M'agrada evitar les generalitats en el dia internacional de l'eliminació de la violència contra la dona, que es celebra hui, i tracte de commemorar la jornada rescatant de l'anonimat situacions concretes que no transcendeixen, i que no obstant representen casos aborronadors dels extrems que es poden aconseguir quan es tracta de desatendre la vulnerabilitat de la dona.
L'any passat vaig rescatar un cas concret extret de la memòria del Síndic de Greuges d'una dona d'Alcoi que després d'innumerables denúncies sobre els maltractaments que rebia de la seua parella, va acabar morint a les mans del seu agressor mentres les administracions es passaven una a l'altra el seu expedient sense que cap d'elles es decidira a actuar amb la determinació que requeria la situació, com va demostrar el tràgic final.
Hui rescate un informe de 2003 elaborat per la comissió de seguiment de la Casa d'Acollida de Dones Maltractades de Castelló en el que es denuncia un cas extrem de desatenció que va arribar inclús a la falta d'aliments per a les internes. Hi havia carències d'habitabilitat, seguretat, i una confluència de problemes afegits que feien impossible la labor dels professionals en el tractament de la violència de gènere a causa de l'escassetat de recursos humans i materials. El propi personal va denunciar les deficiències, i les residents van iniciar una campanya en premsa per la qual van ser represaliades fins al punt que algunes d'elles van haver d'abandonar la casa de forma precipitada. Una d'elles, de nacionalitat romanesa i perseguida per màfies, no va veure atesa la seua petició de trasllat i va haver de suportar les males condicions de vida a la casa d'acollida, una altra va haver de tornar amb el seu maltratador, i altres dos van viure autèntiques peripècies per a deixar la casa d'acollida amb poques garanties per a la seua integritat física.
El Grup Municipal Socialista va demanar al ple la intervenció de la inspecció de serveis de la Conselleria de Benestar Social, i el govern local del PP es va negar a tramitar la sol·licitud.
Estos relats, aborronadors en els seus detalls, hui són ja impensables, però descriuen l'interés de la Generalitat per atendre les víctimes de maltractaments. Encara hui l'organigrama institucional de la Generalitat diluïx les responsabilitats en esta matèria, de manera que no es sap molt bé si la competent és la Conselleria de Justícia, la de Benestar Social, o a mitges.
Per fortuna, hui la ciutat de Castelló compta amb un modern centre d'acollida per a dones víctimes de maltractaments posat en servei en 2007 amb una inversió del Ministeri de Treball i Assumptes Socials de més d'un milió d'euros. Però encara així, de nou ens trobem amb el desinterés de la Generalitat, que als pocs mesos de la seua inauguració va reconvertir el servei en un "centre d'atenció integral a dones en situació de risc social", i va privatitzar la gestió. Sembla, no obstant, que la Generalitat està reconsiderant eixa desafortunada decisió, i que l'edifici tornarà a funcionar com un centre d'emergència i assistència integral per a dones víctimes de la violència de gènere.
En tot cas, ens trobem davant d'una evident falta de voluntat per part de la Generalitat de disposar els mitjans necessaris per a eradicar la violència contra les dones, competència exclusiva seua. Les mesures preventives, que afecten distints àmbits, s'estan aplicant de forma descoordinada. La Conselleria d'Educació, la de Sanitat, la de Justícia i la de Benestar Social van pel seu compte en l'aplicació improvisada i desarticulada de les seues respectives mesures, mentres la de Presidència s'ocupa dels mitjans de comunicació sense conéixer el grau d'efectivitat dels programes aplicats pels seus companys de Consell, ni de l'esforç real que requerix l'eradicació de la violència contra les dones.
No va amb ells. Ho estan demostrant dia a dia. Els col·lectius més vulnerables no són de l'interés del partit que governa les nostres institucions autonòmiques, i la prova més fefaent, lluny de declaracions solemnes, són els recursos destinats a eixe fi. Això sí els delata, en la mesura que ve reflectit en els pressupostos.
L'any passat vaig rescatar un cas concret extret de la memòria del Síndic de Greuges d'una dona d'Alcoi que després d'innumerables denúncies sobre els maltractaments que rebia de la seua parella, va acabar morint a les mans del seu agressor mentres les administracions es passaven una a l'altra el seu expedient sense que cap d'elles es decidira a actuar amb la determinació que requeria la situació, com va demostrar el tràgic final.
Hui rescate un informe de 2003 elaborat per la comissió de seguiment de la Casa d'Acollida de Dones Maltractades de Castelló en el que es denuncia un cas extrem de desatenció que va arribar inclús a la falta d'aliments per a les internes. Hi havia carències d'habitabilitat, seguretat, i una confluència de problemes afegits que feien impossible la labor dels professionals en el tractament de la violència de gènere a causa de l'escassetat de recursos humans i materials. El propi personal va denunciar les deficiències, i les residents van iniciar una campanya en premsa per la qual van ser represaliades fins al punt que algunes d'elles van haver d'abandonar la casa de forma precipitada. Una d'elles, de nacionalitat romanesa i perseguida per màfies, no va veure atesa la seua petició de trasllat i va haver de suportar les males condicions de vida a la casa d'acollida, una altra va haver de tornar amb el seu maltratador, i altres dos van viure autèntiques peripècies per a deixar la casa d'acollida amb poques garanties per a la seua integritat física.
El Grup Municipal Socialista va demanar al ple la intervenció de la inspecció de serveis de la Conselleria de Benestar Social, i el govern local del PP es va negar a tramitar la sol·licitud.
Estos relats, aborronadors en els seus detalls, hui són ja impensables, però descriuen l'interés de la Generalitat per atendre les víctimes de maltractaments. Encara hui l'organigrama institucional de la Generalitat diluïx les responsabilitats en esta matèria, de manera que no es sap molt bé si la competent és la Conselleria de Justícia, la de Benestar Social, o a mitges.
Per fortuna, hui la ciutat de Castelló compta amb un modern centre d'acollida per a dones víctimes de maltractaments posat en servei en 2007 amb una inversió del Ministeri de Treball i Assumptes Socials de més d'un milió d'euros. Però encara així, de nou ens trobem amb el desinterés de la Generalitat, que als pocs mesos de la seua inauguració va reconvertir el servei en un "centre d'atenció integral a dones en situació de risc social", i va privatitzar la gestió. Sembla, no obstant, que la Generalitat està reconsiderant eixa desafortunada decisió, i que l'edifici tornarà a funcionar com un centre d'emergència i assistència integral per a dones víctimes de la violència de gènere.
En tot cas, ens trobem davant d'una evident falta de voluntat per part de la Generalitat de disposar els mitjans necessaris per a eradicar la violència contra les dones, competència exclusiva seua. Les mesures preventives, que afecten distints àmbits, s'estan aplicant de forma descoordinada. La Conselleria d'Educació, la de Sanitat, la de Justícia i la de Benestar Social van pel seu compte en l'aplicació improvisada i desarticulada de les seues respectives mesures, mentres la de Presidència s'ocupa dels mitjans de comunicació sense conéixer el grau d'efectivitat dels programes aplicats pels seus companys de Consell, ni de l'esforç real que requerix l'eradicació de la violència contra les dones.
No va amb ells. Ho estan demostrant dia a dia. Els col·lectius més vulnerables no són de l'interés del partit que governa les nostres institucions autonòmiques, i la prova més fefaent, lluny de declaracions solemnes, són els recursos destinats a eixe fi. Això sí els delata, en la mesura que ve reflectit en els pressupostos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada