No he pogut evitar escoltar en un transport públic la conversació d'un grup de quatre veïns d'Algemesí contraris a l'execució d'un projecte per a construir un aparcament subterrani en una plaça pública. Contraris fins a la indignació, perquè mostraven la seua disposició fins i tot a organitzar mobilitzacions veïnals, alhora que lamentaven com resulta de difícil mobilitzar les persones per a protestar davant de suposats abusos o atropells.
No sé de quina plaça estaven parlant, ni conec prou Algemesí com per a identificar l'espai públic objecte de la conversació. Però sí m'ha resultat entranyable el desig d'eixos quatre veïns que la plaça en qüestió poguera recuperar l'aspecte que tenia en 1940, que poguera servir de nou com a espai de convivència i zona de joc per a xiquets.
Diuen que el govern local de torn i l'empresa que aspira a executar el projecte tracten de persuadir-los amb maquetes precioses de com quedarà la plaça, amb arbres, jocs i mobiliari de primera. Però no acaben de fiar-se. Els esbossos no responen a la realitat, i sospiten que la plaça acabe convertida en una gran esplanada de formigó que elimine qualsevol dels usos que els veïns somien de donar a eixe espai.
Si no haguera sigut una intromissió en la conversació, m'haguera agradat invitar eixos quatre veïns d'Algemesí a una excursió urbana per Castelló perquè comprovaren l'aspecte que pot arribar a tindre una plaça pública després de la construcció d'un aparcament subterrani. Pense, per exemple, en la plaça Hort dels Corders, en Rafalafena, o en altres espais públics que han vist regirades les seues utilitats, per més que s'esforcen a dissimular-ho amb monuments, arbres d'arrels poc profundes, plantes de test, kioskos i altres elements.
I si eixos veïns d'Algemesí no volen desplaçar-se a Castelló per a comprovar els efectes de l'aprofitament tdel subsòl, els queda més prop Tavernes de la Valldigna, on l'Ajuntament acaba de perpretar un abús sense precedents en la plaça del País Valencià, una plaça abans frondosa que ha quedat convertida en una gran extensió de formigó. Un altre exemple, potser més contundent, de que no podem sacrificar els nostres espais de convivència a qualsevol preu.
No sé quina plaça pretenen destrossar a Algemesí, però recomane als veïns que insten al seu govern local a sospesar amb delicadesa si val la pena fer malbé espais públics perquè algú pose en venda el subsòl a trossos. Potser sí, potser prevaldrà l'accessibilitat al centre, als comerços, potser els veïns necessiten espais on deixar els seus vehicles. Però també pot ser que no. Cal buscar l'equilibri d'interessos. Els veïns d'Algemesí han de meditar-ho abans que siga irreversible.
No sé de quina plaça estaven parlant, ni conec prou Algemesí com per a identificar l'espai públic objecte de la conversació. Però sí m'ha resultat entranyable el desig d'eixos quatre veïns que la plaça en qüestió poguera recuperar l'aspecte que tenia en 1940, que poguera servir de nou com a espai de convivència i zona de joc per a xiquets.
Diuen que el govern local de torn i l'empresa que aspira a executar el projecte tracten de persuadir-los amb maquetes precioses de com quedarà la plaça, amb arbres, jocs i mobiliari de primera. Però no acaben de fiar-se. Els esbossos no responen a la realitat, i sospiten que la plaça acabe convertida en una gran esplanada de formigó que elimine qualsevol dels usos que els veïns somien de donar a eixe espai.
Si no haguera sigut una intromissió en la conversació, m'haguera agradat invitar eixos quatre veïns d'Algemesí a una excursió urbana per Castelló perquè comprovaren l'aspecte que pot arribar a tindre una plaça pública després de la construcció d'un aparcament subterrani. Pense, per exemple, en la plaça Hort dels Corders, en Rafalafena, o en altres espais públics que han vist regirades les seues utilitats, per més que s'esforcen a dissimular-ho amb monuments, arbres d'arrels poc profundes, plantes de test, kioskos i altres elements.
I si eixos veïns d'Algemesí no volen desplaçar-se a Castelló per a comprovar els efectes de l'aprofitament tdel subsòl, els queda més prop Tavernes de la Valldigna, on l'Ajuntament acaba de perpretar un abús sense precedents en la plaça del País Valencià, una plaça abans frondosa que ha quedat convertida en una gran extensió de formigó. Un altre exemple, potser més contundent, de que no podem sacrificar els nostres espais de convivència a qualsevol preu.
No sé quina plaça pretenen destrossar a Algemesí, però recomane als veïns que insten al seu govern local a sospesar amb delicadesa si val la pena fer malbé espais públics perquè algú pose en venda el subsòl a trossos. Potser sí, potser prevaldrà l'accessibilitat al centre, als comerços, potser els veïns necessiten espais on deixar els seus vehicles. Però també pot ser que no. Cal buscar l'equilibri d'interessos. Els veïns d'Algemesí han de meditar-ho abans que siga irreversible.
1 comentari:
La campanya va viento en ponpa. David es igual a igualdad. Pásalo.
Congreso Constituyente del PSPV en Castellón província.
Publica un comentari a l'entrada