Zona forestal del terme de Xàbia.M'ha inquietat una notícia que no he pogut contrastar i de la qual he tingut constància a través d'un conegut aficionat a la botànica. Es tracta de la desaparició d'un margalló centenari que va documentar Cavanilles a la Plana de Xàbia. El margalló simplement ha desaparegut. Ha estat arrencat sense més. Possiblement ara estiga adornant ja el jardí d'algun xalet propietat d'algú que impunement ha cregut que les belleses naturals millor protegides que a l'aire lliure.
Cavanilles, al segle XVIII, l’anomenava margallonera, i al seu pas pel Montgó i la Plana de Xàbia en documenta una que ha arribat fins els nostres dies. De fet, el Montgó i la Vall de Gallinera són refugis d'aquesta planta silvestre, que amb l'espart, són les més populars de les zones muntanyenques valencianes pel seu ús com a recurs humà. Han estat cabdals en un temps en el qual es van obtindre d’aquestes plantes, mitjançant un aprofitament equilibrat amb la natura, uns recursos amb els quals es fabricaven objectes artesanals que servien per canviar-los per aliments o diners. Aquesta activitat fou una ajuda molt important per a les llars de llauradors dels secans muntanyosos de les terres valencianes, que les realitzaven quan no tenien jornals, segons documenta Ferran Zurriaga, de l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.
El margalló presenta una gran resistència a les sequeres, als incendis i a la sega per part dels humans, i malgrat les infinites agressions que ha sofert al llarg dels segles ha pogut continuar existint. Després dels incendis, el margalló és una de les plantes que primer comença a rebrotar, la qual cosa li dóna un gran valor ecològic com a mantenidora de la capa vegetal, juntament amb el coscoll i l’espart, totes elles plantes rebrotadores. Veure l’explosió de verds tendres de totes aquestes plantes entre les cendres i branques negres dels boscos cremats és una esperança per a la vida.
El que no sé és si qui ha arrancat el margalló centenari de la Plana de Xàbia haurà tingut el detall de deixar restes que puguen rebrotar. Haguera estat tot un detall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada