EL PRINCIPI DEL FI

L'actitud que el PP ha exhibit al llarg del ple celebrat esta setmana en les Corts representa el símptoma inequívoc de què Camps afronta el principi del seu fi com a president de la Generalitat. Rafael Blasco, l'encarregat de dissenyar l'estratègia parlamentària del PP, està calculant malament les proporcions dels ingredients que ha d'utilitzar en les seues receptes, i el resultat és un grup que a pesar de la seua majoria, es mostra manifestament desorientat. I això és així, al meu parer, perquè quan els esdeveniments es precipiten de la forma que ho estan fent, no valen mags ni gurus. Les coses cauen de forma irremeiable pel seu pes.
La desorientació, el nerviosisme i la sorprenent pèrdua de componiment dels diputats del PP s'ha produït perquè este partit ha forçat l'estat natural de les coses, i no sap manejar-se en l'actual situació. I eixe estat natural de les coses passaria per una renúncia del president Camps i la convocatòria anticipada d'eleccions. Eixe seria el curs normal del riu, però com s'ha forçat el curs, el PP es mou a trompades. L'estratègia del PP davant de la seua difícil tessitura consistix a retirar la salutació als diputats socialistes, a dir-li bastarda a una diputada de l'oposició, a qualificar d'indecent al portaveu socialista, a boicotejar la dinàmica parlamentària, a expulsar de forma arbitrària al portaveu del PSPV del ple, a utilitzar tècniques de guerra bruta per a obstruir la labor de l'oposició, i a minvar els seus drets, per a tot seguit acusar a l'oposició de fomentar la confrontació. I amb eixe panorama, i per si Camps no ho tenia prou complicat, només li faltava al PP que el TSJ declare il·legal el nomenament del director general de RTVV, i que el secretari general de l'ens públic haja hagut de deixar el lloc per les denúncies d'assetjament sexual de tres treballadores.
Però este no és el pitjor paper que li va tocar jugar a Blasco. El que més l'incomoda, i així em consta que ho ha reconegut en cercles privats, és haver de buscar una persona que succeïsca a Camps com a candidat, i al mateix temps contindre els ànims perquè el procés successori no desemboque en una guerra oberta que faça volar al PP pels aires. Les conseqüències serien catastròfiques, molt més catastròfiques que ho han sigut per a Mata en Balears, m'atreviria a dir.