Carlos Fabra, president provincial del PP a Castelló, ha imposat la seua filla, la senadora territorial Andrea, al segon lloc de la llista al Congrés. Estem davant un nou cas de nepotisme orgànic, que a més té altre rerefons: la necessitat d'alliberar una acta de senador territorial per a aforar a l'exalcalde de Borriana, Alfonso Ferrada, imputat per presumptes delictes de corrupció urbanística en el jutjat número 1 de Vila-real. És a dir, Andrea Fabra deixa la plaça de senadora territorial, càrrec de designació directe per les Corts Valencianes, i fins i tot el seu suplent renuncia, per a que Ferrada ocupe el lloc.
La falta de confiança del PP en la victòria electoral en la circumscripció de Castelló ha portat al líder provincial d'este partit a reservar a Ferrada una acta en el Senat de designació directa, amb la qual cosa l'exalcalde de Borriana evita sotmetre's a la incertesa d'un resultat electoral que, tal com indiquen els sondejos, no li garanteix la seua elecció com a senador.
D'altra banda, la designació de la filla de Fabra en el segon lloc de la llista del PP al Congrés representa una clara falta de respecte a la militància del seu partit, i confirma que el PP ha confeccionat unes candidatures en clau de derrota i sense entusiasme, d'acord amb el dèbil lideratge de Rajoy, la seua falta de projecte, i les seues escasses perspectives electorals.
Fabra ha utilitzat el seu poder orgànic per a col·locar un parent i aforar a un exalcalde imputat, el que dóna una idea del concepte que té de l'interés general i de la funció dels càrrecs de representació pública. En la seua ment, per tant, no està la defensa dels interessos de Castelló, sinó la situació personal dels seus familiars i amics.
A més, el pes de les sagues ha predominat com a criteri a l'hora de confeccionar les candidatures del PP, com ho demostra la designació per quinta vegada consecutiva com a cap de llista de Juan Costa, germà del secretari general del PP de la Comunitat Valenciana i fill d'exregidora, i ara Andrea Fabra com a acompanyant en el segon lloc.
Dubte que el president regional del PP, Francisco Camps, haja donat la seua conformitat a la designació d'Andrea Fabra, com afirma el pare d'esta, ja que la candidatura que ha presentat el líder del PP de Castelló minva definitivament les possibilitats d'este partit i deixa en l'estacada a Miguel Barrachina, que ocupa el tercer lloc.
No puc ocultar, finalment, la meua perplexitat pel fet que Carlos Fabra haja presentat la designació de la seua filla en el segon lloc de la candidatura com "un sacrifici", ja que segons ell mateix afirma, "estava més tranquil·la en el Senat". Cal recordar al llíder del PP de Castelló que els ciutadans no trien els seus representants perquè estiguen tranquils a les institucions, sinó perquè defenguen els interessos col·lectius i traslladen les seues inquietuds als fòrums en què es dirimeixen els assumptes públics.
La falta de confiança del PP en la victòria electoral en la circumscripció de Castelló ha portat al líder provincial d'este partit a reservar a Ferrada una acta en el Senat de designació directa, amb la qual cosa l'exalcalde de Borriana evita sotmetre's a la incertesa d'un resultat electoral que, tal com indiquen els sondejos, no li garanteix la seua elecció com a senador.
D'altra banda, la designació de la filla de Fabra en el segon lloc de la llista del PP al Congrés representa una clara falta de respecte a la militància del seu partit, i confirma que el PP ha confeccionat unes candidatures en clau de derrota i sense entusiasme, d'acord amb el dèbil lideratge de Rajoy, la seua falta de projecte, i les seues escasses perspectives electorals.
Fabra ha utilitzat el seu poder orgànic per a col·locar un parent i aforar a un exalcalde imputat, el que dóna una idea del concepte que té de l'interés general i de la funció dels càrrecs de representació pública. En la seua ment, per tant, no està la defensa dels interessos de Castelló, sinó la situació personal dels seus familiars i amics.
A més, el pes de les sagues ha predominat com a criteri a l'hora de confeccionar les candidatures del PP, com ho demostra la designació per quinta vegada consecutiva com a cap de llista de Juan Costa, germà del secretari general del PP de la Comunitat Valenciana i fill d'exregidora, i ara Andrea Fabra com a acompanyant en el segon lloc.
Dubte que el president regional del PP, Francisco Camps, haja donat la seua conformitat a la designació d'Andrea Fabra, com afirma el pare d'esta, ja que la candidatura que ha presentat el líder del PP de Castelló minva definitivament les possibilitats d'este partit i deixa en l'estacada a Miguel Barrachina, que ocupa el tercer lloc.
No puc ocultar, finalment, la meua perplexitat pel fet que Carlos Fabra haja presentat la designació de la seua filla en el segon lloc de la candidatura com "un sacrifici", ja que segons ell mateix afirma, "estava més tranquil·la en el Senat". Cal recordar al llíder del PP de Castelló que els ciutadans no trien els seus representants perquè estiguen tranquils a les institucions, sinó perquè defenguen els interessos col·lectius i traslladen les seues inquietuds als fòrums en què es dirimeixen els assumptes públics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada