UN NOU ADÉU DE CARLOS FABRA, I EN VAN TRES

Crec que era allà pel 2000 quan a un congrés provincial del PP celebrat a Sogorb, el president provincial, Carlos Fabra, va dir que era la darrera vegada que anava a reeditar el càrrec. Ha passat ja un nou congrés al 2004 i Fabra segueix al capdavant del partit, i amb el XII Congrés Provincial que els populars celebraran des de demà al Palau de Peníscola, en seran dos. Al remat, Fabra complirà vint anys al capdavant del PP de Castelló des d'aquell 1990 en què es va produir una gresca entre ell i Daniel Ansuàtegui. Abans, però, Fabra ja ho havia intentat dos vegades sense èxit. Fins i tot se'l coneixia com l'etern candidat després de perdre dos congressos davant José María Escuín. En el primer (25 de març de 1985) el resultat va ser de 659 vots per 279, sent Daniel Ansuátegui el secretari general. Ja en la segona (23 de novembre de 1987) Fabra va ampliar els seus vots en quasi un 10%, encara que no va ser suficient. Per aquella època, tant el senador Juan José Ortiz com Francisco Martínez, actual secretari provincial, anaven en la llista d'Escuín, sent el primer secretari general en 1987.
A la tercera va ser la bona. En el VII Congrés (1990) un pacte no escrit amb Escuín li va valdre a Fabra el seu triomf davant del llavors diputat autonòmic Daniel Ansuátegui, no sense polèmica. Només cal llegir els articles que publicava contra Fabra qui ara és vicesecretari general del PP de Castelló, Vicente Aparici, en aquell congrés de 1991 alineat amb Ansuátuegui. Van ser 683 vots per a Fabra i 364 per a Ansuátegui dels 1.047 emesos.
Tan dura va ser la rivalitat entre ambdós que Ansuátegui va arribar a ser expulsat del partit mesos després, encara que alguns dels qui defenien les seues tesis van ser repescats i es van reconvertir al fabrisme, cas del propi Vicent Aparici, Javier Perelló, Miguel Prim o Joaquín Borrás, ara delegat del Consell a Castelló.
En eixa primera direcció provincial presidida per Fabra, en 1990, ja hi figuraven Francisco Martínez com a secretari general i Víctor Campos i Luis Tena a la direcció.

El darrer congrés provincial que va reeditar la presidència de Fabra, el 2004, ja es va dir també que era la darrera vegada que es presentava, i que el pròxim congrés, és a dir, el que comença demà a Peníscola, prendria el relleu Víctor Campos, ara deslligat del PP.

Res a dir. Camps està encantat amb la decisió dels militants del PP de Castelló, i els dirigents de segona fila diuen que amb Fabra serà com millor els anirà. Res a dir, excepte una cosa. No és admissible el laissez faire en els casos de dubtosa ètica pública. Camps i Rajoy han de dir amb qui estan i fer front amb tots els seus mitjans a les sospites de corrupció. És un error immens mirar cap a altra banda, o permetre l'aforament de personatges públics com ara Alfonso Ferrada, una de les persones que més a prop ha estat de Fabra en la seua successió de renovacions orgàniques.

Dit açò, els militants del PP de Castelló són lliures per a triar de nou demà a Fabra com el seu líder, però que sàpiguen, almenys, que no hi ha democràcia sense ètica als llocs de responsabilitat pública. La passivitat el que fa és reforçar el poder constituït, en aquest cas Fabra. Els militants del PP de Castelló han de perdre la por al tòtem. Les victòries electorals no són ni excusa ni butlla.