LA CIMERA D'ORIOLA

La cimera d'alcaldes que el PP celebra hui a Oriola per a reivindicar aigua, a més de deixar buits al ple de les Corts els escons dels alcaldes del PP que són també diputats, ha servit per a posar de relleu les contradiccions i el grau de demagògia al que poden arribar determinats càrrecs del PP.

El dia abans de la cimera l'alcalde de Castelló, Alberto Fabra -també diputat absent al ple de hui-, anunciava a la seua ciutat la cita acompanyat del president de la Fundación Agua y Progreso, alhora que admitia que a la província de Castelló el subministrament d'aigua està garantit fins després de l'estiu de 2009, gràcies a que els embassaments estan al màxim de la seua capacitat, i a les obres que s'han executat corresponents al programa AGUA.

Diu Alberto Fabra que la reivindicació del transvasament no és política, sinó una necessitat, una necessitat que, pel que es veu, Castelló té resolta i ben resolta.

Alberto Fabra, a més de justificar la seua absència al ple de les Corts per a participar en un acte de partit, hauria d'explicar a la cimera d'Oriola perquè a Castelló està resolt el subministrament d'aigua fins més enllà de l'estiu de 2009. I això és així perquè els ministeris de Medi Ambient i d'Agricultura van executar al llarg de la passada legislatura tot un seguit d'actuacions dirigides a solventar per sempre la disponibilitat d'aigua. Parle de la modernització de regadius a Onda, Vila-real, Nules i l'Alt Palància, de les obres de consolidació de l'embassament d'Arenós, dels pous que s'han posat en marxa al Baix Maestrat, a l'Alt Maestrat i a Els Ports, del projecte d'aprofitament dels excedents del riu Belcaire que està a punt d'inaugurar-se, i de les desaladores de Moncofa i Oropesa, ja adjudicades, entre d'altres.

Però el manual del PP diu que la Comunitat Valenciana mor de set, que Zapatero vol ofegar els valencians, i que l'única solució és un transvasament de l'Ebre. El manual d'estil del PP aplicat en este cas a Castelló, senzillament està descontextualitzat. Però això a Fabra tant li fa. Cal demanar aigua, encara que ens sobre, o encara que en tirem centenars d'hectòmetres cúbics al mar, tal com fan els sistemes d'extracció de la marjal de Castelló o la depuradora de Pinedo. Vaja.
El drenatge d'aigua en en dos marjals de la província (Castelló-Benicàssim i Xilxes-Almenara) genera un abocament al mar de 37 hectòmetres cúbics anuals d'aigua, quantitat que suposa un 46% del volum que el Pla Hidrològic Nacional (PHN) preveia transvasar del riu Ebre a Castelló, 80 hectòmetres cúbics anuals. Així ho deia un estudi de 1999 de la pròpia Conselleria, aleshores d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports (Coput).