Durant dos dies, i coincidint amb els preparatius per a Fitur, he tingut l'oportunitat de sondejar els sectors productius d'Alacant durant la celebració d'unes jornades parlamentàries a Elx, i he percebut un plany generalitzat, però especialment estrident en la principal maquinària productiva d'Alacant, el turisme.
La província d'Alacant va veure descendir el passat any en mig milió el nombre de turistes que la trien com a destinació. No és com per a despreocupar-se. El mos és important, i en això haurà incidit alguna cosa més que la crisi econòmica mundial perquè les repercussions sobre Alacant hagen sigut molt majors que en altres destinacions.
Però m'ha cridat l'atenció sobretot una apreciació dels empresaris turístics de la ciutat d'Alacant sobre la progressiva pèrdua d'atractiu de la capital en els últims anys, que el sector atribuïx a la inclinació del Consell a concentrar els seus grans esdeveniments en la ciutat de València. Podríem trobar-nos davant un gest victimista, si el lament no estiguera referendat per la pèrdua de mig milió de visitants en un sol any.
Diuen els empresaris que Alacant s'ha convertit en poc més que una ciutat de pas, que ha perdut capacitat d'atracció, que s'ha convertit en un mer port de trànsit de passatgers, i que no té res a oferir per a generar pernoctacions. La preocupació és major, d'acord amb l'anàlisi dels representants del sector, si es té en compte que Alacant és una ciutat que no s'ha ocupat de diversificar les seues fonts d'ingressos. No té indústria, i sobreviu només gràcies a la seua condició de centre administratiu i de servieis.
El nucli antic està semiabandonat, no té cap activitat diürna, el castell s'ha quedat sense ascensor, i pujar fins a la fortalesa s'ha convertit en una odissea. Sense elevador automàtic l'única opció possible per a conéixer el castell i les exposicions que alberga és pujar a peu o amb cotxe, dos opcions que la majoria descarta.
La situació del castell és el paradigma. Però és que més enllà d'un castell inaccessible i un nucli antic inactiu i semiabandonat, la ciutat d'Alacant no pot oferir molt més que un passeig per l'Esplanada. Els empresaris exigixen major atenció per a detindre la sagnia de turistes.
La província d'Alacant va veure descendir el passat any en mig milió el nombre de turistes que la trien com a destinació. No és com per a despreocupar-se. El mos és important, i en això haurà incidit alguna cosa més que la crisi econòmica mundial perquè les repercussions sobre Alacant hagen sigut molt majors que en altres destinacions.
Però m'ha cridat l'atenció sobretot una apreciació dels empresaris turístics de la ciutat d'Alacant sobre la progressiva pèrdua d'atractiu de la capital en els últims anys, que el sector atribuïx a la inclinació del Consell a concentrar els seus grans esdeveniments en la ciutat de València. Podríem trobar-nos davant un gest victimista, si el lament no estiguera referendat per la pèrdua de mig milió de visitants en un sol any.
Diuen els empresaris que Alacant s'ha convertit en poc més que una ciutat de pas, que ha perdut capacitat d'atracció, que s'ha convertit en un mer port de trànsit de passatgers, i que no té res a oferir per a generar pernoctacions. La preocupació és major, d'acord amb l'anàlisi dels representants del sector, si es té en compte que Alacant és una ciutat que no s'ha ocupat de diversificar les seues fonts d'ingressos. No té indústria, i sobreviu només gràcies a la seua condició de centre administratiu i de servieis.
El nucli antic està semiabandonat, no té cap activitat diürna, el castell s'ha quedat sense ascensor, i pujar fins a la fortalesa s'ha convertit en una odissea. Sense elevador automàtic l'única opció possible per a conéixer el castell i les exposicions que alberga és pujar a peu o amb cotxe, dos opcions que la majoria descarta.
La situació del castell és el paradigma. Però és que més enllà d'un castell inaccessible i un nucli antic inactiu i semiabandonat, la ciutat d'Alacant no pot oferir molt més que un passeig per l'Esplanada. Els empresaris exigixen major atenció per a detindre la sagnia de turistes.
I mentrestant què fan els responsables del Consell? Doncs posar-se traves entre ells, perdre's en disputes internes, i preparar venjances polítiques. Fins i tot els de Fenoll han organitzat unes jornades a Alacant coincidit amb Fitur per tal de que aquells que desitgen plantar a Ripoll en Madrid tinguen una excusa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada