampli que pretén establir una relació formativa entre esta institució i les Universitats Valencianes.
Este Programa té com a objecte complementar els estudis acadèmics de l'alumnat, i alhora acostar les Corts, com a primera institució de la Generalitat Valenciana, a les Universitats de la Comunitat. Objectiu que, sens dubte, s'està aconseguint.
Una clara mostra de la consolidació d'este projecte és que el curs que hui es clausura és un més d'una sèrie celebrada en anys successius, organitzats conjuntament amb la Universitat Jaume I.
Cursos que d'altra banda han abordat diferents temàtiques, totes elles de gran transcendència en el camp del Dret i del parlamentarisme com és l'estudi de la funció financera i pressupostària dels parlaments autonòmics.
En totes les edicions el resultat ha sigut molt satisfactori i nombrosa la presència d'alumnes.
En esta edició vull destacar especialment l’encert del tema triat, per tractar-se d'un assumpte de gran actualitat i amb una gran rellevància social. Sens dubte, això ha contribuït a l'excel·lent resposta per part dels alumnes.
Fa set anys, només 4.700 dones ocupaven un escó en algun Parlament arreu del món, el que només representava el 13% de la representació política.
És als països nòrdics on tradicionalment la presència femenina en la representació política ha sigut major. Fa una dècada, l’any 1997, el 36% dels escons als parlaments dels països nòrdics estaven ocupats per dones. L’any passat, el 2006, eixe percentatge era del 40%. Al conjunt d’Amèrica el percentatge ha passat del 13% al 21% en eixa dècada, i a Europa era l’any passat del 19%, front al 14% de fa deu anys.
La Conferència Mundial de la Dona celebrada l’any 2000 va establir la necessitat de propiciar una participació igualitària de la Dona en l’adopció de decisions als àmbits públic i privat, i això es considerava una exigència justa per tal de tenir en compte els interessos de la dona, perquè sense la incorporació de la dona als processos d’adopció de decisions no es poden aconseguir els objectius d’igualtat, desenvolupament, i pau.
No poden hi haure mancances de representativitat de les dones per a que puguem parlar de plena ciutadania i de garanties plenes en els drets de les dones, i d’ahí la necessitat de garantir per llei la paritat a la representació política, millorant si cal la Llei d’Igualtat.
Al Parlament en el que ens trobem ara hem aconseguit importants avanços. Durant les dos primeres legislatures només cinc dones ocupaven escó entre 89 representants, només el 5’6%. Ara som 44 diputades, el 44%.
Al Congrés dels Diputats, malgrat l’aprovació de la Llei d’Igualtat, no hem aconseguit millorar la representació femenina. En este legislatura només 124 dones ocupen escó d’un total de 350 representants, una menys que l’anterior legislatura. I al Senat la representació femenina no arriba ni a una tercera part.
Ara bé, s’albira algun motiu per a l’esperança: a l’actual Govern d’Espanya, acabat d’anomenar, hi ha per primera vegada més dones que homes. No puc, d’altra banda, deixar d’expressar ací la meua perplexitat pel tractament que els mitjans de comunicació estan donant hui i ahir a la presa de possessió d’una dona embarassada com a ministra de Defensa, un fet que han tractat com una anormalitat. Mai quan un home ha pres possesió com a ministre de Defensa ha merescut tanta atenció.
Per tot açò, us agraïsc que hàgeu dedicat dos dies a assolir coneixements que de segur contribuiran a eliminar la bretxa que encara hi ha en matèria d’equitat a l’esfera de l’exercici del poder i l’adopció de decisions. Vosaltres contribuireu a que els interessos de les dones estiguen representats als nivells que correspon, i les dones tinguen la influència que les pertoca als àmbits social, econòmic i polític.
Us agraisc, doncs, la vostra dedicació.
Moltes gràcies.
Després de les paraules de María Fernanda Vidal com a secretària primera, em correspon a mi com a vicepresidenta segona de les Corts, i també com ella, perquè no, com a dona i diputada, clausurar este curs sobre les dones i el parlamentarisme que hem organitzat conjuntament les Corts i la Universitat Jaume I de Castelló.
