Hui Alberto Fabra tampoc no ha vingut al ple de les Corts. Però quan ve passa el temps realitzant telefonades amb el mòbil.
L'alcalde de Castelló està exterioritzant en excés un cert estat de desassossec. No és per a menys, però tampoc esperava que anara a perdre les formes. És cert que està tenint un annus horribilis. Des que s'ha traslladat a la seua nova casa de quatre plantes al centre de Castelló, les males notícies se li amuntonen. En poques setmanes ha tingut una successió de disgustos polítics i judicials que l'han posat a caminar en cercle de forma accelerada pel despatx, entorn del sofà eixe de no sé quants milers d'euros amb què va adornar el seu refugi institucional, mentres els seus regidors i els seus ariets mediàtics s'han posat a teixir a tota màquina la pertinent cortina de fum, escampada sobre una situació que el mateix Fabra va crear.
L'alcalde deixa a l'oposició sense dedicació exclusiva, sense mitjans i sense recursos. És a dir, obstaculitza la labor de l'oposició, la qual cosa en termes democràtics podria meréixer diversos qualificatius. I quan el cap de l'oposició rep un nomenament, va Alberto Fabra i li diu que el millor és que morira d'inanició. Segurament és el que millor li aniria per tal que l'agitat mandat que està travessant l'alcalde transcorreguera sense sobresalts.
Amb un sou d'alcalde dels què sobrepassen els cent mil euros, més els emoluments de diputat autonòmic, Albeto Fabra no necessita cap ocupació addicional per a dedicar-se a governar la ciutat, però en el despatx del principal partit de l'oposició cal retirar armaris per tal que càpiguen els regidors.
Els tribunals han donat un toc d'atenció a Fabra pel seu peculiar concepte del procés urbanitzador, Calatrava diu que no té ni temps ni terrenys sobre els quals projectar el seu centre de convencions, i els pressupostos de la Generalitat han deixat de costat a la ciutat de Castelló. No hi haurà tramvia, ni rondes, ni ciutats de les llengües, ni res que se li parega. Però és que, a més, el PP ha deixat en tal situació les arques de l'Ajuntament de Castelló que l'alcalde ha hagut de demanar als seus regidors que deixen de remetre factures de més de 250 euros en menjars de restaurants de Conca.
Es cau pel seu pes. El PP no pot estar carregant sobre els contribuents pujades de taxes i impostos del 15%, i mantindre sous de més de cent mil euros, presentar factures descomunals de menjars, representació i protocol, i justificar eixe sofert apartat de despeses diverses.
Quan el Grup Socialista furga en la gestió econòmica del PP de l'Ajuntament de Castelló, que sembla ser on més cou, és quan Fabra comença a greixar tota la seua maquinària de contratac, i a posar-la a tot rendiment.
I ni així. La màquina no dóna ja per a més perquè la caixa municipal té teranyines. Així que Alberto Fabra ha de desistir, admetre honestament que el seu primer mandat sencer al capdavant de l'ajuntament està resultat un tant caòtic, i dignificar la representació de l'oposició perquè puga exercir en llibertat i amb els recursos suficients la labor que democràticament han d'exercir, sense més obstacles que les seues pròpies limitacions.
L'alcalde de Castelló està exterioritzant en excés un cert estat de desassossec. No és per a menys, però tampoc esperava que anara a perdre les formes. És cert que està tenint un annus horribilis. Des que s'ha traslladat a la seua nova casa de quatre plantes al centre de Castelló, les males notícies se li amuntonen. En poques setmanes ha tingut una successió de disgustos polítics i judicials que l'han posat a caminar en cercle de forma accelerada pel despatx, entorn del sofà eixe de no sé quants milers d'euros amb què va adornar el seu refugi institucional, mentres els seus regidors i els seus ariets mediàtics s'han posat a teixir a tota màquina la pertinent cortina de fum, escampada sobre una situació que el mateix Fabra va crear.
L'alcalde deixa a l'oposició sense dedicació exclusiva, sense mitjans i sense recursos. És a dir, obstaculitza la labor de l'oposició, la qual cosa en termes democràtics podria meréixer diversos qualificatius. I quan el cap de l'oposició rep un nomenament, va Alberto Fabra i li diu que el millor és que morira d'inanició. Segurament és el que millor li aniria per tal que l'agitat mandat que està travessant l'alcalde transcorreguera sense sobresalts.
Amb un sou d'alcalde dels què sobrepassen els cent mil euros, més els emoluments de diputat autonòmic, Albeto Fabra no necessita cap ocupació addicional per a dedicar-se a governar la ciutat, però en el despatx del principal partit de l'oposició cal retirar armaris per tal que càpiguen els regidors.
Els tribunals han donat un toc d'atenció a Fabra pel seu peculiar concepte del procés urbanitzador, Calatrava diu que no té ni temps ni terrenys sobre els quals projectar el seu centre de convencions, i els pressupostos de la Generalitat han deixat de costat a la ciutat de Castelló. No hi haurà tramvia, ni rondes, ni ciutats de les llengües, ni res que se li parega. Però és que, a més, el PP ha deixat en tal situació les arques de l'Ajuntament de Castelló que l'alcalde ha hagut de demanar als seus regidors que deixen de remetre factures de més de 250 euros en menjars de restaurants de Conca.
Es cau pel seu pes. El PP no pot estar carregant sobre els contribuents pujades de taxes i impostos del 15%, i mantindre sous de més de cent mil euros, presentar factures descomunals de menjars, representació i protocol, i justificar eixe sofert apartat de despeses diverses.
Quan el Grup Socialista furga en la gestió econòmica del PP de l'Ajuntament de Castelló, que sembla ser on més cou, és quan Fabra comença a greixar tota la seua maquinària de contratac, i a posar-la a tot rendiment.
I ni així. La màquina no dóna ja per a més perquè la caixa municipal té teranyines. Així que Alberto Fabra ha de desistir, admetre honestament que el seu primer mandat sencer al capdavant de l'ajuntament està resultat un tant caòtic, i dignificar la representació de l'oposició perquè puga exercir en llibertat i amb els recursos suficients la labor que democràticament han d'exercir, sense més obstacles que les seues pròpies limitacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada