Un pas avant i dos arrere. Un vals maleït el que es balla a l'altra vora de la nostra Mediterrània. Veient les imatges dels bombardejos i els macabres recomptes de víctimes se'm sobreposen a la retina les accions de cooperació al desenvolupament que han desplegat al llarg dels anys desenes d'organitzacions humanitàries a Palestina. I ara, després del nou episodi de violència desenfrenada, tornem a començar.
La ONG Assemblea de Cooperació per la Pau va començar a treballar en 2007 en les anomenades zones C de Palestina, les controlades només per Israel, i en les que se situen els assentaments de colons. En eixes àrees és freqüent la demolició de vivendes de palestins, unes construccions considerades il·legals perquè les autoritats israelianes a penes concedeixen als palestins llicències per a la construcció, i les infraestructures bàsiques poden ser objecte d'expedients de demolició en qualsevol moment. Això suposa, per tant, un risc addicional per a les ONG que col·laboren amb els palestins, que a les zones C reben menys atenció de la cooperació internacional.
L'Assemblea de Cooperació per la Pau estava tractant d'alleujar la falta d'aigua que pateixen els palestins fins que van començar a ploure bombes. La ONG havia iniciat una estratègia de millora de les infraestructures d'aigua per mitjà de la instal·lació i rehabilitació de sistemes de canalització d'aigua potable, estacions de bombeig, tancs i depòsits, a més de sistemes de captació d'aigua de pluja. Així mateix, treballava en la rehabilitació de pous i brolladors, en col·laboració amb diferents organitzacions locals.
Eixa tasca permetia, entre altres coses, que moltes famílies pogueren mantindre la seua activitat agrícola. En cas contrari s'exposaven a que Israel expropiara les seues terres.
A Gaza la ONG tractava de burlar el bloqueig israelià per a pal·liar els alts índexs d'inseguretat alimentària per mitjà del desenvolupament d'horts familiars i hivernacles.
També l'ONU treballa en la millora de les infraestructures de l'aigua i el sanejament en les zones ocupades.
Caldrà tornar a començar. El ser humà demostra una especial capacitat d'autodestrucció, i els enginys més sofisticats que ha engendrat són els que serveixen per a autoliquidar-nos.
Les bombes destruiran les infraestructures i arruïnaran a les famílies, però com les formigues, quan amaine, els organismes de cooperació internacional tornaran a posar pedra sobre pedra el que ja havien posat abans pedra sobre pedra. Que l'esperança no decaiga.
La ONG Assemblea de Cooperació per la Pau va començar a treballar en 2007 en les anomenades zones C de Palestina, les controlades només per Israel, i en les que se situen els assentaments de colons. En eixes àrees és freqüent la demolició de vivendes de palestins, unes construccions considerades il·legals perquè les autoritats israelianes a penes concedeixen als palestins llicències per a la construcció, i les infraestructures bàsiques poden ser objecte d'expedients de demolició en qualsevol moment. Això suposa, per tant, un risc addicional per a les ONG que col·laboren amb els palestins, que a les zones C reben menys atenció de la cooperació internacional.
L'Assemblea de Cooperació per la Pau estava tractant d'alleujar la falta d'aigua que pateixen els palestins fins que van començar a ploure bombes. La ONG havia iniciat una estratègia de millora de les infraestructures d'aigua per mitjà de la instal·lació i rehabilitació de sistemes de canalització d'aigua potable, estacions de bombeig, tancs i depòsits, a més de sistemes de captació d'aigua de pluja. Així mateix, treballava en la rehabilitació de pous i brolladors, en col·laboració amb diferents organitzacions locals.
Eixa tasca permetia, entre altres coses, que moltes famílies pogueren mantindre la seua activitat agrícola. En cas contrari s'exposaven a que Israel expropiara les seues terres.
A Gaza la ONG tractava de burlar el bloqueig israelià per a pal·liar els alts índexs d'inseguretat alimentària per mitjà del desenvolupament d'horts familiars i hivernacles.
També l'ONU treballa en la millora de les infraestructures de l'aigua i el sanejament en les zones ocupades.
Caldrà tornar a començar. El ser humà demostra una especial capacitat d'autodestrucció, i els enginys més sofisticats que ha engendrat són els que serveixen per a autoliquidar-nos.
Les bombes destruiran les infraestructures i arruïnaran a les famílies, però com les formigues, quan amaine, els organismes de cooperació internacional tornaran a posar pedra sobre pedra el que ja havien posat abans pedra sobre pedra. Que l'esperança no decaiga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada