El PP fabrica el seu món a la seua mida. Abusa de les seues majories absolutes per a modificar reglaments, esquivar lleis, dirigir els debats en el Parlament, blindar a imputats, eludir obligacions, desobeir els requerimeintos dels diputats, o canviar les regles per a remoure càrrecs inamobibles.
Si un alcalde corre el risc de ser condemnat, se'l nomena senador. Si la Sindica de Greuges no agrada, es modifica el reglament de funcionament de la institució. Si el president d'una Diputació està sent investigat, es demora la dotació dels nous jutjats de reforç de Nules. Si no hi ha sòl per a complir a promeses electorals, s'atropellen els drets dels propietaris de terrenys amb plans urbanístics abusius. Si el contracte-programa de Canal 9 suposa un destorb, es demora la seua aprovació. Si un diputat de l'oposició sol·licita informes comprometedors, primer se li deneguen i després es veurà quin reglament es pot modificar per a justificar eixa denegació.
Però per desgràcia per al PP, hi ha tribunals que delimiten les línies que no es poden traspassar. El Tribunal Superior de Justícia acaba d'invalidar la martingala que va tramar el PP per a desallotjar Emilia Caballero de la Sindicatura de Greuges i substituir-la per un adjunt menys contestador. El tribunal li ha dit al PP que no pot eludir allò que s'ha establit en una llei per mitjà de la modificació d'un reglament al seu capritx i conveniència. Era d'esperar, i el propi PP ho esperava, però de moment, allò que pretenia ho ha aconseguit: Emilia Caballero ja no és Sindica de Greuges, ni serà reposada de forma immediata, ja que la resolució del tribunal no és definitiva, i el recurs és en este i en altres casos una bona manera de guanyar temps. La presidenta de les Corts, Milagrosa Martínez, s'ha afanyat a anunciar el recurs.
La setmana passada el mateix tribunal va deixar sense efecte un PAI en la ciutat de Castelló per carregar en excés sobre els veïns les cessions de sòl, un sòl amb què l'alcalde del PP, Alberto Fabra, pretenia complir les seues principals promeses electorals.
En estos moments Fabra medita si presentar o no recurs. Li queden només uns dies. Però com en el cas anterior, ho ha de donar per perdut. La jugada, per simple, era basta. Pretendre que un grup de propietaris d'una zona d'expansió en el nord-oest de la ciutat correguera amb l'aportació del sòl que Fabra necessita per a complir les seues promeses electorals, no colaria. En l'aire queden ara quatre mil vivendes protegides, el centre de convencions de Calatrava, la culminació de la ronda de circumval·lació, i la Universitat Internacional de València. No res, diu què.
El PP ha de deixar de construir-se un món a mida i començar a considerar la conveniència de mostrar-se respectuós amb les regles del joc, que són les que són, i no les que el PP vol que siguen.
Si un alcalde corre el risc de ser condemnat, se'l nomena senador. Si la Sindica de Greuges no agrada, es modifica el reglament de funcionament de la institució. Si el president d'una Diputació està sent investigat, es demora la dotació dels nous jutjats de reforç de Nules. Si no hi ha sòl per a complir a promeses electorals, s'atropellen els drets dels propietaris de terrenys amb plans urbanístics abusius. Si el contracte-programa de Canal 9 suposa un destorb, es demora la seua aprovació. Si un diputat de l'oposició sol·licita informes comprometedors, primer se li deneguen i després es veurà quin reglament es pot modificar per a justificar eixa denegació.
Però per desgràcia per al PP, hi ha tribunals que delimiten les línies que no es poden traspassar. El Tribunal Superior de Justícia acaba d'invalidar la martingala que va tramar el PP per a desallotjar Emilia Caballero de la Sindicatura de Greuges i substituir-la per un adjunt menys contestador. El tribunal li ha dit al PP que no pot eludir allò que s'ha establit en una llei per mitjà de la modificació d'un reglament al seu capritx i conveniència. Era d'esperar, i el propi PP ho esperava, però de moment, allò que pretenia ho ha aconseguit: Emilia Caballero ja no és Sindica de Greuges, ni serà reposada de forma immediata, ja que la resolució del tribunal no és definitiva, i el recurs és en este i en altres casos una bona manera de guanyar temps. La presidenta de les Corts, Milagrosa Martínez, s'ha afanyat a anunciar el recurs.
La setmana passada el mateix tribunal va deixar sense efecte un PAI en la ciutat de Castelló per carregar en excés sobre els veïns les cessions de sòl, un sòl amb què l'alcalde del PP, Alberto Fabra, pretenia complir les seues principals promeses electorals.
En estos moments Fabra medita si presentar o no recurs. Li queden només uns dies. Però com en el cas anterior, ho ha de donar per perdut. La jugada, per simple, era basta. Pretendre que un grup de propietaris d'una zona d'expansió en el nord-oest de la ciutat correguera amb l'aportació del sòl que Fabra necessita per a complir les seues promeses electorals, no colaria. En l'aire queden ara quatre mil vivendes protegides, el centre de convencions de Calatrava, la culminació de la ronda de circumval·lació, i la Universitat Internacional de València. No res, diu què.
El PP ha de deixar de construir-se un món a mida i començar a considerar la conveniència de mostrar-se respectuós amb les regles del joc, que són les que són, i no les que el PP vol que siguen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada