El president de la Generalitat ha tornat a oferir hui una nova funció de prestidigitació en la sessió de control del Parlament Valencià, en esta ocasió al voltant de les inversions de la Generalitat, a pregunta del portaveu socialista, Ángel Lluna.
Camps ha tret la vareta, i s'ha posat a fer aparéixer i desaparéixer percentatges i estadístiques en un exercici de manipulació en què s'ha empleat com mai.
Ens ha dit el president que el PIB valencià ha crescut durant els anys de Govern del PP al capdavant del Consell, un 58%, el IPC un 46%, i les inversions pressupostàries un 139%, per a rematar amb l'asseveració de que "en inversions hem més que doblat el creixement econòmic" del País Valencià.
I clar, quan una veu actuar així a un professional de la prestidigitació, sempre acaba preguntant-se on està el truc, que sempre n'hi ha.
Doncs en esta ocasió el truc consisteix en el fet que Camps ha comparat de forma deliberada el creixement de les inversions amb l'evolució del PIB i de l'IPC. En els anys en què el PP està governant la Generalitat el PIB valencià ha augmentat un 58%, els preus són ara un 46% superiors als de 1995, i les inversions de la Generalitat en els pressupostos de 2009 respecte dels de 1995 han augmentat un 139%.
El que no diu Camps és que el pressupost de la Generalitat de 2009 és més d'un 300% superior al de 1995.
Ací t'han agarrat. El portaveu socialista, Ángel Lluna, li ha descobert immediatament el truc, i la resposta del president ha sigut preguntar al síndic socialista si estava posant en dubte tots els augments salarials pactats amb tots els treballadors de la Generalitat, que per a Camps també deuen ser inversions. El president s'ha posat a parlar del que augmentaran l'any pròxim els salaris dels funcionaris de la Generalitat com si fóra un regal personal, una deferència del president amb els funcionaris, quan en realitat es tracta d'un dret que els correspon.
Perquè a això s'ha agarrat nostre president quan el portaveu socialista li ha descobert el truc, i no hi ha hagut forma de fer-lo tornar al debat.
La realitat és tossuda, i com els cursos de l'aigua, no es pot alterar. Per molts trucs de prestidigitació que exhibisca Camps en el Parlament, per moltes cortinas de fum que trame, per molts gràfics que li prepare el seu gabinet, al final hi ha el que hi ha, i el que hi ha acaba sempre per imposar-se.
Tinc la sensació, d'altra banda, que a Camps se li estan acabant les martingales per a eixir airós. Ja no hi ha on amagar-se.
Camps ha tret la vareta, i s'ha posat a fer aparéixer i desaparéixer percentatges i estadístiques en un exercici de manipulació en què s'ha empleat com mai.
Ens ha dit el president que el PIB valencià ha crescut durant els anys de Govern del PP al capdavant del Consell, un 58%, el IPC un 46%, i les inversions pressupostàries un 139%, per a rematar amb l'asseveració de que "en inversions hem més que doblat el creixement econòmic" del País Valencià.
I clar, quan una veu actuar així a un professional de la prestidigitació, sempre acaba preguntant-se on està el truc, que sempre n'hi ha.
Doncs en esta ocasió el truc consisteix en el fet que Camps ha comparat de forma deliberada el creixement de les inversions amb l'evolució del PIB i de l'IPC. En els anys en què el PP està governant la Generalitat el PIB valencià ha augmentat un 58%, els preus són ara un 46% superiors als de 1995, i les inversions de la Generalitat en els pressupostos de 2009 respecte dels de 1995 han augmentat un 139%.
El que no diu Camps és que el pressupost de la Generalitat de 2009 és més d'un 300% superior al de 1995.
Ací t'han agarrat. El portaveu socialista, Ángel Lluna, li ha descobert immediatament el truc, i la resposta del president ha sigut preguntar al síndic socialista si estava posant en dubte tots els augments salarials pactats amb tots els treballadors de la Generalitat, que per a Camps també deuen ser inversions. El president s'ha posat a parlar del que augmentaran l'any pròxim els salaris dels funcionaris de la Generalitat com si fóra un regal personal, una deferència del president amb els funcionaris, quan en realitat es tracta d'un dret que els correspon.
Perquè a això s'ha agarrat nostre president quan el portaveu socialista li ha descobert el truc, i no hi ha hagut forma de fer-lo tornar al debat.
La realitat és tossuda, i com els cursos de l'aigua, no es pot alterar. Per molts trucs de prestidigitació que exhibisca Camps en el Parlament, per moltes cortinas de fum que trame, per molts gràfics que li prepare el seu gabinet, al final hi ha el que hi ha, i el que hi ha acaba sempre per imposar-se.
Tinc la sensació, d'altra banda, que a Camps se li estan acabant les martingales per a eixir airós. Ja no hi ha on amagar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada