dimarts, 13 de maig del 2008

L'ENFONSAMENT DEL PP SERÀ ESTREPITÓS

L'enfonsament del PP, unit a les ànsies poc disimuldas del president de la Generalitat, Francisco Camps, de propiciar les circumstàncies que el col·loquen com a successor necessari de Rajoy, pot ser més estrepitós del que els propis dirigents del PP puguen estar imaginant.
Camps està en la diana dels aguirristas, és a dir, d'Acebes, Zaplana, Arístegui, Sant Gil, etc. Tampoc les té totes en les seues casa, on el zaplanisme hiverna i Fabra es desmarca alhora que dóna llibertat als militants del PP de Castelló per a fer "el que creguen convenient". Fabra està irritat amb Camps per la paràlisi de tots els megaprojectes promesos per a Castelló: aeroports, parcs temàtics, camps de golf, balnearis, ciutats de les llengües i de la música, transport metropolità, etc, i ho ha expressat donant-li l'esquena , a mesura que contempla que la caiguda de Rajoy és lliure i al buit. El líder del PP de Castelló, a més de veure en la caiguda de Rajoy una taula de salvació personal i política, es venja del menyspreu que li va mostrar el seu líder nacional al negar-se a participar en l'acte del PP d'Ona, quan sí ho va fer a Gandia i Elx.
Camps ha calculat mal el seu suport incondicional a Mariano Rajoy. Va creure que els fràgils equilibris territorials garantirien estabilitat al líder nacional com a mal menor, la qual cosa al mateix temps li anava a proporcionar el temps necessari per a preparar-se com a irremeiable successor. Ha perdut el compàs en la partitura que havia preparat, i serà una víctima col·lateral del foc d'artilleria que li cau damunt a Rajoy.
Ahir en la reunió del PP de València i Múrcia el tema principal no van ser les reivindicacions al Govern, sinó les conseqüències que per a Valcárcel i Camps pot tindre el seu precipitat alineament incondicional junt amb Rajoy.