CAMPS SÍ ES MULLA, AMIC BLAY

El periodista Juan Antonio Blay dubta en la seua columna de hui a Levante-EMV de la pretensiositat del president de la Generalitat, Francisco Camps, del que li sorprén que no haja fet cap proposta a Zapatero perquè la trasllade a la cimera del G-20 com a aportació valenciana a la resolució de la crisi financera mundial.
Blay subestima l'abast de les vanitats de Francisco Camps, l'únic president regional que es va prendre la molèstia de felicitar en públic a Barack Obama després del seu triomf electoral, i a més es va permetre la llicència de donar-li consells al futur president dels EUA sobre el mode de construir un món millor. Va ser la setmana passada durant la gala d'una emissora local de ràdio, però les agències d'informació ho van arreplegar degudament, encara que després no transcendira.
Descuida Blay. Camps no està perdent cap oportunitat per a avançar en els seus anhels de líder mundial. Segur que durant la cimera del G-20 apareix el nostre president a Canal 9 fent valoracions sobre les determinacions que adopten els líders mundials.
I pel que fa a la seu mesura respecte de Rajoy, que tinga clar el columnista que és del tot calculat i té la seua explicació. El líder nacional del PP pareix haver alçat el vol entre els seus, la qual cosa no entrava en els plans de Camps. Si a Madrid troben a faltar els suports del president del PP valencià és senzillament perquè, de tant alçar-lo, se li ha anat de les mans. Els càlculs de Camps eren altres. En realitat Camps estava invitant Rajoy a saltar un precipici, però al final el precipici no tenia l'altitud suficient, i Rajoy ha eixit malparat, però viu.
Per tant, amic Blay, Camps sí es mulla, i ho fa en la mesura justa, i de la manera més adequada que requereix cada moment. Camps no pot continuar recolzant Rajoy, no siga que en 2012 repetisca de candidat. És la meua opinió.