El curs ha estat fruit de la cooperació entre dos institucions compromeses amb l'educació i el servei públic, i l'interés comú s’ha posat de manifest en un conveni de col·laboració, en el marc del qual, ja s'han celebrat diferents jornades amb anterioritat. Totes elles amb una excel·lent resposta i un gran interés per part dels alumnes de la Universitat Jaume I, cosa que agraïsc sincerament.
L’esmentat conveni s'inscriu dins d'un programa més ampli que pretén establir una relació formativa entre esta institució i les Universitats Valencianes.
Este Programa té com a objecte complementar els estudis acadèmics de l'alumnat, i alhora acostar les Corts, com a primera institució de la Generalitat Valenciana, a les Universitats de la Comunitat. Objectiu que, sens dubte, s'està aconseguint.
Una clara mostra de la consolidació d'este projecte és que el curs que hui es clausura és un més d'una sèrie celebrada en anys successius, organitzats conjuntament amb la Universitat Jaume I.
Cursos que d'altra banda han abordat diferents temàtiques, totes elles de gran transcendència en el camp del Dret i del parlamentarisme com és l'estudi de la funció financera i pressupostària dels parlaments autonòmics.
En totes les edicions el resultat ha sigut molt satisfactori i nombrosa la presència d'alumnes.
En esta edició vull destacar especialment l’encert del tema triat, per tractar-se d'un assumpte de gran actualitat i amb una gran rellevància social. Sens dubte, això ha contribuït a l'excel·lent resposta per part dels alumnes.
Fa set anys, només 4.700 dones ocupaven un escó en algun Parlament arreu del món, el que només representava el 13% de la representació política.
És als països nòrdics on tradicionalment la presència femenina en la representació política ha sigut major. Fa una dècada, l’any 1997, el 36% dels escons als parlaments dels països nòrdics estaven ocupats per dones. L’any passat, el 2006, eixe percentatge era del 40%. Al conjunt d’Amèrica el percentatge ha passat del 13% al 21% en eixa dècada, i a Europa era l’any passat del 19%, front al 14% de fa deu anys.
La Conferència Mundial de la Dona celebrada l’any 2000 va establir la necessitat de propiciar una participació igualitària de la Dona en l’adopció de decisions als àmbits públic i privat, i això es considerava una exigència justa per tal de tenir en compte els interessos de la dona, perquè sense la incorporació de la dona als processos d’adopció de decisions no es poden aconseguir els objectius d’igualtat, desenvolupament, i pau.
No poden hi haure mancances de representativitat de les dones per a que puguem parlar de plena ciutadania i de garanties plenes en els drets de les dones, i d’ahí la necessitat de garantir per llei la paritat a la representació política, millorant si cal la Llei d’Igualtat.
Al Parlament en el que ens trobem ara hem aconseguit importants avanços. Durant les dos primeres legislatures només cinc dones ocupaven escó entre 89 representants, només el 5’6%. Ara som 44 diputades, el 44%.
Al Congrés dels Diputats, malgrat l’aprovació de la Llei d’Igualtat, no hem aconseguit millorar la representació femenina. En este legislatura només 124 dones ocupen escó d’un total de 350 representants, una menys que l’anterior legislatura. I al Senat la representació femenina no arriba ni a una tercera part.
Ara bé, s’albira algun motiu per a l’esperança: a l’actual Govern d’Espanya, acabat d’anomenar, hi ha per primera vegada més dones que homes. No puc, d’altra banda, deixar d’expressar ací la meua perplexitat pel tractament que els mitjans de comunicació estan donant hui i ahir a la presa de possessió d’una dona embarassada com a ministra de Defensa, un fet que han tractat com una anormalitat. Mai quan un home ha pres possesió com a ministre de Defensa ha merescut tanta atenció.
Per tot açò, us agraïsc que hàgeu dedicat dos dies a assolir coneixements que de segur contribuiran a eliminar la bretxa que encara hi ha en matèria d’equitat a l’esfera de l’exercici del poder i l’adopció de decisions. Vosaltres contribuireu a que els interessos de les dones estiguen representats als nivells que correspon, i les dones tinguen la influència que les pertoca als àmbits social, econòmic i polític.
Us agraisc, doncs, la vostra dedicació.
Moltes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada