El president de la Generalitat, Francisco Camps, va respondre ahir a l'oferta de diàleg del PSPV per a pactar mesures d'estímul de l'economia amb desconsideració i menyspreu. Va dir, textualment, que ell només dialoga "amb gent que siga respectable, raonable i seriosa, i que de veritat represente la decència i la intel·ligència d'esta terra". Sempre l'afegiment d'esta terra que pareix que només ell estima.
És a dir, per al president de la Generalitat, els diputats del Grup Parlamentari Socialista i l'actual direcció del PSPV no són gent decent, ni respectable, ni es comporten de forma raonable, ni són seriosos, i molt menys intel·ligents. I en una segona traducció, som indecents, irracionals, retardats, i informals. Encara que venint de qui ve, i en les circumstàncies en què es troba, no sé si prendre-ho com un menyspreu o un afalac, perquè els paràmetres ètics amb què ha triat Camps les seues amistats l'han portat a relacionar-se amb persones tan virtuoses com Álvaro Pérez "El Bigotes", Pablo Crespo o Francisco Correa, protagonistes de cultes converses sobre prostíbuls, haques i pastuquis, de refinat lèxic, com l'hijoputa, i manyosos en les metàfores, com la dama i el laboratori. Gent decent, com el títol d'aquella pel·lícula. Gent racional que es regala entre si rellotges de 20.000 euros. Gent intel·ligent que s'ha deixat sorprendre amb la mà en la saca, que ha fet transcendir totes les seues converses, i que ha posat en compromisos als seus mecenes.
Però el que realment em preocupa no és que Camps em diga indecent. El que de veritat em preocupa és que un personatge com Camps es permeta el luxe de pujar a la tribuna de les Corts a dir indecents a altres, sense el menor rubor, i que damunt tinga qui li riu les gràcies. Això sí em preocupa, pel que comporta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada