El president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, va oferir ahir una roda de premsa en la seu pp en la què, exhibint documents amb capçalera de la Diputació, va tractar de criticar la inversió del Govern en la província de Castelló. Carlos Fabra va demostrar manejar bé les sinuositats de l'Agència Tributària quan es va remetre a dades d'eixe organisme per a dir que els castellonencs tributen per valor de 2.200 milions d'euros, i en canvi en reben 436.
On està el truc? Vegem. Per a començar Carlos Fabra només comptabilitza la inversió directa del Govern en la província de Castelló, que per cert, s'ha mantingut en l'últim exercici, mentres que la de la Generalitat ha descendit d'un 57%. Deixa sense comptabilitzar, no obstant, el propi pressupost de la diputació que ell presideix, alimentat en un 70% pel Ministeri d'Administracions Públiques. I entre altres coses, deixa de comptabilitzar inversions no territoriarizables, i altres difícilment territoriarizables, com el sou dels jutges que investiguen al mateix Fabra, o els sous dels 1.500 agents dels cossos i forces de seguretat (500 més que en l'últim any de govern del PP), o els sòls dels tres mil funcionaris que l'Estat té a Castelló, o els cent cinquanta mil castellonencs beneficiaris de distints tipus de pensions, etc.
Fabra va agafar ahir l'argumentari de Carod Rovira per a tractar de contrarestar els efectes nocius que per al seu partit ha tingut el Pla de Finançament Local que ha posat en marxa el Govern, i les comparatives d'una i altra administració, que deixen en mal lloc a la Generalitat pel que fa a inversions.
I per a rematar la funció de circ que va oferir ahir Fabra en la seu del seu partit, va i diu que la Diputació inverteix en un any més del que aporta el Pla de Finançament Local de Zpatero, però òbvia dir d'on obté la Diputació els diners que inverteix: del Govern.
La irada i ambigua reacció del PP davant del Pla de Finançament Local del Govern posa de relleu que la mesura de l'Executiu central és de les més encertades de totes les que s'han posat sobre la taula per a reactivar l'economia i l'ocupació. Insistisc, per tant: anem pel bon camí.
On està el truc? Vegem. Per a començar Carlos Fabra només comptabilitza la inversió directa del Govern en la província de Castelló, que per cert, s'ha mantingut en l'últim exercici, mentres que la de la Generalitat ha descendit d'un 57%. Deixa sense comptabilitzar, no obstant, el propi pressupost de la diputació que ell presideix, alimentat en un 70% pel Ministeri d'Administracions Públiques. I entre altres coses, deixa de comptabilitzar inversions no territoriarizables, i altres difícilment territoriarizables, com el sou dels jutges que investiguen al mateix Fabra, o els sous dels 1.500 agents dels cossos i forces de seguretat (500 més que en l'últim any de govern del PP), o els sòls dels tres mil funcionaris que l'Estat té a Castelló, o els cent cinquanta mil castellonencs beneficiaris de distints tipus de pensions, etc.
Fabra va agafar ahir l'argumentari de Carod Rovira per a tractar de contrarestar els efectes nocius que per al seu partit ha tingut el Pla de Finançament Local que ha posat en marxa el Govern, i les comparatives d'una i altra administració, que deixen en mal lloc a la Generalitat pel que fa a inversions.
I per a rematar la funció de circ que va oferir ahir Fabra en la seu del seu partit, va i diu que la Diputació inverteix en un any més del que aporta el Pla de Finançament Local de Zpatero, però òbvia dir d'on obté la Diputació els diners que inverteix: del Govern.
La irada i ambigua reacció del PP davant del Pla de Finançament Local del Govern posa de relleu que la mesura de l'Executiu central és de les més encertades de totes les que s'han posat sobre la taula per a reactivar l'economia i l'ocupació. Insistisc, per tant: anem pel bon camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada