NOVA EDICIÓ DEL FIB SENSE NOTÍCIES DE LA CIUTAT DE LA MÚSICA

Divendres s'inaugura una nova edició del FIB a Benicàssim sense notícies del projecte de la Ciutat de la Música que va anunciar Camps ara fa dos anys, en plena precampanya electoral de les municipals del 2007. D'aquell anunci ençà, no s'han produït canvis. Només el 5 de juny del mes passat el director general de Coordinació de Projectes de la Generalitat, José Luis Vllanueva, es va reunir amb l'alcalde de Benicàssim, Francesc Colomer, suposadament "per a impulsar el projecte", segons la nota oficial. No obstant això, el director general només va parlar a aquella reunió del gran impacte que anava a suposar la Ciutat de la Música, va dir que seria un lloc únic, que tindrà un disseny arquitectònic original i innovador, etc, però ni una paraula de terminis, ni un esbós, ni res tangible.

El 7 de setembre de 2006, el president de la Generalitat, Francisco Camps, va anunciar a Benicàssim elprojecte anomenat “Ciudad de la Música”, que el propi president va vincular i equiparar a les instal.lacions de la “Ciudad de la Luz” d’Alacant, i per tant, adscrit a la Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana. El president va dir que la “Ciudad de la Música” anava a ser “un referent europeu” per al món de la música, que acolliria tota mena d’esdeveniment musicals, i que a més serviria de base per a gravacions i gires de grups. Fins i tot es va xifrar la inversió en 30 milions d’euros per a un projecte que anava a incloure espais per a la formació, creació, assaig, gravació, exhibició, difussió i comercialització de la música.
Han passat dos anys i ni l’Ajuntament de Benicàssim ni els organitzadors dels festivals que s’hi celebren a esta població han tingut notícies del projecte, excepte la visita de José Luis Villanueva el mes passat, possiblement per fer callar protestes.

Mentrestant, han sorgit dubtes sobre la viabilitat de les instal.lacions de la “Ciudad de la Luz”, al que el president va vincular el projecte de Benicàssim, amb retirada de produccions i unes pèrdues que als ultims quatre anys estan al voltant de cinquanta milions d'euros. No res, com aquell que diu, més de huil-mil milions de les antigues pessetes que s'han volatilitzat per una malta gestió, per unes males idees, per una mala previsió, nul.la planificació i per la política de l'espectacle i la propaganda.