Diu el president de la Generalitat, Francisco Camps, que la sentència del Tribunal Suprem que invalida el boicot del PP i de l'Església a l'assignatura Educació per a la Ciutadania és un garrotada per a Zapatero. Em pregunte si la singular interpretació de Camps arribarà a calar entre l'opinió pública. Excepte passions incondicionals i ideologitzades, Camps només pot ser considerat de la forma que ho ha fet El Govern d'Espanya: d'ignorant.
Per grossera, la seua interpretació de la sentència del TS ha causat estupor fins i tot entre els seus. Però per a grosseria, la convenció econòmica que el PP ha celebrat a Alacant. En primer lloc no ha de passar desapercebut el fet que la convenció ha sigut un muntatge per a boicotejar l'expedició de José Joaquín Ripoll a Fitur, i proporcionar una excusa als empresaris alacantins per a plantar Ripoll a Madrid.
En segon lloc, el planter d'experts que el PP ha portat a Alacant, tots de la FAES, ha proporcionat una sèrie de titulars que competixen en surrealisme amb la interpretació que Camps ha fet de la sentència del TS.
Un d'eixos experts, Juan Velarde, ha arribat a dir que el Pla de Finançament Local que ha posat en marxa El Govern d'Espanya entre les mesures per a combatre la crisi només generarà més desocupació, i ho justifica amb raonaments al voltant de la inconveniència de la despesa pública en els temps de crisi.
I dic jo que eixe raonament serà igualment vàlid per al pla de finançament local que ha anunciat Camps en la Comunitat Valenciana, calcat del pla de Zapatero. Llevat que el surrealisme arribe a l'extrem que les teories de Valverde siguen vàlides per al Govern d'Espanya, i no ho siguen per al Govern de la Generalitat.
Així doncs, no cap sinó concloure que la política es mou per emocions, que el PP tracta de continuar manejant eixes emocions, i que de res servix per ara apel·lar a la raó si l'opinió pública permet que la política grossera siga la més efectiva.
Per grossera, la seua interpretació de la sentència del TS ha causat estupor fins i tot entre els seus. Però per a grosseria, la convenció econòmica que el PP ha celebrat a Alacant. En primer lloc no ha de passar desapercebut el fet que la convenció ha sigut un muntatge per a boicotejar l'expedició de José Joaquín Ripoll a Fitur, i proporcionar una excusa als empresaris alacantins per a plantar Ripoll a Madrid.
En segon lloc, el planter d'experts que el PP ha portat a Alacant, tots de la FAES, ha proporcionat una sèrie de titulars que competixen en surrealisme amb la interpretació que Camps ha fet de la sentència del TS.
Un d'eixos experts, Juan Velarde, ha arribat a dir que el Pla de Finançament Local que ha posat en marxa El Govern d'Espanya entre les mesures per a combatre la crisi només generarà més desocupació, i ho justifica amb raonaments al voltant de la inconveniència de la despesa pública en els temps de crisi.
I dic jo que eixe raonament serà igualment vàlid per al pla de finançament local que ha anunciat Camps en la Comunitat Valenciana, calcat del pla de Zapatero. Llevat que el surrealisme arribe a l'extrem que les teories de Valverde siguen vàlides per al Govern d'Espanya, i no ho siguen per al Govern de la Generalitat.
Així doncs, no cap sinó concloure que la política es mou per emocions, que el PP tracta de continuar manejant eixes emocions, i que de res servix per ara apel·lar a la raó si l'opinió pública permet que la política grossera siga la més efectiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada