El mural dibuixat a una paret a Vinaròs amb el president provincial del PP de motiu principal m'ha portat a la reflexió contemplativa. El mural emula aquella insistent omnipresència gràfica de líders qüestionats que necessiten reforçar i consolidar la seua figura entre els governats. Sembla portar tres signatures, i és d'una qualitat indiscutible. Ens presenta un Carlos Fabra el més aproximat possible al que és, amb aire autoritari, superb, amb eixa ganyota al llavi ben característica, amb el dit expressant condescendència amb els submissos, alhora que pare espiritual d'una forma d'entendre l'exercici de la política d'allò més peculiar.
Només m'he fixat en la reproducció artística del personatge, més expressiva que la pròpia llegenda. És ell. Eixe que hui mateix ens diu a tota la premsa que té intenció de presentar-se a la reelecció al capdavant de la presidència provincial del PP allà pel mes de desembre. Eixe que diu que vol renovar el PP, això sí, sense prescindir d'ell, per adaptar-lo als nous temps. Els nous temps que són els que són. Que haveren pogut ser els d'Esperanza Aguirre i tanmateix haveren estat els temps de Fabra. Però no. Són els temps del tercer lliurament de Mariano, i Juan Costa està enutjat, i Fabra està encantat de que Costa estiga enutjat. Tan confiat es sent que es permet de fer nosa a Camps, de deixar al seu president regional en segon Pla durant la visita que farà divendres Rajoy.
Tot disposat, doncs, per a la seua reelecció. És encomiable l'entrega d'aquest home pel benestar de tots plegats. Recorde encara a finals de la passada dècada quan Fabra va anunciar a un congrés provincial del seu partit celebrat a Sogorb que no tornaria a optar a la reeleció al 2003. Però ha passat 2003 i 2008, i al 2010 Fabra seguirà al capdavant d'un PP més PP que mai. Amb el vist-i-plau de Rajoy.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada