"OPERACIÓ TRAGE"

Propose a l'opinió pública que rebatege l'operació a la què els investigadors judicials han anomenat Gülter, i es referisquen a la trama de corrupció que esguita al PP com a Operació Trage.
Estic especialment interessada que es dilucide la factura de 30.000 euros que una empresària diu haver pagat a una coneguda botiga de moda per a vestir membres del Consell. Desitjaria conéixer si el suposat tràfic d'influències arriba a l'extrem d'estalviar la despesa en trages a càrrecs públics els sous dels quals no són precisament dels que no donen per a renovar el vestuari.
De confirmar-se totes les suposicions, esta serà l'anècdota. Res comparable amb els mil milions de pessetes que Correa (Gülter en alemany) presumix d'haver entregat al tresorer del PP. Però a la gent ja li ha d'emprenyar que en una trama de semblant grandària els implicats pensen inclús que els trages els isquen gratis. La representació pública porta implícita una aparença digna per a exercir les responsabilitats que als càrrecs públics els ha encomanat la societat, però es suposa que això va en el sou, que per a això els sous són els que són.
La Generalitat ja ha negat que es pagaren trages als seus màxims càrrecs. Veurem qui té raó, si la Generalitat o l'empresària que guarda la factura.
Anècdotes al marge, m'ha sorprés sobretot la fugida cap avant del PP valencià. Les reaccions immediates han sigut arremetre contra El Govern i contra els fiscals, i denunciar cortines de fum perquè no es parle de crisi. Tot menys donar explicacions.

LES BARALLES DE RAJOY

Portada de la revista "Tiempo" de maig de 2008.

El líder del PP, Mariano Rajoy, va dir ahir en un acte del seu partit a Valladolid que "el Govern està barallat amb tots, amb el Vaticà, amb els banquers, etc", i va clamar per un govern que restablisca les relacions cordials amb tot el món. Acusa al Govern de promoure eixes "baralles" per a distraure l'atenció sobre la crisi econòmica, quan en realitat és el líder del PP qui fa referència a les "baralles" del Govern per a distraure l'atenció sobre les que s'estan succeint en el si del PP, que més que baralles han adquirit tints de xafarranxo.
No sé com qualificar les declaracions de Rajoy. Ni tan sols sé si era conscient del que estava dient. Per a mi que algú del seu think tank privat li va suggerir la frase, li'l va estampar en un discurs, i Rajoy ho va soltar, així, tan "pancho", que diria ell. Potser el seu propi think tank l'està traïnt exposant-lo al ridícul.
I mentres Rajoy llança eixes declaracions, la premsa nacional porta titulars de la guisa següent: "Guerra total a Madrid", en referència a la batalla per la successió al capdavant de Caja Madrid, i els episodis d'espionatge. Inclús hi ha un mitjà nacional que fa referència a les "dificultats" en les que pot trobar-se Francisco Camps en les eleccions autonòmiques valencianes de 2011 "després del revés patit al desembre amb el PP alacantí, que per cinc vots va reelegir al zaplanista José Joaquín Riplll com a president provincial. Es parla que podria enviar a Ripoll a la llista europea", conclou el periodista.
A això caldria afegir els nous casos d'espionatge a Ibi i les suposades corrupteles urbanístiques implícites, però és que si ens traslladem a l'àmbit nacional, l'enfrontament de Miguel Blesa amb Esperanza Aguirre ha adquirit tons de trhiller. El president del consell d'administració de Caja Madrid va aconseguir repel·lir la primera envestida quan Esperanza Aguirre va tractar que l'entitat financera convocara eleccions d'acord amb unes noves normes que es va inventar el Govern d'Aguirre. I en eixes estan.
Però segons Rajoy, és el Govern qui està barallat amb tots.

COMENÇA EL PERIPLE INSTITUCIONAL DELS AMICS DE LA TINENÇA

L'Associació per la Recuperació de la Tinença ha iniciat amb el sotdelegat del Govern a Castelló el seu periple institucional per tal de denunciar les macrourbanitzacions projectades i permeses pel govern local arreu del terme, un dels més bonics de Castelló i en gran part protegit.

L'Ajuntament de la Pobla de Benifassà està governat pel PSD, l'únic que governa aquest partit a la província, i s'ha posat a planificar projectes urbanístics que afecten a tota la ribera del Sénia, des de l'embassament d'Ulldecona fins el límit amb el terme de la Sénia, mitjançant el desenvolupament de dos àrees de sòl urbanitzable de 75.000 i 37.000 metres quadrats, respectivament, emparat amb un PGOU aprovat el darrer estiu.

S'està multiplicant per 20 la població a un terme municipal amb noves zones urbanes a les que difícilment se les podrà garantir el subministrament d'aigua, atés que les úniques concessions aigües amunt corresponen als municipis de la Sénia, Rossell, Sanr Rafel i Ulldecona. El planejament no dóna solució a l'existència de recursos hídrics suficients tenint en compte que encas de produir-se la màxima aglomeració de població, seria necessària una aportació de 20 litres per segon, el que equival a 750.000 litres diaris, sense que el PGOU aprovat pel PSD a la Pobla done cap alternativa per satisfer les noves demandes.

El sotdelegat del Govern s'ha compromés a transmetre les denuncies a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i a la Guàrdia Civil. Però a més, i sobretot, s'ha compromés a encarregar a l'INE que investigue el cens de la Pobla i l'origen dels nous electors, per si de cas s'hagueren produït irregularitats als empadronaments. Hi ha molts nous electors que a les darreres eleccions municipals van votar de forma majoritària al PSD. Insistisc, la Pobla sembla haver-se convertit de forma misteriosa en el punt de confluència de tots els votants del PSD de la província de Castelló.

ALBERTO FABRA, EL SEU TEMPS, I ELS NOSTRES DINERS

L'alcalde de Castelló ha anunciat que encarregarà un estudi econòmic per a determinar el cost diari sense que la ciutat dispose de tren AVE. Se suposa que un estudi pagat amb diners de tots els contribuents.
És en això en el que ocupa l'alcalde de Castelló el seu temps i els nostres diners?
Per a començar, i per a donar mostres de cohesió i equitat, Alberto Fabra hauria d'encarregar eixe mateix estudi referit a totes les dotacions i serveis amb què hauria de contar la ciutat, i dels que no disposa. Pot encarregar un estudi sobre el cost diari sense troleibús, el cost diari sense la Ciutat de les Llengües, el cost diari sense el Centre de Convencions, el cost diari sense l'autovia a Burriana, el cost diari sense ronda, el cost diari sense aeroport, el cost diari sense escoles de zero a tres anys, etc.
Però ja posats a encarregar un estudi de lucre cessant de l'AVE, caldrà convenir que la referència temporal hauria d'arrancar el mateix dia en què José María Aznar va decidir posar en servei l'AVE a Valladolid i a Màlaga abans que el de la Comunitat Valenciana, i en justícia atribuir als anys de govern del PP en la proporció que corresponga el cost de no tindre AVE.
Però em tem que, coneixent com se les gasta Fabra, l'estudi econòmic arrancarà al març del 2004.
Qüestió a banda suposen els assumptes en què l'alcalde de Castelló ocupa el seu temps. O potser hauria de dir el temps dels ciutadans. Perquè no sols els diners són dels ciutadans. També el temps que l'alcalde hauria d'ocupar en la gestió municipal, i en canvi dedica a fer política de partit. Això sí, amb els diners de tots els ciutadans.

COSTA TRACTA D'ESMORTEIR ELS EFECTES DEL PLA ZAPATERO

El PP no pot digerir les mesures del Govern d'Espanya per tal de pal.liar la crisi.

Ricardo Costa va reunir ahir als alcaldes del PP de Castelló per a dir-los que el pla municipal de Camps prevé invertir 18 milions d'euros més que el pla de Zapatero a Castelló, i tot seguit demanar la retirada dels cartells que anuncien les obres del Govern.

Abans que res, el PP va rebre el Pla de Finançament Local del Govern d'Espanya amb crítiques, i tot i això en va fer un de propi. En segon lloc, pel que fa al Pla de Zapatero, estem parlant ja d'obre adjudicades, mentre que el pla municipal de Camps ni tan sols ha estat publicat al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, ni sabem com es finançarà, i per tant anar a Castelló a dir que el pla de Camps contempla més diners que el pla de Zapatero, és un acte d'hipocresia. I per últimi, pel que fa als cartells anunciadors de les obres del Govern, estaria d'acord en retirar-los si el PP fa el mateix amb els cartells de les seues obres, si la Generalitat renuncia a les campanyes d'autopromoció, i si l'alcalde de Castelló deixa de remetre cartes als ciutadanas explicant les bonances de la seua gestió.

El Pla Especial de Suport a la Inversió Productiva en els Municipis de la Generalitat, anunciat per Francisco Camps, és senzillament una estafa. Fa huit dies que el Consell va anunciar aquesta mesura i no s'ha publicat en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana cap disposició relacionada amb el pla. Un retard que no es comprén davant la gravetat de la situació econòmica. Mentre les obres del Pla de Zapatero s'estan adjudicant, fa una setmana que s'espera que la iniciativa del Consell es concrete. Camps, per tant, hauria d'explicar quan i com poden els alcaldes accedir a les mesures anunciades.

PER SALUT DEMOCRÀTICA

He trobat un motiu afegit de distracció en la programació informativa de RTVV. Quan havia caigut en l'atonia, el desànim i la perplexitat per uns informatius sectaris i esbiaixats, i a punt de decidir prescindir d'este mitjà d'informació, m'he adonat de com resulta d'interessant contemplar les excuses per a encotillar declaracions de consellers. El diumenge, sense anar més lluny, aprofitant la fira del turisme Fitur de Madrid, els informatius de Canal 9 ens brinden unes declaracions del "conseller social", entenem el conseller de Benestar Social, Juan Cotino, sobre els esforços que està realitzant la Generalitat Valenciana perquè les persones amb mobilitat reduïda puguen disfrutar dels destins turístics en igualtat de condicions. És a dir, mentres Canal 9 informava de Fitur, casualment passava per allí el "conseller social" per a narrar-nos els esforços del Consell per a fomentar el turisme adaptat.
No havia discorregut un minut quan els serveis informatius de la televisió pública valenciana inserixen una suposada notícia sobre el desplegament de la llei valenciana del voluntariat. No s'ha produït cap novetat, llevat que la llei va entrar en vigor fa més de huit anys, i seguim sense reglaments que la desenvolupen, amb la sort que el conseller a qui li ha caigut en sort la competència de voluntariat (ciutadania) simula haver anat per feina per tal d'elaborar el reglament coincidint amb una reunió del consell del voluntariat. Per tant, es força una notícia sobre el voluntariat, i es remata amb unes declaracions del conseller parlant de les bonances d'un text legislatiu aprovat fa huit anys i que encara no ha tingut cap efecte.
Qualsevol excusa és bona perquè els consellers ens amenitzen els informatius, i si no hi ha excuses, s'inventen.
La resta ja se sap, que si plou, que si gela, que si fa sol, que si els turistes prenen el sol en gener a les platges de Benidorm, i els entrenaments dels homes d'Unai Emery. Cauen de l'actualitat les manifestacions contra les polítiques del Consell, les queixes dels usuaris de serveis públics, els embolics del PP, i les propostes de l'oposició.
Hi ha innumerables recursos públics i un exèrcit de professionals dedicats per orde de Francisco Camps a desvirtuar la realitat de País Valencià, a dibuixar una terra idíl·lica en què mai sorgixen contratemps, i si sorgixen és per haver tingut la desgràcia que la majoria dels espanyols haja decidit lliurement situar el PSOE en El Govern d'Espanya.
Per la salut democràtica dels valencians, la màquina de propaganda en què Francisco Camps ha convertit a RTVV no pot sostindre per més temps la línia informativa dels seus serveis informatius. És una qüestió d'ètica.

POLÍTICA GROSSERA

Diu el president de la Generalitat, Francisco Camps, que la sentència del Tribunal Suprem que invalida el boicot del PP i de l'Església a l'assignatura Educació per a la Ciutadania és un garrotada per a Zapatero. Em pregunte si la singular interpretació de Camps arribarà a calar entre l'opinió pública. Excepte passions incondicionals i ideologitzades, Camps només pot ser considerat de la forma que ho ha fet El Govern d'Espanya: d'ignorant.
Per grossera, la seua interpretació de la sentència del TS ha causat estupor fins i tot entre els seus. Però per a grosseria, la convenció econòmica que el PP ha celebrat a Alacant. En primer lloc no ha de passar desapercebut el fet que la convenció ha sigut un muntatge per a boicotejar l'expedició de José Joaquín Ripoll a Fitur, i proporcionar una excusa als empresaris alacantins per a plantar Ripoll a Madrid.
En segon lloc, el planter d'experts que el PP ha portat a Alacant, tots de la FAES, ha proporcionat una sèrie de titulars que competixen en surrealisme amb la interpretació que Camps ha fet de la sentència del TS.
Un d'eixos experts, Juan Velarde, ha arribat a dir que el Pla de Finançament Local que ha posat en marxa El Govern d'Espanya entre les mesures per a combatre la crisi només generarà més desocupació, i ho justifica amb raonaments al voltant de la inconveniència de la despesa pública en els temps de crisi.
I dic jo que eixe raonament serà igualment vàlid per al pla de finançament local que ha anunciat Camps en la Comunitat Valenciana, calcat del pla de Zapatero. Llevat que el surrealisme arribe a l'extrem que les teories de Valverde siguen vàlides per al Govern d'Espanya, i no ho siguen per al Govern de la Generalitat.
Així doncs, no cap sinó concloure que la política es mou per emocions, que el PP tracta de continuar manejant eixes emocions, i que de res servix per ara apel·lar a la raó si l'opinió pública permet que la política grossera siga la més efectiva.

31 DE GENER, DIA DE L'ARBRE: HA DESEPAREGUT UN MARGALLÓ

Zona forestal del terme de Xàbia.

M'ha inquietat una notícia que no he pogut contrastar i de la qual he tingut constància a través d'un conegut aficionat a la botànica. Es tracta de la desaparició d'un margalló centenari que va documentar Cavanilles a la Plana de Xàbia. El margalló simplement ha desaparegut. Ha estat arrencat sense més. Possiblement ara estiga adornant ja el jardí d'algun xalet propietat d'algú que impunement ha cregut que les belleses naturals millor protegides que a l'aire lliure.

Cavanilles, al segle XVIII, l’anomenava margallonera, i al seu pas pel Montgó i la Plana de Xàbia en documenta una que ha arribat fins els nostres dies. De fet, el Montgó i la Vall de Gallinera són refugis d'aquesta planta silvestre, que amb l'espart, són les més populars de les zones muntanyenques valencianes pel seu ús com a recurs humà. Han estat cabdals en un temps en el qual es van obtindre d’aquestes plantes, mitjançant un aprofitament equilibrat amb la natura, uns recursos amb els quals es fabricaven objectes artesanals que servien per canviar-los per aliments o diners. Aquesta activitat fou una ajuda molt important per a les llars de llauradors dels secans muntanyosos de les terres valencianes, que les realitzaven quan no tenien jornals, segons documenta Ferran Zurriaga, de l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.

El margalló presenta una gran resistència a les sequeres, als incendis i a la sega per part dels humans, i malgrat les infinites agressions que ha sofert al llarg dels segles ha pogut continuar existint. Després dels incendis, el margalló és una de les plantes que primer comença a rebrotar, la qual cosa li dóna un gran valor ecològic com a mantenidora de la capa vegetal, juntament amb el coscoll i l’espart, totes elles plantes rebrotadores. Veure l’explosió de verds tendres de totes aquestes plantes entre les cendres i branques negres dels boscos cremats és una esperança per a la vida.

El que no sé és si qui ha arrancat el margalló centenari de la Plana de Xàbia haurà tingut el detall de deixar restes que puguen rebrotar. Haguera estat tot un detall.

TITULAR DE PREMSA: "VA A ACABAR-SE AIXÒ D'ACUSAR AL CONSISTORI"

Javier Moliner, mà dreta dels Fabra a Castelló, ha dit que això d'acusar al PP no es pot consentir. Estaria bo.

Així de determinant. "Va a acabar-se això d'acusar en el consistori". És el titular que dóna hui un periòdic de Castelló a la roda de premsa que va oferir ahir el vicealcalde, Javier Moliner, que rebatia unes acusacions del Grup Socialista.
Després m'ocuparé del fons, però vull en primer lloc llevar-me de damunt la incredulitat que m'ha generat semblant expressió. De l'imperatiu titular es podria deduir que es va a posar límit a la labor fiscalitzadora de l'oposició en les institucions, o millor encara, eliminem directament a l'oposició o desposseïm-la de les seues funcions.
En el cas que ens ocupa, Castelló ja és l'única capital espanyola en què el PP manté a tota l'oposició sense recursos, només amb allò just, amb les percepcions que la llei no permet d'eliminar. Però no és prou, així que des d'ara es va a acabar també això d'acusar. Què s'han cregut aquests socialistes.
Total perquè el portaveu socialista, Juan María Calles, va desvelar despús-ahir que una assessoria dirigida per un familiar i company de penya taurina del vicealcalde ha tingut la sort de ser l'adjudicatària a dit de serveis municipals pels que ha ingressat 116.000 euros per a captar subvencions de la Unió Europea.
Desgranem la gosadia eixa per la que de forma definitiva es va a acabar això d'acusar en el consistori: Es va realitzar l'adjudicació a dit? Sí. El beneficiari és familiar i company de penya taurina del vicealcalde? Sí. L'import de l'adjudicació ascendix a 116.000 euros? Sí. És una informació rellevant que els ciutadans tenen dret a conéixer? Sí. Va posar objeccions la intervenció municipal a eixe pagament? Sí.
Per tant, el vicealcalde pot posar-se com vullga, el periòdic autor del titular pot donar-li voltes a la retòrica imperativa, i el govern local de Castelló pot interposar totes les demandes que vullga.
Qüestió a banda mereix l'oportunitat de pagar assessories externes per una tasca que perfectament poden realitzar funcionaris municipals, i estalviar 116.000 euros als veïns de Castelló. És més, considere que l'Ajuntament de Castelló té una plantilla prou nombrosa i qualificada com per a sol·licitar totes i cada una de les convocatòries d'ajudes que publiquen els butlletins oficials.
Jo mateixa m'oferiria a realitzar les gestions per la mitat del que ha cobrat l'assessoria del familiar de Moliner. Però miren que no hem sigut jo ni vosté els beneficiaris de l'encàrrec. Ha sigut una assessoria els integrants de la qual mantenen llaços familiars i taurins amb el vicealcalde.
Quina gosadia la de Juan María CAlles. I en quina papereta ens ha ficat. Gràcies al seu desvergonyiment, l'acusar va a acabar-se en el consistori. De manera que ja poden els Fabra i Moliner fer el que desitgen amb els recursos de tots els castellonencs, que ací ningú podrà ja obrir la boca. Ho diu el titular del periòdic.
Seguisc sense desposseir-me de la incredulitat.

ALACANT PERD ALÈ

Durant dos dies, i coincidint amb els preparatius per a Fitur, he tingut l'oportunitat de sondejar els sectors productius d'Alacant durant la celebració d'unes jornades parlamentàries a Elx, i he percebut un plany generalitzat, però especialment estrident en la principal maquinària productiva d'Alacant, el turisme.
La província d'Alacant va veure descendir el passat any en mig milió el nombre de turistes que la trien com a destinació. No és com per a despreocupar-se. El mos és important, i en això haurà incidit alguna cosa més que la crisi econòmica mundial perquè les repercussions sobre Alacant hagen sigut molt majors que en altres destinacions.
Però m'ha cridat l'atenció sobretot una apreciació dels empresaris turístics de la ciutat d'Alacant sobre la progressiva pèrdua d'atractiu de la capital en els últims anys, que el sector atribuïx a la inclinació del Consell a concentrar els seus grans esdeveniments en la ciutat de València. Podríem trobar-nos davant un gest victimista, si el lament no estiguera referendat per la pèrdua de mig milió de visitants en un sol any.
Diuen els empresaris que Alacant s'ha convertit en poc més que una ciutat de pas, que ha perdut capacitat d'atracció, que s'ha convertit en un mer port de trànsit de passatgers, i que no té res a oferir per a generar pernoctacions. La preocupació és major, d'acord amb l'anàlisi dels representants del sector, si es té en compte que Alacant és una ciutat que no s'ha ocupat de diversificar les seues fonts d'ingressos. No té indústria, i sobreviu només gràcies a la seua condició de centre administratiu i de servieis.
El nucli antic està semiabandonat, no té cap activitat diürna, el castell s'ha quedat sense ascensor, i pujar fins a la fortalesa s'ha convertit en una odissea. Sense elevador automàtic l'única opció possible per a conéixer el castell i les exposicions que alberga és pujar a peu o amb cotxe, dos opcions que la majoria descarta.
La situació del castell és el paradigma. Però és que més enllà d'un castell inaccessible i un nucli antic inactiu i semiabandonat, la ciutat d'Alacant no pot oferir molt més que un passeig per l'Esplanada. Els empresaris exigixen major atenció per a detindre la sagnia de turistes.

I mentrestant què fan els responsables del Consell? Doncs posar-se traves entre ells, perdre's en disputes internes, i preparar venjances polítiques. Fins i tot els de Fenoll han organitzat unes jornades a Alacant coincidit amb Fitur per tal de que aquells que desitgen plantar a Ripoll en Madrid tinguen una excusa.

EL FINAL DEL PATRIOTISME BARAT

Alarte, a la conferència que va donar dilluns al Club Broseta.

Dels passos i directrius que emanen de la nova direcció dels socialistes valencians comence a extraure la conclusió que estem de debò en un punt d'inflexió marcat pel fet que el PP està deixant de patrimonialitzar la condició de defensor dels interessos valencians, una imatge construïda a colp de demagògia, manipulació i victimisme amb el suport de l'artilleria mediàtica pública.
Les fissures per les quals es colava el missatge patriòtic del PP han començat a segellar-se des que eGovern s'ha posat a esmenar el nefast i injust sistema de finançament que l'Espanya autonòmica va heretar d'Aznar, Zaplana i Camps. Però hi ha altres símptomes. La nova direcció dels socialistes valencians ha deixat clar que no farà més concessions en eixe terreny, amb la qual cosa, a Camps no li queda més remei que descendir al món real per a explicar a què ens han conduït tres lustres de governs del PP en la Generalitat. I ací es trobarà amb uns sistemes productius debilitats, amb uns serveis públics decrèpits, amb un orde de prioritats inversores que ens ha portat a la destrucció massiva d'ocupació, al fracàs educatiu i a la caiguda de la qualificació dels treballadors.
Ara el que cal fer és demanar a Camps que deixe de fer cas a Rajoy en les seues desqualificacions cap al nou model de finançament, que es desmarque clarament de Cospedal en el seu blindatge del transvasament de l'Ebre, que deixe de boicotejar el desplegament de La Llei de Dependència en la Comunitat Valenciana, que reconega l'esforç inversor amb l'AVE, i que imprimisca un nou orde de prioritats que conduïsca a l'enfortiment de la indústria tradicional, que cree ocupació, i que modernitze els serveis i dotacions públiques.

I la prova de que se'ls ha acabat el patriotisme barat és la nova petició que va fer ahir el secretari general del PPCV, Ricardo Costa, al president del Govern: 500 milions d'euros com a "interessos de demora" per considerar que va trigar en reconéixer la crisi. Ahí queda això. Posats a demanar, podem demanar-li un cànon a Camps per cada punt percentual de més que té el País Valencià en la destrucció d'ocupació respecte de la resta d'Espanya.

TANT FA DEU COM DÈSSET MIL

La Generalitat està jugant amb els dependents només per fer fracassar una llei estatal.

El PP i les seues xarxes de propaganda han tractat de desacreditar el PSPV per un suposat ball de xifres en relació al nombre de potencials beneficiaris de la Llei de Dependència que no reben encara la prestació per la lentitud amb què la Generalitat tramita les sol·licituds.El PP ha volgut convertir en notícia la indefinició al voltant de la xifra de llocs de treball que s'estan deixant de crear per la lenta aplicació de la Llei de Dependència. Que si uns diuen deu mil, i altres dèsset mil. D'això ha pretés el PP fer la notícia.Però en realitat ningú en el PP ha desmentit que s'estiguen deixant de crear llocs de treball per la lentitud amb què la Generalitat tramita les ajudes, ja siguen deu mil o dèsset mil. El propi PP, tan acostumat a difondre xifres, ens podria aclarir el dubte, si volguera.La realitat és que, en una època en què s'està destruint ocupació en tots els sectors, el PP impedeix explotar un jaciment d'ocupació com el de l'assistència a les persones dependents per l'indignant bloqueig a la Llei de Dependència en una obstinació absurda per fer oposició al Govern d'Espanya, quan en realitat els perdujicats són milers i milers de dependents que podrien estar beneficiant-se d'ajudes, i altres milers i milers de desocupats que podrien trobar treball en l'assistència a dependents.Això de distraure l'atenció de l'opinió pública està mal, però fer-ho a compte de dos qüestions tan sensible com l'ocupació i les persones dependents és d'una mesquinesa extrema.

FABRA, EL COMPTABLE

El president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, va oferir ahir una roda de premsa en la seu pp en la què, exhibint documents amb capçalera de la Diputació, va tractar de criticar la inversió del Govern en la província de Castelló. Carlos Fabra va demostrar manejar bé les sinuositats de l'Agència Tributària quan es va remetre a dades d'eixe organisme per a dir que els castellonencs tributen per valor de 2.200 milions d'euros, i en canvi en reben 436.
On està el truc? Vegem. Per a començar Carlos Fabra només comptabilitza la inversió directa del Govern en la província de Castelló, que per cert, s'ha mantingut en l'últim exercici, mentres que la de la Generalitat ha descendit d'un 57%. Deixa sense comptabilitzar, no obstant, el propi pressupost de la diputació que ell presideix, alimentat en un 70% pel Ministeri d'Administracions Públiques. I entre altres coses, deixa de comptabilitzar inversions no territoriarizables, i altres difícilment territoriarizables, com el sou dels jutges que investiguen al mateix Fabra, o els sous dels 1.500 agents dels cossos i forces de seguretat (500 més que en l'últim any de govern del PP), o els sòls dels tres mil funcionaris que l'Estat té a Castelló, o els cent cinquanta mil castellonencs beneficiaris de distints tipus de pensions, etc.
Fabra va agafar ahir l'argumentari de Carod Rovira per a tractar de contrarestar els efectes nocius que per al seu partit ha tingut el Pla de Finançament Local que ha posat en marxa el Govern, i les comparatives d'una i altra administració, que deixen en mal lloc a la Generalitat pel que fa a inversions.
I per a rematar la funció de circ que va oferir ahir Fabra en la seu del seu partit, va i diu que la Diputació inverteix en un any més del que aporta el Pla de Finançament Local de Zpatero, però òbvia dir d'on obté la Diputació els diners que inverteix: del Govern.
La irada i ambigua reacció del PP davant del Pla de Finançament Local del Govern posa de relleu que la mesura de l'Executiu central és de les més encertades de totes les que s'han posat sobre la taula per a reactivar l'economia i l'ocupació. Insistisc, per tant: anem pel bon camí.

ELS SOCIALISTES DE CASTELLÓ VAN PEL BON CAMÍ

Marta Gallén es rebolca en el fang.

El Grup Municipal Socialista en l'Ajuntament de Castelló deu anar pel bon camí en la seua tasca de controlar al PP d'Alberto Fabra. Això és el que es desprén, si més no, de l'allau d'articles d'opinió que recull hui la premsa de Castelló signats per regidors i altres càrrecs del PP, en els que descarreguen totes les seues ires contra el portaveu municipal socialista, Juan María Calles.
En el periòdic Mediterráneo, la tinent alcalde del Grau, Marta Gallén, tracta de desacreditar la tasca de Juan María Calles en la seua etapa com a subdelegat del Govern, i l'acusa de col·lapsar assumptes com el desdoblament de la N-340 (va ser Alberto Fabra qui es va desdir de la seua conformitat amb el projecte després de la derrota electoral del PP en les generals de 2004), l'arribada de l'AVE a Castelló (projecte nascut arran d'una proposta dels diputats socialistes castellonencs en el Congrés i que el PP ni tan sols hi havia contemplat), i les cues d'estrangers (va ser Calles qui va posar en servici les noves oficines d'estrangers just per a evitar les cues que serpentejaven la comissaria en l'etapa del PP).
A Marta Gallén li ha d'estar encara coent el fet que el seu districte, el Grau, siga un en els què el PSPV va aconseguir superar al PP en les últimes eleccions municipals, a pesar de figurar l'empresària de la rebosteria Marta Gallén com a cartell del PP.
En un altre diari, Levante-EMV, el regidor alliberat del PP Vicent Sals intenta en un grosser article responsabilitzar a Juan María Calles fins de les hostilitats en el Pròxim Orient. Els augments de tarifes de subministraments energètics i transport col·lectiu a Espanya, la destrucció d'ocupació, les fluctuacions econòmiques. Tot és culpa de Calles, excepte les descomunals pujades d'impostos aplicades en l'Ajuntament de Castelló enguany, la condició d'alliberat del propi Sals i molts altres regidors populars, el sou cent mil eurista de l'alcalde, o les promeses incomplides del mateix Fabra: Nou Castalia per a cinquanta mil espectadors, escoles infantils per tots els barris, plantació de deu mil arbres, TvrCas dins del termini i la forma escaient, centre de convencions de Calatrava, etc, etc, etc.Això no és culpa de Calles. Almenys Sales no ho esmenta al seu article.
I per a rematar, en el periòdic Mediterráneo la diputada en el Congrés Andrea Fabra, filla de Fabra Carreras, il·lustre veïna de Madrid, i que va renunciar al seu anterior càrrec de senadora territorial per a aforar a l'exalcalde de Burriana, parla també de l'augment de la desocupació, però eludeix citar que la desocupació creix tres vegades més en la comunitat que governa Francisco Camps que en la resta d'Espanya, i que Castelló lidera la destrucció d'ocupació a Espanya, potser perquè el el taulellet està directament lligat a un sector, el de la construcció, en el què Camps va encomanar tota la prosperitat dels valencians. Potser si el Pla de Competitivitat del Taulellet que va prometre el PP s'haguera fet efectiu Castelló no estaria tancant empreses.
Van, doncs, pel bon camí. Els meus companys del Grup Municipal Socialista de Castelló estan encertant.

TOT ESTÀ PERMÉS

Sembla que amb l'urbanisme tot està permés. Ni crisi, ni parada de la construcció, ni milers d'habitatges per vendre, ni advertències de la Unió Europea. No es pot deixar passar l'oportunitat de que la Generalitat s'haja mostrat especialment permisiva en l'aprovació del PGOU de la Pobla de Benifassà (poc més d'un centenar d'habitants). Només em quedava per contemplar les accions promocionals de la urbanització que una empresa promou en la part més abrupta de la Tinença: cabres salvatges, caigudes naturals d'aigua al riu Sénia, i vegetació al cor d'una zona protegida fan de reclam per a la venda de la futura urbanització, tot amb la complaença de les autoritats hidrogràfiques, servei de protecció de la natura de Guàrdia Civil, i sobretot, dels responsables autonòmics d'urbanisme.

L'associació Amics de la Tinença confia encara en arribar a temps d'impedir aquesta barbaritat promoguda per un govern local d'un partit anomenat PSD, els eletors del qual a la provincia de Castelló van confluir misteriosament a este poblet de la Tinença.

FABRA TORNA A MENTIR

L'Ajuntament de Castelló perd una subvenció. Fins ací res estrany. No és la primera vegada i la notícia només és vàlida per a valorar la capacitat de gestió de les persones que governen la ciutat. Però eixa subvenció era per a implantar l'assistència integral a les dones víctimes de la violència de gènere. Ací ja queda a més en dubte la sensibilitat dels governants locals. Però la qualitat humana d'eixos governants queda definitivament qüestionada quan tracten de justificar la pèrdua d'eixa subvenció.
Alberto Fabra trau a la sala de premsa a la seua regidora d'Igualtat, Beatriz Gascó, per a dir que la culpa de que l'ajuntament haja perdut eixa subvenció la té l'anterior subdelegat del Govern, Juan María Calles, ara portaveu municipal del Grup Socialista, per negar-se a firmar en el seu dia amb l'ajuntament un protocol de coordinació en matèria de violència de gènere.
Doncs mire vosté, resulta que va ser el propi alcalde de Castelló qui es va negar de forma expressa a acudir a la Subdelegació del Govern a firmar l'esmentat protocol en un atac de zels polítics que li va impedir propiciar una instantània seua junt amb la del subdelegat del Govern per a sumar-se a una iniciativa que partia del Govern per tal de combatre la violència de gènere. A més, per a evitar sumar-se a eixe procolo de coordinació que es va establir a nivell estatal per mitjà de les subdelegacions del Govern i les entitats d'àmbit local implicades en la lluita contra la violència de gènere, l'Ajuntament de Castelló es va inventar el seu propi protocol que no tenia ni efectes ni pressupost. Tot per a evitar acudir a la Subdelegació del Govern a firmar un protocol d'actuació en un àmbit en què la rivalitat política havia de deixar-se de costat.
Però és que a més, la firma d'eixe protocol no suposava cap condició per a accedir a les subvencions per a la implantació en els municipis de sistemes integrals d'atenció a les dones vícitmas de la violència de gènere. Amb la qual cosa, l'alcalde, a través de la seua regidora, ha buscat la forma més basta de justificar la pèrdua d'unes ajudes, un fet només atribuïble a la pròpia ineficàcia.
N'hem vist grosses, però em pareix que no tant com esta.

ATRAPAT EN LES SEUES CONTRADICCIONS

Camps deu estar pensant que la seua aposta per Rajoy va ser una mala jugada.

El president de la Generalitat, Francisco Camps, s'ha vist obligat a fer marxa enrere en les seues alabances al nou model de finançament que prepara el Govern d'Espanya. Ho ha fet després d'una reunió amb el seu líder estatal, Mariano Rajoy, qui deu haver redreçat el discurs de tots els presidents i portaveus autonòmics, atés que tots ells van eixir satisfets de la reunió amb el president del Govern en què es va concretar el nou model de finançament. Rajoy els deu haver dit que cal virar cap al discurs de Cospedal, segons el qual, el nou model de finançament és desastrós, amb la qual cosa seria millor mantindre el que va aprovar el PP d'Aznar en 2001, que segons Rajoy, també contempla clàusules de revisió en funció de les variacions en el nombre d'habitants.
Resulta un exercici edificant contrastar les valoracions que va fer en les últimes setmanes Camps del nou model de finançament, amb les que va fer ahir a l'eixida de la reunió amb Rajoy, després de la que va afegir unes dosis de desconfiança i contenció a les seues paraules.
Camps viu atrapat en les seues contradiccions, i els seus malabarismes comencen a passar-li factura. El Pla de Finançament Local del Govern és insuficient, però els alcaldes del seu partit exhibixen un radiant gest de satisfacció. El futur del transvasament del Tajo al Segura és per a Camps una prova d'equilibri per a esquivar divergències retòriques amb el PP castellanomanxeg. Les valoracions del nou model de finançament són distintes a València i a Madrid. Ricardo Costa tracta de traure profit polític de l'augment en el número de desocupats, però la comunitat que més contribuïx a engrossir la xifra és la valenciana. Es permet criticar la política d'ocupació del Govern d'Espanya, quan el major percentatge de desocupats el té a casa. Difícil mantindre eixe discurs. L'augment de la desocupació és en la Comunitat Valenciana un 150% superior al del conjunt d'Espanya, i Castelló és la província que lidera la destrucció d'ocupació. Algun motiu autòctom hi tindrem.
Ricardo Costa demana a Jorge Alarte que es disculpe perquè les propostes anticrisi amb les que el líder del PSPV va acudir a la reunió amb Camps no són del grat del PP. Però en realitat qui hauria de demanar disculpes als valencians és Camps per variar de forma radical la seua percepció del model de finançament en funció de les directrius de Mariano Rajoy, i els seus atacs contra el Pla de Finançament Local del Govern, una de les mesures més intel.ligents que s'han pres per tal de reactivar l'activitat a la construcció.
No acaben les contradiccions en què es veu embolicat Francisco Camps. Demana més implicació del Govern però ralentitza les valoracions de la Llei de Dependència per tal que l'ajuda no fluïsca entre El Govern i els potencials beneficiaris.
El president regional del PP va fer el que va poder perquè José Joaquín Ripoll no revalidara el càrrec de president provincial a Alacant, i en la cloenda del congrés el lema era "tots amb Ripoll".
S'afanya a llançar-se en braços del senador Bill Richardson com a virtual secretari d'Estat de Barak Obama, i encara en l'avió de tornada, quan s'esvaïxen les possibilitats del governador de Nuevo México, afirma que buscarà altres intermediaris per a accedir a l'administració USA.
Doncs bé, com va dir Felipe González, l'única cosa cíclica és l'estupidesa humana.

UN VALS MACABRE

Un pas avant i dos arrere. Un vals maleït el que es balla a l'altra vora de la nostra Mediterrània. Veient les imatges dels bombardejos i els macabres recomptes de víctimes se'm sobreposen a la retina les accions de cooperació al desenvolupament que han desplegat al llarg dels anys desenes d'organitzacions humanitàries a Palestina. I ara, després del nou episodi de violència desenfrenada, tornem a començar.
La ONG Assemblea de Cooperació per la Pau va començar a treballar en 2007 en les anomenades zones C de Palestina, les controlades només per Israel, i en les que se situen els assentaments de colons. En eixes àrees és freqüent la demolició de vivendes de palestins, unes construccions considerades il·legals perquè les autoritats israelianes a penes concedeixen als palestins llicències per a la construcció, i les infraestructures bàsiques poden ser objecte d'expedients de demolició en qualsevol moment. Això suposa, per tant, un risc addicional per a les ONG que col·laboren amb els palestins, que a les zones C reben menys atenció de la cooperació internacional.
L'Assemblea de Cooperació per la Pau estava tractant d'alleujar la falta d'aigua que pateixen els palestins fins que van començar a ploure bombes. La ONG havia iniciat una estratègia de millora de les infraestructures d'aigua per mitjà de la instal·lació i rehabilitació de sistemes de canalització d'aigua potable, estacions de bombeig, tancs i depòsits, a més de sistemes de captació d'aigua de pluja. Així mateix, treballava en la rehabilitació de pous i brolladors, en col·laboració amb diferents organitzacions locals.
Eixa tasca permetia, entre altres coses, que moltes famílies pogueren mantindre la seua activitat agrícola. En cas contrari s'exposaven a que Israel expropiara les seues terres.
A Gaza la ONG tractava de burlar el bloqueig israelià per a pal·liar els alts índexs d'inseguretat alimentària per mitjà del desenvolupament d'horts familiars i hivernacles.
També l'ONU treballa en la millora de les infraestructures de l'aigua i el sanejament en les zones ocupades.
Caldrà tornar a començar. El ser humà demostra una especial capacitat d'autodestrucció, i els enginys més sofisticats que ha engendrat són els que serveixen per a autoliquidar-nos.
Les bombes destruiran les infraestructures i arruïnaran a les famílies, però com les formigues, quan amaine, els organismes de cooperació internacional tornaran a posar pedra sobre pedra el que ja havien posat abans pedra sobre pedra. Que l'esperança no decaiga.

MINTING DE CAP D'ANY DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT

El president de la Generalitat, Francisco Camps, ha usurpat en benefici propi i del seu partit l'espai televisiu que li pertoca per a fer el discurs de Cap d'Any com a president. El discurs de Cap d'Any del president ha estat un miting, i el contingut ben bé haguera estat vàlid per a clausurar un congrés del PP o per a tancar una campanya electoral. Promeses, il.lusions, bones intencions, política social, solidaritat, etc.

S'ha compromés, una vegada més, a presentar abans que comence el nou període de sessions de les Corts "unes bases sòlides per a un nou impuls econòmic i social de la Comunitat Valenciana, tenint en compte l'economia real i el creixement constant que hem gaudit els valencians al llarg d'aquests últims anys a benefici de tots" (es suposa que en benefici de tots, és clar, i per tant eixa cita final hauria de ser innecessària). Francisco Camps, que s'ha dirigit als valencians des d'Alacant, la seua parcel.la perduda, ha fet referència a l'actual cicle econòmic i ha subratllat que la Comunitat Valenciana «no va ocultar mai la realitat» i des del primer instant «es va posar a treballar en mesures fiscals, en polítiques d'incentiu econòmic, en plans de competitivitat, en plans per a l'ocupació i el desenvolupament econòmic consensuat amb sindicats i empresaris i altre tipus de propostes per a eixir com més prompte dels dubtes econòmics». És a dir, pavaces que es presenten un rere altre sense que arriben a executar-se.

Camps ha destacat que el Consell està preparant un pla d'inversions que superarà els 8.000 milions d'euros en els pròxims anys (cal observar la indefinició temporal), i que destinarà a col·legis, hospitals, carreteres i depuració. No cal cap esforç extra. Només amb les inversions reals dels pressupostos de la Generalitat la xifra hauria d'arribar en pocs anys als huit mil milions d'euros en col.legis, hospitals, carreteres i depuració. És una obligació del governant, i no un regal.
Camps ha destacat el seu discurs que es dirigia a la major població en la història del poble valencià, ja que ha destacat l'increment de població experimentat per la Comunitat Valenciana en els últims anys fins a superar ja els cinc milions de persones. S'ha oblidat, però, que gràcies al Govern socialista d'Espanya eixa xifra récord de valencians s'ha vist per primera vegada a la història reflectida a un sistema de finançament.

Això sí, Camps ha recordat els esforços realitzats pel Consell a l'hora de reclamar un finançament d'acord amb la realitat social i demogràfica del nostre territori. Llàstima que quan Aznar va tancar el darrer sistema de finançament no estiguera Camps per a reinvindicar.

També ha recordat una vegada més, com no, les reivindicacions de l'aigua que necessita la Comunitat Valenciana i les infraestructures estratègiques, com ara el Tren d'Alta Velocitat.
D'altra banda, el president ha destacat que el 2009 serà declarat Any de la Solidaritat perquè «vam pensar que el nostre treball, el nostre esforç, i la nostra prosperitat ha d'estar al servei de tots els ciutadans de la Comunitat Valenciana» (¿?). No se m'ocorre que el treball del Consell puguera estar només al servei d'una part dels valencians, però bé, si Camps ho diu...

També ha avançat que el Consell iniciarà polítiques socials al servei de totes les persones (¿?), però fonamentalment de «les que necessiten una ajuda directa o de preparació o formació per a trobar com més prompte el treball que es mereixen». Imagine que no ho dirà pels milers de depenents valencians que encara estan esperant a ser valorats o a cobrar les seues prestacions.

Camps ha destacat la projecció internacional de la Comunitat (portada diària a la CNN, Le Monde i The New York Times), i ha recordat esdeveniments com ara l'eixida de la Volvo Ocean Race (amb diners, torrons).

Finalment, el president ha recordat en el marc d'aquesta festivitat a tots aquells que han patit al llarg d'enguany alguna circumstància, a les víctimes del terrorisme o de la violència domèstica i a totes les seues famílies, així com a tots aquells que pateixen episodis de violència o guerra, i ha afirmat que des de la Generalitat es cooperarà en la mesura de les seues possibilitats per a eradicar aquestes situacions. És de suposar que entre els que han patit circumstàncies negatives hi figuren els familiars de les víctimes del major accident de metro patit mai a Europa, i no es pot dir que el Consell haja cooperat massa amb ells, perquè s'ha negat fins i tot a rebre'ls.

Doncs això, uns minuts de televisió pública per un discurs de Cap d'Any del president convertit en un miting. Llàstima.

HISTÒRIES DE FILADÈLFIA

A Filadèlfia Camps es fa la voto amb la recepció d'un vaixell carregat de taronges, però a València les taronges estan a terra.

El president de la Generalitat, Francisco Camps, va voler escenificar amb la seua visita al port de Filadèlfia i la cronometrada recepció d'un vaixell de càrrega amb taronges valencianes, el seu pretés interés pels llauradors valencians i el futur del què hauria de continuar sent el nostre principal sector productiu. Camps es va fer la foto amb les tasques de descàrrega de les taronges valencianes a Filadèlfia com a aconseguidor de mercats i solucionador dels problemes dels citricultors valencians.
No obstant, pel camp valencià circulen altres "històries de Filadèlfia". Els conte només algunes. Diu un llaurador conegut meu que amb la seua collita de clemenvilla únicament ha pogut traure el jornal de collir la seua pròpia fruita i traslladar-la al magatzem de tractament i comercialització. Tota una deferència. Tens les teues pròpies terres, cultives les teues pròpies collites, i quan arriba l'hora de la collita se't paga la mà d'obra de collir la teua pròpia fruita. Espere que eixes clemenvilles no siguen les mateixes amb què Camps es va fer la foto a l'arribada de la mercaderia a Filadèlfia.
Una altra història de Filadèlfia narra les cada vegada majors i més extravagants exigències dels clients. Un proveïdor valencià ha rebut fotos d'un client estranger en què se li indica amb detall que no acceptarà més fruita amb un cercle entorn del peduncle.
Altres episodis es centren en les condicions dels collidors. Amb cada vegada més camps abandonats, i amb els que queden en actiu pitjor cuidats, la demanda de mà d'obra en la collita s'ha reduït de forma estrepitosa. A més, els collidors no s'alliberen de la modalitat d'estall, a pesar que el procés de selecció en el propi arbre fa cada vegada més difícil omplir el cabàs. Per no parlar de les condicions laborals del personal dels magatzems, diuen què.
Més històries de Filadèlfia. Són cada vegada més els productors de navelina que opten per deixar la fruita a l'arbre davant del preu ridícul que se'ls oferix. A euro el caixó d'arrova i mitja s'arriba a oferir.
I la tirallonga de planys no cessa. Em fa la impressió, per tant, que Camps no podrà deixar en segon pla els greus problemes de la citricultura valenciana amb la foto de Filadèlfia. La Generalitat ha descuidat fins a extrems impensables el que ha sigut sempre el principal sector productiu valencià, el que de veritat va fer prosperar esta terra. No s'ha recolzat a l'agricultor, no s'ha promogut l'associacionisme, no s'ha treballat per la pervivència del camp, i no s'han obert perspectives. Al contrari. Es va optar per altres models de desenvolupament que tampoc han funcionat, i ara ens trobem sense un i sense els altres. L'agricultor ja no pot guanyar-se la vida en el camp, això de la rajola ha deixat de funcionar, i al final tampoc podrem comptar amb l'ocupació en el sector terciari. Vaja, que no es podrà treballar ni de cambrer als hotels de les platges, per entendre'ns.
La foto de Camps a Filadèlfia va ser tot un intent de narcotitzar consciències, i tota una postal il·lustrada amb traços d'incompetència i frustració. Tot i coincidint, hui mateix, amb l'anunci d'ajornament de la protesta i vaga general que havia convocat el sector, segons ha informat el president d'Asaja, Cristóbal Aguado.

Amb un poc de sort, el governador Bill Richardson ens traurà de l'embolic.

AGRESSIÓ URBANÍSTICA A LA TINENÇA

L'Ajuntament de la Pobla de Benifassà, governat pel PSD, està executant projectes urbanístics que afecten a tota la ribera del Sénia, des de l'embassament d'Ulldecona fins el límit amb el terme de la Sénia, mitjançant el desenvolupament de dos àrees de sòl urbanitzable de 75.000 i 37.000 metres quadrats, respectivament, emparat amb un PGOU aprovat el darrer estiu.
El sostre edificable d'ambós desnevolupaments és de 76.000 metres quadrats, la qual cosa representa entre 600 i 800 nous habitatges a una zona que gaudeix d'especial protecció.
L'Associació d'Amics de la Tinença ha llançat un crit d'auxili pel que considera una aberració a un municipi d'unes poques desenes d'habitants, que al final del procés urbanitzador rebrà una pressió humana de tres mil noves persones, amb tot el que comporta d'agressió sobre l'entorn, impossible d'assimilar, en opinió de l'associació. Consideració a banda mereixen tots els serveis que requeriran les noves zones urbanes, com ara aigua, clavegaram i subministrament elèctric.
L'Associació d'Amics de la Tinença sospita fins i tot de possibles il.legalitats en l'execució dels nous desenvolupaments urbanístics, atés que ara mateix s'estan tallant arbres a la vora del riu sense que ningú hi pose remei.
L'Associació d'Amic de la Tinença m'ha encomanat de forma desesperada l'organització de tot un seguit de reunions institucionals amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la Delegació del Govern, grups parlamentaris i portaveus en urbanisme i medi ambient per tal de denunciar l'agressió a l'entorn protegit de la Tinença. Tanmateix, el ritme d'execució de les obres no permet d'esperar la concessió d'audiències oficials sota el risc de que els danys siguen irreversibles.
S'està multiplicant per 20 la població a un terme municipal amb noves zones urbanes a les que difícilment se les podrà garantir el subministrament d'aigua, ja queles úniques concessions aigües amunt corresponen als municipis de la Sénia, Rossell, Sanr Rafel i Ulldecona. El planejament no dóna solució a l'existència de recursos hídrics suficients tenint en compte que encas de produir-se la màxima aglomeració de població, seria necessària una aportació de 20 litres per segon, el que equival a 750.000 litres diaris, sense que el PGOU aprovat pel PSD a la Pobla dóne cap alternativa per satisfer les noves demandes.
La potència de subministrament s'ha de multiplicar per tres, el clavegaram no garanteix que el riu Sénia no rebrà contaminació, s'ocupen zones inundables, i tot un seguit d'irregularitats que s'estan cometent sobre un municipi, el terme del qual està proposat com a Lloc d'Importància Comunitària amb el nom de Tinença de Benifassà, Turmell i Vallibona, per acort del Govern Valencià de 10 de juliol de 2001, i a més l'àmbit afectat està inclòs en una de les 18 zones d'especial protecció per a les aus designades fina ara per la Generalitat Valenciana. Si es porten a terme totes les actuacions previstes al PGOU de la Pobla, la degradació dels hàbitatsdeixarien sense efecte els motius que van portar a eixa declaració.
Aquesta aberració urbanística em porta a una reflexió al voltant de l'ús que en fan del poder municipal determinats partits sense implantació, o amb escassa implantació. No sé com ni de quina manera el PSD va aconseguir guanyar les eleccions a la Pobla de Benifassà. Caldria revisar els empadronaments i l'origen dels nous electors. Quina casualitat, la Pobla sembla haver-se convertit en el punt de confluència de tots els votants del PSD de la província de Castelló.
Però una vegada aconseguit el control del govern local d'aquest petit municipi, cal observar quina és la finalitat: urbanitzar zones protegides, multiplicar la població per vint, desfer la vora del riu, i posar en perill la qualitat de les aigües i els espais naturals. Eixe sembla ser l'objectiu de l'únic municipi governat pel PSD a la província de Castelló. Em comprometo, doncs, a organitzar tot el seguit de reunions que ha demanat la gent de l'Associació d'Amics de la Tinença, coste el temps que coste, amb l'esperança de no fer tard.

QUI ORINA A LA PORTA DE LA SEU D'EU?

FOTO: LEVANTE-EMV

Els tertulians de RNE han atribuït de forma errònia a Francisco Camps l'amenaça d'orinar a la porta de la seu d'EU, una amenaça que va llançar el president provincial del PP de Castelló, Carlos Fabra, i que va prometre complir en el cas que li torne a tocar la loteria.

Va ser en el programa emés la passada matinada. Els invitats a la tertúlia van atribuir la fanfarronada a Camps, i el conductor del programa no se'n va adonar.

Jo sí que me'n vaig adonar, com la majoria dels castellonencs que estarien escoltant el programa, però immediatament, després de lamentar l'error i arribar a compadir a Camps, vaig pensar que ha sigut el propi president de la Generitat qui divendres passat, després de la reelecció de Fabra al capdavant del PP de Castelló, el va enaltir fins a treure-li els colors, amb tant difícil que ha de ser treure-li els colors a Fabra. Camps va dir que els militants del PP de Castelló han triat el millor president, que Fabra és garantia d'èxit i de futur, i va hipotecar durant uns minuts la seua imatge per tal de comparéixer amb el reelegit president provincial del PP en actitud complaent.Tampoc és que Camps siga mereixedor de l'error dels tertulians de RNE, però en fi...

Si Fabra orina en públic i Camps li ho permet...

MISSATGES I IL.LUSTRACIONS NADALENQUES

Desitge compartir des d'ací tots els missatges i felicitacions nadalenques que he rebut, i descobrir la varietat i originalitat de moltes de les frases i de les imatges triades per a expressar els bons desitjos.
Les cites i les imatges religioses han experimentat un retrocés. Són els motius que han triat, per exemple, les alcaldesses de València i Dénia, Rita Barberá i Ana Kringe, respectivament. La primera, sobre una targeta de grans dimensions il·lustrada amb una icona anònima de la Mare de Déu amb el Xiquet dels segles XVI o XVII, custodiat en el Museu de la Ciutat, ens desitja pau, felicitat, esperança i treball.
Kringe, per la seua banda, ha prescindit de les il·lustracions religioses, però ha recorregut a una cita de Fra Pedro Esteve, el Pare Pere, franciscà nascut a Dénia en 1583, i el procés de beatificació del qual està en marxa des de 2006. Va dir el Pare Pere, i així ho reproduïx Ana Kringe, que "Deixem fer a Déu i façan el que Déu mana. I què manaDéu? Que l'amem de bona gana". Doncs això.
Però si m'he de quedar amb algun dels missatges nadalencs que he rebut, ha de ser el que ha remés el Fons Valencià per la Solidaritat: "Justícia per al contrasentit, desenvolupament per a la pobresa, i solidaritat i esperança per a un demà millor".
Ha cridat també la meua atenció el disseny de la felicitació que ha realitzat l'Ajuntament d'Alaquàs per a inserir una cita de Bertol Brecht: "Hi ha hòmens i dones que lluiten un dia i són bons. Hi ha altres que lluiten un any i són millors. Hi ha altres que lluiten molts anys i són molt bons. Però hi ha els que lluiten tota la vida, eixos són imprescindibles". Missatge a tenir en compte venint de qui ve.
Alfonso Rus, president de la Diputació de València, ha triat també una il·lustració religiosa reproduïda en grans dimensions, Sant Simeó amb l'infant Jesús, i l'acompanya amb una reproducció de l'acta d'elecció dels diputats valencians de 1810, d'entre els que ressalta la labor del diputat de Xàtiva Joaquín Lorenzo Vilanova, qui va aconseguir la restitució del topònim de Xàtiva després de la seua abolició en 1707. La terra tira.
Però per a il·lustracions impactants he de quedar-me amb la que ha triat el rector i l'equip rectoral de la Universitat de València per a felicitar el Nadal. Es tracta d'una reproducció al llapis i aquarel·la del claustre major de l'edifici de La Nau realitzat este mateix any amb motiu de l'exposició "Naufragi del temps. Josep Piera i FV Nogueroles".

Un altre rector, el del CEU Cardenal Herrera, ens delecta amb dos cites de Benedicte XVI.

També resulta ingeniosa la felicitació del Círculo Valenciano de Madrid, qui reprodueix la partitura original de la peça musical "La Revoltosa", de Ruperto Chapí.

Elena Bastidas, presidenta de la FVMP, ens diu que cadascú de nosaltres és un motiu per avançar junts.

Finalment, la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ascensión Figueres, ha optat per un solc de lletres acompanyada d'un poema de Joan Valls.

I tantes i tantes felicitacions que m'és impossible de reproduir. A tots ells, agraïda.

Jo, per la meua banda, he transmés a tots els meus coneguts els meus desitjos d'un món més just, solidari i en pau, i demane un esforç per a donar un poc de felicitat a aquells que ho han perdut tot o mai han tingut res a perdre.

Bon Nadal.

NOU BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ DEL PSPV PER AL GRAU DE CASTELLÓ

Els companys socialistes del Grau de Castelló, un dels districtes de la capital de la plana on els socialistes van guanyar a les passades eleccions municipals, han pres l'iniciativa informativa amb l'edició d'un butlletí amb el que tractaran de transmetre l'actualitat municipal als veïns del Grau, i vigilar la gestió del govern del PP. La informació, el contacte amb el ciutadà i la transparència són la clau de la bona tasca política, i el regidor del PSPV del Grau, Joan Morales, així ho ha entés.

El Grau va ser determinant a les eleccions de 2007 per als bons resultats de la candidatura de Juan María Calles, i ho tornarà a ser per a la recuperació de l'alcaldía en 2011 amb iniciatives com el fluxe d'informació als veïns mitjançant el butlletí que acaba de nàixer.

Vull felicitar, per tant, als companys socialistes del Grau de Castelló per aquesta iniciativa.

LA IMPUDÍCIA DE RICARDO COSTA

foto: las provincias

El congrés provincial que el PP d'Alacant ha celebrat este diumenge ha propiciat una extraordinària mostra d'impudícia i cinisme, una més, del secretari general del PPCV, Ricardo Costa.
Potser la notícia siga la reelecció del zaplanista José Joaquín Ripoll al capdavant del PP alacantí, o que Camps haja patit un humiliant rebolcada en les seues pretensions de controlar el partit, o la batalla dialèctica en els discrusos de Miguel Peralta i Ricardo Costa, però per a mi la verdadera notícia apareix retirant la fullaraca del que es denomina la notícia pura i dura de la reelecció de Ripoll. I si prescindim dels convenicionalismes mediàtics i de l'orde de prioritats que imposa l'interés general, ens trobem amb un discurs de Ricardo Costa pronunciat en el propi congrés provincial del seu partit a Alacant, en el que critica als que encoratgen el victimisme en eixa província respecte de València.
Llegir per a creure. Ricardo Costa va dir que "alimentar una espècie d'abandó a esta província és una temeritat política". I això ho diu qui es dedica diàriament, i si més no diverses vegades al dia, a alimentar una altra espècie d'abandó a la Comunitat Valenciana per part del Govern d'Espanya. Vetges tu que no hem sentit vegades en boca de Costa que Zapatero odia, repudia, margina i discrimina a la Comunitat Valenciana. Ho va tornar a dir ahir per a rematar el seu discurs a Alacant, i de forma superlativa: "Alacant és la província que més està sent atacada per l'Executiu socialista". Vetges no hem hagut de malbaratar hores en els plens de les Corts per a debatre les proposicions de Ricardo Costa tractant de desprestigiar l'acció política del Govern d'Espanya, l'última relativa al Pla de Finançament Local, que a Costa li pareix insuficient i demana suplementar-lo amb altres mil cinc-cents milions d'euros.
Doncs este mateix diputat autonòmic de Castelló i secretari general del PPCV se'n va anar ahir a Alacant a demanar als alacantins que deixen de ploricar, a convéncer-los que el discurs del victimisme enfront de València és una "temeritat política", i a assenyalar amb el dit als que "durant anys han alimentat d'una forma premeditada una espècie de sentiment d'abandó cap a esta província", una actitud que a l'entendre del menor dels Costa, "només busca narcotitzar l'ímpetu i les ganes de treballar dels ciutadans d'Alacant".
No isc de la perplexitat. No es tracta que Costa utilitze un doble discurs, que ho fa, sinó del grau de cinisme amb què edulcora eixe discurs. I si temia quedar-se curt, va acabar amb una contradicció. Efectivament, va admetre, Alacant ha sigut discriminada, però "els impulsors d'eixa discriminació van ser els socialistes", i per això "el PSPV ho està pagant ara", perquè es van oblidar d'Alacant. No seria capaç de teclejar els suficients signes d'interrogació i admiració com per a expressar tota la miscel·lània de consideracions que em mereix l'actitud de Ricardo Costa.
I arran d'eixes declaracions de Costa se m'imposa una nova reflexió. Al meu entendre la discriminació que aplica el PP en el repartiment dels pressupostos de la Generalitat no és territorial, sinó selectiva. Ho he mantingut en altres ocasions i em ratifique. La marginació s'està duent a terme en funció del color polític dels ajuntaments, i no de la seua adscripció provincial. I per a això el PP utilitza estratagemes polítiques perfectament dissenyades pel conseller de Presidència, Vicente Rambla, com el Pla de Millora de Municipis, o el Pla de Cohesió Territorial, que permeten al PP adjudicar de forma absolutament arbitrària les ajudes als municipis en funció del seu color polític. Entre tant, retarda a consciència el Fons de Compensació, que l'obligaria a utilitzar criteris objectius a l'hora de finançar als municipis. I eixa marginació, per la seua condició de selectiva i la seua disseminació arreu del País Valencià, no té veus que denuncien victimisme.

UN NOU ADÉU DE CARLOS FABRA, I EN VAN TRES

Crec que era allà pel 2000 quan a un congrés provincial del PP celebrat a Sogorb, el president provincial, Carlos Fabra, va dir que era la darrera vegada que anava a reeditar el càrrec. Ha passat ja un nou congrés al 2004 i Fabra segueix al capdavant del partit, i amb el XII Congrés Provincial que els populars celebraran des de demà al Palau de Peníscola, en seran dos. Al remat, Fabra complirà vint anys al capdavant del PP de Castelló des d'aquell 1990 en què es va produir una gresca entre ell i Daniel Ansuàtegui. Abans, però, Fabra ja ho havia intentat dos vegades sense èxit. Fins i tot se'l coneixia com l'etern candidat després de perdre dos congressos davant José María Escuín. En el primer (25 de març de 1985) el resultat va ser de 659 vots per 279, sent Daniel Ansuátegui el secretari general. Ja en la segona (23 de novembre de 1987) Fabra va ampliar els seus vots en quasi un 10%, encara que no va ser suficient. Per aquella època, tant el senador Juan José Ortiz com Francisco Martínez, actual secretari provincial, anaven en la llista d'Escuín, sent el primer secretari general en 1987.
A la tercera va ser la bona. En el VII Congrés (1990) un pacte no escrit amb Escuín li va valdre a Fabra el seu triomf davant del llavors diputat autonòmic Daniel Ansuátegui, no sense polèmica. Només cal llegir els articles que publicava contra Fabra qui ara és vicesecretari general del PP de Castelló, Vicente Aparici, en aquell congrés de 1991 alineat amb Ansuátuegui. Van ser 683 vots per a Fabra i 364 per a Ansuátegui dels 1.047 emesos.
Tan dura va ser la rivalitat entre ambdós que Ansuátegui va arribar a ser expulsat del partit mesos després, encara que alguns dels qui defenien les seues tesis van ser repescats i es van reconvertir al fabrisme, cas del propi Vicent Aparici, Javier Perelló, Miguel Prim o Joaquín Borrás, ara delegat del Consell a Castelló.
En eixa primera direcció provincial presidida per Fabra, en 1990, ja hi figuraven Francisco Martínez com a secretari general i Víctor Campos i Luis Tena a la direcció.

El darrer congrés provincial que va reeditar la presidència de Fabra, el 2004, ja es va dir també que era la darrera vegada que es presentava, i que el pròxim congrés, és a dir, el que comença demà a Peníscola, prendria el relleu Víctor Campos, ara deslligat del PP.

Res a dir. Camps està encantat amb la decisió dels militants del PP de Castelló, i els dirigents de segona fila diuen que amb Fabra serà com millor els anirà. Res a dir, excepte una cosa. No és admissible el laissez faire en els casos de dubtosa ètica pública. Camps i Rajoy han de dir amb qui estan i fer front amb tots els seus mitjans a les sospites de corrupció. És un error immens mirar cap a altra banda, o permetre l'aforament de personatges públics com ara Alfonso Ferrada, una de les persones que més a prop ha estat de Fabra en la seua successió de renovacions orgàniques.

Dit açò, els militants del PP de Castelló són lliures per a triar de nou demà a Fabra com el seu líder, però que sàpiguen, almenys, que no hi ha democràcia sense ètica als llocs de responsabilitat pública. La passivitat el que fa és reforçar el poder constituït, en aquest cas Fabra. Els militants del PP de Castelló han de perdre la por al tòtem. Les victòries electorals no són ni excusa ni butlla.

THE END

M'ha entristit la notícia que he rebut des de Peníscola. El Patronat Municipal de Turisme ha decidit suprimir el Festival Internacional de Cinema de Comèdia després de vint edicions, i substituir-lo per una altra activitat que es decidirà per mitjà d'un concurs d'idees. El cine era subsidiari d'un altre objectiu, publicitar la ciutat com a destí turístic, que pel que s'ha vist no s'ha aconseguit, i els gestors locals han optat per tallar de socarrel i destinar el pressupost del festival a la promoció directa.
Els amants del cine ens veiem obligats de nou a acceptar amb resignació que este art siga concebut com un simple mitjà per a aconseguir un altre fi, i no un fi en si mateix. El cinema és, per a mi, un dels més bells modes d'expressió, un dels més eficaços mitjans de difusió, i una de les millors ferramentes per a narrar històries, transmetre sentiments, o exercir la denúncia.
Peníscola havia creat una aurèola màgica al voltant del festival de cinema. Cada any, al final de la primavera, la ciutat s'omplia d'incompresos i a vegades estrafolaris actors, crítics, realitzadors i periodistes que es passaven el dia visionant pel·lícules, i la nit de festa en festa intentant crear glamour. Els productors d'Amèrica Llatina veien en el certamen de Peníscola una porta per la que introduir les seues creacions a Espanya i a Europa gràcies a una secció especial, i la cita havia aconseguit atraure enalguna ocasió a mitjans de comunicació estrangers. Televisió Espanyola va donar el seu suport, com ho van fer publicacions especialitzades, la Generalitat va dotar a la ciutat d'un Palau de Congressos digne d'un festival internacional, els empresaris locals han fet un esforç enorme, l'ajuntament va rascar la seu butxaca fins on va poder, i els veïns de Peñíscola es van bolcar amb el certamen. Però tot i això, la pervivència ha sigut impossible.
El Festival de Cinema de Peníscola ens ha donat l'oportunitat de veure pel·lícules impossibles, de conéixer gent d'una altra manera inaccessible, d'assistir a cursos, conferències i tallers, i de contemplar magnífiques exposicions. Ens deixa unes col·leccions de publicacions d'excepcional qualitat, entre elles una per a mi especial, presentada davall el tículo "Amb... hem topat", dedicada cada any a un personatge diferent del cinema espanyol. I ens ha donat l'oportunitat de familiritzar-nos amb un món fascinant.
Peníscola va triar el cinema per a donar-se a conéixer a la resta del món, però la fórmula no ha funcionat, malgrat l'esforç realitzat i d'haver superat uns primers anys difícils en què ni tan sols hi havia sales. Recorde les projeccions al castell, les sessions a l'aire lliure a la platja, l'entusiasme dels peniscolans en les recreacions del rodatge de "Calabcuh", o la cuca sala de cine del nucli antic que fins a mitjan anys noranta encara estava intacta, fins que es va convertir en una discoteca. No entenc que el públic preferisca l'aire impersonal de les multisales en un centre comercial de Benicarló, que una entranyable sala centenària en el carreró més estret del nucli antic de Peníscola. No ha mort el cinema, però sí el ritual d'anar al cinema.
M'entristeix la pèrdua del festival, i ho lamente. Un lament sincer. No puc més que donar les gràcies a Peníscola per les vint edicions que ens ha regalat, enviar una abraçada als peniscolans d'una enamorada de la seua ciutat i del seu festival, desitjar-los sort en les seues noves formes de promoció turística, i suggerir-los que eixes noves fórmules incloguen almenys un record al què va ser un dels pocs certàmens del món dedicats a la comèdia.

CAMPS, PREN EXEMPLE: EL GOVERN FINANÇA ELS AJUNTAMENTS SENSE SECTARISMES

El Pla de Finançament Local que ha aprovat el Govern d'Espanya en el marc de les mesures per a pal·liar la crisi econòmica, beneficiarà de forma indiscriminada a tots els municipis d'Espanya, que es van a repartir huit mil milions d'euros amb el criteri més objectiu que es pot aplicar: el padró municipal.
Eixa assignació indiscriminada de recursos als ajuntaments per part del Govern d'Espanya contrasta amb els criteris partidistes amb què el Consell aplica els seus plans d'ajuda als municipis, un sectarisme polític persistent en aquells pobles i ciutats tradicionalment governats per partits diferents del PP, que han observat fins ara amb resignació el progressiu deteriorament de les seues dotacions i servicis públics.
Com he dit en un entrada anterior, no es tracta ja de denunciar la negativa de la Generalitat a dotar un fons de compensació municipal, la qual cosa obligaria al PP a repartir recursos sense atendre al color polític dels ajuntaments. Es tracta que al PP li convenen més figures com el Pla de Millora dels Municipis, i el Pla de Cohesió Territorial, que controla directament la Conselleria de Vicente Rambla. Amb eixos plans i els seus criteris arbitraris el PP reparteix al seu capritx, i el resultat és que el 88% dels municipis beneficiaris estan governats pel PP.
Estem davant d'un flagrant cas de sectarisme polític, un més, les víctimes del qual són en este cas municipis xicotets que no tenen altres fonts d'inversió que exigus pressupostos municipals que donen per a les despeses ordinàries i per a poc més.
L'asfíxia financera a què la Generalitat ha sotmés de forma tradicional a municipis xicotets en funció dels seus interessos polítics ha deteriorat servicis i dotacions públiques a què els ajuntaments no poden fer front. En el fons estem davant d'una espècie de xantatge res encobert pel que els ciutadans no poden votar lliurement l'opció política que desitgen sense arriscar-se a ser maltractats per la Generalitat.
El Govern, en canvi, no ha fet distincions en el seu Pla de Finançament Local. Ho poden preguntar a l'alcalde de Castelló, Alberto Fabra, que disposarà de trenta milions d'euros addicionals per a dotar a la ciutat de servicis essencial que any rere any anaven quedant fora dels pressupostos.

SEGONS RICARDO COSTA, LES MANIFESTACIONS S'HAURIEN DE FER DILLUNS A LA MITJANIT PER A NO MOLESTAR MASSA

He d'admetre que m'ha sorprés el grau d'hipocresia que ha aconseguit el PP en les seues valoracions de la multitudinària manifestació del dissabte contra la política educativa del Consell. I ja és estrany que el PP supere la seua capacitat de sorprendre amb les seues extravagàncies, eixides de to, i declaracions absurdes, amb les seues habilitats per a posar en marxa el ventilador, o en l'ús de la demagògia.
El secretari general del PPCV, Ricardo Costa, va dir el diumenge que la manifestació havia estat un fracàs, i com a única repercussió de la protesta es va referir a un suposat descens de les vendes en els comerços del centre de València que el portaveu popular va xifrar en un 7% respecte d'un dissabte sense manifestació. M'agradaria conéixer quins mètodes de càlcul ha utilitzat el polític del PP.
Però dos dies després, en la ribera del Manzaneres, Francisco Camps no sols va dir que Font de Mora és el millor conseller que ha tingut la Generalitat en tots els temps i en totes les àrees, sinó que va atribuir a Zapatero l'estat de crispació generat en la comunitat educativa valenciana, i va apuntar que la irritació entre els professors, alumnes, pares i mares d'alumnes valencians, és comú en el conjunt d'Espanya a causa de la política d'educació del Govern.
He d'admetre-ho. Costa i Camps han desbordat la meua capacitat de sorpresa. De manera que el comerç del centre de València va veure descendir les seues vendes un 7% a causa de la manifestació. Això es sembla molt a una utilització partidista i sense permís d'un sector productiu per a desacreditar una manifestació multitudinària contra El Govern valencià. Costa hauria de saber que les pròpies persones que el dissabte es van manifestar de forma multitudinària a València nodrixen en gran part la clientela del centre de València, i que a eixes mateixes persones segur que els haguera agradat més dedicar una vesprada de dissabte a anar de compres, que a protestar contra els deliris i la ineficàcia d'un conseller que es rebolca en la seua pròpia incompetència.
Però és que, a més, no entenc si el que tracta Costa és de dissuadir el dret dels ciutadans a manifestar-se. De ser així, com sembla ser, estaríem davant d'una actitud tremendament ofensiva i imprudent. Amb els arguments del secretari general del PPCV, les manifestacions haurien de fer-se un dia laborable entre setmana, preferentment dilluns, i a poder ser a partir de les nou de la nit, hora de tancament dels comerços, o millor a partir de les deu de la nit, hora de tancament de les grans superfícies. I abusant de la bona voluntat dels manifestants, es podrien convocar les marxes a partir de la mitjanit, quan descendeix el flux en el trànsit rodat. Així les repercussions serien mínimes, i amb un poc de sort, ningú s'assabente que hi ha hagut manifestació.
En fi. És la dreta.

JOSÉ MARÍA AZNAR LÓPEZ, HONORIS CAUSA A VALÈNCIA

La Universitat CEU Cardenal Herrera ha decidit investir doctor honoris causa a José María Aznar López, expresident del Govern, conferenciant, oracle del conservadorisme espanyol, i llast de la persona que ell mateix va designar com el seu successor al capdavant del PP, Mariano Rajoy. I el Centre d'Estudis Universitaris Cardenal Herrera pensa dotar a la investidura de la màxima solemnitat acadèmica, i al mateix temps convertir-la en un acte entranyable per a l'homenatjat. És a dir, que faran soroll. Res de discrecions ni senzilleses, i per a mostra l'escenari triat, el Palau de la Música de València.
Em tem que el CEU pretén obligar a tot el PP campsista i rajoyista valencià a rendir honors a l'innombrable exlíder popular, qui des de la talaia de la FAES es dedica a torpedinar a Rajoy i a tots els que li donen caliu. El CEU sotmetrà a tot el PP valencià a una humiliació sense precedents, i el va a fer pagar de pas el suport de Camps a la Universitat Catòlica en la seua disputa de titulacions amb el CEU.
No sabia Camps amb qui se la jugava. Ara tot el campsisme a retre homenatge a José María Aznar, si no és que sorgeix alguna missió internacional a Brussel·les o als Estats Units que requerisca la presència de tot el Consell, algun dinar amb Valcárcel o algun berenar amb Esperanza Aguirre coincident amb la investidura de José María Aznar com a doctor honoris causa.
I compte amb el discurs d'Aznar, que ve a València invitat per qui ve invitat, i a més amb tota la capacitat de ressonància a l'abast de l'amfitrió, ni més ni menys que un honoris causa i en el Palau de la Música.
En realitat el CEU només té la humil intenció d'atorgar un títol honorífic a una persona que, vullguem o no, és d'especial rellevància, és cert, però a la que el CEU considera a més de prestigi reconegut i mèrits extraordinaris en diversos àmbits. Això seria més discutible. Però en qualsevol cas el CEU dóna fe de la seua benintencionada decisió, i assegura que es tracta d'un homenatge a tota una trajectòria de compromís vocacional, amb l'objectiu afegit de servir d'estímul i referència a la societat en general.
I tant que servirà d'estímul. Sobretot al PP valencià i a la camarilla de Camps, que a estes altures ja han d'estar revisant les seues agendes a veure què hi ha per al 20 de gener, data triada per a l'afront.
M'agradarà veure Francisco Camps, a Gerardo Camps, a Vicente Rambla, a la resta del Consell, a Rita Barberá, a Ricardo Costa, i als desertors del zaplanisme rebent Aznar a les portes del Palau de la Música, i després contemplar els seus rostres i els seus gestos en primera fila a mesura que Aznar avança en la lectura del seu discurs. Estic a punt d'acceptar la invitació del CEU Cardenal Herrera i assistir a l'espectacle.