La marxa de Manuel Pizarro no ha sigut un fet aïllat ni casual fruit del desencant d'una persona que va veure frustrades les seues aspiracions. Després de sondejar l'opinió publicada sobre l'estat d'ànim en el PP, és fàcil considerar la possibilitat que en les pròximes eleccions generals, si no abans en alguna de les convocatòries autonòmiques, es presenten dos PP. Cada vegada més electors de l'arc conservador confien en el valor de personatges com Acebes, Zaplana, Sant Gil, Rato i Pizarro per a llançar-se a la creació d'un nou partit amb un discurs que bona part de la dreta troba a faltar.
El públic que s'aglutina entorn d'estos sentiments no acaba de creure's que esta sèrie de personatges de la política haja tirat la tovalla, i els demanen a crits que siguen els seus líders. Les darreres actuacions de l'actual líder de la dreta, Mariano Rajoy, alimenten aquest sentiment.
En l'àmbit valencià, eixe run run té rèplica en l'exèrcit de damnificats que ha deixat Camps pel camí. Després de Zaplana de banderer, poden desfilar tots els martiritzats per Camps i milers de desencantats que creuen que les seues essències no estan guardades en el pot adequat, i molt menys ara que s'estan coneixent detalls de l'estil amb què molts dels governants del PP s'han passejat per les institucions.
A efectes pràctics, només cal considerar la possibilitat que en la pròxima composició de les Corts Valencianes no hi haja majories absolutes, i lluny del que alguns vaticinen ara, la pluralitat siga major de la que hi ha ara. Caldrà tindre-ho present.
El públic que s'aglutina entorn d'estos sentiments no acaba de creure's que esta sèrie de personatges de la política haja tirat la tovalla, i els demanen a crits que siguen els seus líders. Les darreres actuacions de l'actual líder de la dreta, Mariano Rajoy, alimenten aquest sentiment.
En l'àmbit valencià, eixe run run té rèplica en l'exèrcit de damnificats que ha deixat Camps pel camí. Després de Zaplana de banderer, poden desfilar tots els martiritzats per Camps i milers de desencantats que creuen que les seues essències no estan guardades en el pot adequat, i molt menys ara que s'estan coneixent detalls de l'estil amb què molts dels governants del PP s'han passejat per les institucions.
A efectes pràctics, només cal considerar la possibilitat que en la pròxima composició de les Corts Valencianes no hi haja majories absolutes, i lluny del que alguns vaticinen ara, la pluralitat siga major de la que hi ha ara. Caldrà tindre-ho present.
1 comentari:
llegir tot el bloc, bastant bo
Publica un comentari a l'entrada