Riba Barberá té a les seues mans retindre Cevisama si baixa els preus de Fira València.
No sé si serà o no la crisi, però la pròxima edició de la fira Cevisama està més en l'aire que mai. L'associació d'empreses del taulellet, Ascer, ha reunit als seus associats per a plantar-se en bloc davant de les condicions que imposa Fira València, unes condicions en què cap fabricant pot rendibilitzar la inversió que comporta la seua presència aCevisama, per més que s'ho propose.
Tindrà alguna cosa a veure la crisi? Possiblement. Però encara en una època de crisi cap fabricant deixaria d'exposar les seues creacions si les condicions del recinte que acull l'exhibició no foren inassumibles.
Les llums roges s'han encés en la direcció de Cevisama i de Fira València al comprovar que les empreses que tradicionalment han participat en este certamen estan realment decidides a redirigir els seus pressupostos per a promoció.
La notícia m'arriba d'una empresa de comunicació empresarial, entre els directius de la qual s'ha expandit una creixent preocupació per la postura dels fabricants de taulellets.
Fira València és una institució oficial declarada d'utilitat pública, i se li suposa sense ànim de lucre, tot i que mirant els preus, ningú no ho diria. I la Fira imposa les condicions que imposa perquè disposa d'un dels deu recintes europeus de major supercie, el major d'Espanya, i és la seu de quaranta certàmens anuals.
Hauran de prendre nota Rita Barberá, presidenta de la institució firal, i tota la retafila de càrrecs públics que conformen la direcció, començant per la directora general de Comerç i Consum, el director general d'Indústria, els presidents de les tres diputacions provincials, el director general de l'Impiva, i acabant per Jaime Mundo, exalcalde de Benicarló, diputat autonòmic del PP, i vocal nat de la direcció de Fira València en la seua condició de president de la comisió d'Indústria, Comerç i Turisme de les Corts Valencianes.
Serà per la crisi o no serà per la crisi, però si Cevisama no celebra la seua pròxima edició al febrer, esta successió de figurants haurà de retre comptes sobre les causes per les quals els fabricants de taulellets s'han plantejat renunciar a l'organització del certamen.
Potser Fira València hauria de replantejar-se els preus que fa pagar a les empreses, i tindre una deferència en anys de crisi perquè el major recinte expositor d'Espanya no comence a perdre clientela. I Cevisama, la fira en perill, és una de les majors entre les quaranta que acullen ara les instal·lacions de València.
Tindrà alguna cosa a veure la crisi? Possiblement. Però encara en una època de crisi cap fabricant deixaria d'exposar les seues creacions si les condicions del recinte que acull l'exhibició no foren inassumibles.
Les llums roges s'han encés en la direcció de Cevisama i de Fira València al comprovar que les empreses que tradicionalment han participat en este certamen estan realment decidides a redirigir els seus pressupostos per a promoció.
La notícia m'arriba d'una empresa de comunicació empresarial, entre els directius de la qual s'ha expandit una creixent preocupació per la postura dels fabricants de taulellets.
Fira València és una institució oficial declarada d'utilitat pública, i se li suposa sense ànim de lucre, tot i que mirant els preus, ningú no ho diria. I la Fira imposa les condicions que imposa perquè disposa d'un dels deu recintes europeus de major supercie, el major d'Espanya, i és la seu de quaranta certàmens anuals.
Hauran de prendre nota Rita Barberá, presidenta de la institució firal, i tota la retafila de càrrecs públics que conformen la direcció, començant per la directora general de Comerç i Consum, el director general d'Indústria, els presidents de les tres diputacions provincials, el director general de l'Impiva, i acabant per Jaime Mundo, exalcalde de Benicarló, diputat autonòmic del PP, i vocal nat de la direcció de Fira València en la seua condició de president de la comisió d'Indústria, Comerç i Turisme de les Corts Valencianes.
Serà per la crisi o no serà per la crisi, però si Cevisama no celebra la seua pròxima edició al febrer, esta successió de figurants haurà de retre comptes sobre les causes per les quals els fabricants de taulellets s'han plantejat renunciar a l'organització del certamen.
Potser Fira València hauria de replantejar-se els preus que fa pagar a les empreses, i tindre una deferència en anys de crisi perquè el major recinte expositor d'Espanya no comence a perdre clientela. I Cevisama, la fira en perill, és una de les majors entre les quaranta que acullen ara les instal·lacions de València.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada