dimecres, 3 de març del 2010

CAMPS NO POT SEGUIR ABSENT

Una important capçalera de la premsa internacional (http://www.vilaweb.cat/noticia/3697353/financial-times-posa-pais-valencia-exemple-collapse-leconomia-espanyola.html) dedica hui un article a la gravetat específica que ha adquirit la crisi econòmica al País Valencià, accentuada per haver fiat la major part del creixement al sector de la construcció, pel deteriorament dels sistemes productius, i per l'insuportable deute públic. Fa deu anys el PIB valencià estava per damunt de la mitjana espanyola, i en eixe període ha caigut per davall. Les xifres de la desocupació de febrer continuen sent més elevades que en la resta d'Espanya, amb especial incidència en la província de Castelló.
I mentrestant, el president de la Generalitat viatja a Brasil per a eludir una sessió de control en les Corts, i simular interés per la millora de les relacions comercials entre València i Sao Paulo.
El País Valencià acumula la vuitena part dels parats del conjunt de l'Estat, i eixe és un dada gravíssima que requeriria un gabinet de crisi, l'abandó de posicions partidistes, i l'acceptació del gran pacte que va oferir la setmana passada el PSPV, i que Francisco Camps es va afanyar a rebutjar amb l'argument que ell només dialoga amb gent decent.
Suggerisc al president que deixe per a una altra ocasió els acudits i les gràcies en la tribuna d'oradors, i assumisca l'especial gravetat de la situació al País Valencià tendint les dos mans per a frenar un deteriorament econòmic i social que amenaça de situar-nos a la cua en tots els indicadors positius, i al cap en els negatius.
Resulta en este sentit descoratjador escoltar les declaracions del conseller d'Economia tractant de restar gravetat a la situació, i fent malabarismes amb les xifres per a indicar que l'augment de la desocupació s'ha desaccelerat a major ritme a València que en la resta d'Espanya. Fins ara el creixement de la desocupació era ací vint punts superior a l'estatal, i ara només està quatre punts per damunt.
I a això cal unir un teixit productiu desmantellat, un immensa xarxa de polígons industrials fantasmagòrics i semiabandonats, i un deteriorament imparable de la realitat social i econòmica.
Camps no pot seguir absent.