Amb motiu de l’imminent celebració del Nou d’Octubre, cal una reflexió profunda sobre l’ús que estem fent els valencians de les institucions que ens són pròpies, i del país que va a deixar-nos esta dreta populista quan esgote quatre legislatures consecutives al capdavant del Govern valencià, d’elles tres amb majoria absoluta.
Al darrer mes de setembre, només iniciar-se el curs polític, ens han arribat notícies d’este caire: el deute de la Generalitat i les seues empreses públiques ha augmentat un 7’6% el darrer any, la Comunitat Valenciana té la pitjor assistència sanitària de tot l’Estat, la gota freda torna a posar de relleu la manca d’inversions en prevenció d’inundacions, la societat pública Ciudad de la Luz multiplica pèrdues, la Comunitat Valenciana encapçala l’índex de fracàs escolar, la Ciutat de les Arts i les Ciències triplica el seu cost sense estar acabada, el Consell boicoteja l’aplicació de la Llei de Dependència i el Pla de Vivenda, Camps posa entrebancs a la implantació de l’assignatura Educació per a la Ciutadania, baixa el percentatge de valencians que parlen i entenen la seua llengua, els escolars comencen el curs amb més barracots, la inversió estatal en el que portem de legislatura duplica la de la tota l’última legislatura d’Aznar, la inversió a la Comunitat Valenciana en els Presupustos Generals de 2008 augmenta un 25%, el major increment de entre totes les comunitats autònomes, etc.
I mentrestant, els nostres governants insisteixen en la seua estratègia de culpabilitzar de tot el Govern d’Espanya.
Els socialistes valencians anem a rafirmar-nos en la nostra ferma voluntat de refer un discurs polític capaç de posar fre a polítiques que ens aboquen al deteriorament irreversible de serveis públics, al deute públic, al demantellament de drets socials, a l’enfrontament entre territoris, a la pèrdua de valors, al malbaratament del potencial de generacions i generacions que es formaran en un sistema educatiu sense qualitat, a la destrucció del territori, i a l’enfonsament dels sistemes productius tradicionals.
Els socialistes tenim ara l’obligació de sometre’ns a un procés de reorganització que s’ha d’assumir des de la normalitat i la serenitat, per lleialtat als centenars de milers de valencians que han confiat en la nostra opció política, i també per tal de recobrar la confiança d’altres centenars de milers de ciutadans desitjosos de donar un cop de timó cap a polítiques realistes, modernitzadores, de progrés, igualitàries, plurals, respectuoses i tolerants.
El Nou d’Octubre, quan rememorarem tot el passat comú i reivindicarem un futur millor, els socialistes no podem abstraure’ns de la responsabilitat i l’obligació de refermar-nos com alternativa política, i com a instrument de participació de la ciutadania per tal de tornar el seny a les nostres institucions, eixes institucions que formen part del passat comú que anem a rememorar, i que hem sabut conservar al llarg dels segles.
Eixes institucions centenàries de les que ens enorgullim no poden estar al servei d’interessos que no siguen els generals, però desafortunadament en tenim massa exemples contraris, alguns flagrants, com el de la ràdiotelevisio pública i alguna que altra fundació de dubtós objete. El mateix Consell és hui una màquina electoral al servei del PP estatal, i des del pedestal de les institucions, es dediquen dia sí i dia també a mentir sobre les inversiones del Govern a la Comunitat Valenciana, com ha quedat patent en l’informe que ha difós l’associació d’empreses contratistes de l’Administració.
La cohesió territorial ha estat una premisa per al Govern de Zapatero, front a dirigents del PP valencià que no han dubtat en fomentar els desencontres polítics i socials, i en qüestionar els grans consens en polítiques com ara la seguretat ciutadana, infraestructures, educació, dependència, recursos hídrics o vivenda, per tal només de mantindre el rèdit demoscòpic.
No ho oblidem. El futur dels valencians que el Nou d’Octubre evocarem, es modela a les institucions. De les mans en les que deixem les nostres institucions, dependrà el nostre futur com a poble.
Al darrer mes de setembre, només iniciar-se el curs polític, ens han arribat notícies d’este caire: el deute de la Generalitat i les seues empreses públiques ha augmentat un 7’6% el darrer any, la Comunitat Valenciana té la pitjor assistència sanitària de tot l’Estat, la gota freda torna a posar de relleu la manca d’inversions en prevenció d’inundacions, la societat pública Ciudad de la Luz multiplica pèrdues, la Comunitat Valenciana encapçala l’índex de fracàs escolar, la Ciutat de les Arts i les Ciències triplica el seu cost sense estar acabada, el Consell boicoteja l’aplicació de la Llei de Dependència i el Pla de Vivenda, Camps posa entrebancs a la implantació de l’assignatura Educació per a la Ciutadania, baixa el percentatge de valencians que parlen i entenen la seua llengua, els escolars comencen el curs amb més barracots, la inversió estatal en el que portem de legislatura duplica la de la tota l’última legislatura d’Aznar, la inversió a la Comunitat Valenciana en els Presupustos Generals de 2008 augmenta un 25%, el major increment de entre totes les comunitats autònomes, etc.
I mentrestant, els nostres governants insisteixen en la seua estratègia de culpabilitzar de tot el Govern d’Espanya.
Els socialistes valencians anem a rafirmar-nos en la nostra ferma voluntat de refer un discurs polític capaç de posar fre a polítiques que ens aboquen al deteriorament irreversible de serveis públics, al deute públic, al demantellament de drets socials, a l’enfrontament entre territoris, a la pèrdua de valors, al malbaratament del potencial de generacions i generacions que es formaran en un sistema educatiu sense qualitat, a la destrucció del territori, i a l’enfonsament dels sistemes productius tradicionals.
Els socialistes tenim ara l’obligació de sometre’ns a un procés de reorganització que s’ha d’assumir des de la normalitat i la serenitat, per lleialtat als centenars de milers de valencians que han confiat en la nostra opció política, i també per tal de recobrar la confiança d’altres centenars de milers de ciutadans desitjosos de donar un cop de timó cap a polítiques realistes, modernitzadores, de progrés, igualitàries, plurals, respectuoses i tolerants.
El Nou d’Octubre, quan rememorarem tot el passat comú i reivindicarem un futur millor, els socialistes no podem abstraure’ns de la responsabilitat i l’obligació de refermar-nos com alternativa política, i com a instrument de participació de la ciutadania per tal de tornar el seny a les nostres institucions, eixes institucions que formen part del passat comú que anem a rememorar, i que hem sabut conservar al llarg dels segles.
Eixes institucions centenàries de les que ens enorgullim no poden estar al servei d’interessos que no siguen els generals, però desafortunadament en tenim massa exemples contraris, alguns flagrants, com el de la ràdiotelevisio pública i alguna que altra fundació de dubtós objete. El mateix Consell és hui una màquina electoral al servei del PP estatal, i des del pedestal de les institucions, es dediquen dia sí i dia també a mentir sobre les inversiones del Govern a la Comunitat Valenciana, com ha quedat patent en l’informe que ha difós l’associació d’empreses contratistes de l’Administració.
La cohesió territorial ha estat una premisa per al Govern de Zapatero, front a dirigents del PP valencià que no han dubtat en fomentar els desencontres polítics i socials, i en qüestionar els grans consens en polítiques com ara la seguretat ciutadana, infraestructures, educació, dependència, recursos hídrics o vivenda, per tal només de mantindre el rèdit demoscòpic.
No ho oblidem. El futur dels valencians que el Nou d’Octubre evocarem, es modela a les institucions. De les mans en les que deixem les nostres institucions, dependrà el nostre futur com a poble.
Article publicat al diari El País el 6-10-2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada