Les indecisions d'Esparanza Aguirre amenacen d'aigualir la festa que Francisco Camps prepara a Mariano Rajoy per al mes de juny a València.
D'una banda en les joventuts del PP de València no se sap qui exerceix l'autoritat, i mentres uns organitzen actes amb la presidenta de Madrid, altres es dediquen a negar la legitimitat dels organitzadors d'eixos actes per a actuar en nom del PP.
Carlos Fabra es planteja tirar-se als braços d'Aguirre com a única esperança davant de l'avanç de la investigació judicial a què està sotmés, i com a única manera de mitigar el desamor que percep en els actuals dirigents valencians i nacionals del seu partit. Eixa ha sigut la reacció instintiva del líder del PP de Castelló davant de les notícies que avancen que el portaveu del PP en les Corts i secretari regional d'eixe partit, Ricardo Costa, prepara a Víctor Campos perquè siga el relleu de Fabra. Perquè tot cal dir-ho, la suposada predilecció de Fabra per Esperanza Aguirre és un acte de pur egoisme. Conveniència pura davant de les circumstàncies. Pot dir-se que la fredor que Fabra percep en els actuals dirigents del PP l'han abocat a idolatrar Aguirre.
I si això és poc, la diputada i exconsellera Alicia de Miguel no té inconvenients a mostrar en públic la simpatia que li desperta la presidenta madrilenya com a virtual successora de Rajoy al capdavant del PP, ni d'exhibir expressions d'admiració cap a Carlos Fabra per deixar entreveure que Aguirre seria millor dirigent que Rajoy.
Massa indicis que l'homogeneïtzació que pretén transmetre el PP valencià al voltant de la figura de Francisco Camps no és tal.
El que s'ha dit, lluny del festival d'aclamació que Camps prepara Rajoy per al mes de juny, Fira València pot convertir-se en l'escenari d'un combat.
D'una banda en les joventuts del PP de València no se sap qui exerceix l'autoritat, i mentres uns organitzen actes amb la presidenta de Madrid, altres es dediquen a negar la legitimitat dels organitzadors d'eixos actes per a actuar en nom del PP.
Carlos Fabra es planteja tirar-se als braços d'Aguirre com a única esperança davant de l'avanç de la investigació judicial a què està sotmés, i com a única manera de mitigar el desamor que percep en els actuals dirigents valencians i nacionals del seu partit. Eixa ha sigut la reacció instintiva del líder del PP de Castelló davant de les notícies que avancen que el portaveu del PP en les Corts i secretari regional d'eixe partit, Ricardo Costa, prepara a Víctor Campos perquè siga el relleu de Fabra. Perquè tot cal dir-ho, la suposada predilecció de Fabra per Esperanza Aguirre és un acte de pur egoisme. Conveniència pura davant de les circumstàncies. Pot dir-se que la fredor que Fabra percep en els actuals dirigents del PP l'han abocat a idolatrar Aguirre.
I si això és poc, la diputada i exconsellera Alicia de Miguel no té inconvenients a mostrar en públic la simpatia que li desperta la presidenta madrilenya com a virtual successora de Rajoy al capdavant del PP, ni d'exhibir expressions d'admiració cap a Carlos Fabra per deixar entreveure que Aguirre seria millor dirigent que Rajoy.
Massa indicis que l'homogeneïtzació que pretén transmetre el PP valencià al voltant de la figura de Francisco Camps no és tal.
El que s'ha dit, lluny del festival d'aclamació que Camps prepara Rajoy per al mes de juny, Fira València pot convertir-se en l'escenari d'un combat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada