La moratòria que proposa el conseller d'Educació en l'aplicació de la seua peculiar orde per a impartir l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, representa un triomf de la societat sobre l'arrogància del poder polític.
El mèrit és de la comunitat educativa, dels alumnes, dels professors, dels pares, dels sindicats i tantes altres veus que s'han plantat i li han dit al conseller que la seua imposició era una extravagància inassumible i un intent atropellar drets i voluntats expressades pels ciutadans i plasmades en lleis.
Al final, la rebel·lió cívica ha frenat decisions absurdes, deliris i excessos d'un conseller obstinat en boicotejar la implantació d'una assignatura crucial per a formar a les generacions futures en valors com la democràcia, el respecte, la igualtat, la tolerància i la solidaritat.
La rebel·lió dels claustres de professors, dels alumnes i dels pares i mares contra l'orde del conseller Font de Mora que estableix les formes d'organització pedagògica per a impartir la matèria d'Educació per a la Ciutadania, representa una forma valenta de fer front a decisions polítiques imprudents i irresponsables.
La mateixa societat ha parat els peus a un conseller que actuava de forma irresponsable, guiat per la improvisació, la provocació i l'ànsia d'eludir l'obligació legal d'implantar l'assignatura, un conflicte que es podia haver evitat des d'un principi sense posar en perill el desenvolupament personal dels jóvens i el propi sistema educatiu.
La societat ha combatut una imposició absurda que un conseller va improvisar a pocs dies de l'inici del curs sense consultar als departaments docents implicats, ni amb la resta de la comunitat educativa.
El fracàs en les primeres avaluacions va ser la gota. Pretendre que un xiquet assimile en una llengua que no entén uns coneixements tan importants per al seu desenvolupament cívic, s'ha demostrat impossible i ha omplit els expedients de no aptes. Els ciutadans, en canvi, han reaccionat i han dit que qui no reuneix aptituds és el conseller.
Per dignitat i respecte, Alejandro Font de Mora hauria de presentar la dimissió, perquè una provocació d'este calibre d'un governant cap als ciutadans no té precedents. S'ha posat un batalló d'inspectors amb ordes de vigilar els professors, s'ha amenaçat, s'han obert expedients administratius, s'ha humiliat als professors, s'ha generat un conflicte gratuït amb un sector clau per al progrés social, i s'han atacat, en definitiva drets, dignitats i llibertats.
El rebuig ha sigut tal que Font de Mora ha optat per proposar una moratòria, i no és poc en un personatge amb l'ego en l'estratosfera.
Una assignatura que només aspira a generar una reflexió entre l'alumnat sobre les grans qüestions socials del segle XXI, l'ha tract de boicotejar amb tots els seus mitjans el conseller només perquè l'havia proposat El Govern d'Espanya. És indignant, però en esta ocasió la indignació s'ha desbordat, una cosa amb la que potser no comptava Font de Mora.
La comunitat educativa ha donat un exemple a la resta de la societat de com la perseverança dóna resultat enfront de les injustícies.
A això haurà contribuït també la progressiva asfíxia de l'educació pública, el deteriorament de la qualitat educativa per la falta de mitjans, i la desatenció al professorat.
El mèrit és de la comunitat educativa, dels alumnes, dels professors, dels pares, dels sindicats i tantes altres veus que s'han plantat i li han dit al conseller que la seua imposició era una extravagància inassumible i un intent atropellar drets i voluntats expressades pels ciutadans i plasmades en lleis.
Al final, la rebel·lió cívica ha frenat decisions absurdes, deliris i excessos d'un conseller obstinat en boicotejar la implantació d'una assignatura crucial per a formar a les generacions futures en valors com la democràcia, el respecte, la igualtat, la tolerància i la solidaritat.
La rebel·lió dels claustres de professors, dels alumnes i dels pares i mares contra l'orde del conseller Font de Mora que estableix les formes d'organització pedagògica per a impartir la matèria d'Educació per a la Ciutadania, representa una forma valenta de fer front a decisions polítiques imprudents i irresponsables.
La mateixa societat ha parat els peus a un conseller que actuava de forma irresponsable, guiat per la improvisació, la provocació i l'ànsia d'eludir l'obligació legal d'implantar l'assignatura, un conflicte que es podia haver evitat des d'un principi sense posar en perill el desenvolupament personal dels jóvens i el propi sistema educatiu.
La societat ha combatut una imposició absurda que un conseller va improvisar a pocs dies de l'inici del curs sense consultar als departaments docents implicats, ni amb la resta de la comunitat educativa.
El fracàs en les primeres avaluacions va ser la gota. Pretendre que un xiquet assimile en una llengua que no entén uns coneixements tan importants per al seu desenvolupament cívic, s'ha demostrat impossible i ha omplit els expedients de no aptes. Els ciutadans, en canvi, han reaccionat i han dit que qui no reuneix aptituds és el conseller.
Per dignitat i respecte, Alejandro Font de Mora hauria de presentar la dimissió, perquè una provocació d'este calibre d'un governant cap als ciutadans no té precedents. S'ha posat un batalló d'inspectors amb ordes de vigilar els professors, s'ha amenaçat, s'han obert expedients administratius, s'ha humiliat als professors, s'ha generat un conflicte gratuït amb un sector clau per al progrés social, i s'han atacat, en definitiva drets, dignitats i llibertats.
El rebuig ha sigut tal que Font de Mora ha optat per proposar una moratòria, i no és poc en un personatge amb l'ego en l'estratosfera.
Una assignatura que només aspira a generar una reflexió entre l'alumnat sobre les grans qüestions socials del segle XXI, l'ha tract de boicotejar amb tots els seus mitjans el conseller només perquè l'havia proposat El Govern d'Espanya. És indignant, però en esta ocasió la indignació s'ha desbordat, una cosa amb la que potser no comptava Font de Mora.
La comunitat educativa ha donat un exemple a la resta de la societat de com la perseverança dóna resultat enfront de les injustícies.
A això haurà contribuït també la progressiva asfíxia de l'educació pública, el deteriorament de la qualitat educativa per la falta de mitjans, i la desatenció al professorat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada