El PP s'ho deixà tot per fer a Castelló

Els presumibles candidats del PP, Juan Costa i Miguel Barrachina, haurien d'explicar a l'opinió pública els motius pels quals l'últim pressupost que va gestionar en la seua totalitat el govern d'Aznar en la província de Castelló, el de 2003, es va quedar sense executar en un 72%. Només així s'entén que el PP es mostrara incapaç d'acabar en huit anys l'autovia Mudèjar, que tota la política hídrica quedara reduïda a la col·locació de la primera pedra d'un transvasament inviable en plena campanya electoral, que no s'executara ni una sola obra del seu Pla Hidrològic, que deixaren la A-7 inconnexa entre Almenara i Sagunt, que foren incapaços fins d'aprovar els estudis informatius de les variants de Castelló-Orpesa i del Maestrat en la N-340, que paralitzaren les millores en la N-232 i la N-238, que no executaren cap rehabilitació dels immobles de l'Administració General de l'Estat per a posar-los al servei dels ciutadans, i que permeteren l'existència de defectes estructurals en l'estació de ferrocarril sense adjudicar el projecte de reparació.
Costa i Barrachina no tindran en esta campanya electoral més arguments que la confusió i l'engany per tal de tractar d'ocultar els avanços que ha comportat l'actual Govern en infraestructures, però també en matèria social i en drets individuals.
El projecte personal de Juan Costa no passa per la defensa dels interessos de la província de Castelló, com ha demostrat en les quatre ocasions anteriors en les que ha encapçalat la candidatura popular al Congrés per esta província. Tant Costa com Barrachina, han tingut responsabilitats de Govern, amb escassa repercussió sobre la província per la qual van ser triats diputats. Pense que els plans de Costa passen per instal·lar-se a Madrid, on resideix de forma habitual, i ocupar-se de salvar el discurs de Rajoy o buscar-se un espai en la futura direcció del PP després de la previsible derrota en les generals.
D'altra banda, confesse sentir-me ansiosa per conéixer si el parlamentari Juan José Ortiz completarà 25 "fructífers" anys com a representant a Corts Generals, o serà descavalcat de les candidatures.