dilluns, 19 de gener del 2009

TANT FA DEU COM DÈSSET MIL

La Generalitat està jugant amb els dependents només per fer fracassar una llei estatal.
El PP i les seues xarxes de propaganda han tractat de desacreditar el PSPV per un suposat ball de xifres en relació al nombre de potencials beneficiaris de la Llei de Dependència que no reben encara la prestació per la lentitud amb què la Generalitat tramita les sol·licituds.El PP ha volgut convertir en notícia la indefinició al voltant de la xifra de llocs de treball que s'estan deixant de crear per la lenta aplicació de la Llei de Dependència. Que si uns diuen deu mil, i altres dèsset mil. D'això ha pretés el PP fer la notícia.Però en realitat ningú en el PP ha desmentit que s'estiguen deixant de crear llocs de treball per la lentitud amb què la Generalitat tramita les ajudes, ja siguen deu mil o dèsset mil. El propi PP, tan acostumat a difondre xifres, ens podria aclarir el dubte, si volguera.La realitat és que, en una època en què s'està destruint ocupació en tots els sectors, el PP impedeix explotar un jaciment d'ocupació com el de l'assistència a les persones dependents per l'indignant bloqueig a la Llei de Dependència en una obstinació absurda per fer oposició al Govern d'Espanya, quan en realitat els perdujicats són milers i milers de dependents que podrien estar beneficiant-se d'ajudes, i altres milers i milers de desocupats que podrien trobar treball en l'assistència a dependents.Això de distraure l'atenció de l'opinió pública està mal, però fer-ho a compte de dos qüestions tan sensible com l'ocupació i les persones dependents és d'una mesquinesa extrema.

1 comentari:

PROGRESSISME ha dit...

És una vergonya que per un interes partidista es jugue amb la qüalitat de vida de les persones. Qui fa això no es mereix ser el representant de totes les valencianes i de tots els valencians.

Jugar amb els somnis d' una vida vida millor és detestable i parla de la ètica de la dreta espanyola.

Ojalà entren en raò per eixes persones que ho necessiten i que qüalsevol dia podem ser nosaltres.

Senyor Camps, la meua àvia que viva a Onda ja fa molts anys ha ahgut de tornar al seu poble de Conca perque allí la llei si que hi està desenvolupada. Per culpa de la seua política algo tant important com és tindre a la gent que estimes prop, a Onda a un carrer de distància, ja no és possible. Ara ens separen 264 km, 3 hores de cotxe, 70 euros de gasoil i molts euros en telèfon. Ara la meua àvia ja sols és una veu pel mòbil. Gràcies senyor Camps per deixar-me gaudir de la persona a la que més estime en el món.