dimarts, 20 de gener del 2009

EL FINAL DEL PATRIOTISME BARAT

Alarte, a la conferència que va donar dilluns al Club Broseta.
Dels passos i directrius que emanen de la nova direcció dels socialistes valencians comence a extraure la conclusió que estem de debò en un punt d'inflexió marcat pel fet que el PP està deixant de patrimonialitzar la condició de defensor dels interessos valencians, una imatge construïda a colp de demagògia, manipulació i victimisme amb el suport de l'artilleria mediàtica pública.
Les fissures per les quals es colava el missatge patriòtic del PP han començat a segellar-se des que eGovern s'ha posat a esmenar el nefast i injust sistema de finançament que l'Espanya autonòmica va heretar d'Aznar, Zaplana i Camps. Però hi ha altres símptomes. La nova direcció dels socialistes valencians ha deixat clar que no farà més concessions en eixe terreny, amb la qual cosa, a Camps no li queda més remei que descendir al món real per a explicar a què ens han conduït tres lustres de governs del PP en la Generalitat. I ací es trobarà amb uns sistemes productius debilitats, amb uns serveis públics decrèpits, amb un orde de prioritats inversores que ens ha portat a la destrucció massiva d'ocupació, al fracàs educatiu i a la caiguda de la qualificació dels treballadors.
Ara el que cal fer és demanar a Camps que deixe de fer cas a Rajoy en les seues desqualificacions cap al nou model de finançament, que es desmarque clarament de Cospedal en el seu blindatge del transvasament de l'Ebre, que deixe de boicotejar el desplegament de La Llei de Dependència en la Comunitat Valenciana, que reconega l'esforç inversor amb l'AVE, i que imprimisca un nou orde de prioritats que conduïsca a l'enfortiment de la indústria tradicional, que cree ocupació, i que modernitze els serveis i dotacions públiques.
I la prova de que se'ls ha acabat el patriotisme barat és la nova petició que va fer ahir el secretari general del PPCV, Ricardo Costa, al president del Govern: 500 milions d'euros com a "interessos de demora" per considerar que va trigar en reconéixer la crisi. Ahí queda això. Posats a demanar, podem demanar-li un cànon a Camps per cada punt percentual de més que té el País Valencià en la destrucció d'ocupació respecte de la resta d'Espanya.