El debat al voltant de la reivindicació de l'autonomia del PSPV al conjunt del projecte federal del PSOE és legítim i saludable. Ara bé, abanderar l'opció o deixar de fer-ho en funció de conveniències (personals i polítiques), desacredita als banderers. No es pot unes vegades condescendir amb les directrius de la direcció federal i rebre-les amb aplaudiments entusiasmats, i altres vegades qualificar eixes mateixes decisions d'imposicions foranes forçades, segons convinga. Els més ferms defensors de segons quines directruis federals són ara els que més fort criden per l'autonomia del PSPV, en funció del que convinga a les seues opcions (personals i polítiques).
És una qüestió de pura aritmètica: Quines són les meues opcions si hi intervé Ferraz? Zero. Quines són si no hi intervé? Algunes. Doncs a reivindicar llibertat d'acció.
Les metamorfosis camaleòniques desacrediten els polítics. No es pot ser ara Lawrence d'Aràbia, i després William Wallace en rebel.lió contra el camallarga de torn.
És cert, només alguns poden liderar el canvi desitjable al PSPV, però eixos alguns han de ser, almenys, coherents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada